|
Marc teòric
La comprensió lectora
1. Descripció
La comprensió lectora s’inicia fins i tot abans del procés de descodificació
del text. Abans d’enfrontar-se amb el contingut concret, el mateix format
i el suport físic ja aporten informació al lector. Aquesta informació
l’ha adquirit a partir d’experiències prèvies i li permet reconèixer de
quin tipus de text es tracta (si és un full de propaganda del supermercat,
si es tracta d'un llibre de text, o bé de la guia de telèfons)
i què en pot esperar. Per això és important que també treballem
amb els alumnes textos reals i amb formats reals.
Mentre llegeix, el lector/a expert/a du a terme un diàleg amb el text.
L’interpreta, amb l’ajuda dels coneixements que té del tema i n'avalua
la comprensió i la resposta als motius pels quals ha iniciat la lectura
(si s’ho passa bé o li aporta la informació que necessita). El lector
és capaç d’anticipar allò que vindrà a continuació, de comprovar les hipòtesis
que ha fet al llarg de la lectura i de reformular-ne d’altres a mesura
que va avançant la lectura.
Els procediments d’anàlisi i síntesi que es porten a terme durant la
lectura permeten reformular allò que s’ha llegit (dir-ho amb les seves
pròpies paraules), fer-ne un resum, un comentari i fins i tot una crítica.
També permeten aplicar els coneixements adquirits a altres àmbits (per
exemple: seguir els passos per muntar una prestatgeria aplicant allò que
s’ha llegit).
De tot el que hem dit fins ara es desprèn que la comprensió lectora implica
un procés en què es donen diferents actuacions per part del lector/a.
Aquestes actuacions s'esdevenen a diferents nivells: de paraula, de frase,
de text i de tipus de text. Això no vol dir que la comprensió del text
sigui el sumatiu de la comprensió dels elements aïllats, ben al contrari:
els processos de comprensió dels elements més complexos del text influencien
en la comprensió dels processos més bàsics i a la inversa. Com diu Emilio
Sánchez: “La nostra ment no actua amb conceptes aïllats sinó que interpreta
i configura en estructures més àmplies. Veient un fragment de frase o
de text podem preveure quèés el que vindrà a continuació, servint-nos
del nostre coneixement de la realitat i també del llenguatge." (
Sánchez, Emílio. Comprensió i redacció de textos. Ed. Edebé. Barcelona,
2000.)
De la mateixa manera cal destacar que la comprensió lectora no és una
qüestió de tot o res, sinó que es donen diferents nivells de comprensió.
Estratègies de comprensió:
- Objectius de lectura: qualsevol acte de lectura té un objectiu,
ja sigui lúdic, de recerca d’informació o bé d’aprenentatge. Els propòsits
de la lectura constitueixen la motivació necessària per passar a l’acció.
Al mateix temps determinen la manera en què es realitzarà aquesta lectura
(per exemple serà una lectura més selectiva si cerquem una informació
concreta o una lectura més aprofundida si el nostre objectiu és estudiar
el tema).
- Formulació d’hipòtesis: el material, les il·lustracions, la
presentació i els indicis textuals (títol, subtítols, tipus de lletra...)
aporten una informació al lector que li permeten preveure de quin tipus
de text es tracta i quin tipus de contingut té.
- Activació dels coneixements previs: el lector pot fer hipòtesis
sobre el text des del moment que té experiències prèvies amb textos
semblants. Al mateix temps els coneixements previs sobre el contingut
li permetran la seva comprensió; com més allunyat estigui un text de
les experiències i dels coneixements del lector, més difícil li serà
d’entendre. “El lector és considerat com un subjecte actiu que utilitza
coneixements de tipus molt divers per obtenir informació de l’escrit
i que reconstrueix el significat del text en interpretar-lo d’acord
amb els seus propis esquemes conceptuals i a partir del seu coneixement
del món.” (Colomer i Camps. Ensenyar a llegir: ensenyar a comprendre.
Edicions 62. Barcelona, 1991.)
- Formulació d’hipòtesis: durant la lectura el lector va anticipant
el contingut que vindrà a continuació d’allò que ja ha interpretat.
Aquestes hipòtesis es posen de manifest a diferents nivells, tant de
paraules (per exemple, podem deduir el significat d’una paraula que
no es llegeix bé en el text), com de frases, com de tot el text (per
exemple: l’estructura narrativa ens fa preveure que els personatges
faran alguna cosa per tal de solventar el conflicte que tot just es
dibuixa en la introducció de la història).
- Confirmació o rebuig de les hipòtesis: les diferents hipòtesis
s’aniran confirmant o rebutjant a mesura que s’avança en la lectura.
Aquest procés durà a la formulació de noves hipòtesis que seran confirmades
o rebutjades més endavant.
- Recapitulació: per entendre un text cal que es retingui en
la memòria immediata la informació ja obtinguda. Les diferents informacions
s’aniran relacionant entre si, de la mateixa manera que el lligam entre
els coneixements previs i la nova informació obtinguda són els
que generen la interpretació que en fa el lector.
- Control de la comprensió: paral·lelament a la interpretació
de l’escrit, el lector detecta les possibles incomprensions i decideix
si cal continuar amb la lectura per obtenir més informació o és més
prudent rellegir o bé cal cercar una paraula al diccionari o altres
estratègies per evitar els buits d’informació.
La comprensió pot realitzar-se a diferents nivells, segons si el lector
extreu la informació directament del text o bé la dedueix d'una informació
que aquest li aporta o bé si pren un punt de vista més personal. Segons
la seva actuació o segons l’exigència que rebi, la comprensió pot ser:
- Literal: és aquella referida a la informació que el lector
extreu directament del text. Consisteix únicament a seleccionar la informació
pertinent segons la pregunta que se li faci o segons la informació que
està buscant. No garanteix que el lector sigui capaç de traslladar aquell
coneixement a altres situacions. Pot, fins i tot, no entendre allò que
se li pregunta i limitar-se a repetir allò que ha llegit. En aquest
sentit hi ha un exemple molt il·lustratiu en el llibre Ensenyar llengua
de Cassany (Luna i Sanz, Ed. Graó), del qual reproduïm un fragment de
text i una pregunta literal amb la seva corresponent resposta:
“Plo ro jo vaig pidre al cató. Vaig socre un ban cotell. El gasc estava
cantament linent.
- On va pidre l’escriptor
plot ro?
- Al cató.”
- Interpretativa o inferencial: és aquella en què el
lector ha de deduir la informació que busca a partir de la informació
que extreu del text. També és considera interpretativa la reformulació
de la informació rebuda del text, és a dir, el fet de tornar a explicar
allò que s’ha llegit amb altres paraules o bé fer-ne un resum o assenyalar-ne
les idees més importants.
Per arribar a aquest nivell de comprensió el lector ha de posar en
joc els seus coneixements previs i és a partir d’aquests i de la lectura
del text que podrà arribar a fer les deduccions necessàries.
- Profunda o crítica: és aquella en què el lector no
només posa en funcionament els seus coneixements previs sinó també els
seus criteris i opinions. Pot emetre judicis, avaluar la utilitat o
la veracitat de la informació rebuda, posar-se en el lloc del protagonista...
2. Errors observables
Ja hem comentat més amunt que els diferents elements que componen el
text, des dels més simples (la paraula) als més complexos (la superestructura)
s’influeixen mútuament. Per tant la comprensió d’uns està relacionada
amb la comprensió dels altres. Tot i així, per tal d’estudiar on poden
radicar els diferents errors que es poden observar en els alumnes, ens
serà útil comentar els diferents nivells aïlladament.
- Paraules: les paraules poden ser llegides seguint diferents
procediments:
- La via lèxica: implica un reconeixement global de la paraula
que inclou no només la forma gràfica (per tant la seva ortografia),
sinó també el seu significat i altres informacions de tipus gramatical
necessàries per a l’ús adequat de la paraula dins del text. Això no
vol dir que per utilitzar la via lèxica el lector hagi de ser capaç
de dir a quina categoria gramatical correspon la paraula, ni d’assenyalar
els morfemes que té; és a dir, no implica una reflexió metalingüística.
- La via fonològica: aquesta via passa pel reconeixement fonètic
de la paraula. Totes les paraules, en un inici han de passar per la
via lèxica per arribar a la via fonològica. Encara la podem observar
en els adults davant de paraules desconegudes, especialment si són llargues.
La lectura esdevé sil·làbica, i a vegades, fins i tot es fa en veu alta.
- Les frases: extreure una idea global que va més enllà de la
suma dels significats aïllats de les paraules.
- Integrar les frases entre si (microestructura): consisteix
ainterrelacionar les diferents idees entre si per arribar a un significat
més ampli.
- Construir idees globals (macroestructura): implica la jerarquització
de les idees extretes anteriorment.
- Interrelació de les idees (superestructura): fa referència
a les diferents formes. Està en relació a les diferents tipologies
textuals.
Segons Isabel Soler, les diferents estructures textuals imposen restriccions
a com s’organitza la informació escrita, fet que comporta l’obligació
de coneixer-les, encara que sigui d’una manera intuïtiva, per arribar
a la comprensió adequada de la informació.
EN AQUEST MOMENT S’HAURIA DE PODER ACCEDIR AL COMENTARI DE LES DIFERENTS
TIPOLOGIES TEXTUALS.
Observant la lectura dels alumnes és pot constatar que es donen errors
de comprensió en els diferents nivells:
- Desconeixement del significat d’algunes paraules i d’inferir-lo a
partir de la resta d’informació.
- Incapacitat d’expressar el significat de fragments amb les seves
pròpies paraules.
- Incapacitat per detectar incoherències en la lectura.
- Dificultats en interrelacionar les diferents idees entre si.
- Dificultats en extreure la idea global del text.
- Incapacitat de diferenciar les idees principals de les secundàries.
- Absència d’estratègies de comprensió (abans, durant o després de
la lectura).
- Incapacitat per inferir informacions del text.
3. Seqüència didàctica
En el moment d’ensenyar als alumnes les estratègies que li facilitaran
la comprensió lectora, cal explicitar els processos comentats anteriorment.
Fent-los primer de manera col·lectiva i guiada per passar més endavant
a fer-los de manera més autònoma i individual.
Per altra banda, caldrà controlar la dificultat del text,que ve donada
per la seva longitud però també per la complexitat de les idees que comunica
i pel lèxic que utilitza, així com també per la major o menor proximitat
del tema tractat amb els coneixements previs del lector.
|
Exercicis
