Un
record dels seus temps d'escola?
- En tinc molts. Recordo, en especial, la primera hora
de la tarda quan era el moment de dibuixar (amb blanc
i negre sobre un tros de paper aprofitat) a la meva classe
rosa -en un parvulari que es deia "Liceo Montessori",
en una planta principal del carrer de Diputació
de Barcelona i els jocs del pati... -- Més endavant
l'anada als "padres" (col·legi de los
"Sagrados Corazones") on no sé per quins
set sous vaig aprendre molt bé l'accentuació
en castellà tot i que llegíem el Quixot
i no m'assabentava de res... Un record molt i molt particular
van ser les classes d'Història universal i d'Espanya
que impartia a quart de l'antic batxillerat(4t d'ESO)
el P. Armando, un carlí convençut de la
bondat de la seva proposta ideològica i que malparlava
dela democràcia. Jo deia a casa el que em deia
el "padre" a classe i el meu pare, el de debò
m'ho refutava amb mal humor: "els carlins -em deia-són
quatre i cadascun té un rei". Jo li etzibava
el pensament del meu pare al P. Armando "mi padre
me dice que los carlistas son cuatro y cada uno tiene
un rey" i ell em responia amb paciència que
això no era cert perquè a, b i c... Sí,
vaig aprendre tot fent de transmissor entre el meu pare
i el P. Armando que el passat tenia interès per
entendre què ens estava passant (i només
tenia 13 anys!) i també vaig aprendre "democràcia
d'actitud" perquè el P. Armando sempre em
va escoltar amb molt d'interès i raonava amb mi
com si jo fos gran; mai em va imposar a cap examen ni
a cap pregunta oral el que ell pensava...
Quin personatge del
món de l'educació l'ha influït més?
- No sé pas què voleu dir exactament amb
aquesta pregunta... ¿Dels teòrics que
he llegit o dels professors que he tingut? Dels teòrics
que he llegit m'està influint molt Howard Gardner
i, especialment, Kieran Egan. El seu darrer llibre "Mentes
educadas" em sembla tot un repte d'imaginació...
Pel que fa als professors que he tingut no hi ha dubte
que el millor ha estat el doctor Gomà, a Fonaments
de Filosofia de primer de carrera. Explicava amb entusiasme,
era clar com l'aigua i sabia fer interessant el més
abstrús.... Mentre ha estat vigent el sistema
per recepció l'he imitat sovint... També
el doctor Emilio Lledó, a Història de
la Filosofia Antiga i, pel seu entusiasme, el doctor
Maluquer a Prehistòria i Història Antiga.
Vaig aprendre que un valor important per transmetre
coneixements -o construir-los com es diu ara-és
que l'inductor o mediador estigui entusiasmat i es noti
que li agrada allò que fa...
Citi'ns ara, un personatge
històric pel que senti una especial predilecció.
- Jesús de Natzaret, sens dubte.
Un encert de l'educació
actual?
- Em sap molt de greu però em costa molt trobar
un encert en l'educació actual... si per encert
entenem aspectes pràctics que indueixen a un
millor aprenentatge o a una conducta més responsable
i compromesa. Està bé, per exemple, que
l'educació s'hagi fet obligatòria fins
als 16 anys... però no amb aquesta obsessió
per la igualtat de resultats.
. ... I una mancança?
- La principal mancança, a la meva manera d'entendre,
en l'educació escolar actual és, com he
dit més amunt, la imposició de la igualtat
de resultats -s'aprova perquè es compleixen anys--
i la manca d'interès per promoure la igualtat
d'oportunitats. A la meva manera de veure les institucions
educatives haurien d'invertir de manera assimètrica
-com ara està de moda dir-- en funció
de les oportunitats socials dels escolars. És
indiscutible que a la Mina, per exemple, cal invertir
molt més: més professors/es per alumnes,
més biblioteques, més atenció personalitzada,
més ocupació extraescolar.... Dins de
l'escola concreta també: cal prioritzar i pagar
més aquells i aquelles professionals que es dediquen
als més difícils... Això ara no
es fa. I com que no es fa, la contrapartida tranquil·litzadora
de la consciència col·lectiva consisteix
a obligar a aprovar tothom encara que no sàpiga
llegir ni escriure; i a sobre ens traiem de la màniga,
com un conill màgic, coses tan abstractes i incomprensibles
com això de les competències bàsiques
que ningú sap ben bé què és
i encara menys com es mesura... El camí ha de
ser, en la meva opinió diferent: estimular i
dedicar molts esforços perquè tothom tingui
la seva oportunitat i després deixar que cadascú
decideixi i arribi fins on vulgui o pugui en funció
de les seves capacitats i del seu esforç personal.
Quin ha de ser l'element
més irrenunciable a qualsevol escola?
- La valoració de l'esforç personal i
la capacitat de corregir la conducta insociable i irresponsable
així com els errors en l'aprenentatge. Per exemple:
un alumne de tercer d'ESO no pot dir en públic
i a classe a la seva professora quan li demana que calli
"cállate tú capulla de mierda"
i que no li passi res... Si això passa, tota
la resta és pura anècdota. Un alumne ha
de ser corregit, per exemple, en les seves faltes d'ortografia
i fer-ne més o menys ha de tenir un reflex clar
en el mèrit i estímuls del seu progrés...
No pot ser igual que un text ben redactat i un text
mal redactat o deixat amb desídia en blanc comportin
el mateix: passar de curs tranquil·lament en
un cas i en l'altre.
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat
de la responsabilitat en l'educació dels seus
fills?
- En part sí però, com diu el meu admirat
Salvador Cardús, no perquè no vulguin
sinó perquè és molt més
difícil. Es més difícil que abans
perquè ara ha esclatat d'una manera irreversible
el camí moral de l'autonomia individual i s'ha
perdut el consens sobre el que està bé
i el que està malament. Fa poc en una escola
religiosa em comentava el seu director que va haver-hi
un petit enrenou als vestidors del gimnàs (res
de l'altre dijous: bromes típiques d'adolescents...)
perquè alguns nois havien fet bromes a les noies
amb un penis de plàstic... L'enrenou va arribar
al director a través de la "denúncia"
oral d'algunes famílies... Un cop el responsable
va ser identificat se li va preguntar on havia obtingut
el penis de plàstic. La resposta és prou
simptomàtica: li va regalar son pare! És,
doncs, prou clar que avui educar no és tan fàcil
com abans. Fa 20 anys una resposta d'un alumne com la
de la pregunta anterior o una broma en un col·legi
religiós amb un penis de plàstic tindrien
el consens sobre la valoració i l'acció
d'educació de la responsabilitat (càstig)
posterior. Avui tot es discuteix..
Què es pot fer
amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- No ho sé. En tot cas sí que sé
que no han d'estar barrejats amb els altres que poden
superar-la si no és que volem que l'alumnat amb
capacitat i interès -sigui de la classe que sigui-manifesti
un coneixement inferior en la declaració de conceptes
i en la seva aplicació en totes les matèries.
El fet que jo no ho sàpiga no vol dir que no
hagin d'estar atesos i que entre tots els especialistes
(de psicopedagogs i pedagogs n'hi ha un munt!) i sense
deixar de petja tots els camins de recerca es busquin
les maneres d'integrar-los en uns coneixements mínims.
Potser la via de fer coses amb les mans -siguin tecnològicques,
artístiques o esportives-pugui ser un camí
de recerca... Si hi ha "centre d'alt rendiment
esportiu" i si existeixen IES on es poden cursar
adaptadament els ensenyaments de dansa a partir dels
12 anys... ¿per què no fer un IES d'alt
rendiment matemàtic o literari i un altre de
més tecnològic o artístic, i uns
altres de més professionalitzadors, etc.? Per
què la dansa i l'esport sí i la resta
no? Això seria l'autèntic "tractament
de la diversitat" i no aquesta mena de comprensivitat
tan digna ideològicament com fracassada a la
pràctica...
Quina opinió
li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Els conec poc per poder opinar.
Quin paper han de jugar
les tecnologies de la informació a l'escola?
- En la meva opinió constitueixen, ara com ara,
un complement. El projector de diapositives no va anul·lar
la pissarra, tampoc el video... el mateix passa amb
internet, el correu electrònic i el mòbil...
Sumen mitjans per adquirir el coneixement amb més
rapidesa. I cal que estiguin presents en el procés
educatiu. Però cal no oblidar que l'àmbit
educatiu -en la meva opinió-és l'àmbit
de la paraula... S'han d'utilitzar imatges, certament,
però per trobar-hi els més de mil mots
que contenen... S'ha d'utilitzar internet però
tenint prèviament o alhora una bona estructura
mental que ens permeti distingir en l'entrellat de significats
d'una disciplina qualsevol i del seu mètode les
tradicionals "six w": what, when, where, how,
why i who". En cas contrari pot ser un caos que
no dugui enlloc...
Com es pot fer possible
el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- No sé si en aquest cas la paraula educació
és correcta. Jo diria millor aprenentatge...
Jo reservaria una part del dia per estar informat, una
part de la setmana per pensar sobre la informació
i una part del trimestre per assistir a cursos (virtuals
o no) sobre les parcel·les d'interès professional
que el dia i la setmana m'han anat suggerint... I, sobretot,
la pràctica del silenci. És a dir: la
de saber "retirar-se" en períodes més
o menys acotats per llegir sense presses i pensar (i/o
escriure) sobre allò que s'ha triat.
Considera que els mitjans
de comunicació, especialment la televisió,
col·laboren en l'educació general de la
població?
- Si entenem per educació la transmissió
d'uns valors de vegades forçats i explícits
jo diria que sí. És fàcil observar
que els joves fins i tot utilitzen paraules i frases,
vestits o actituds de sèries televisives. Pel
que fa a la internalització dels valors el més
important encara ara és, em sembla, la família
si aquesta és coherent entre el que diu i mana
fer i el que fa en realitat. Si entenem per educació
l'aprenentatge de conceptes i procediments jo diria
que la televisió hi col·labora poc o gens.
La televisió crea més estats emocionals
que no pas construeix o consolida conceptes si no és
que els conceptes o la informació m'interessen,
al marge de la televisió, quan els estic veient...
Què és
més important preparar els alumnes pel futur
o preparar el futur per als alumnes?
- Jo crec que és millor preparar alumnes per
al present continu... No sabem com serà el futur
-fixeu-vos en l'equivocació de totes les previsions
posteriors a l'!!-S-- ni l'immediat ni el de mitjà
termini... Preparem per a un present que consisteixi
a fer camí...
Un llibre?
- Guerra i pau, de Tolstoi.
Una cançó?
- Rorate coeli de super (cant gregorià del temps
d'Advent)
Una pel·lícula?
- Ludwig II de Baviera, dirigida per Lucino Visconti
Un paisatge?
- Des del cap de Creus fins al Golfet vist des del mar
Un desig per a l'escola
del futur?
- Que el professorat avanci força en el coneixement
i aplicació d'artificis específics que
permetin l'aprenentatge de les seves matèries
amb eficàcia i alegria.
|
Dossiers
digitals