| Un 
                        record dels seus temps d'escola? - Són tan llunyans
 Diria que la travessa 
                        del llarg passadís, en sortir de classe cap al 
                        patí, on totes les trobades i comunicacions podien 
                        ser possibles.
 Quin personatge del 
                          món de l'educació l'ha influït més?- Si bé no em puc decidir per cap personatge, 
                          sí que vull esmentar un fet de la meva pròpia 
                          vida: ser mare.
 Citi'ns ara, un personatge 
                          històric pel qual senti una especial predilecció.- Heràclit.
 Un encert de l'educació 
                          actual?- La coeducació. Però crec que s'han de 
                          canviar moltes més coses que el simple fet que 
                          nens i nenes o nois i noies deixin d'anar a classes 
                          diferents. Cal una coeducació que superi estereotips.
 ... I una mancança?- Especialment a partir de la implantació del 
                          nou sistema educatiu, la flexibilitat en funció 
                          de la capacitat i els interessos de l'alumnat.
 Quin ha de ser l'element 
                          més irrenunciable a qualsevol escola?- El d'aportar coneixements i estratègies que 
                          assegurin el desenvolupament personal.
 Considera certa l'opinió 
                          que, en conjunt, moltes famílies han desertat 
                          de la responsabilitat en l'educació dels seus 
                          fills i filles?- Potser no són tantes, però els resultats 
                          de les que ho fan visibles que en semblen més.
 Què es pot fer 
                          amb aquell alumnat que no supera l'escolarització 
                          obligatòria amb èxit?- S'ha de trobar la manera d'incorporar-lo al món 
                          de l'aprenentatge professional, artesà, artístic, 
                          etc.
 Quina opinió 
                          li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?- Molt bona opinió, perquè és una 
                          tasca necessària realitzada per professionals 
                          competents que estimen l'educació.
 Quin paper han de jugar 
                          les tecnologies de la informació a l'escola?- Les veig com una eina, molt potent, però eina. 
                          Per això em sembla que s'ha de vigilar que no 
                          enlluernin el professorat ni l'alumnat i no ocupin el 
                          lloc dels continguts i les actituds.
 Com es pot fer possible 
                          el concepte "L'educació al llarg de la vida"?- En certa manera repetiria una resposta anterior, ja 
                          que el desenvolupament personal no acaba mai. El que 
                          canvia és el guiatge, que hauria de passar de 
                          ser molt extern a molt intern.
 Considera que els mitjans 
                          de comunicació, especialment la televisió, 
                          col·laboren en l'educació general de la 
                          població?- Vistos des de l'escola, podríem dir que eduquen 
                          (dirigeixen, informen, prioritzen) molt i que potser 
                          caldria trobar més moments de col·laboració.
 Què és 
                          més important preparar l'alumnat per al futur 
                          o preparar el futur per a l'alumnat?- Potser és com voler destriar si és primer 
                          l'ou o la gallina. Alumnat (d'ara) i futur (d'ara) són 
                          les persones adultes i el present de demà. Si 
                          pensem que el futur no és un fruit extern, sinó 
                          la realitat que configuraran el nostre alumnat, és 
                          evident que tots dos conceptes són interdependents.
 D'altra banda el futur no és més que posar 
                          les bases al present.
 Un llibre?- "Quartet d'Alexandria", de Lawrence Durrell. 
                          Quan el vaig llegir, fa anys, em va impressionar.
 Una cançó?- 19 días y 500 noches de Joaquin Sabina.
 Una pel·lícula? 
                          - Recordo amb una especial sensació: El primer 
                          caballero (First Knight, 1995) de Jerry Zucker.
 Un paisatge?- La Rambla de Catalunya de Barcelona, qualsevol dia 
                          festiu, a primera hora del matí.
 Un desig per a l'escola 
                          del futur?- Que sigui l'espai cultural i professional que asseguri 
                          la convivència i l'arrelament al país 
                          d'infants i joves que viuran en mig d'ambients col·lectius 
                          i d'opcions personals molt diversos.
 
 |