CEIP Sant Pau

Figueres

1933

CONSTRUCCIÓ DE L’ESCOLA

Les obres de les escoles van començar el mes de novembre de 1926.

El pla d’obres es va calcular per cinc anys. Els nous esdeveniments polítics, amb la caiguda del general Primo de Rivera i posterior proclamació de la Segona República, van aturar les obres quan ja tot l’edifici era bastit i només hi mancaven les portes, vidres a les finestres i el pintat. Es calculava que això representava unes 120.000 pessetes per damunt del pressupost i, com que el Ministeri no acceptava l’increment, finalment les obres romangueren aturades i els ciutadans no comprenien com no es posava en funcionament amb el poc cost que faltava per al seu acabament.

Malauradament, els problemes de tràmits econòmics continuaren, fins que el 22 de març de 1932 es lliurà una acta entre el conseller de Cultura de l’Ajuntament, l’Arquitecte director de construccions escolars de la província i el contractista d’obres, en la qual es feia constar que, davant les dificultats presentades per a l’acabament del projecte, esgotades les quantitats disponibles en el pressupost i per tal de facilitar l’acabament de les obres, s’acordava: “Primer.- que sia suprimit de la realització del projecte la construcció de la casa del guarda, les instal·lacions d’aigua calenta i la paret de tanca. Segon.- que els treballs es reprenguin pel contractista Sr. Espigulé el proper dilluns, dia 28 del mes actual”.

FUNCIONAMENT DE LES NOVES ESCOLES

En el mes de desembre de 1932 s’advertí als mestres que s’anava a fer el trasllat al Grup Escolar durant les vacances de Nadal.

Finalment, el dia 3 de gener de 1933, les noves escoles es posaren en funcionament. Els nens anaren al pavelló sud i les nenes al pavelló nord. S’aprofità la tornada de les vacances i en el llibre d’actes del col·legi es diu clarament que “no hubo ceremonia alguna. Solamente estuvo una comisión del Ayuntamiento para ver las clases”.

L’EDIFICI INICIAL

L’Escola era un edifici rectangular, de dos cossos clarament separats per un jardí, però comunicats per la terrassa exterior. Constava de tres plantes. Una planta baixa on hi havia els serveis generals de calefacció, magatzem i dependències annexes. Una primera i segona planta, ambdues iguals, amb un llarg i ampli passadís de cara a ponent i les aules i guarda-robes de cara llevant. Uns grans finestrals donaven bona llum a tots els departaments i els espaiosos corredors permetien els jocs de la mainada en dies de pluja.

La terrassa que anava d’un costat a l’altre, tenia diverses glorietes amb plantes enfiladisses que, quan florien, donaven una agradable nota de color. Malauradament ja no hi són puix, en ser de fusta, s’han fet malbé amb el pas dels anys.

Una rampa de forma semicircular servia d’accés a la primera planta i unes escales interiors menaven a la segona planta.

Amb el pas dels anys, l’edifici ha millorat pel que fa al pati de jocs, habilitació total de la planta baixa i un nou cos d’edifici que uní els dos inicials per aconseguir més aules.

EL NOM DEL COL·LEGI

Durant el primer temps, el col·legi fou conegut popularment com les “Escoles graduades”. El nom oficial era el de “Escoles graduades per a nens i nenes”. Després de la guerra se’n digué “Escoles Nacionals”, més tard “Grup escolar de nens i nenes” i l’any 1964, com a conseqüència de les normes del Ministeri, el col·legi passà a anomenar-se “Agrupación Escolar San Pablo”. El 16 de setembre de 1966 el seu nom és el de “Col·legi Nacional Sant Pau” i per una disposició del Butlletí Oficial de l’Estat del dia 12 de març de 1975, queda assenyalat com a “Col·legi Nacional mixt Sant Pau”.

REVISTA, HIMNE, LOGOTIP I SARDANA

El curs 1979-80, s’organitzà un concurs per escollir el nom de la revista. El nom triat fou el de El pastor i la sirena. El contingut volia ser un mitjà de comunicació entre mestres, pares i alumnes. La seva periodicitat era trimestral.

En el mateix curs, es va elegir l’himne del Sant Pau. La música és del professor Surrell i la lletra de Josep Algans, en aquell moment alumne de l’escola.

També es va encarregar a l’Eduard Bartolí, el logotip del Col·legi.

El col·legi també té dedicada una sardana pròpia, La mainada del Sant Pau, composta pel músic Jaume Cristau i estrenada l'any 1983, amb motiu del cinquantenari de l'escola.

ASSOCIACIÓ DE PARES D'ALUMNES

El 17 de juny de 1963, i per Resolució de la Direcció General d’Ensenyança Primària, es creà, al Col·legi, la Junta econòmica per al control de tots els ingressos que, per diversos conceptes, percebés el centre i que havien de ser escrupolosament comptabilitzats. A la Junta, hi eren el director, el mestre més antic, un altre mestre com a secretari comptador i un pare de família. Va ser la primera vegada que, amb caràcter oficial, els pares, per designació d’un representant directe, intervenien en la marxa de l’escola.

Fins a primers d’octubre de 1977 no pren forma l’Associació de Pares d’alumnes. Un grup de pares varen manifestar, el seu desig de constituir l’associació. A la redacció i discussió dels Estatuts van intervenir també un grup de mestres.

Els Estatuts foren aprovats el 22 de maig de 1978.

L'any 1983 vam celebrar

el 50è aniversari de l'escola.

L'any 2008, en vam celebrar 75.

Història Dades generals Instal·lacions Organigrama  Clauste  Consell Escolar  alumnes  AMPA Sortides  Festes  Revista  Altres Projecte Lingüístic  Projecte Educatiu  Reglament Règim Intern   
  .edu  Pla estratègic  Agenda21 Horari  Calendari  Normativa  Material Normativa Activitats
  Normativa Menú Informacions Història Actuacions Premis  Informació Activitats