EL RELLEU
El relleu es força variat, amb muntanyes baixes, planes i turons.

La muntanya més alta és la Punta dels Cavalls Morts (840m), situada a la Serra de Queralt (en el sector que nosaltres anomenem serra de Miralles, al límit sud-occidental del terme).

Les planes solen ser a les zones on hi ha camps, el que hi predomina més són muntanyes baixes.

Als marges de la riera de Tous solen haver-hi els horts i alguns arbres.

De turons n'hi han molts, un dels quals és el Serral de les Forques, davant del turó on es troba el Castell de Tous; enmig dels dos s'estén el poble.

El territori és cobert en una bona part de bosc de pins (unes 300 ha) i de matollar (1600 ha).

RIERES I TORRENTS
Els torrents de l'Infern (o can Gallardes) i de Sentfores i les rieres de la Goda i de la Roqueta (o de la Fou) formen la riera de Tous.

Aquesta és coneguda també com riera d'en Maià, que desemboca al riu Anoia (a l'indret de la masia de la Roixel·la) ja dins del terme de Santa Margarida de Montbui.

L'EMBASSAMENT
L'embassament recull les aigües de la riera de la Goda i del torrent de l'Infern. Està situat a l'Eucaria, antiga casa d'estiueg d'un indiaca, després casa de colònies i ara, restaurant.

Fou inagurat el 5 de juliol de 1997 pel president de la Generalitat en aquells moments: Jordi Pujol.

Té una capacitat de 1.220.000 metres cúbics. La seva alçada màxima és de 33 metres i la seva superfície és de 15 ha.

Pretén la transformació en regadiu de 450 ha . El sistema de regulació permet fer ús de l'aigua per al rec i, alhora, garanteix un cabal capaç de mantenir la flora i la fauna autòctones de la riera de Tous.

També és previst que es pugui utilitzar per gaudir dels esports aquàtics

Cada any, al voltant del mes de setembre, es fa una cursa; es tracta de creuar l'embassament nedant.

LA FOU
Seguint la riera de la Roqueta trobarem la Fou.

La Fou és un saltant d'aigua que crea en el seu recorregut tolls i rierols que tots junts formen un paratge humit.

En aquest paratge corre un seguit de llegendes, fonamentades sobretot per la gran quantitat de coves que s'han format per l'aigua.

Alguna d'aquestes llegendes explica com un bandoler el Panna (Josep Claramunt?) usava la Fou com a amagatall i com a lloc d'escapada.

A la Fou també podrem trobar, segons conta la llegenda de la Cérvola Blanca, la cova del diable. I, escolpida per la naturalesa, hi ha una Mare de Déu