L'imperi Espanyol

Al s. XIV s'acaba amb el matrimoni dels reis de Castella i Aragó. Els Reis Catòlics la política d'expansió de territoris i relacions amb la resta del món.

La importància que Espanya va tenir a Europa en el segle XVI va estar basada en el poder i la riquesa immensos que tenia a la seva disposició. I aquest poder i riquesa afectar la forma i la direcció en què es van desenvolupar els altres Estats europeus que s'estaven consolidant.

La monarquia espanyola va combinar dos conjunts de recursos. D'una banda, es va beneficiar més que cap altra de la política matrimonial dinàstica. I per altra, la conquesta de Amèrica li va proporcionar una superabundància de metalls preciosos. Al segle XVI, l'estat espanyol va comptar amb un volum de territori, influència i tresors, que cap monarquia rival podia igualar.

Els reis de l'Imperi

Reis Catòlics Carles I Felip II

Els Reis Catòlics

Els Reis Catòlics és el títol que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar l'organització independentes, i clares.
Van començar la colonització de les illes Canàries. Van mantenir assetjada la ciutat de Granada des de 1491 fins a la seua capitulació el 2 de gener de 1492. Com a campament van fundar prop la ciutat de Santa Fe.
Durant el seu regnat va tenir lloc el viatge de Cristòfor Colom cap a les Índies per una nova ruta cap a l'oest, que el portaria a descobrir el continent americà el 12 d'octubre de 1492.

Carles I

Carles I va ser educat a Flandes fins que el 1517, amb disset anys, va traslladar-se a Castella per governar. Havent estat educat a l’estranger i venint amb una cort estrangera, de seguida es va trobar amb l’oposició de la noblesa davant el seu ascens al tron: a les primeres corts (Valladolid, 1518), els nobles li van exigir un jurament de respecte a les lleis del regne.

Al 1519, després de la mort de Maximilià I d'Àustria, el seu avi, Carles hagué de demanar a les ciutats un impost extraordinari per fer front a les despeses ocasionades per l’accés a la dignitat imperial alemanya. Aquesta petició va ser la que va provocar la revolta de les Comunitats de Castella protagonitzada sobretot per classes urbanes, comerciants, artesans i petita noblesa de la majoria de ciutats de Castella. Juan de Padilla, Juan Bravo i Pedro Maldonado van ser els dirigents dels comuners, que foren derrotats el 1523 a Villalar de los Comuneros i tots ells executats.

Retrat de Carles V fet per Tiziano

Felip II

Felip II d'Àustria (o Habsburg), anomenat El Prudent (Valladolid, 21 maig 1527 - San Lorenzo de El Escorial, 13 setembre 1598), va ser rei d'Espanya [2] des del 15 gener 1556 fins a la seva mort, de Nàpols i Sicília des 1554 i de Portugal i els Algarves (com Felip I) des 1580, realitzant una anhelada unió dinàstica amb Portugal, que va durar 60 anys. Va ser així mateix Rei d'Anglaterra, pel seu matrimoni amb Maria I, entre 1554 i 1558.

Avaluació

Instruccions