1
Departaments
Diversos

© INS Vescomtat de Cabrera

 


Andreu Guiu
Comiat del nostre professor de socials i webmaster


Després de treballar en un minúscul institut de Gelida i en un potent IFP Leonardo da Vinci de Sant Cugat del Vallès, el setembre de 2002 vaig arribar a l'IES d'Hostalric que en aquells temps ocupava uns mòduls prefabricats de plàstic de color blanc al polígon industrial Les Pinedes. Em va tocar ser cap del Departament de Ciències Socials i tutor d'uns alumnes de segon de batxillerat que a l'abril de 2003 van organitzar una protesta dins del moviment de NO a la guerra. José Maria Aznar López, trist aspirant a estadista mundial, havia decidit col·laborar amb la superpotència en l'ocupació de l'Iraq, amb les mentides de les armes de destrucció massiva i dels vincles amb Al-Qaeda.

Afortunadament, l'estiu de 2005 les grues i els camions van desmantellar els tercermundistes barracons i tot seguit vam estrenar un nou centre, obra dels arquitectes Gabriel Mora Gramunt i Carmina Sanvisens Monton. Després, de sobte, va venir aquella crisi institucional de 2007 i jo, convocat al despatx per l'inspector Josep Bota-Gibert, vaig suplicar la meva manca d'idoneïtat per a ocupar determinat càrrec directiu.

I és que no és cap broma dir que els profes de ciències socials, quan viatgem a Hanoi, Kinshasa, Alger, Havana, Bujumbura, Moscou o Port-au-Prince, en les nostres desitjades, llargues i merescudes vacances de juliol i agost, ens estem preparant per a donar classes de política internacional o de geografia urbana d'aquest món globalitzat. El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ens hauria de subvencionar aquests viatges, bons hotels inclosos.

El curs 2007-2008, a les socials de quart d'ESO, vam fer un treball de recerca d'història oral ple d'històries emotives, en format blog . El vam presentar al Concurs de Webs de Ciència, vam seduir els membres del tribunal i vàrem obtenir el primer premi ESO de tot Catalunya. L'anàrem a recollir al Cosmocaixa i allí ens vam fer unes fotos amb el Tomàs Molina.

El 2009 vam deixar d'actualitzar el Web de les Ciències Socials, conegut portal que durant alguns anys va ser una referència pel que fa a la recerca de recursos que la xarxa mundial Internet ofereix a professors i estudiants d'història, geografia i altres matèries pròximes a la nostra especialitat. Una anècdota curiosa: a La Opinión de Murcia es van indignar!

A partir del 2012 i durant tres cursos, aprofitant que el Facebook estava de moda, vam organitzar una mena de International Educational Exchange, dins de la història del món contemporani (HMC), una matèria de modalitat molt maca de primer de batxillerat. I així vam contactar amb la Francis, mexicana de Tijuana, o amb l'Eugenio, guineà de Malabo, entre molts d'altres.

Per què serveix el rei és una de les preguntes recurrents dels alumnes quan expliquem l'aplicació actual de la divisió de poders proposada pel pensador francès Montesquieu. Doncs un dia vam haver de comentar a classe aquella repugnant imatge del rei espanyol fotografiat al costat del cadàver d'un jove elefant abatut a trets pel monarca, a Botswana. En efecte, el 12 d'abril de 2012, Joan Carles I de Borbó patia una triple fractura del maluc dret. No tot eren males notícies: per Setmana Santa de 2013, alumnes de primer de batxillerat van tenir la magnífica idea d'aprofitar les vacances per a visitar, pel seu compte, el que queda del Mur de Berlín. Prèviament ens havíem ambientat veient Good bye, Lenin i treballant la foto del soldat Conrad Schumann, a HMC. Sí, un dels millors consells que podem donar als alumnes és que viatgin pel món, perquè viatjar és viure dues vegades, diuen.

I ja sabreu que, a més de professor de socials, he dedicat algunes hores a la pàgina web i al facebook de l'institut, que mostren les fotografies, els treballs, les activitats, les sortides, els festivals i les moltes festes que fem al Vescomtat. I altres estones a l'equip de so i llum del pavelló o gimnàs, o a editar vídeos com aquests tres penjats a Vimeo, que m'imagino que ja haureu vist:

Sense oblidar que com a professor d'educació eticocívica a diferents grups de quart, he hagut de veure, íntegres, sense perdre'ns els crèdits, durant els darrers tres cursos, unes 10 vegades, pel·lícules com La boda del monzó, Tsotsi i la seva banda sonora o L'Onada (hi ha una magnífica versió en català). I unes quatre vegades l'exitosa Boyhood, estrena especial. Pel·lícules que hem treballat amb els i les adolescents en procés de maduració de les aules de quart.

El curs 2014-2015 els profes vam deixar d'embrutar-nos, definitivament, les mans amb el guix de les pissarres i el WhatsApp va entrar en les nostres vides. Durant el curs escolar, a primer d'ESO, intentàvem començar bé la jornada matinal treballant cançons en català al crèdit variable Que no pari la música. I el 10 de juny de 2015 vàrem aprofitar la sortida a Barcelona per a preguntar al policia de la porta de l'Ajuntament, com estan les relaciones de la Guàrdia Urbana amb la nova alcaldessa Ada Colau. Bé, doncs fins aviat i, ara que encara hi sou a temps, recordeu els cinc penediments més freqüents dels moribunds, d'acord amb el treball de recerca fet per l'infermera australiana Bronnie Ware.

Andreu Guiu i Puyol, professor


© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric