Arquitectura

Municipi

Sant Martí de Tous

CEIP Cérvola Blanca

Relleu i rieres

Sectors de producció

La Cérvola Blanca

La Senyora de Tous

Indrets per visitar

ARQUITECTURA

	LES CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA També reben el nom de barraques. Són aquelles construccions que s'han fet utilitzant només pedres, sense l'ajut de cap material d'unió com podria ser el ciment, guix o morter. Les pedres s'aguanten gràcies a la traça dels constructors en col·locar-les amb l'ajut de petites falques també de pedra. Les construïen els mateixos pagesos per poder aixoplugar-se en cas de mal temps i així també anaven retirant del mig del camp les pedres que feien nosa. És un testimoni del passat. Una meravella que ens fa delir els sentits.
	El CASTELL A Tous tenim un castell (segurament construït l'any 798 i documentat l'any 960) i està considerat monument d'interès general. Els propietaris eren els Comtes de Barcelona. L'any 960 Borrel II, comte de Barcelona, en cedí el domini del castell de "Touos " i les seves terres al bisbat de Vic. Una bona part dels primers repobladors eren originaris de la Plana de Vic. Les sequeres i les guerres van fer que durant alguns anys el castell estigués abandonat i la gent marxés a llocs més segurs.
	L'any 1020 el bisbe de Vic, que era l'Abat Oliba, va tornar a començar a repoblar el territori, a conrear les terres i a reedificar el castell. L'Abat Oliba, per evitar que l'ataquessin, el va deixar al Senyor Guillem d'Oló. L'any 1034 mor Guillem i el castell és assignat als Tous, en Bernat de Tous va ser el primer d'aquesta família que va governar el castell, fins l'any 1423.
	El 21 de gener de 1423 les terres i el castell foren venuts pels Tous a la família Perellós. I aquests a Joan Saplana el 27 d'abril de 1441. Un gran endeutament acumulat fa que Isabel Saplana (a qui es considera que dóna origen la llegenda de la Senyora de Tous) hagi de cedir, l'any 1505, el castell al monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona. Aquests n'exerciren règim senyorial fins l'any 1835. L'any 1835 el castell i les seves possessions van ser subhastats públicament i comprats per diversos propietaris successivament.
	L'any 1918, última compra del castell per part de la familía Rojas, d'Igualada. El castell, durant els més de mil any que ja té de vida, ha sofert tota mena de restauracions. Però encara conserva la seva torre emmerletada. I en el seu interior es poden observar diferents tècniques de construcció, com ara 1'espigat. Cal destacar-ne també alguns detalls gòtics.
	L'ERMITA DE SENTFORES L'ermita actual de Sentfores va ser construïda al segle XVII . És on cada any se celebra l'aplec el Dilluns de Pasqua. És possible que n´hi hagués una anterior, ja contruïda als segles XI-XII. Diu la llegenda de Sentfores que un dia un pastor va anar a fer un vol i va veure una Mare de Déu de fang entre unes pedres, la va voler i se la va posar a dins del sarró.
	Quan va arribar a casa seva la volia ensenyar, però al sarró no hi era; els de casa seva es pensaven que era una broma. L'endemà el pastor va tornar al lloc on l'havia trobat i la figura estava igual; la va agafar i se la va tornar a emportar i quan va arribar a casa la figura tampoc no hi era. Llavors tots van anar al lloc on el pastor havia trobat la figura, la van prendre i en arribar a casa tampoc no hi era. Així van entendre que el lloc on volia estar era aquell i li van construir una ermita.
	L'ESGLÉSIA PARROQUIAL La nova església (1892) és d'estil neoclàssic. Fou construïda damunt d'una antiga església gòtica (documentada al 1025-1079), de la qual es conserven alguns vestigis: Un finestral, part dels murs exteriors i l'escala del campanar. També cal destacar la imponent construcció del campanar (1911), que es projecta per damunt del poble.
	Situat dalt del cor hi ha un dels pocs orgues de vent de la comarca i a sobre seu un acolorit vitrall. A l'interior podem veure el sepulcre de Bernat de Tous, mort l'any 1355, i uns bellíssims quadres, obra del frare de Sant Jeroni de la Murtra Damià Vicens, que formaven part del retaule del Roser i que daten del 1591. Davant de l'església hi ha una antiga creu de terme d'estil gòtic.