ANNA MURIÀ

Anna Murià durant una visita a la nostra escola, l'any 1992

Anna Murià i Romaní va néixer a Barcelona el 21 d'abril de 1904, filla del publicista i cineasta Magí Murià. Va ser alumna de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

Des de molt jove va sentir una gran inquietud per la situació de les dones a la societat, la política entesa com a servei als ciutadans i la literatura com a eina per comunicar la seva peculiar visió sobre els conclictes de les persones tant en la seva relació amb els altres com amb elles mateixes. En tots tres camps (feminista, polític i literari) va mantenir sempre una actitud exemplar.

Els seus primers escrits els va publicar cap a l'any 1926, a La dona catalana; posteriorment va col.laborar en publicacions periòdiques com La nau, La rambla i el Diari de Barcelona. Durant aquest període, va publicar les novel.les Joanna Mas, al 1933, i La peixetera, al 1938, a les quals defensava l'alliberament de la dona de l'autoritarisme masclista i el rebuig de les condicions de treball deshumanitzadores.

Durant els darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera va fer una important tasca cultural des de la influent entitat feminista Club Femení i d'Esports i, posteriorment, des de la secretaria de l'Institut de les LLetres Catalanes.

Dins de l'àmbit polític, Anna Murià va militar successivament a Acció Catalana Republicana, a Esquerra Republicana de Catalunya i a Estat Català. Durant la Guerra Civil va arribar a formar part del Comité Central d'aquest darrer partit i va lluitar contra algunes actituds autoritàries i dogmàtiques que es donaven en el bàndol republicà. També durant la guerra ve ser la secretària del Grup sindical d'Escriptors Catalans de la CNT.

El 24 de gener de 1939 va sortir de Barcelona cap a l'exili, sota la protecció de la Conselleria de Cultura junt amb un grup d'escriptors. Es va instalar a Tolosa (França) i poc després es va refugiar al castell de Roissy-en-Brie, prop de París on va conèixer Agustí Bartra, amb qui es va casar aquell mateix any.El 1940 va començar un llarg exili que no es va acabar fins el 1970. Primer Santo Domingo,després l'Havana i finalment Mèxic.

Tot i la seva dedicació a Bartra, va seguir escrivint. Va treballar de traductora, va col.laborar en la revista Lletres, fundada a Mèxic per Bartra, Calders i Josep Carner (i amb altres publicacions). Va publicar el 1967 Crònica de la vida d'Agustí Bartra.

El 1970 la parella Bartra-Murià va tornar a Catalunya i es va instal.lar a Terrassa. Van liderar múltiples projectes amb el suport incondicional dels intel.lectuals locals. Murià va anar publicant la seva obra: El país del fons, El llibre d'Eli(1982), Pinya de contes ...

El 1982 va morir Agustí Bartra. L'Anna Murià va quedar-se a la ciutat (els seus descendents vivien a Mèxic). Va continuar donant a conéixer l'obra del seu marit i va seguir publicant : Res no és veritat Alícia (1984)i Aquest serà el principi(1986).

El 27 de setembre de 2002 l'Anna Murià va morir als 98 anys. Per la seva capacitat de treball, pel seu compromís humanista i la seva humilitat, L'Anna Murià ha estat un exemple per a tots.

"Sembla estrany ara, a les darreries de la meva vida, durant aquesta llarga temporada a la residència, tingui uns somnis tan bells. Però és així. Tot el que somnio és bonic, clar lluminós..." escrivia l'Anna Murià en uns últims articles escrits al Diari EL 9 NOU.

L'editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat editarà les obres completes de l'escriptora Anna Murià en 10 volums.

(Adaptació realitzada dels articles apareguts a El 9 NOU els dies 29 i 30 de setembre de 2002 )

Si voleu sabés més sobre l'Anna Murià, consulteu aquestes webs.