Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- No m'han influït tant les grans idees o els gran noms com els professors que em van educar durant la infància i l'adolescència. I també, tant o més, les pel·lícules i les novel·les que varen alimentar llavors els meus somnis.

Citi'ns ara un personatge històric pel que senti una especial predilecció.
- Penso que Sòcrates i Jesucrist continuen sent models excel·lents com a persones i com a educadors, tant pel que fa personalitat i coherència com a profunditat de continguts i a capacitat comunicativa.

Un encert de l'educació actual?
- L’apropament a l’alumne, els passos endavant en el reconeixement de les diferències, l’aprenentatge significatiu, heurístic, manipulatiu...

. ... I una mancança?
- El fet que en alguns casos – massa encara - aquests encerts es quedin en simples declaracions de principis.

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?
- La preocupació per una formació integral des alumnes. .

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- El fracàs escolar ens hauria de portar a revisar en profunditat el sistema escolar i sobretot el sistema social. Mentrestant, i alhora, s’hauria de treballar en acció social, tallers ocupacionals, etc.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Conec experiències molt i molt lloables, sobretot quan posen l’accent més en la formació en profunditat que en els simples recursos, en els mitjans, en les receptes... Són una oportunitat excel·lent per a l’intercanvi d’experiències i per mantenir viva la il·lusió d’una tasca educativa més eficaç.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Poden ser, com el llibre, eines potents d’aprenentatge. Però només ho seran si, en la seva integració a l’aula, es posa l’accent en la dimensió comunicativa i no pas en la tecnològica. El més important no és incorporar noves tecnologies sinó crear un nou estil comunicatiu.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Creant el desig d’aprendre, encomanant el plaer d’aprendre.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- Sense cap dubte, hi col·laboren. La qüestió, en tot cas, és si ho fan per a bé o per a mal. Quan no és per a bé, els educadors en tenim tanta culpa com la pròpia televisió. El que els alumnes fan amb els mitjans de masses és tan important o més que el que els mitjans fan am els alumnes. I el que fan els alumnes amb els mitjans depèn en bona mesura de la formació que tenen en aquest camp.

Què és més important preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- No es pot concebre una realitat sense l’altra. En gran mesura construïm el futur a través de la qualitat de la formació dels que l’habitaran

Un llibre?
- Com al clàssic, a mi també em fa por l’home d’un sol llibre. Hi ha, però, un títol llegit recentment que expressa una de les meves inquietuds actuals: El conocimiento como deseo, de Hans G. Furth (Alianza, Madrid, 1992).

Una cançó?
- Tampoc no tinc una cançó. Però Serrat, Llach i Raimon varen alimentar les meves emocions de joventut.

Una pel·lícula?
- Sóc clàssic en aquest tipus d’elecció. En alguns moments triaria Orson Welles. En altres, Billy Wilder o Howard Hawks.

Un paisatge?
- M’encanta contemplar el mar des d’alguns racons de la Costa Brava.

Un desig per a l'escola del futur?
- Una capacitat més gran de conciliació: entre coneixement i desig, entre plaer i esforç, entre emoció i reflexió, entre paraula i imatge, entre llibre i televisor, entre pissarra i Internet...