 |
Mòdul 1 | Fem
vídeo amb l'ordinador |
Exercicis
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
| Pràctica | |
|
|
|
|
Exercicis |
|
|||||||||
|
L'objectiu d'aquesta pràctica és conèixer algunes de les característiques dels formats de vídeo digital.
Peculiaritats dels formats de vídeo digital Alguns conceptes bàsics que s'han de tenir en compte quan es parla d'editar vídeo digitalment són: Bit És la unitat més petita d'informació digital que permet ser tractada per ordinador. Té dos estats: 1 o 0. Byte Conjunt de vuit bits que representen caràcters, colors... en un sistema informàtic. Per exemple, la lletra a, en el primer cas; o bé el color blau, el vermell o el verd, en el segon.Píxel S’entén per píxel la unitat bàsica per formar imatges. La seva funció és similar als punts de tinta en una impressió. Resolució Mostra o defineix la quantitat de píxels que conté una imatge. Com més elevat és el nombre de píxels existents per unitat de superfície en pantalla, major és la sensibilitat i la qualitat de la imatge. Es mesura en línies horitzontals. Un sistema d’enregistrament en VHS té unes 240 línies de resolució, l'S-VHS unes 400, el mini DV prop de 480, etc. Profunditat de color La formació de color en la imatge es basa en la barreja dels tres colors primaris: vermell, verd i blau. És el que es denomina RGB. Treballar amb vídeo digital requereix un mínim de 24 bits per píxel, ja que proporciona una paleta de colors gairebé real a l’ull humà: 8 bits per al color blau, 8 bits per al vermell i 8 bits per al verd (3 x 8 = 24 bits per píxel). Les dades exposades en el quadre següent ajudaran a entendre-ho millor:
Mida Una pel·lícula és el conjunt d’un seguit de fotogrames posats un al costat de l’altre, com si parléssim d’un rodet de fotografies, però amb moltíssima més quantitat. Aquests fotogrames o frames tenen un format, una altura i una amplitud determinada, segons el sistema de vídeo que s’utilitzi, analògic o digital. L’elecció de la mida dels fotogrames depèn de la destinació que tingui, és a dir, del lloc on posteriorment es vulgui reproduir.
Entrellaçat i no entrellaçat Tant si és analògic com digital, el programari de vídeo que fa servir el sistema PAL, SECAM i NTSC per poder visionar les imatges d’una pel·lícula, utilitza el procediment de camps, anomenat entrellaçat o d’exploració alterna. Això vol dir que cada frame o fotograma conté dos camps que s’exposen en dues passades de línies d’exploració alterna, on cadascun d’ells té una de cada dues línies horitzontals del fotograma. El fotograma complet sols es veu una vegada han recorregut el seu camí les línies d’exploració del primer camp i posteriorment les del segon. És important destacar que l’entrellaçat és tan sols un tret característic de la captura i reproducció de les imatges, no és un component estructural dels formats d’arxiu ni dels mitjans de reproducció.
Així, doncs, un fotograma de vídeo PAL i SECAM que es mostra a 1/25 de segon, conté dos camps entrellaçats que es mostren a 1/50 de segon cadascun. En canvi, un fotograma de vídeo NTSC que es mostra a 1/30 de segon, disposa de dos camps entrellaçats que es mostren a 1/60 de segon cadascun. En canvi, en una pantalla d’ordinador, s’empra el sistema de vídeo no entrellaçat o també anomenat d’exploració progressiva. En aquest cas, les línies de cada fotograma s’exposen en un sol recorregut, que va de dalt fins a baix, i la imatge apareix progressivament a mesura que el recorregut lineal avança.
La ràtio d’aspecte La relació existent entre l’amplada i l’altura de les dimensions de la imatge és el que s’anomena ràtio d’aspecte. Segons la ràtio que es triï, la imatge es veurà d’una manera o d'una altra.
Mesura del temps Els clips de vídeo i àudio no sols ocupen un espai, també un temps. Aquest cal mesurar-lo i per a tal fi s’utilitza, en general, el sistema d’hores, minuts i segons. Així ho veurem en qualsevol reproductor i en els diferents programes d’edició (en les finestres de monitors, de projectes o pistes de construcció); evidentment, cadascú amb les seves peculiaritats. Per intervals menors a un segon, el sistema de mesura és el del número de fotogrames per segon. Per altra banda, cal tenir també present la mesura de la velocitat en què es reprodueix un clip de vídeo i àudio, que no s’ha de confondre amb el temps de durada, tot i que pot haver-hi coincidència. En aquest cas, la mesura de temps emprada és la de fotogrames per segon (fps). Segons la destinació del producte final es recomana:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
Desenvolupament de la pràctica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Localitzeu al DVD Formació. Materials audiovisuals, a la carpeta materials/clips/videos, els quatre clips que es relacionen:
Passeu-los del DVD a una carpeta dels vostre disc dur. Una vegada dins, visioneu-los tot observant atentament la seva presentació, fent clic dues vegades amb el botó esquerre del ratolí. La pel·lícula és la mateixa en els quatre arxius i, a més, estan comprimits amb el mateix codificador. Les diferències són en el format, la resolució, la velocitat dels fotogrames i de la transmissió de dades, i conseqüentment en el pes. Ho podeu comprovar situant-vos a sobre de cadascun dels arxius amb el ratolí.
En el primer apartat, on diu General, podreu comprovar el pes de cadascun dels clips. En el segon, on diu Resum, trobareu la resta de dades.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
