reporteducació Dossiers digitals Línies Mestres, parers entorn l'educacióEntrevistes curs 2001-2002

 
Albert Arbós 14/01/2002 ALBERT ARBÓS BELTRAN. Mestre i Doctor en Ciències de l'Educació. Vicedegà de Magisteri de la Universitat Internacional de Catalunya.
  Un autor americà deia: La resposta és tecnologia, però quina és la pregunta?. Massa sovint, a l'escola, per qüestions de marquèting fem el mateix: cal emprar les TIC, però no ens preguntem per a què
       

Un record dels seus temps d'escola?
- En arribar a l'escola, ens feien fer un dibuix, la "consigna" del dia i les operacions matemàtiques -càlcul -, de 9 a 10. El dibuix sempre hem va apassionar. També recordo quan venia l'inspector: per la tarda teníem festa (més endavant ens vam assabentar que era perquè anaven a fer un àpat que durava tota la tarda).

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Diversos: quan estudiava Magisteri, Freinet; quan vaig estudiar la llicenciatura de Pedagogia, els mestres rurals gironins de principis de segle: Santaló, Costal, Masó; actualment, Dewey i Bardina.

Citi'ns ara, un personatge històric pel que senti una especial predilecció.
- Albert Einstein, que va "fracassar" a l'escola i va triomfar a la "vida". Exemple que, a l'escola, no hem de jutjar mai i, molt menys, donar a ningú per "perdut".

Un encert de l'educació actual?
- Posar de manifest la importància del tractament de la diversitat, prenent com a punt de referència a la persona com a ésser única i irrepetible.

... I una mancança?
- La manca d'una línia coherent, sostinguda i apolítica, per part de totes les administracions. Passem d'un projecte a l'altra sense haver-lo consolidat: PCC, avaluació interna, pla de llengües estrangeres, plans estratègics, competències bàsiques,...?

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?
- El seu Projecte Educatiu, compartit i consensuat per tota la comunitat educativa.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- No només certa sinó dramàtica i principal problema de l'educació actual. Cal un gran pacte, com s'ha proposat a França darrerament, en aquest sentit.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?

- Que no avorreixin l'escola i que, més endavant, quan ho creguin oportú, puguin tornar al sistema educatiu formal. Una possibilitat concreta seria emprar unes estratègies completament diferents: tallers, educació no formal dins la formal, etc. En qualsevol cas, inserir-los en el món laboral i que puguin tornar al sistema educatiu formal.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Són una eina més, no la única -ho és el mestre en el seu paper de dinamitzador- ni la millor -depèn dels objectius que ens plantegem. Deia Skinner: No hem preocupa que les màquines pensin, sinó que no ho facin els homes. Ensenyar a pensar, aquest és l'objectiu principal; ens hi poden ajudar les TIC? Si és així, d'acord; en cas contrari, no.
Un autor americà deia: La resposta és tecnologia, però quina és la pregunta?. Massa sovint, a l'escola, per qüestions de marquèting fem el mateix: cal emprar les TIC, però no ens preguntem per a què.

Quina opinió li mereix la tasca dels Centres de Recursos Pedagògics?
- Interessant i millorable. Quan és un simple dipòsit de material amb servei de préstec és millorable. Quan és un element dinamitzador de la comunitat escolar, òptim.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- No fent avorrir l'escola als infants, sobre tot als que "fracassen".
Educant els infants en el gaudi de la cultura.
Educant els infants perquè converteixin la informació en coneixement.
Fent-los veure la inutilitat dels coneixements "útils" i la utilitat dels considerats "inútils"...

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- Molt poc...gens...fins i tot, alguns d'ells els fan un mal. Per exemple: quan només parlen de l'escola pels escàndols, mancances que es donen, puntualment, en algunes d'elles...

Què és més important preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?

- Preparar els alumnes perquè canviïn el món del futur.

Un llibre?
- Vagabundo en Àfrica de Javier Reverter

Una cançó?
- Creole Love Call de Duke Ellington

Una pel·lícula?
- Anatomia d'un assassinat d'Otto Preminger

Un paisatge?
- Una albada a Cap de Creus

Un desig per a l'escola del futur?
- Confiar en els mestres, en nosaltres mateixos, no esperem que l'Administració ens ho faci. La renovació pedagògica està en mans dels mestres.

 
 
reporteducació Dossiers digitals Línies MestresEntrevistes curs 2001-2002 | Inici de pàgina |


© 1996 - 2003 - reporteducació és una producció del Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) - CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
AVÍS LEGAL - FAQ