| Un 
                        record dels seus temps d'escola? - Tinc molts records de tota la meva escolarització 
                        de primària i batxillerat. És possible que 
                        el record que em va colpir més va ser quan tenia 
                        6 anys i, després de fer una malifeta (de tantes, 
                        posteriorment), el director em va amenaçar d'expulsar-me 
                        i la por (i els meus plors) que tenia que ho digués 
                        als meus pares.
 Quin personatge del 
                          món de l'educació l'ha influït més?- Sens dubte Célestin Freinet. Les seves obres 
                          em van obrir els ulls de veure l'educació d'una 
                          altra forma. També, avui dia, Paolo Freire.
 Citi'ns ara, un personatge 
                          històric pel qual senti una especial predilecció.- Tinc poca predilecció per personatges històrics, 
                          però podria esmentar a un personatge de fantasia 
                          però que forma part de la història. És 
                          l'inspector S. Holmes creat pel escriptor Conan Doyle.
 Un encert de l'educació 
                          actual?- Crec que n'hi ha molts, però el més 
                          important per mi es l'escolarització total de 
                          la població.
 Un altre encert molt significatiu és l'aposta 
                          per l'ensenyament comprensiu.
 ... I una mancança?- La miopia i ignorància (que dura molt) dels 
                          que administren i governen l'educació.
 Quin ha de ser l'element 
                          més irrenunciable a qualsevol escola?- La presencialitat dels l'alumnat, la diversitat de 
                          tot, l'educació de les ciutadanies i la participació 
                          de la Comunitat.
 Considera certa l'opinió 
                          que, en conjunt, moltes famílies han desertat 
                          de la responsabilitat en l'educació dels seus 
                          fills i filles?- No del tot. Em sembla molt demagògic dir això. 
                          La majoria de les famílies vol el millor pel 
                          seus fills. El que passa és que els temps han 
                          canviat molt i també les relacions pares-mares-fills. 
                          És possible que quant es diu això, és 
                          que s'enyora un passat que mai tornarà. L'escola 
                          i la família han de treballar plegades, amb la 
                          mateixa responsabilitat. Hem de veure l'educació 
                          des d'une altra òptica.
 Què es pot fer 
                          amb aquell alumnat que no supera l'escolarització 
                          obligatòria amb èxit?- Primer, seria discutible el concepte d'èxit. 
                          I, segon, hauríem d'estudiar si s'han posat tots 
                          els mitjans en aquesta escolarització. No es 
                          pot fer el discurs de la diversitat i fer una escolarització 
                          uniforme. Però com això passa, crec que 
                          s'haurien de donar sortides de formació permanent 
                          i d'evitar l'exclusió social.
 Quina opinió 
                          li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?- Crec que s'haurien de transformar en veritables Centres 
                          de Professorat, coordinats pel professorat i amb un 
                          conjunt d'assessors de formació que ajuden com 
                          amics crítics als seus companys de les escoles 
                          i instituts. Els Centres de recursos són una 
                          institució obsoleta. Una resposta actual seria 
                          un model de centre de professorat que fa de centre de 
                          recursos però, també, de formació, 
                          d'assessorament, de projectes
 amb un conjunt important 
                          de mestres de primària i secundària preparats 
                          específicament per a ser assessors i amb molta 
                          menys intervenció de l'Administració i 
                          més autonomia en el territori.
 Quin paper han de jugar 
                          les tecnologies de la informació a l'escola?- Molt important. Si els alumnes surten de l'escola 
                          sense conèixer i fent un ús racional i 
                          reflexiu de les tecnologies de la informació 
                          i la comunicació els hi estem condemnant a l'exclusió 
                          social o a un nou analfabetisme.
 Com es pot fer possible 
                          el concepte "L'educació al llarg de la vida"?- És un concepte que porta a molta confusió 
                          ja que l'hem d'aplicar a tot, tant a l'educació 
                          reglada com a la no reglada. Crec que s'hauria de parlar 
                          d'etapes. Ja s'ha acabat l'època d'estudiar i 
                          treballar, ara sempre és estudiar. Això 
                          vol dir: escolarització total fins als 18 anys 
                          i una formació permanent per a moltes modalitats. 
                          I, aquí, les noves tecnologies tenen un paper 
                          important.
 Considera que els mitjans 
                          de comunicació, especialment la televisió, 
                          col·laboren en l'educació general de la 
                          població?- Crec que, malgrat la crítica que en fem, col·laboren 
                          en l'educació general de la població. 
                          Encara que sigui una educació no exactament igual 
                          que la que pretén l'escola. Però això 
                          són les contradiccions de la societat actual. 
                          Més que criticar la televisió hem de buscar 
                          mecanismes i estratègies intel·lectuals 
                          perquè els nens i nenes la puguin veure des d'una 
                          reflexió crítica. I no podem oblidar que 
                          la televisió és una pantalla oberta al 
                          món i és molt aprofitable a l'escola.
 Què és 
                          més important preparar l'alumnat per al futur 
                          o preparar el futur per a l'alumnat?- Ho tinc molt clar : preparar l'alumnat pel futur. 
                          La història de la humanitat ho demostra. És 
                          difícil però hem de fer un esforç 
                          des de l'educació per abandonar pràctiques 
                          obsoletes (i ensenyaments) que no serviran per a res. 
                          Però l'educació també té 
                          una part d'utopia i hem d'intentar que els nostres alumnes 
                          participin en canviar el present i el futur.
 Un llibre?- "Mecanoscrit del segon origen", de Manuel 
                          de Pedrolo.
 Una cançó?- "Que tinguem sort", de Lluís Llach.
 Una pel·lícula? 
                          - Dues: "El Graduado" de Mike Nichols (1967)i, 
                          "Los chicos del Preu" de Pedro Lazaga (1967).
 Un paisatge?- La vista des del Pedraforca.
 Un desig per a l'escola 
                          del futur?- Que s' instal·li el paradigma de la col·laboració, 
                          l'autonomia dels mestres i el treball veritable amb 
                          la Comunitat educativa.
 
 |