Sembla que la majoria d'alfabets actuals procedeixen d'un primitiu alfabet fenici que, a través dels segles, va anar-se alterant i adaptant als sons àrabs, egipcis, grecs i llatins.

Els alfabets primitius tenien la característica de poder utilitzar-se d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra i viceversa a voluntat de l'escriptor i assenyalant el sentit de la lectura. Quan ens referim a l'alfabet fenici estem parlant de 3000 anys abans de Crist i més enllà.

El fenici, com l'àrab, era una llengua semítica. El seu alfabet escrivia sobretot les consonants. L'alfabet àrab actual, també anomenat alifat, conserva aquestes dues característiques: sentit de l'escriptura de dreta a esquerra i transcripció dels sons consonàntics, sobretot.

Com a escriptura, l'àrab és sobretot una escriptura en lletra lligada dins la qual les vocals febles s'han de deduir del context i les lletres canvien de forma segons les lletres precedents o posteriors.

Pot ser interessant saber que aquest alfabet distingeix entre lletres solars i lletres lunars, una distinció que no té res a veure amb l'astronomia o l'astrologia sinó amb el comportament de les paraules model sol i lluna quan se'ls posa un article al davant. En el cas de sol es produeix una geminació per assimilació i en el cas de lluna, no.

En total l'alifat té 28 lletres i compta amb diferents lletres especials. Els números s'escriuen i els llegeixen d'esquerra a dreta.

Hi ha un alfabet àrab per xatejar per internet i un teclat àrab virtual que facilita l'escriptura en aquesta llengua directament a l'ordinador.

• Abecedari àrab cantat per nens