Enrera
Mòdul 1
Fem vídeo amb l'ordinador
  Pràctica
1
2
3
4
         
Exercicis
Exercicis
 
 
 

L'objectiu d'aquesta pràctica és conèixer algunes de les característiques dels formats de vídeo digital.

  • Peculiaritats dels formats de vídeo digital

Peculiaritats dels formats de vídeo digital

Alguns conceptes bàsics que s'han de tenir en compte quan es parla d'editar vídeo digitalment són:

Bit

És la unitat més petita d'informació digital que permet ser tractada per ordinador. Té dos estats: 1 o 0.

Byte

Conjunt de vuit bits que representen caràcters, colors... en un sistema informàtic. Per exemple, la lletra a, en el primer cas; o bé el color blau, el vermell o el verd, en el segon.

Píxel

S’entén per píxel la unitat bàsica per formar imatges. La seva funció és similar als punts de tinta en una impressió.

Resolució

Mostra o defineix la quantitat de píxels que conté una imatge. Com més elevat és el nombre de píxels existents per unitat de superfície en pantalla, major és la sensibilitat i la qualitat de la imatge.

Es mesura en línies horitzontals. Un sistema d’enregistrament en VHS té unes 240 línies de resolució, l'S-VHS unes 400, el mini DV prop de 480, etc.

Profunditat de color

La formació de color en la imatge es basa en la barreja dels tres colors primaris: vermell, verd i blau. És el que es denomina RGB.

Treballar amb vídeo digital requereix un mínim de 24 bits per píxel, ja que proporciona una paleta de colors gairebé real a l’ull humà:

8 bits per al color blau, 8 bits per al vermell i 8 bits per al verd (3 x 8 = 24  bits per píxel).

Les dades exposades en el quadre següent ajudaran a entendre-ho millor:

Núm. BITS

Núm. de colors
2
2: blanc i negre
22 4
24
16
28
256
216
65.536
224
16 milions

Mida

Una pel·lícula és el conjunt d’un seguit de fotogrames posats un al costat de l’altre, com si parléssim d’un rodet de fotografies, però amb moltíssima més quantitat. Aquests  fotogrames o frames tenen un format, una altura i una amplitud determinada, segons el sistema de vídeo que s’utilitzi, analògic o digital.

L’elecció de la mida dels fotogrames depèn de la destinació que tingui, és a dir, del lloc on posteriorment es vulgui reproduir.

  • Si la seva destinació final és un magnetoscopi o televisor que utilitza el sistema de vídeo  PAL (el que es fa servir a  Europa, exceptuant França, que optà pel sistema SECAM), la mida haurà de ser 720 x 540.
  • Si és el Japó o els EUA, entre d’altres, la mida serà 640 x 480, perquè els seus televisors apliquen el sistema NTSC.  
  • Si volem guardar les imatges d’un clip de vídeo en un CD per poder-les visualitzar amb qualitat acceptable a l’ordinador, amb una mida de 320 x 240 n’hi haurà prou.
  • Per passar-les per Internet, amb un mòdem de 56 kbit, el més aconsellable és reduir considerablement la mida a 160 x 120, per alleugerir-ne el pes i garantir un mínim de qualitat en la reproducció.

Entrellaçat  i  no entrellaçat

Tant si és analògic com digital, el programari de vídeo que fa servir el sistema PAL, SECAM i NTSC per poder visionar les imatges d’una pel·lícula, utilitza el procediment de camps, anomenat  entrellaçat o d’exploració alterna.

Això vol dir que cada  frame o fotograma conté dos camps que s’exposen en dues passades de línies d’exploració alterna, on cadascun d’ells té una de cada dues línies horitzontals del fotograma. El fotograma complet sols es veu una vegada han recorregut el seu camí les línies d’exploració del primer camp i posteriorment les del segon. 

És important destacar que l’entrellaçat és tan sols un tret característic de la captura i reproducció de les imatges, no és un component estructural dels formats d’arxiu ni dels mitjans de reproducció.  

Per entendre-ho millor, imaginem-nos que els dos quadres inferiors estan integrats en la  pantalla d’un televisor per on es passa una pel·lícula. 

Per cada fotograma de la pel·lícula primer cal que facin el seu recorregut progressiu les línies del Camp 1 i posteriorment les línies del Camp 2.

CAMP 1

CAMP 2

1 ----------------------------------------------

 
  2 ------------------------------------------------
3 ----------------------------------------------  
  4 ------------------------------------------------
5 ----------------------------------------------  
  6 ------------------------------------------------

Així, doncs, un fotograma de vídeo PAL i SECAM que es mostra a 1/25 de segon, conté dos camps entrellaçats que es mostren a 1/50 de segon  cadascun.

En canvi, un fotograma de vídeo NTSC que es  mostra a 1/30 de segon, disposa de dos camps entrellaçats que es mostren a 1/60 de segon cadascun.

En canvi, en una pantalla d’ordinador, s’empra el sistema de vídeo no entrellaçat o també anomenat d’exploració progressiva.

En aquest cas, les línies de cada fotograma s’exposen en un sol recorregut, que va de dalt fins a baix, i la imatge apareix progressivament a mesura que el recorregut lineal avança.

1 --------------------------------------------------

2 --------------------------------------------------

3 --------------------------------------------------

4 --------------------------------------------------

5 --------------------------------------------------

6 --------------------------------------------------

La ràtio d’aspecte

La relació existent entre l’amplada i l’altura de les dimensions de la imatge és el que s’anomena ràtio d’aspecte. Segons la ràtio que es triï, la imatge es veurà d’una manera o d'una altra.

En aquesta imatge es pot comprovar que, tot i ser la mateixa que hi ha a  la dreta, està  retallada, perquè la seva ràtio és de 4:3.

I en aquesta, de 16:9, en què la imatge es veu sencera però amb una ràtio major, més rectangular.

Mesura del temps

Els clips de vídeo i àudio no sols ocupen un espai, també un temps.

Aquest cal mesurar-lo i per a tal fi s’utilitza, en general, el sistema d’hores, minuts i segons. Així ho veurem en qualsevol reproductor i en els diferents programes d’edició (en les finestres de monitors, de projectes o pistes de construcció); evidentment, cadascú amb les seves peculiaritats.

Per intervals menors a un segon, el sistema de mesura és el del número de  fotogrames per segon.

Per altra banda, cal tenir també present la mesura de la velocitat  en què es reprodueix un clip de vídeo i àudio, que no s’ha de confondre amb el temps de durada, tot i que pot haver-hi coincidència.

En aquest cas, la mesura de temps emprada és la de  fotogrames per segon (fps).  Segons la destinació del producte final es recomana:

Per edició de

Núm. d'fps

Pel·lícules cinematogràfiques

24 fps

De vídeo PAL i SECAM

25 fps
De vídeo NTSC
29,97 fps
   
Pràctica
Desenvolupament de la pràctica
   
 

Localitzeu al DVD Formació. Materials audiovisuals, a la carpeta materials/clips/videos, els quatre clips que es relacionen:

  • 001inter
  • 002inter
  • 003inter
  • 004inter

Passeu-los del DVD a una carpeta dels vostre disc dur. Una vegada dins, visioneu-los tot observant atentament la seva presentació, fent clic dues vegades amb el botó esquerre del ratolí.

La pel·lícula és la mateixa en els quatre arxius i, a més, estan comprimits amb el mateix codificador. Les diferències són en el format, la resolució, la velocitat dels fotogrames i de la transmissió de dades, i conseqüentment en el pes.

Ho podeu comprovar situant-vos a sobre de cadascun dels arxius amb el ratolí.

  • Feu clic amb el botó dret i us apareixerà un menú on trobareu al capdavall l'opció Propietats. Situeu-vos-hi al damunt i premeu el botó esquerre del ratolí.

En el primer apartat, on diu General, podreu comprovar el pes de cadascun dels clips. En el segon, on diu Resum, trobareu la resta de dades.

   
 
Amunt