reporteducació Dossiers digitals Línies Mestres, parers entorn l'educacióEntrevistes curs 2001-2002

 
Francesc Imbernon 8/04/2002. FRANCESC IMBERNÓN.
Pedagog. Director del la revista "Guix".
  Si els alumnes surten de l'escola sense conèixer i fent un ús racional i reflexiu de les tecnologies de la informació i la comunicació els hi estem condemnant a l'exclusió social o a un nou analfabetisme
       
Un record dels seus temps d'escola?
- Tinc molts records de tota la meva escolarització de primària i batxillerat. És possible que el record que em va colpir més va ser quan tenia 6 anys i, després de fer una malifeta (de tantes, posteriorment), el director em va amenaçar d'expulsar-me i la por (i els meus plors) que tenia que ho digués als meus pares.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Sens dubte Célestin Freinet. Les seves obres em van obrir els ulls de veure l'educació d'una altra forma. També, avui dia, Paolo Freire.

Citi'ns ara, un personatge històric pel qual senti una especial predilecció.
- Tinc poca predilecció per personatges històrics, però podria esmentar a un personatge de fantasia però que forma part de la història. És l'inspector S. Holmes creat pel escriptor Conan Doyle.

Un encert de l'educació actual?
- Crec que n'hi ha molts, però el més important per mi es l'escolarització total de la població.
Un altre encert molt significatiu és l'aposta per l'ensenyament comprensiu.

... I una mancança?
- La miopia i ignorància (que dura molt) dels que administren i governen l'educació.

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?
- La presencialitat dels l'alumnat, la diversitat de tot, l'educació de les ciutadanies i la participació de la Comunitat.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills i filles?
- No del tot. Em sembla molt demagògic dir això. La majoria de les famílies vol el millor pel seus fills. El que passa és que els temps han canviat molt i també les relacions pares-mares-fills. És possible que quant es diu això, és que s'enyora un passat que mai tornarà. L'escola i la família han de treballar plegades, amb la mateixa responsabilitat. Hem de veure l'educació des d'une altra òptica.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Primer, seria discutible el concepte d'èxit. I, segon, hauríem d'estudiar si s'han posat tots els mitjans en aquesta escolarització. No es pot fer el discurs de la diversitat i fer una escolarització uniforme. Però com això passa, crec que s'haurien de donar sortides de formació permanent i d'evitar l'exclusió social.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Crec que s'haurien de transformar en veritables Centres de Professorat, coordinats pel professorat i amb un conjunt d'assessors de formació que ajuden com amics crítics als seus companys de les escoles i instituts. Els Centres de recursos són una institució obsoleta. Una resposta actual seria un model de centre de professorat que fa de centre de recursos però, també, de formació, d'assessorament, de projectes… amb un conjunt important de mestres de primària i secundària preparats específicament per a ser assessors i amb molta menys intervenció de l'Administració i més autonomia en el territori.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Molt important. Si els alumnes surten de l'escola sense conèixer i fent un ús racional i reflexiu de les tecnologies de la informació i la comunicació els hi estem condemnant a l'exclusió social o a un nou analfabetisme.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- És un concepte que porta a molta confusió ja que l'hem d'aplicar a tot, tant a l'educació reglada com a la no reglada. Crec que s'hauria de parlar d'etapes. Ja s'ha acabat l'època d'estudiar i treballar, ara sempre és estudiar. Això vol dir: escolarització total fins als 18 anys i una formació permanent per a moltes modalitats. I, aquí, les noves tecnologies tenen un paper important.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- Crec que, malgrat la crítica que en fem, col·laboren en l'educació general de la població. Encara que sigui una educació no exactament igual que la que pretén l'escola. Però això són les contradiccions de la societat actual. Més que criticar la televisió hem de buscar mecanismes i estratègies intel·lectuals perquè els nens i nenes la puguin veure des d'una reflexió crítica. I no podem oblidar que la televisió és una pantalla oberta al món i és molt aprofitable a l'escola.

Què és més important preparar l'alumnat per al futur o preparar el futur per a l'alumnat?
- Ho tinc molt clar : preparar l'alumnat pel futur. La història de la humanitat ho demostra. És difícil però hem de fer un esforç des de l'educació per abandonar pràctiques obsoletes (i ensenyaments) que no serviran per a res. Però l'educació també té una part d'utopia i hem d'intentar que els nostres alumnes participin en canviar el present i el futur.

Un llibre?
- "Mecanoscrit del segon origen", de Manuel de Pedrolo.

Una cançó?
- "Que tinguem sort", de Lluís Llach.

Una pel·lícula?
- Dues: "El Graduado" de Mike Nichols (1967)i, "Los chicos del Preu" de Pedro Lazaga (1967).

Un paisatge?
- La vista des del Pedraforca.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que s' instal·li el paradigma de la col·laboració, l'autonomia dels mestres i el treball veritable amb la Comunitat educativa.

 
 
reporteducació Dossiers digitals Línies MestresEntrevistes curs 2001-2002 | Inici de pàgina |


© 1996 - 2003 - reporteducació és una producció del Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) - CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
AVÍS LEGAL - FAQ