Marc general de les TIC i de l'assessorament

La societat de la informació

INFORME A LA UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'Educació per al Segle XXI, presidida per Jacques Delors (1996).
El 1996 Federico Mayor Zaragoza, llavors Director General de la UNESCO, confià a una comissió internacional, presidida per Jacques Delors, la feina de reflexionar sobre l'educació per al segle XXI. Dels treballs d'aquesta comissió en va sortir un informe i un posterior llibre amb el títol de "L'educació amaga un tresor". De les moltes recomanacions que la comissió feu a les administracions educatives n'hem seleccionat les relacionades amb el TIC. Un cop transcorreguts uns anys de la formulació de les seves propostes, podem aprofitar el document per debatre el grau d'implantació o d'assoliment de les seves recomanacions.

INTERNET I LLIBERTAT. Llicó inaugural del curs 2001-2002 a la Universitat Oberta de Catalunya. Manuel Castells.
Manuel Castells, professor de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC i de la Universitat de Berkeley (Califòrnia), ja apuntava el 1994 en relació als canvis en la societat informacional que els atributs socials de generació i processament de la informació van més enllà de l'impacte de les tecnologies de la informació i de la informació en ella mateixa, igual que la societat industrial no es podia simplement assimilar amb la difusió de la producció industrial.
En la mateixa línia argumental i com a expert coneixedor de la realitat contemporània i analista de l'horitzó mundial va escriure una conferència inaugural on el tema central de la reflexió és el binomi INTERNET-LLIBERTAT, com a elemets de vegades inseparables o complementaris i d'altres, antagònics.
Ens sembla especialment significatiu l'apartat Internet, llibertat i societat: una perspectiva analítica, que podem utilitzar com a punt de partida per debatre si com a educadors cal restringir l'accés a determinats espais de la xarxa, com treballar l'actitud dels nostres alumnes i de les nostres alumnes com a internautes...

eEurope: UNA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ PER A TOTS.
Iniciatives i objectius de la Unió Europea en relació a posar a l'abast de tots els ciutadans europeus els avantatges que aporta la societat de la informació. Es poden consultar els diferents redactats i fer un estudi comparatiu dels diferents objectius des del 1999 fins els proposats per al 2005: eEurope1999 , eEurope2002 , eEurope 2005 .
La pàgina d'inici d'eEurope, a la qual us porta el títol d'aquest apartat, conté moltes referències jurídiques sobre aspectes relacionats amb les TIC. Molts dels textos només estan publicats en anglès, francès o alemany.

CONCLUSIONS DE LA PRESIDÈNCIA. CONSELL EUROPEU DE LISBOA. 23 i 24 de març de 2000.
Resum de les conclusions del Consell Europeu que fixen les directrius que han de regir les polítiques educatives relacionades amb les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i en la potenciació del capital humà com el principal actiu d'Europa.

LOS MASS MEDIA Y LOS SELF MEDIA . Pere Marquès.
Explica els canvis que suposa internet pel que fa als mass mèdia que passen a ser ‘self mèdia’.
Descriu els aspectes positius i negatius dels mass mèdia pel que fa al seu ús educatiu.
Reflexiona sobre la poca aplicació a les escoles dels mitjans de comunicació i les possibilitats que ofereix internet per accedir amb més comoditat a aquests mitjans.
Hi ha molta bibliografia.

TEORÍA DE LA COMUNICACIÓN. Pere Marquès.
Defineix tots els elements que intervenen en la comunicació i com ens arriba la informació. Parla del procés seqüencial (paraules, llegir) i el procés global (imatges).

NUEVA CULTURA, NUEVAS COMPETENCIAS. Pere Marquès .
Vivim en la societat de la informació i això implica que hem d’aprendre noves competències. Cal una formació contínua i una gestió del coneixement.
Es remet als quatre àmbits definits per Jacques Delors (La educación encierra un tesoro): aprendre a ser, a saber, a conèixer i a conviure.
També cita a Manel Castells pel que fa a les necessitats de l’educació en la societat actual: aprendre a aprendre, consolidar la personalitat, desenvolupar capacitats genèriques i aprendre durant tota la vida. Alhora, fa referència a les competències descrites per Edgar Morin.

QUADERNS DEL CAC, número extraordinari. Informe de l'audiovisual a Catalunya, 2003.
Informe molt exhaustiu de la realitat audiovisual tant pel que fa a consum com a la producció. Conté gran quantitat de dades, taules, rànquings i gràfics estadístics. (Tota aquesta informació està indexada a l’inici de l’informe.)
Recomanem:
Capítol II: La televisió a Catalunya (Laura Bergés i Charo Lacalle).
Capítol III: La ràdio a Catalunya (Laura Bergés, María Gutiérrez i Amparo Huertas).
Capítol IV: Internet a Catalunya (David Domingo).
Annex 2. La cobertura televisiva de la guerra d'Iraq (Xavier Giró).
Annex 7. La qualitat de la llengua en la televisió en català(Grup Llengua i Mèdia, UAB).

LA ALFABETIZACIÓN DIGITAL: PERSPECTIVAS CREATIVAS Y ÉTICAS. José Antonio Ortega Carrillo 2003.
Estudi molt interessant, de no excessivament difícil lectura, amb referències i gràfics clars i aprofitables. Missatge contundent.

NUEVAS TECNOLOGÍAS APLICADAS A LA EDUCACIÓN: UNA INTRODUCCIÓN. Juan de Pablos Pons.
En el capítol anomenat "Las nuevas tecnologías aplicadas a la educación" intenta fonamentar teòricament i documental aquesta qüestió. També és interessant revisar l'índex general de títols ja que n'hi ha que fan refència a aspectes molt concrets de l'educació (educació infantil, compensatòria, adults...). No s'hi pot accedir directament. Cal anar a "Bibliotecas Virtuales", "Tecnología de la Información y Educación", triar el títol desitjat i prémer el botó "Consultar".

	La societat de la informació

	INFORME A LA UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'Educació per al Segle XXI, presidida per Jacques Delors (1996). El 1996 Federico Mayor Zaragoza, llavors Director General de la UNESCO, confià a una comissió internacional, presidida per Jacques Delors, la feina de reflexionar sobre l'educació per al segle XXI. Dels treballs d'aquesta comissió en va sortir un informe i un posterior llibre amb el títol de "L'educació amaga un tresor". De les moltes recomanacions que la comissió feu a les administracions educatives n'hem seleccionat les relacionades amb el TIC. Un cop transcorreguts uns anys de la formulació de les seves propostes, podem aprofitar el document per debatre el grau d'implantació o d'assoliment de les seves recomanacions.

	INTERNET I LLIBERTAT. Llicó inaugural del curs 2001-2002 a la Universitat Oberta de Catalunya. Manuel Castells. Manuel Castells, professor de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC i de la Universitat de Berkeley (Califòrnia), ja apuntava el 1994 en relació als canvis en la societat informacional que els atributs socials de generació i processament de la informació van més enllà de l'impacte de les tecnologies de la informació i de la informació en ella mateixa, igual que la societat industrial no es podia simplement assimilar amb la difusió de la producció industrial. En la mateixa línia argumental i com a expert coneixedor de la realitat contemporània i analista de l'horitzó mundial va escriure una conferència inaugural on el tema central de la reflexió és el binomi INTERNET-LLIBERTAT, com a elemets de vegades inseparables o complementaris i d'altres, antagònics. Ens sembla especialment significatiu l'apartat Internet, llibertat i societat: una perspectiva analítica, que podem utilitzar com a punt de partida per debatre si com a educadors cal restringir l'accés a determinats espais de la xarxa, com treballar l'actitud dels nostres alumnes i de les nostres alumnes com a internautes...

	eEurope: UNA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ PER A TOTS. Iniciatives i objectius de la Unió Europea en relació a posar a l'abast de tots els ciutadans europeus els avantatges que aporta la societat de la informació. Es poden consultar els diferents redactats i fer un estudi comparatiu dels diferents objectius des del 1999 fins els proposats per al 2005: eEurope1999 , eEurope2002 , eEurope 2005 . La pàgina d'inici d'eEurope, a la qual us porta el títol d'aquest apartat, conté moltes referències jurídiques sobre aspectes relacionats amb les TIC. Molts dels textos només estan publicats en anglès, francès o alemany.

	CONCLUSIONS DE LA PRESIDÈNCIA. CONSELL EUROPEU DE LISBOA. 23 i 24 de març de 2000. Resum de les conclusions del Consell Europeu que fixen les directrius que han de regir les polítiques educatives relacionades amb les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i en la potenciació del capital humà com el principal actiu d'Europa.

	LOS MASS MEDIA Y LOS SELF MEDIA . Pere Marquès. Explica els canvis que suposa internet pel que fa als mass mèdia que passen a ser ‘self mèdia’. Descriu els aspectes positius i negatius dels mass mèdia pel que fa al seu ús educatiu. Reflexiona sobre la poca aplicació a les escoles dels mitjans de comunicació i les possibilitats que ofereix internet per accedir amb més comoditat a aquests mitjans. Hi ha molta bibliografia.

	TEORÍA DE LA COMUNICACIÓN. Pere Marquès. Defineix tots els elements que intervenen en la comunicació i com ens arriba la informació. Parla del procés seqüencial (paraules, llegir) i el procés global (imatges).

	NUEVA CULTURA, NUEVAS COMPETENCIAS. Pere Marquès . Vivim en la societat de la informació i això implica que hem d’aprendre noves competències. Cal una formació contínua i una gestió del coneixement. Es remet als quatre àmbits definits per Jacques Delors (La educación encierra un tesoro): aprendre a ser, a saber, a conèixer i a conviure. També cita a Manel Castells pel que fa a les necessitats de l’educació en la societat actual: aprendre a aprendre, consolidar la personalitat, desenvolupar capacitats genèriques i aprendre durant tota la vida. Alhora, fa referència a les competències descrites per Edgar Morin.

	QUADERNS DEL CAC, número extraordinari. Informe de l'audiovisual a Catalunya, 2003. Informe molt exhaustiu de la realitat audiovisual tant pel que fa a consum com a la producció. Conté gran quantitat de dades, taules, rànquings i gràfics estadístics. (Tota aquesta informació està indexada a l’inici de l’informe.) Recomanem: Capítol II: La televisió a Catalunya (Laura Bergés i Charo Lacalle). Capítol III: La ràdio a Catalunya (Laura Bergés, María Gutiérrez i Amparo Huertas). Capítol IV: Internet a Catalunya (David Domingo). Annex 2. La cobertura televisiva de la guerra d'Iraq (Xavier Giró). Annex 7. La qualitat de la llengua en la televisió en català(Grup Llengua i Mèdia, UAB).

	LA ALFABETIZACIÓN DIGITAL: PERSPECTIVAS CREATIVAS Y ÉTICAS. José Antonio Ortega Carrillo 2003. Estudi molt interessant, de no excessivament difícil lectura, amb referències i gràfics clars i aprofitables. Missatge contundent.

	NUEVAS TECNOLOGÍAS APLICADAS A LA EDUCACIÓN: UNA INTRODUCCIÓN. Juan de Pablos Pons. En el capítol anomenat "Las nuevas tecnologías aplicadas a la educación" intenta fonamentar teòricament i documental aquesta qüestió. També és interessant revisar l'índex general de títols ja que n'hi ha que fan refència a aspectes molt concrets de l'educació (educació infantil, compensatòria, adults...). No s'hi pot accedir directament. Cal anar a "Bibliotecas Virtuales", "Tecnología de la Información y Educación", triar el títol desitjat i prémer el botó "Consultar".