El senyor de Tous volia
la descendència que no tenia.
Amb la caça s'entretenia
i així la seva tristesa omplia.

Un dia que van anar a caçar,
una cérvola blanca van trobar.
De tant que es van estranyar,
van decidir l'animal atrapar.

Molt la van seguir
i de poc els va servir.
Sempre que se'ls apareixia,
amb agilitat fugia.

Un dia que la van encerclar,
una nena hi van trobar.
El senyor de Tous la va adoptar,
tot pensant: el dimoni me la vol donar?.

La nena amb el temps creixia
i molts pretendents tenia.
Un repte els va posar:
La cérvola li havien de portar.

Desesperadament ho va intentar
un jove que d'ella es va enamorar,
Amb el diable l'ànima va pactar,
a canvi de la cérvola atrapar.

El jove va encertar la fletxa ajudat per la sort,
però no la cérvola sinó l'estimada era ferida de mort.
Fugir d'aquest món ella tendrament li va demanar,
el jove hi va accedir i el llac se'ls va empassar.