| Un 
                        record dels seus temps d'escola? - En el pla de les sensacions l'olor de les classes. En 
                        el dels sentiments, un cert temor a fer el ridícul 
                        davant els companys - generalment accentuat pels mestres 
                        - i l'afecte cap a alguns professors en qui hi veia models 
                        complementaris o alternatius als familiars. I, en general, 
                        el bon record d'una vida plàcida, de treball ordenat 
                        i d'acceptació obedient de les regles del joc.
 Quin 
                          personatge del món de l'educació l'ha 
                          influït més?- Un parell o tres de professors i professores, especialment 
                          a l'adolescència i amb els quals, més 
                          que no pas una identificació incondicional, hi 
                          vaig trobar la possibilitat d'una constructiva confrontació 
                          d'idees.
 Citi'ns 
                          ara, un personatge històric pel que senti una 
                          especial predilecció.- La predilecció, és més que pels 
                          personatges reals que no conec, pel mite que representen. 
                          Els de la meva adolescència eren Luther King 
                          i Gandhi. També ho va ser Joan XXIII. I, després, 
                          els lluitadors - coneguts o anònims - per la 
                          dignitat de la nació catalana.
 Un 
                          encert de l'educació actual?- La seva obertura al món real. La nostra educació, 
                          ens vinculava amb un món de fals, encarcarat, 
                          de cartró pedra.
 ... 
                          I, una mancança?- Una mirada més optimista cap al món 
                          al qual s'ha obert i que, sovint, de bona fe i per les 
                          ganes de transformar-lo, qualifica amb duresa excessiva.
 Quin 
                          ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol 
                          escola?- La transmissió d'una profunda confiança 
                          en el futur: en el futur particular de cada noi i noia, 
                          i en la seva capacitat de construir-ne un de col·lectiu.
 Considera 
                          certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies 
                          han desertat de la responsabilitat en l'educació 
                          dels seus fills?- No. Hi ha més preocupació que mai, però 
                          els pares solen fracassar en la gestió de la 
                          complexitat educativa. Hi ha desconcert i calen algunes 
                          orientacions clares. I, d'altra banda, no s'ha recordat 
                          prou que l'educació, més que una qüestió 
                          de preocupació - que n'hi ha molta - és 
                          un afer d'ocupació, de dedicació de temps.
 Què 
                          es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització 
                          obligatòria amb èxit?- En primer lloc, cal revisar aquest criteri del "no 
                          superar", en el sentit que potser caldria acabar 
                          d'adequar millor els diversos centres escolars als diversos 
                          contextos socials, donant-los la màxima autonomia. 
                          Quan ni així no es resolguin els problemes, s'han 
                          de donar solucions específiques i particularitzades 
                          que, generalment, no són només ni principalment 
                          escolars. El fracàs escolar apunta, no tant al 
                          fracàs de l'escola, sinó a altres fracassos 
                          socials.
 Quina 
                          opinió li mereix la tasca dels centres de recursos 
                          pedagògics?- Imprescindible per racionalitzar i fer eficaç 
                          el treball a l'escola, donant-li un suport extern i 
                          posant-les totes en contacte, en un productiu intercanvi 
                          d'experiències.
 Quin 
                          paper han de jugar les tecnologies de la informació 
                          a l'escola? - Un paper auxiliar, tal 
                          com l'ha de jugar en la resta de la nostra vida. La 
                          seva utilització no ha de suprimir res, sinó 
                          que aquestes tecnologies s'han de posar al servei del 
                          de sempre: la paraula, el pensament, la consciència 
                          crítica... Allò que no s'hauria de confondre 
                          - com se sol fer - és l'objectiu d'arribar a 
                          una societat del coneixement (com sempre) amb una societat 
                          de la informació, que no és pas l'objectiu 
                          de l'escola.ue no és pas l'objectiu de l'escola.
 Com 
                          es pot fer possible el concepte "L'educació 
                          al llarg de la vida"?- De fet, sempre ens hem anat educant al llarg de la 
                          vida. Ara bé, si parlem d'educació formal, 
                          institucionalitzada, crec que el procés s'anirà 
                          autoregulant, sense excloure la possibilitat d'abusos 
                          i de mancances.
 Considera 
                          que els mitjans de comunicació, especialment 
                          la televisió, col·laboren en l'educació 
                          general de la població?- Col·laborar, hi col·laboren. A vegades, 
                          fent el paper de mainadera i tot. I, en qualsevol cas, 
                          disciplinant el conjunt de la societat segons els valors 
                          imperants (per bé que llavors ens n'escandalitzen 
                          força farisaicament.
 Què 
                          és més important preparar els alumnes 
                          pel futur o preparar el futur per als alumnes?- És impossible preparar el futur per als alumnes, 
                          perquè és incert i no depèn de 
                          nosaltres. Cal, al contrari, preparar els alumnes per 
                          tal que, sigui quin sigui, el puguin encarar positivament. 
                          I, si pot ser, per tal que ells mateixos se'n facin 
                          un de propi.
 Un 
                          llibre?- De llibres mai no n'hi ha un. Hi ha d'haver un llibre 
                          per a cada moment i un moment per a cada llibre... I 
                          respondre aquesta pregunta és com haver de dir 
                          quin fill t'estimes més.
 Una 
                          cançó?- Totes les del darrer disc de Toti Soler, "Cançons", 
                          per bé que, abans o després, n'escoltaria 
                          un de Bob Dylan.
 Una 
                          pel·lícula?- Qualsevol de les de Ken Loach, especialment Raining 
                          Stones. Però també algunes de britàniques 
                          com les adaptacions de Shakespeare de Kenneth Branagh 
                          o obres com "The Remains of the Day" (El que 
                          resta del dia) de James Ivory.
 Un 
                          paisatge?- El que em resulta més familiar: La Mola de 
                          Sant Llorenç del Munt, o qualsevol dels camins 
                          que s'hi poden seguir.
 Un 
                          desig per a l'escola del futur?- Que al nostre país, s'arribi a sentir molt 
                          estimada i reconeguda pel conjunt de la societat, que 
                          és el que es mereix per la seva rotunda contribució 
                          a la convivència i al progrés.
 
 |