Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Ell no ho sap, però un psicòleg que ha treballat molts anys al voltant dels EAP, el Departament d'Ensenyament, la formació d'ensenyants i, amb qui vaig compartir unes experiències editorials molt emocionants. És tot un personatge, ho sabem els qui l'hem conegut. És el Manolo Fernández, un bon mestre de mestres.

Citi'ns un personatge històric pel que senti una especial predilecció.
- Sempre he restat captivat pel personatge de Mohandas Gandhi. M'agradaria assemblar-m'hi una mica però no ho aconsegueixo ni de lluny.

Un encert de l'educació actual?
- Un encert dels plantejament de la LOGSE era el derivat de l'acceptació del col·lectiu de TOTS els alumnes fins als setze anys, partint de la comprensivitat i del creixement personal de cada individu. Això era possible amb l'autonomia de concreció curricular dels centres i dels professors i donava l'oportunitat a molts estudiants que, amb un currículum tancat, passaven a esdevenir una càrrega que es passava de tutoria a tutoria. Les reformes proposades pel govern del Partido Popular amb els seus decrets de mínims per curs a Secundària han acabat amb aquest esperit i amb aquest encert.

... I, una mancança?
- Dir-ne una és extremadament difícil. Som en un país de recursos molt limitats i la cultura i l'educació no són una prioritat pels governs, especialment els liberals de dretes. Els recursos són molt importants. No em refereixo només a ordinadors sinó a més professorat, menys alumnat per grup-classe, més estructura, més rigor, més suport... més recursos.

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?
- El projecte d'escola. És imprescindible i tothom s'hi ha d'implicar (pares i mares, administració local i educativa, claustre i titularitat, si estem parlant d'escola privada). Cal que les escoles tinguin una identitat, que els que hi treballin se la facin seva , se sentin part del projecte. Que els pares i mares el comparteixin i hi intervinguin. L'autoestima és important també per les institucions i ha de descansar en un projecte que suposi objectius a superar a curt, mitjà i llarg termini.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- N'estic convençut. Moltes famílies han abandonat. Però això no és res més que el reflex d'un abandonament general de la societat, una deserció moral, ètica, educativa. Els pares i mares només són responsables d'una part d'aquest "laiser faire" irresponsable i desorientador pels infants i, especialment, pels adolescents. Qui no ha vist pel carrer algú fent atrocitats i tothom girant la vista per mirar cap a una altra banda. No és fàcil haver-te d'enfrontar diàriament amb un fill adolescent que necessita d'un adult que li digui on són els topants. Ho reclamen de forma inconscient, els hi són imprescindibles. Però és molt dur pels pares. Cada dia "bronca", pactar les condicions mínimes de convivència en els respecte. Molts hi deserten i deixen per l'escola el que haurien de resoldre també a casa.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Què vol dir èxit? Quins han de ser els paràmetres de l'èxit? Parlem només dels que promocionen prou com per fer el Batxillerat? Cal trobar uns itineraris de formació professional adequats. Els cicles formatius poden ser una bona solució si el Departament d'Ensenyament és generós en l'oferta i no deixa en mans d'acadèmies privades la formació d'aquest col·lectiu d'alumnes.
El problema de l'èxit, però, cal resoldre'l abans. Les noves directrius del Partido Popular no semblen aportar cap element qualitatiu d'esperança.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació i de la comunicació a l'escola?
- El món ha canviat molt en SIS MESOS o menys! Ja perdonaran l'efectisme de l'afirmació però les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació han de suposar una cosa semblant a l'efecte de la impremta en el Renaixement. Ara bé, cal que el professorat tingui el temps i els recursos (temps és recurs) per incloure aquests recursos en els seu paquet de materials didàctics. Però resistir-se serà inútil. Les capacitats d'aquestes tecnologies són brutals i les possibilitats didàctiques immenses. Estic convençut que, altra vegada, la imaginació de molts i moltes mestres ens sorprendrà utilitzant aquests recursos per apassionar els seus alumnes en l'aprenentatge de forma àgil mentre que d'altres professors seguiran pensant que ja fan tard per aprendre'n. Però faran riure, fins i tot, als seus alumnes. La pregunta que jo faria és: Què pensa l'Administració educativa per afavorir la introducció d'aquestes tecnologies?

Com es pot fer possible el concepte "l'escolarització al llarg de la vida"?
- La vida en canvi constant a ritme frenètic serà qui el farà imprescindible. Qui no estigui en procés de formació permanent perdrà el tramvia i quedarà marginat de la vida professional, de la vida social. Els processos d'ensenyament i aprenentatge, ara molt centrats en les etapes escolars, hauran d'obrir noves línies de recerca per tal de donar solucions a les necessitats de formació continuada. Solucions com la Universitat Oberta de Catalunya o altres modalitats de formació d'adults, virtuals o presencials, seran opcions més o menys reeixides d'aquesta necessitat social. El Departament d'Ensenyament tindrà més feina (si és que és competència seva) en la formació permanent que no pas en la formació inicial. Les facultats d'educació també hauran de formar educadors i educadores d'aquests adults amb necessitats formatives permanents.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- Sí, hi col·laboren. Però el que fan especialment és uniformitzar els models educatius, d'interpretació de la realitat, dels valors morals que proposen. El perill és que els mitjans de comunicació estan en mans de pocs i tots molt semblants. No hi podem lluitar en igualtat, però la xarxa, el món virtual que permet la globalització, alhora que el localisme (el barri global), pot mantenir un espai d'aire lliure.

Què és més important: preparar els alumnes pel futur o preparar el futur pels alumnes?
- Francament jo no sabria preparar el futur, però m'agrada molt participar en la preparació d'alumnes que sàpiguen transformar qualsevol futur..

Un llibre?
- "Atles furtiu" d'Alfred Bosch.

Una cançó?
- L'ària "Lascia ch'io pianga" del segon acte de l'òpera "Rinaldo" de Georg Friedrich Händel. Diu: "Laschia ch'io pianga mia crude sorte, e che sospiri la libertà. Il duolo infranga queste ritorte, de'miei martiri sol per pietà".
"Les mans", de Raimon, també m'agrada molt però ara fa anys que no l'escolto.

Una pel·lícula?
- De les darreres que he pogut veure, m'ha agradat molt Chocolat de Lasse Hallstrom

Un paisatge?
- El que hi ha darrera de qualsevol coll, un cop hi arribes després de pujar des de la vall.

Un desig per a l'escola del futur...
- Que importi més a tothom, especialment als polítics. Això farà que tothom en sigui més exigent, és clar, però que també se n'apreciï la seva feina. Mentre siguem un món de segona divisió en un entorn on el negoci i el benestar sense mal de caps sigui el més important, no farem res.
Com a educador prefereixo que els companys i companyes de claustre, els pares i les mares i l'administració, m'exigeixin més professionalització, més eficàcia, que no m'ignorin i, sobretot, que no em compadeixin.