 |
03/09/2001 VICENT
PARTAL. Periodista. Director de Vilaweb.
Professor a la Universitat Pompeu Fabra.Vicepresident
de l'European Journalist Centre
|
|
 L'escola
franquista no era precisament grata en records. Però,
com qualsevol xiquet, hi ha memòries que no se
t'esborren. La llet en pols dels americans... un dia que
tots vàrem eixir al patí a saludar un avió...
aquell any que Don José es va posar malalt i ens
varen aprovar a tots... la llum dels dies de pluja, quan
baixava el barranc i no podíem arribar a l'escola
i la mare ens deixava al llit amb la finestra mig oberta... |
| |
|
|
|
 |
17/09/2001 TERESA
LOSADA. Arabista. Presidenta de l'Associació
Espanyola d'Amistat amb els Pobles Àrabs
|
|
La
paradoja, no se si consciente o coyuntural, de una escuela
abierta e intercultural, aunque sigue siendo marcadamente
etnocéntrica y monocultural. |
| |
|
|
|
 |
01/10/2001
JOAN
FERRÉS. Comunicòleg. Professor de Comunicació
Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra
|
|
El
que els alumnes fan amb els mitjans de masses és
tan important o més que el que els mitjans fan
amb els alumnes. I el que fan els alumnes amb els mitjans
depèn en bona mesura de la formació que
tenen en aquest camp.
|
| |
|
|
|
 |
15/10/2001 IGNASI
VILA. Psicòleg. Professor de la Universitat de Girona |
|
Les
famílies estan molt interessades en l'educació
de les seves criatures. Una cosa diferent és que
probablement estan molt desconcertades.
|
| |
|
|
|
 |
06/11/2001
ENRIC
RAMIRO. Professor de Valencià a l'IES Guadassuar
i professor de Didàctica de les Ciències Socials a la
Universitat Jaume I de Castelló
|
|
També
Franco va impulsar l’educació en valors durant
el seu règim, però clar amb els seus valors.
|
| |
|
|
|
 |
19/11/2001
JAUME
CELA. Mestre i escriptor. Director del CEIP Bellaterra.
|
|
Tinc
un amor especial a l'emperadriu Elisabet de Baviera, potser
perquè continuo enamorat de l'actriu Romy Schneider
que va interpretar aquest personatge en diverses ocasions.
I mai he acabat d'entendre els motius, però sempre
m'ha interessat la figura de Pons Pilat.
|
| |
|
|
|
 |
10/12/2001 MARIA
ROSA BUXARRAIS. Psicòloga i Doctora en Pedagogia.
Professora titular de la Facultat de Pedagogia de la UB.
Consultora de la UOC.Responsable del Programa d'Educació
en Valors de l'ICE-UB. |
|
Vaig
tenir una professora que ens carregava d'estrelles daurades
o platejades quan feiem les coses ben fetes. Tenia nou
anys i per a mi era una gran motivació. |
| |
|
|
|
 |
14/01/2002 ALBERT
ARBÓS BELTRAN. Mestre i Doctor en Ciències
de l'Educació. Vicedegà de Magisteri de
la Universitat Internacional de Catalunya.
|
|
Un
autor americà deia: La resposta és tecnologia,
però quina és la pregunta?. Massa sovint,
a l'escola, per qüestions de marquèting fem
el mateix: cal emprar les TIC, però no ens preguntem
per a què. |
| |
|
|
|
 |
28/01/2002
ROSA M.
SECURUN. Presidenta de l'Associació de Mestres
Rosa Sensat.
|
|
La
primera qüestió a plantejar-se és definir
bé què entenem per "èxit".
Massa sovint assimilem èxit a la bona qualificació
acadèmica. Tot alumne ha d'acabar l'escolarització
obligatòria havent desenvolupat al màxim
les seves capacitats i té dret a disposar d'una
bona orientació personal, acadèmica i professional.
|
| |
|
|
|
 |
11/02/2002.
CRISTÒFOL-A.
TREPAT. Professor de Didàctica de les
Ciències Socials de la Universitat de Barcelona |
|
A
la meva manera de veure les institucions educatives haurien
d'invertir de manera assimètrica -com ara està
de moda dir-- en funció de les oportunitats socials
dels escolars. És indiscutible que a la Mina,
per exemple, cal invertir molt més: més
professors/es per alumnes,
més biblioteques, més atenció personalitzada,
més ocupació extraescolar.... |
| |
|
|
|
 |
25/02/2002.
MARGARIDA
ÀLVAREZ. Presidenta de l'Institut Català
de la Dona
|
|
...
s'han de canviar moltes més coses que el simple
fet que nens i nenes o nois i noies deixin d'anar a classes
diferents. Cal una coeducació que superi estereotips.
|
| |
|
|
|
 |
11/03/2002 .PERE
FONT I CABRÉ Psicòleg de l'Institut
d'Estudis de la Sexualitat i la Parella.
|
|
Crec
que un problema de l'educació actual és
barrejar massa alumnat que té interessos molt diferents,
i això els perjudica a tots. En ultima instància
la finalitat de l'educació és que les persones
puguin integrar-se amb dignitat i de manera productiva
en una societat, per tant, crec que haurien de potenciar-se
i revisar els medis pels que aquest procés es porta
a terme. |
| |
|
|
|
 |
8/04/2002. FRANCESC
IMBERNÓN.
Pedagog. Director del la revista "Guix".
|
|
Si
els alumnes surten de l'escola sense conèixer i
fent un ús racional i reflexiu de les tecnologies
de la informació i la comunicació els hi
estem condemnant a l'exclusió social o a un nou
analfabetisme.
|
| |
|
|
|
 |
22/04/2002. JOAN
SUBIRATS HUMET. Catedràtic de Ciència
Política de la Universitat Autònoma de Barcelona |
|
Caldria
començar per conèixer i connectar millor
el conjunt de recursos i iniciatives pedagògiques
i formatives que a hores d'ara ja existeixen a qualsevol
ciutat o territori, i generar ponts i obrir oportunitats.
Cal també aprofitar millor els recursos dels que
ja disposem per obrir-los a altres col·lectius
i edats. |
| |
|
|
|
 |
13/05/2002.
ANTONI ZABALA. Director de "Aula de Innovación
Educativa"; codirector del Campus Virtual de la Universitat
de Barcelona
. |
|
Són
molts els educadors que han marcat el meu pensament, però
ara que m'hi feu pensar, crec que aquell que ha estat
el pal de paller sobre el qual he anat construint la meva
manera d'entendre l'educació ha estat en Célestin
Freinet. |
| |
|
|
|
 |
3/06/2002. CARME
ALCOVERRO. Professora d'Institut. Directora de la
revista "Escola Catalana"
|
|
A
l'escola pública cada cop es reben les classes
més desprotegides i, per tant, les situacions més
difícils. En bona part a conseqüència
d'una política de concerts que atempta contra la
cohesió social. Allò que és desitjable,
la barreja, o sigui, l'escola de tots, cada cop s'està
perdent més. D'altra banda, el mestre ha perdut
prestigi dins de la nostra societat, però, paradoxalment,
cada cop més se li exigeix més responsabilitats.
Algunes responsabilitats que pertoquen clarament a les
famílies i a la societat
|
|
|
Dossiers
digitals