| |
Formes |
| |
Qualsevol element té una forma i un
volum susceptibles d'ésser recreats fotogràficament. |
| |
|
En decantar-nos per
treballar-lo des del punt de vista de la forma, el que farem serà prioritzar els
seus límits formals, és a dir, valorarem la seva silueta com a l'element més
important per a la posterior identificació. Si eliminem el color, la textura i
els volums d'un objecte és molt probable que encara el puguem
identificar. |
|
| |
A través d’una accentuació de les
formes, és relativament fàcil d’obtenir imatges gairebé inesperades. Per a poder
aconseguir aquesta tipologia d’imatges la millor il·luminació és la d’un únic
punt de llum col·locat frontalment o dorsal. Un element qualsevol posat contra
el Sol pot ésser un motiu perfecte. |
| |
|
| |
Aquesta mena d’il·luminació elimina les
textures i redueix les tonalitats, deixant com a elements dominants la forma i
el color bàsic i aquest darrer, només encara en el cas d’il·luminacions
frontals. |
| |
| En fotografiar contrallums hi ha una
clara pèrdua de detalls, és això el que obligarà a l’espectador a haver de fixar
molt més l’atenció sobre aquell objecte a fi i efecte de poder
recontruir-lo. |
|
En convertir un objecte en una
representació de taca plana ens permet modificar, segons l’angle de pressa de la
fotografia, les proporcions de les seves parts sense que això afecti gaire a la
disposició de masses i volums interiors del propi objecte, ja que en el resultat
final no hi seran representats. |
|
| |
Hi ha una altra manera de treballar amb
la forma, del que es tracta és de fer que l'ombra d'un objecte contrasti
vivament amb el fons, adquirint personalitat pròpia, sigui com a conseqüència de
clares diferències de to, de color o de la gran diferència, motivada pels
diversos punts de vista i d'incidència de la llum, que hi pot haver entre la
representació de l'objecte i la de la seva ombra. |
| |
|
 |
Reparar un petit fragment de fotografia amb l'ús
de la clonació i filtres |
| |
Des del GIMP, recupereu la imatge branq2, observeu que es tracta d'unes branques d'esbarzer
on hi ha dispositats uns trossets de glaç. |
| |
La imatge va ser presa amb un càmera
reflex convencional amb prioritat al diafragma. Per fer-la, es va pendre com a
valor de fotòmetre, cosa que donava, respecte de les zones blanques, les zones
glaçades. En actuar d'aquesta manera, el que es volia era no tant captar els
colors, com copsar la forma de les branques. Fixeu-vos en l'aspecte monocrom que
ofereix la imatge. |
| |
Observeu, també, el detall del costat:
hi ha una ratlla blanca produïda per un defecte d'un procés de revelatge
industrial. En aquest cas, es tracta d'eliminar aquest defecte de la imatge. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Amb l'opció de lupa, feu més gran la
imatge, de forma que us ompli gairebé tota la pantalla. També podeu fer servir
el percentatge de la part inferior. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
| Activeu el pinzell de clonació: vegeu
que es tracta d'una eina en forma de pinzell que porta incorporat una mena de
tampó. De fet, en altres programes de tractament d'imatges, aquesta eina rep el
nom de tampó. |
|
|
| |
Aquesta eina us servirà per poder
copiar una part de la imatge damunt la zona feta malbé. El pinzell de clonació,
però, només és possible de fer-lo servir en imatges de 24 bits o en les que
estan en escala de grisos. Si fos el cas, podríeu fer una clonació també entre
dues imatges diferents. |
| |
En activar el pinzell de clonació, el
primer que heu de fer és comprovar i ajustar les característiques que tindrà el
pinzell que fareu servir; això podeu fer-ho seguint els paràmetres del gràfic
inferior. |
| |
| Si mireu la part inferior a la finestra
principal, veureu que us permet, si fos el cas, simular la textura que tindria
la resta de la imatge. També us permet definir, si voleu, una clonació alineada
o no alineada. |
|
| Opció alineada: suposeu un punt a i un altre b, on el primer, a, fa de referència al
segon, b. En fer una part de la clonació i deixar anar el botó del
ratolí, el punt de referència, a, segueix sent equidistant a l'altre,
el b, però amb la diferència que ara els punts no són a i b, sinó un altre que anomenarem c i el seu homòleg d. |
| Opció no alineada: si
preneu els mateixos punts d'abans, en acabar de fer una clonació i deixar anar
el botó del ratolí, el punt de referència ja no és equidistant i el pinzell
torna a prendre com a referència el primer punt que havíeu marcat. D'aquesta
manera, doncs, si a un punt a li corresponia un altre b, a un
punt d, li segueix corresponent el punt a. |
|
| |
Amb les mateixes propietats de la darrera imatge, feu Control + clic
esquerra molt a prop de la part inferior per restaurar, per prendre de model una
part molt propera a la part per restaurar. Ja que teniu l'opció de clonació
alineada, aneu pujant sense por. |
| |
Aproximadament, podeu desar la imatge en aquest estat de
recuperació: |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Tot i així, pot passar que no us acabi
de fer el pes el resultat, o que no quedi perfecte. Sempre hi ha una solució
senzilla: difuminant. Primer, seleccioneu amb el llaç la porció d'imatge
treballada per diuminar: |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Aneu a: |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Apliqueu, aproximadament, els següents valors: |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Finalment, deseu la imatge. |
| |
Resultat possible |
| |
|
| |
|
 |
| |
|
| |
|
