reporteducació Dossiers digitals Línies Mestres, parers entorn l'educacióEntrevistes curs 2000-2001

 
Salvador Cardús

28/05/2001 SALVADOR CARDÚS I ROS. Sociòleg. Professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

  ... els pares solen fracassar en la gestió de la complexitat educativa. Hi ha desconcert i calen algunes orientacions clares. I, d'altra banda, no s'ha recordat prou que l'educació, més que una qüestió de preocupació - que n'hi ha molta - és un afer d'ocupació, de dedicació de temps
       
Un record dels seus temps d'escola?
- En el pla de les sensacions l'olor de les classes. En el dels sentiments, un cert temor a fer el ridícul davant els companys - generalment accentuat pels mestres - i l'afecte cap a alguns professors en qui hi veia models complementaris o alternatius als familiars. I, en general, el bon record d'una vida plàcida, de treball ordenat i d'acceptació obedient de les regles del joc.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Un parell o tres de professors i professores, especialment a l'adolescència i amb els quals, més que no pas una identificació incondicional, hi vaig trobar la possibilitat d'una constructiva confrontació d'idees.

Citi'ns ara, un personatge històric pel que senti una especial predilecció.
- La predilecció, és més que pels personatges reals que no conec, pel mite que representen. Els de la meva adolescència eren Luther King i Gandhi. També ho va ser Joan XXIII. I, després, els lluitadors - coneguts o anònims - per la dignitat de la nació catalana.

Un encert de l'educació actual?
- La seva obertura al món real. La nostra educació, ens vinculava amb un món de fals, encarcarat, de cartró pedra.

... I, una mancança?
- Una mirada més optimista cap al món al qual s'ha obert i que, sovint, de bona fe i per les ganes de transformar-lo, qualifica amb duresa excessiva.

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?
- La transmissió d'una profunda confiança en el futur: en el futur particular de cada noi i noia, i en la seva capacitat de construir-ne un de col·lectiu.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- No. Hi ha més preocupació que mai, però els pares solen fracassar en la gestió de la complexitat educativa. Hi ha desconcert i calen algunes orientacions clares. I, d'altra banda, no s'ha recordat prou que l'educació, més que una qüestió de preocupació - que n'hi ha molta - és un afer d'ocupació, de dedicació de temps.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- En primer lloc, cal revisar aquest criteri del "no superar", en el sentit que potser caldria acabar d'adequar millor els diversos centres escolars als diversos contextos socials, donant-los la màxima autonomia. Quan ni així no es resolguin els problemes, s'han de donar solucions específiques i particularitzades que, generalment, no són només ni principalment escolars. El fracàs escolar apunta, no tant al fracàs de l'escola, sinó a altres fracassos socials.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Imprescindible per racionalitzar i fer eficaç el treball a l'escola, donant-li un suport extern i posant-les totes en contacte, en un productiu intercanvi d'experiències.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Un paper auxiliar, tal com l'ha de jugar en la resta de la nostra vida. La seva utilització no ha de suprimir res, sinó que aquestes tecnologies s'han de posar al servei del de sempre: la paraula, el pensament, la consciència crítica... Allò que no s'hauria de confondre - com se sol fer - és l'objectiu d'arribar a una societat del coneixement (com sempre) amb una societat de la informació, que no és pas l'objectiu de l'escola.ue no és pas l'objectiu de l'escola.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- De fet, sempre ens hem anat educant al llarg de la vida. Ara bé, si parlem d'educació formal, institucionalitzada, crec que el procés s'anirà autoregulant, sense excloure la possibilitat d'abusos i de mancances.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- Col·laborar, hi col·laboren. A vegades, fent el paper de mainadera i tot. I, en qualsevol cas, disciplinant el conjunt de la societat segons els valors imperants (per bé que llavors ens n'escandalitzen força farisaicament.

Què és més important preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- És impossible preparar el futur per als alumnes, perquè és incert i no depèn de nosaltres. Cal, al contrari, preparar els alumnes per tal que, sigui quin sigui, el puguin encarar positivament. I, si pot ser, per tal que ells mateixos se'n facin un de propi.

Un llibre?
- De llibres mai no n'hi ha un. Hi ha d'haver un llibre per a cada moment i un moment per a cada llibre... I respondre aquesta pregunta és com haver de dir quin fill t'estimes més.

Una cançó?
- Totes les del darrer disc de Toti Soler, "Cançons", per bé que, abans o després, n'escoltaria un de Bob Dylan.

Una pel·lícula?
- Qualsevol de les de Ken Loach, especialment Raining Stones. Però també algunes de britàniques com les adaptacions de Shakespeare de Kenneth Branagh o obres com "The Remains of the Day" (El que resta del dia) de James Ivory.

Un paisatge?
- El que em resulta més familiar: La Mola de Sant Llorenç del Munt, o qualsevol dels camins que s'hi poden seguir.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que al nostre país, s'arribi a sentir molt estimada i reconeguda pel conjunt de la societat, que és el que es mereix per la seva rotunda contribució a la convivència i al progrés.

 
reporteducació Dossiers digitals Línies MestresEntrevistes curs 2000-2001 | Inici de pàgina |


© 1996 - 2003 - reporteducació és una producció del Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) - CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
AVÍS LEGAL - FAQ