reporteducació Dossiers digitals Línies Mestres, parers entorn l'educacióEntrevistes curs 2001-2002

 
Jaume Cela 19/11/2001 JAUME CELA. Mestre i escriptor. Director del CEIP Bellaterra.
  Tinc un amor especial a l'emperadriu Elisabet de Baviera, potser perquè continuo enamorat de l'actriu Romy Schneider que va interpretar aquest personatge en diverses ocasions. I mai he acabat d'entendre els motius, però sempre m'ha interessat la figura de Pons Pilat
       

Un record dels seus temps d'escola?
- Cada dissabte el mestre ens llegia fragments d'història sagrada. M'agradava moltíssim anar escoltant aquells relats. Després resàvem el rosari i llegíem les lletanies en llatí. Jo no entenia res de res, perquè mai he sabut llatí, però el nom de cada advocació m'obria un món nou ple de misteri.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Sempre rellegeixo Dewey, Freinet i Freire, però qui més m'ha influït és el meu amic Juli Palou. També he de mencionar tots els mestres i les mestres amb qui he compartit hores i hores de feina i tots els que pertanyen als moviments de renovació pedagògica. També he après molt dels nens i les nenes que m'han patit.

Citi'ns ara, un personatge històric pel que senti una especial predilecció.

- Tinc un amor especial a l'emperadriu Elisabet de Baviera, potser perquè continuo enamorat de l'actriu Romy Schneider que va interpretar aquest personatge en diverses ocasions. I mai he acabat d'entendre els motius, però sempre m'ha interessat la figura de Pons Pilat.

Un encert de l'educació actual?

- El fet que a poc a poc anem entenent que estarem formant-nos tota la vida. També dono relleu a la importància que donem a aprendre amb els altres.

... I una mancança?

- Potser demanaria una mica de sentit de la mesura quan analitzem la realitat i una mica més de sentit de l'humor en el moment de valorar tot el que està passant. Anem mancats d'alegria.

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?

- El convenciment que hem d'esforçar-nos per arribar a acollir i fer nostres les necessitats de cada alumne, fins i tot d'aquells que semblen no necessitar-nos gaire.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?

- No. Penso que hi ha una gran preocupació i molt més debat al voltant d'aquest tema que no pas abans. Ara bé vivim una societat molt complexa i, a vegades, ens venç la desorientació.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?

- Per respondre aquesta pregunta caldria analitzar què vol dir escolarització obligatòria i, sobretot, quan considerem que hem assolit un èxit. Cal una reflexió cas per cas i rellegir "Les invariants pedagògiques", de Freinet, un cop per setmana.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?

- Molt bona. Sempre m'he sentit molt ben rebut i fan mans i mànigues per complir la seva funció.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?

- Són instruments que ens donen informació i que ens resolen alguns problemes mecànics. Són uns bons auxiliars en alguns aprenentatges. Mai he compartit la por d'alguns mestres de veure's substituïts per una màquina d'aquestes. Nosaltres tenim falda, per exemple, i no hi ha ordinador que pugui substituir aquest part tan important del nostre cos.

Com es pot fer possible el concepte "l'educació al llarg de la vida"?

- Sempre estem aprenent i ara, més que mai, som conscients d'aquesta realitat. Potser el que cal és ampliar les funcions que tenen algunes institucions creades justament per educar.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació de la població?

- I tant! Col·laboren a la seva educació i a la seva deseducació, per dir-ho d'alguna manera. Com gairebé tot, els mitjans de comunicació tenen dues cares i cal saber aprofitar la bona. Si pensem en la televisió, l'ase de tots els cops, i estem convençuts que només té una funció malèfica la solució és ben senzilla: aprendre a tancar-la o abandonar-la a qualsevol contenidor.

Què és més important preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?

- No sabria separar les dues propostes. Hem de reconèixer, però, que el futur sempre és incert i que potser ens cal treballar el present. Construir un bon present és construir un bon futur.

Un llibre?

- "L'Odissea", tot Proust, tot Shakespeare, "La Plaça del Diamant", tot Cernuda, tot Vinyoli, El càntic dels càntics, "Peter Pan",... Però només me'n deixeu dir un... Potser "El vigilant en el camp de sègol".

Una cançó?

- "Yesterday", dels Beatles i les primeres cançons de Joan Manuel Serrat

Una pel·lícula?

- Tot Visconti, tot Hitckcock, els clàssics de cinema negre, "Bienvenido, míster Marshall", "Cantando bajo la lluvia", "Con faldas y a lo loco"...Del cine recent em quedaria amb "Lo que queda del dia", "La edad de la inocencia", "Seven" "Magnòlia" i "Una historia verdadera". Del cine d'ahir mateix us proposo "En construcción". Ara bé, si aquesta pregunta me la feu demà passat us en diré unes quantes més, perquè jo em quedo amb el cine, amb tot el cine del passat, del present i del futur.

Un paisatge?

- La Rambla de Barcelona, Florència i Manhattan al vespre.

Un desig per a l'escola del futur?

- Que no es deixi convèncer per aquells que li canten les absoltes. El seu paper continua sent fonamental perquè és un laboratori on podem assajar sense discriminacions de cap mena formes de viure i de conviure

 
 
reporteducació Dossiers digitals Línies MestresEntrevistes curs 2001-2002 | Inici de pàgina |


© 1996 - 2003 - reporteducació és una producció del Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) - CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
AVÍS LEGAL - FAQ