reporteducació Dossiers digitals Línies Mestres, parers entorn l'educacióEntrevistes curs 2000-2001

 
Daniel Cassany 11/06/2001 DANIEL CASSANY. Professor de Traducció i Filologia de la Universitat Pompeu Fabra.

  Al segle XXI, crec que som corresponsables de no haver aconseguir educar amb els mínims una persona sana. No crec que la nostra comunitat envellida i sofisticada pugui permetre’s el luxe de prescindir de cap jove. Alguna cosa falla i caldria dedicar esforços tant a reeducar aquesta persona, a inserir-la en la nostra comunitat, com a descobrir què ha passat, perquè no es torni a repetir
       
Un record dels seus temps d'escola?
- Entre els bons, la gramàtica generativa de la classe de llengua (F=SN+SV; gràcies, Josep Fornols), la teoria de conjunts de matemàtica (gràcies, Jaume Puntí), els exercicis impossibles de la classe de plàstica (gràcies, Josep Vernis), o la lectura comentada del Nou Testament, amb un capellà jove que ens parlava més de Crist que de l'església, que no recordo com es diu i que sé que més endavant es va casar, és clar. Entre els dolents, la bufetada que em va clavar un dia al pati un profe capellà perquè havia dit "hòstia" en veu alta -mai no la podré oblidar-, la classe de gimnàstica, que ens castigava amb demostracions públiques, o les files que ens feien fer a l'entrada. I no sé on col·locar les hores d'estudi, en què tot sovint un mestre ens llegia en veu alta fragments de les quatre grans Cròniques. Tot això, és clar, al Vic més boirós, fred, conservador i catalanista dels anys setanta.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Els qui m'han influït més són mestres, col·legues i companys amb qui he estudiat, treballat, col·laborat. Els grans noms dels llibres m’han aportat conceptes, teories i, és clar, potser també una mica d’entusiasme. Però les actituds, els valors, l’aprenentatge de les satisfaccions i del treball l’he adquirit dels qui m’han envoltat.

Citi'ns ara, un personatge històric pel que senti una especial predilecció.
- Em remuntaria a algun clàssic: Plató dialogant amb aprenents, Catul que odia i estima alhora, l’emperador Adrià segons la novel·la de la Yourcenar.

Un encert de l'educació actual?
- L’extensió de l’obligatorietat fins als 16 anys, l’atenció a la diversitat, l’èmfasi en les habilitats per damunt dels coneixements memorístics, la progressiva "potser encara tímida" entrada de les noves tecnologies.

... I una mancança?
- N’hi ha moltes. Tot és sempre molt millorable. Crec que encara preparem persones poc autònomes, amb poca capacitat de treball en equip. A més, destacaria també la poca integració d’aprenentatges bàsics en la vida quotidiana per a qualsevol persona: aprendre a cuinar, a menjar (no em sembla pas idoni esmorzar cocacola o voler menjar sempre croissants i macarrons), aprendre qüestions de salut i de coneixement del propi cos; l’educació per a una sexualitat lliure; l’educació dels sentiments i de les emocions, etc.

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?
- Els valors essencials de la nostra comunitat: el dret a la vida, la democràcia, els drets humans, la solidaritat, la preparació per a un món científic, el progrés, la sensibilitat estètica i ètica.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- Em sembla un tòpic simplista. La família és avui molt diversa i dinàmica i els pares i les mares tenen avui molta més formació i coneixements que els nostres.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Al segle XXI, crec que som corresponsables de no haver aconseguir educar amb els mínims una persona sana. No crec que la nostra comunitat envellida i sofisticada pugui permetre’s el luxe de prescindir de cap jove. Alguna cosa falla i caldria dedicar esforços tant a reeducar aquesta persona, a inserir-la en la nostra comunitat, com a descobrir què ha passat, perquè no es torni a repetir.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Els considero fonamentals i imprescindibles. Perquè l’ensenyament progressi cal millorar la formació, l’assessorament i l’assistència als docents que són els autèntics motors. Sense Centres de recursos seria molt més difícil dinamitzar, activar i continuar amb la formació.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Les TIC han de substituir o complementar progressivament les pissarres, els llapis, les maquinetes de fer punta i les biblioteques dels centres. No es tracta de dedicar unes hores a fer informàtica a l’aula corresponent, sinó d’aprendre llengua, matemàtica, geografia, etc. usant les noves tecnologies. Fora de l’escola, les TIC han de reduir el temps de classes magistrals i han de fomentar que les trobades presencials entre alumnes i docent siguin més interactives i espontànies.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Cal entendre-ho des de l’inici, des de l’educació infantil. Cal formar aprenents autònoms, conscients i responsables, que siguin capaços de gestionar el seu propi aprenentatge en nous contextos i, doncs, que puguin ‘reinventar-se’ tantes vegades com faci falta.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- És indiscutible que hi col·laboren. De cap altra manera es pot explicar, per exemple, que fins i tot els qui no tenim interès en la Tamara o en el Gran Hermano sapiguem qui són. La pregunta clau és si el que aporten els MC va encaminat cap a la bona educació, cap a uns valors constructius i això és clar que resulta força més discutible. No crec que entre els propòsits prioritaris dels MC hi hagi l’educació.

Què és més important preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- Només podem intervenir i modestament sobre els alumnes. Potser podem influir indirectament sobre el futur a través dels alumnes.

Un llibre?
- El millor que he llegit aquest any és ‘L’última trobada’ de Sándor Márai, un llibre ple de delicadesa, amor i sensibilitat.

Una cançó?
- Aquests dies escolto molt el primer disc acústic del doble de Joaquín Sabina, no et sabria dir cap títol... però acostumo a tenir molta debilitat pels conjunts pop britànics.

Una pel·lícula?
- Preferiblement europea, ambientada en l’actualitat, amb personatges de carn i ossos, rodons, que tracti de problemes quotidians, sense violència ni efectes especials ¡sisplau!, subtitulada, curta, irònica, tendra, i moltes coses més.

Un paisatge?
- Em perdria uns dies al parc nacional de Canaima a Veneçuela, entre Tepuys i selves, riu amunt i avall, però em costaria molt viure fora de Barcelona.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que pugui solucionar el problema més greu que tenim avui: la integració de les noves migracions. Que pugui educar aquests nous catalans en el respecte envers la seva cultura d’acollida i en el valor indiscutible de la seva cultura primera. Que eduqui també els catalans que els acollim en el respecte i l’enriquiment que ens aporten aquestes persones

 
reporteducació Dossiers digitals Línies MestresEntrevistes curs 2000-2001 | Inici de pàgina |


© 1996 - 2003 - reporteducació és una producció del Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) - CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
AVÍS LEGAL - FAQ