EL PAIS I LES CULTURES

   
 

El Marroc és un país del nord-oest d'Àfrica. La seva llarga costa dóna a l'oceà Atlàntic i es perllonga més enllà de l'estret de Gibraltar sobre el Mediterrani.

Al sud del Marroc es troba el Sàhara Occidental, antiga colònia espanyola, els habitants de la qual reivindiquen un estat propi. El Regne del Marroc, en canvi,considera que aquest territori pertany a la seva sobirania, posició que no té el recolzament de la comunitat internacional. A l'est i al sud-est, el Marroc limita amb Algèria. No gaire lluny del Marroc, per mar, hi ha les Illes Canàries i Madeira. Al nord de l'estret de Gibraltar hi ha Espanya que conserva encara dues places militars de l'època colonial, les ciutats de Ceuta i Melilla.

   
 

El Marroc té quatre serralades i és l'únic país del Magrib (terme àrab que vol dir "a l'oest") que disposa d'una immensa serralada com l'Atles.

Al nord del país, les muntanyes del Rif voregen el Mediterrani i és d'aquesta zona d'on provénen molts dels marroquins que viuen entre nosaltres.

 

   

El nom català del Marroc, que prové de la forma llatina Morroch, feia referència al nom de l'antiga capital de Marràqueix.

El Marroc és un país de molts contrastos. Si hi aneu podreu sentir parlar en francès als llocs oficials ja que és una llengua de prestigi a nivell cultural i educatiu: una herència de quan aquest territori era un protectorat de França (1912-1956); pels carrers sentireu parlar àrab col·loquial i -segons a quines zones- tamazic, l'antiga llengua d'aquest territori que també es parla a tot el nord d'Àfrica: Algèria, Tunísia, etc.

   
 

El fet que estigui tan a prop d'Europa però que ja sigui Àfrica, que sigui un país de religió musulmana però amb un govern econòmicament liberal, i que tingui tanta façana marítima, fa que conservi encara un aire de misteri oriental que avui ens fascina tant a nosaltres com fascinava als viatgers occidentals dels segles passats.

   
 

El tamazic és una llengua molt antiga (4000 anys abans de Crist) i és la llengua de la població autòctona mal anomenada berber (bàrbar) que ha vist passar romans, cartaginesos, fenicis i àrabs. El seus parlants són els amazics molts dels quals han hagut d'emigrar cap al nord. Actualment el tamazic està dividit en tres grans dialectes geogràfics i conserva encara un alfabet molt antic utilitzat pels tuaregs que no és d'origen fenici: el tifinac. El tamazic és una llengua que es pot escriure i, de fet, s'escriu, amb tres alfabets possibles: el tifinac, l'àrab i el llatí.