Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Els autors del Moviment de Cooperació Educativa italià (Alfieri, Tonnucci, Guarrazino, Ragazzini, Mezetti, etc.). De sempre he estat un fanàtic de la recerca i de la formació científica de l’individu. Als anys vuitanta el discurs del MCE era molt potent, i treballaven molt la geografia, l’antropologia i la història. Allò em va obrir nous horitzons.

Citi'ns ara, un personatge històric pel que senti una especial predilecció.
- Francesc Ferrer i Guàrdia en el referent a la història de l’ensenyament. Corto Maltès en el referent al còmic i, Thomas E. Lawrence pel que fa, pròpiament, a la història. En els referents acadèmics, cívics i polítics el meu model seria, sense lloc a dubte, Pere Bosch Gimpera.

Un encert de l'educació actual?
- La universalitat.

... I, una mancança?
- La història pròpia del país i la dimissió respecte als principis de la modernitat il·lustrada. D’altra banda el retrocés continuat de la instrucció davant l’educació crec que és, també, un problema angoixant; però això seria massa llarg d’explicar...

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?
- La laïcitat, la ciència i, en general, els principis de la modernitat il·lustrada. Més concretament:l’escola no pot renunciar a la seva dimensió instructiva. La instrucció es basa en la transmissió d’uns coneixements i tècniques de caràcter disciplinar. Això es objectibable atès que els continguts responen a la dicotomia [vertader-fals] i, per tant, tenim una base científica per treballar. D’altra banda l’ensinistrament en la objectivitat científica és, per a mi, un valor suprem. L’educació contràriament se centra en la transmissió de valors, i els valors responen a una lògica de [bo-dolent] i això no és objectivable. Els valors depenen dels sistemes ideàtics dominants en una societat determinada i en un moment determinat... i, tot plegat, pot arribar a ser força banal, inconsistent i fins i tot perillós. En definitiva, crec que la instrucció ha de guanyar protagonisme davant l’educació.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- La família es una institució en descomposició i en tant i en quant es disgrega, no acompleix les funcions que tenia als segles XIX i XX. Davant la fallida de la família, l’església i altres institucions que tenien com a tasca educar, és a dir formar en valors, han vist com l’escola ha hagut de prendre el relleu en les tasques netament educatives, relegant, massa cop, les instructives.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- La diferència entre treball manual i treball intel·lectual és una incongruència. La Formació Professional segueix essent un gran dèficit del país.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Heroica. Tanmateix, els processos de canvi son molt ràpids i entrem en una dinàmica molt complexa marcada pel caos i l’ensulsiada de l’ensenyament públic.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- La tecnologia i la ciència són la base del progrés, de la llibertat i de la felicitat. En aquest sentit, les tecnologies són fonamentals. Una altra cosa n'és el seu plantejament didàctic. Els humans som, per definició, éssers capaços de generar tecnologia i, en aquest sentit, la instrucció tecnològica és fonamental.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Aprofundint en la revolució postindustrial, que té la seva base en el desenvolupament tecnològic. Solament la democratització de l’accés a la informació i a la cultura, garanteix un procés de formació o d'autoformació continuada.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- Com ja he dit abans, crec que l’educació se centra en la transmissió dels valors, a diferència de la instrucció, per tant: sí. La televisió transmet els valors dominants en els sistemes ideàtics d’una societat determinada. Altrament, la televisió hauria de tenir més bel·ligerància en instrucció i, també, en la difusió del coneixement, això seria, potser més útil. Un exemple de la transmissió dels valors dominants és la campanya genocida contra tot allò basc, que estan generant les televisions espanyoles, atès que estan intentant crear un estat d’opinió que permeti legitimar qualsevol mena d’agressió contra la pervivència de la cultura i de la identitat basca.

Què és més important preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- Preparar persones lliures, democràtiques, racionals, atees... Al cap i a la fi, el combat per la dignitat humana no ha variat gaire, va començar amb els grecs i va continuar al Renaixement i a la Modernitat Il·lustrada.

Un llibre?
- Seven Pillars of Wisdoms (Els set pilars de la saviesa) de T.E. Lawrence (Lawrence d’Aràbia). També acostumo a tenir a la vora els llibres de Joan Salvat Papasseit, amb el qual he compartit carrer, paisatges, olors del moll de la fusta...D’altra banda els llibres il·lustrats i els tècnics són els meus preferits.

Una cançó?
- Le plat pays (El pla país) de Jacques Brel. Tanmateix no faig fàstics a res: indistintament em puc empassar òpera o els Brams, Negu Gorriak...

Una pel·lícula?
- Star Wars (La Guerra de les Galàxies) de George Lucas, crec que, globalment considerada, és la millor obra del segle XX. La nissaga d’Indiana Jones de Steven Spielberg, tampoc està malament. M’agrada el cinema espectacle amb grans reptes tècnics. No suporto massa bé el cinema intel·lectual ni allò que abans en deien d'art i assaig. El cinema bèl·lic està també entre els meus preferits: The longest day (El dia más largo) de Ken Annakin, Andrew Marton, Bernhard Vicki i Gerd Oswald; Die Brucke (El puente) de Bernhard Vicki ; Gettysburg de Ronald F. Maxwell...

Un paisatge?
- La Serra de Pàndols, per exemple. Tanmateix m’agrada tot el pla per pla, el muntanyenc per muntanyenc... en qualsevol cas les meves preferències se centren a l’àrea mediterrània.

Un desig per a l'escola del futur?
- Laica, catalana, democràtica, disciplinada, ordenada, científica i tecnològica. Però cal ser realista, en el sentit que per aconseguir aquests objectius caldria un nou marc polític. La monarquia no dóna més de sí. Per avançar faria falta la ruptura democràtica, la república i la màxima sobirania per Catalunya. El nostre ensenyament no millorarà en el marc de la constitució monàrquica i de l'Estatut de fireta que tenim.