Geobiologia
Arriba Geobiologia Microclima intern Elements estructurals Calefacció Estalvi d'aigua Il·luminació Energia fototèrmica Energia fotovoltaica Electrodomèstics

 

Geobiologia

Introducció
Anàlisis del subsòl
Camps electromagnètics
    Radiació natural
    Efectes sobre la salut
 

Introducció

La geobiologia és una ciència mil·lenària que estudia ciència que estudia la influència de certs fenòmens terrestres als éssers vius i les possibles relacions amb les característiques geològiques. Considera el medi com a responsable de l'estat de la salut de l'individu, i dictamina les claus per una vida saludable en funció d'una elecció correcta del terreny. Conté en les seves formulacions sobre l'efecte de la salut, aspectes poc científics.

D'altra banda relaciona diferents circumstàncies a l'efecte dels camps magnètics, ja siguin naturals o artificials, creats per aparells elèctrics. Demostra a partir de bases empíriques la importància de la protecció d'aquestes ones.

Anàlisis del subsòl

En la geobiologia l'elecció del terreny es converteix en un factor transcendental per determinar la salut d'un indret. Es distingeixen diferents tipus de terreny que afectaran a l'individu de diferents maneres. Així trobem estrats saludables i beneficiosos pel resident i d'altres de molests i fins perjudicials. Les propietats que tindran es veuran relacionades per l'efecte que provoquen en rebre la radiació còsmica.

Els terrenys conductors absorbeixen, repel·len i fins distorsionen les ones magnètiques. Aquestes alteracions acaben provocant un nou camp de radiacions, que interfereixen en el camp magnètic de la superfície. La modificació del camp natural es traduirà amb malestar general i percebrem l'ambient més pesat. Els terrenys conductors estan formats de fangs, argiles, guixos fosfàtics[1], estrats carbonífers[2] i minerals ferrosos[3].

D'altra banda trobem els terrenys aïllants que afavoreixen la penetració de les ones a grans profunditats, de manera que tenen molt poca incidència a la superfície. L’ambient es percep reconfortant i agradable. Els terrenys aïllants són formats amb graves, sorres, o calç.

Una altra consideració remarcable és la presència d’aigua en l'indret estudiat. L’aigua manté un enorme lligam amb l’individu. Els cursos subterranis que passen entre roques provoquen una corrent elèctrica que influeix en la superfície modificant la radiació natural, els efectes de la qual seran proporcionals a la seva velocitat. Les cavitats en el seu curs o l'existència de sals actuaran amplificant la radiació i l’ambient es percebrà desagradable.

Abans d'escollir un indret per viure-hi la geobiologia aconsella estudiar amb deteniment un seguit de paràmetres per tal de tenir la possibilitat de protegir-se dels efectes nocius de les ones magnètiques seleccionant un espai amb millors aptituds.

Camps electromagnètics

Radiació natural

La Terra com a planeta és objecte d’un seguit de radiacions procedents d’infinitat de cossos celests, la influència de les quals vindrà determinada per la proximitat.

El conjunt de radiacions que rep la Terra determina les seves aptituds elèctriques i magnètiques.

De la diferència de potencial entre les càrregues negatives de la superfície de la Terra i les positives contingudes en la ionosfera[4] s’origina un camp magnètic que engloba el conjunt del planeta.

Els camps electromagnètics naturals poden ser modificats i neutralitzats per camps artificials o per estructures metàl·liques de formigó armat, en aquest cas s'anul·la qualsevol tipus de camp elèctric exterior, de manera que tan sols es conserven els camps magnètics interiors produïts per electrodomèstics o altres aparells elèctrics.

Les retícules geomagnètiques[5]MapaGeomagEspanya.jpg (175327 bytes)

El camp electromagnètic natural està establert de forma homogènia amb una estructura reticular que  cobreix tota la superfície terrestre. Les mesures de l'estructura són de 2 per 2.5m, amb una amplada de 20cm.

Les franges de la retícula es consideren negatives perquè actuen provocant trastorns, en els punts d’intersecció els efectes més visibles. Provoca debilitat, trastorns cardíacs, renals, circulatoris, respiratoris, estomacals i d’excreció. Quan l’organisme es troba més dèbil els efectes són més perceptibles.

Detectar les franges geomagnètiques

Per detectar les zones geopatògenes de forma tècnica i precisa s’utilitza el galvanòmetre[6].

Un altre mètode que ens pot proporcionar aquesta informació és l'estudi del comportament d’animals i plantes.

El gos instintivament, evitarà les àrees pertorbades. Els nius i els caus dels animals mai es col·locaran als punts H[7]; en canvi els gats s’hi troben a gust i les abelles fins i tot produeixen més mel.

Les plantes són molt sensibles a les zones geopatògenes, que eviten el seu creixement i l’arrelament. El julivert mal col·locat es marceix; les síndries, l’api i la ceba no s’hi desenvolupen. Les roses, un cop tallades, perdran abans els seus pètals.

També podem recórrer als nens, especialment als bebès que tenen la radioestèsia[8] més desenvolupada, aquests intentaran marxar del camp d’acció de les zones geopatògenes, si no poden, ploraran.

Efectes sobre la salut

La manca de camp elèctric natural produeix una alteració de la polarització cel·lular que afecta la proliferació i el desenvolupament dels microorganismes. Per pal·liar aquest efecte, s’aconsella estar a l’aire lliure unes quantes hores cada dia o establir una estructura amb la proporció àuria[9], o de 3m d’altura per 4 d’ample i 5 de llarg.


 



[1] Fosfàtics: rics en fòsfor.

[2] Carbonífers: rics en carboni.

[3] Ferrosos: rics en ferro.

[4] Ionosfera: capa superior de l’atmosfera (80-300Km) plena de ions, originats per la influència de les radiacions. Principalment raigs ultraviolats, procedents del Sol.

[5] Geomagnètic: referent als camps magnètics de la Terra.

[6] Galvanòmetre: aparell que detecta i mesura els corrents elèctrics.

[7] Punt H: unió de les interseccions electromagnètiques.

[8] Radioestèsia: facultat sensorial humana que ens permet detectar els camps magnètics.

[9] Proporció àurea: relació matemàtica inventada pels grecs, entre diferents elements. Proporció harmònica i perfecta.