Dv31. Mòdul 1. Fem vídeo amb l'ordinador

Vídeo digital

1- Què vol dir editar un vídeo digitalment?

Fer un vídeo amb l'ordinador és sinònim d’editar un vídeo digitalment.

La tecnologia digital ha contribuït espectacularment en el tractament de la imatge i el so, tant pel que fa al procés de treball com a la qualitat del producte final.

La digitalització del vídeo és un procés que consisteix a enregistrar la informació en forma de dígits, un sistema binari o codi numèric a través del qual processa electrònicament les dades l’ordinador.

Segons els mitjans emprats en l’enregistrament de clips de vídeo, hi ha dos camins bàsics per digitalitzar:

a) Fer servir mitjans analògics

Quan es treballa amb una tecnologia basada en senyals i suports electromagnètics (magnetoscopi o càmera de vídeo analògica), el senyal de vídeo analògic es transforma a un format digital perquè l’ordinador pugui emmagatzemar i processar adequadament la informació.

Aquest procés es duu a terme amb l’ajuda d’una targeta capturadora analògica que disposi d’entrada de vídeo compost, de vídeo separat o de vídeo per components.

De targetes capturadores n’hi ha de tot tipus en el mercat. La de l'exemple permet entrar imatges i so des d’una càmera de vídeo o magnetoscopi i exportar en un televisor i magnetoscopi, conjuntament o per separat. Això és possible perquè disposa d’uns dispositius d’entrada i de sortida degudament configurats. Cal, però, fer els corresponents nexes a través d'un cablatge adequat.

	Targeta capturadora instal·lada dins l’ordinador.
	Un dels cables utilitzats amb aquest model de targeta és l’RCA.
	Càmera amb sortides RCA connectada a la targeta capturadora de l’ordinador.

Si la targeta capturadora disposa d’entrada S-Vídeo i la càmera d’enregistrar també, s’haurà de fer servir un cable S-Vídeo.

b) Fer servir mitjans digitals

Quan la càmera d’enregistrar o el magnetoscopi lector/gravador empren tecnologia pròpia de la informàtica, és a dir, digital.

En aquest cas, les imatges ja vénen digitalitzades d’origen, però igualment s’han d’introduir a l’ordinador mitjançant una targeta capturadora que disposi d’una entrada i.LINK, un sistema de comunicació d'alta velocitat basat en l'estàndard IEE1394, que permet transmetre en temps real les imatges i l'àudio sense cap tipus de pèrdua.

Conseqüentment, el cable per unir càmera i targeta haurà de ser i.LINK, conegut també com IEE1394 o firewire.

2- En què consisteix el procés d'edició digital?

El procés d'edició digital passa, essencialment, per tres fases:

a) Digitalització

Consisteix a introduir imatges enregistrades prèviament al disc dur d''un ordinador que disposi de targeta capturadora amb l'ajuda d'un programa d’edició d’imatge i so (l'Studio, el Premiere...).

Les connexions entre ambdós aparells han de coincidir. La sortida de la càmera o del magnetoscopi, per exemple, ha de ser la mateixa que la que correspon a l'entrada de la targeta capturadora: RCA, firewire, S-Vídeo, etc.

La introducció de les imatges per trossos o clips es desa en diferents arxius adequadament nomenats i ordenats en la carpeta destinada a aquest fi, dins el disc dur de l'ordinador.

b) Edició

És la part del procés més laboriosa.
	En primer lloc, des del mateix programa d'edició, es procedeix a importar els clips prèviament seleccionats i desats en el disc dur.
	En segon lloc, previ visionament del material, s'inicia el procés d'edició, que no és altra cosa que el tractament de les imatges i l'àudio: ordenar, editar amb tall per desprendre’s dels trossos no desitjats, inclusió de transicions, filtres, transparències, títol, crèdits...

c) Exportació

Un cop acabat el procés d'edició, és quan s'entra en la darrera fase del procés: l'exportació a un destí determinat, que pot ser a una cinta de vídeo, a un CD, a un DVD, a Internet...

Abans, però, cal triar la configuració adequada que faciliti la compatibilitat amb el format de destí del producte final.

Comparació del procés d’edició digital amb el d’edició analògica

Editar vídeo analògicament, en què la informació es processa a través de senyals de vídeo electromagnètics, podríem considerar que ha passat a la història, ja que comporta tot un seguit d’obstacles àmpliament superats per l’edició digital. Per contra, editar vídeo digitalment no ofereix més que avantatges.

Tot i que s’entendrà millor a mesura que s’avanci i es practiqui amb els següents mòduls, observeu en aquest quadre les diferències entre ambdós processos.

EDICIÓ DIGITAL	EDICIÓ ANALÒGICA
Permet l'edició no lineal. L'emmagatzematge digital de les imatges i del so en arxius dins l'ordinador en facilita la tria de forma ràpida i en l'ordre que es vulgui. En tot moment es pot tornar enrere per corregir o afegir un clip d'imatge i/o àudio, retallar i tornar a enganxar sense cap problema i amb tota precisió.	Treballa amb un procés d'edició lineal. Depèn d'un suport lineal com és la cinta magnètica, i consegüentment comporta un procés d'edició seqüencial. Tornar enrere per afegir una nova imatge, corregir una errada, canviar un so..., implica haver de repetir novament tot el procés, a partir del punt on es fa la modificació, sense tenir garantida la precisió en el moment d'enganxar un clip amb un altre.
Concentració de recursos dins d'un únic aparell: l'ordinador. Amb un programa d'edició adequat trobem tot el que fa falta per editar amb tall, posar-hi gràfics i text (títol, crèdits...), àudio (veu en off, música...), efectes especials (filtres, transicions, transparències...), etc., i així s'enriqueixen les possibilitats expressives i creatives.	Requereix diversos aparells, cadascun d'ells amb una funció determinada (un magnetoscopi, un televisor, una font de so, una tituladora, una taula de so i d'efectes especials...), que no faciliten precisament un procés d'edició interactiu i dinàmic.
Permet aconseguir tantes generacions com es vulguin sense pèrdua de qualitat. La degradació del producte és imperceptible.	Deteriorament progressiu de la qualitat del producte final en primera generació i progressivament en les successives.
Facilita la interactivitat amb altres programes, ja que permet importar i treballar amb diferents formats d'arxius compatibles (el Photoshop, el Flash, el Quick Time...).	No hi ha possibilitat de treballar interactivament amb cap altre programari.
El producte final pot exportar-se a diferents formats (cinta magnètica, CD, DVD, Internet...).	L'exportació del producte final sols és possible a una cinta magnètica (VHS, Beta...).