Municipi
Sant Martí de Tous
CEIP Cérvola Blanca
 
 
         
         
         
 
  CURIOSITATS
 
   

El Ball de Faixes.
DIADES I FESTES

El 20 de gener, Sant Sebastià, es fa festa perquè fa molts anys hi havia una epidèmia de pesta en què moria molta gent, llavors van pregar a Déu que els ajudés. Com que la pesta va desaparèixer cap al 20 de gener, van prometre que ho celebrarien cada any. Era un vot del poble.

Per Pasqua es canten caramelles per tots els carrers del poble. També es típic anar el dilluns de Pasqua a l'ermita de Sentfores. És tradició ballar sardanes i quedar-s'hi a dinar.

Tous celebra la seva Festa Major l'11 de novembre en honor al seu patró, Sant Martí. Aquest dia és tradició ballar el Ball de Faixes.

LA PEDRA DE LA BRUIXA

Una bruixa ajudava el diable a construir el pont de Martorell portant pedres de Guimerà i en passar per Fillol ja es feia de dia i va sentir a cantar un gall, llavors la bruixa, espantada, va deixar anar la pedra i va fugir corrent. La pedra va caure a prop de Fillol, just davant de l'Hostal de la Banya.

A la barana, del pont del diable de Martorell, hi havia un forat a la seva base, on hi faltava una pedra, que tenia les mides exactes de la de l'Hostal de la Banya.

Quan la gent de la contrada viatjaven, amb carro, a Barcelona i es paraven, a descansar, a Martorell, anaven a veure el pont i, apamant el forat, on faltava una pedra, comprobaven, que tenia la mateixa mida que la seva pedra.

Ara aquesta pedra és a la plaça de Santa Coloma on tothom la coneix com "El queixal de la Bruixa".

 

 

 

 

TOUS A SEQUES

El nostre poble és Tous, així a seques, tal com sona.
En un escrit de Borrell II de l'any 960 surt ja el nom de Tous. El papa Benet VII va posar el nom de Tous en un document de l'any 978; aleshores s'escrivia Touos o Tovos. Probablement prové del llatí tofus (pedra tosca buida)
Fou el 27 de juny de 1916 que el consell de ministres i en un "Real Decreto" decidí canviar la denominació de 573 ajuntaments, ja que en aquell moment hi havia noms repetits i feia molt dificil distingir-los.

Les raons històriques no es tingueren en compte en aquest cas. Així, el Tous valencià conservà la titularitat, malgrat ser descendent del Tous original, ja que nasqué com tots sabem per voluntat d'un fill dels senyors del castell de Tous, quan anà a lluitar al costat del rei Jaume I per alliberar València.

De dos pobles amb el mateix nom era condició que es modifiqués el que tenia menys categoria administrativa o menys nombre d'habitants. Aquesta última raó és la que comportà que al nom de Tous s'hi afegís el del patró de la parròquia, Sant Martí.

Encara ara, després de 88 anys des que afegiren al davant del nom de Tous com a complement el de Sant Martí, la gent continua anomenant el nostre poble Tous, només Tous.
I durant la Segona República el seu nom va ser Tous d'Anoia.

Índex