El full de càlcul és un programari d'ordinador que permet fer operacions amb dades numèriques que s'actualitzaran automàticament si es canvien les dades.

En aquesta pràctica repassarem les quatre idees fonamentals necessàries per utilitzar el full de càlcul OpenOffice Calc.

1. L'entorn de treball d’un full de càlcul.

1.1.Files, columnes i cel·les

La informació amb què es vol treballar es presenta en la pantalla de l'ordinador organitzada en files i columnes, formant-se així un engraellat de rectangles, cadascun dels quals rep el nom de cel·la.

• Les columnes es designen amb lletres: A, B, C, D, ...

• Les files es representen mitjançant nombres: 1, 2, 3, 4, ...

• Les cel·les s'indiquen amb una lletra i un nombre, que indiquen, respectivament, la columna i la fila que determinen la cel·la. Per exemple, la cel·la C5 és la intersecció de la columna C amb la fila 5. L’expressió C5 es diu que és la referència de la cel·la. També es pot dir que són les coordenades de la cel·la.

Pots visionar la següent animació on es mostren aquests conceptes.

Files, columnas i cel·les

1.2. Els rangs

A vegades haurem de fer operacions aplicades a tot un conjunt de cel·les que formen un rectangle. Aquest conjunt de cel·les s’anomena rang. Els rangs es representen mitjançant la indicació de la cel·la superior esquerra i la de la cel·la inferior dreta separades amb el signe de dos punts (:). Per exemple, la figura següent mostra el rang C5:D9.

1.3. Els llibres i els fulls.

El programa OpenOffic Calc treballa amb fitxers que anomena llibres. Quan entres en el programa apareix un llibre en blanc i pots obrir qualsevol altre llibre que tinguis guardat. Un llibre està format per diferents fulls, cadascun dels quals es mostra en una pantalla. Per canviar de full cal clicar sobre la pestanya corresponent que estan a la part inferior esquerra del llibre. Pots veure-ho en la següent animació:

Llibres i fulls

Entra dins del programa OpenOffice Calc i comprova tot el que fins ara hem explicat: Llibre, fulls, files, columnes, cel·les, rangs

2. L’entrada de text.

A qualsevol de les cel·les pots escriure text. Per «entrar» a una cel·la cal que hi facis clic i llavors, quan estigui envoltada per un marc negre, ja estàs a punt d'escriure-hi. Diem que  la cel·la està seleccionada. Si el text és molt llarg es posarà per sobre de les cel·les del costat però està dins  de la cel·la on has començat a escriure. Amb la barra d’eines de Format pots canviar la presentació del text (tipus de lletra, negreta, cursiva):

En el full de càlcul que tens obert escriu a partir de la cel·la B3 l’informació  següent, respectant el format. Pots estrènyer les columnes B, C i D.

3. Entrada de fórmules.

Hi vàries possibilitats de fórmules. Per entrar una fórmula cal: seleccionar la cel·la on la vols entrar, escriure el signe = , i escriure la fórmula. Per practicar-ho en el full de càlcul que tens obert, anem a escriure'n unes quantes:

1) En el full de càlcul que tens obert escriu les fórmules dels exemples següents per comprovar com funcionen.             • Operacions amb números. Exemples:   4 + 5 ,  12 * 6  ,    120 / 3                 Recorda a posar l'igual a davant! La primera per exemple seria: = 4+5 • Operacions amb noms de cel·les. En aquest cas la operació es farà agafant el contingut de cada cel·la. Exemples:  B8 + C8  ,   B9 * C12,   B14 / C2 • Operacions amb números i noms de cel·les. Es combinen els números amb els valors de les cel·les. Exemples: 3* B8 + C8  ,  3*(B9 * C12) , (B8 + 5*C8) / 2 • Funcions. El full de càlcul té una sèrie de “fórmules internes” que fan càlculs amb els nombres que s’indiquen . Cal escriure el nom de la funció i la cel·la o rang  sobre on ha de calcular. Exemples:   ARRELQ (144)               Calcula l’arrel quadrada d’un número (en aquest cas de 144, i dóna 12) SUMA (C6:C16)             Fa la suma de tots els números que hi ha en el rang indicat dins del parèntesi. MCM(C10;C11;C12)     Calcula el mínim comú múltiple dels números indicats dins dels parèntesis. En aquest cas, els valors de les cel·les. 2) En el full de càlcul, calcula totes les freqüències relatives a la columna D de títol fr. Prèviament, has de calcular la suma de totes les freqüències; la pots calcular a la casella C17. Finalment en la cel·la D17 suma totes les freqüències relatives, si ho has fet bé et donarà 1 de resultat. Recordes per què? 3) En el full de càlcul, calcula els dos primers productes de x·f (escriu el títol en la cel·la E5), col·locant-los en la columna E i a la fila corresponent per cada x i f. De moment només fer-ho per x = 0 i x = 1.

4. Còpia de fórmules.

Com en qualsevol programa, en un full de càlcul es pot copiar i enganxar informació d’una casella a una altra. Primer cal seleccionar la cel·la i després fer servir qualsevol del mètodes habituals:

• Combinació de tecles: Ctrl + C  , per copiar.    Ctrl + V , per enganxar.

• Polsant el botó dret del ratolí, apareix un menú amb les opcions (s’anomena Menú contextual), entre altres, de Copiar  i  Pegar

• Polsant sobre el menú Editar en la barra del menú principal del programa també apareixen les mateixes opcions de  Copiar  i  Pegar

Quan copiem fórmules passa un fet destacable: les fórmules no es copien de forma exacta sinó que les coordenades de les cel·les que hi ha a la fórmula canvien de manera ordenada.

Exemple:

Aquest canvi es fa segons la distància que hi ha entre la cel·la original (on hi ha la fórmula que volem copiar) i la cel·la final (on volem col·locar la còpia). Així si copiem la informació en vertical (de dalt a baix) la coordenada que indica la fila augmenta tantes unitats com la distància hi ha entre la cel·la original i la cel·la final. El mateix passa si fem un moviment en horitzontal canviant, en aquest cas la coordenada que indica la columna.

En el full, copia la fórmula que has escrit en l’exercici anterior que t’ha servit per calcular el producte x·f  en altres cel·les. Copia-la a vàries cel·les situades a sota de l’original i fixat com canvien les fórmules.  Per què creus que és útil aquest fet que canviïn les coordenades de la cel·la ?

5. Còpia múltiple de fórmules

Hi ha una forma molt ràpida de copiar la fórmula d’una cel·la a moltes altres amb una sola operació. Es fa de la següent manera.

Una vegada has copiat la fórmula a la memòria de l’ordinador, t’has de col·locar al vèrtex inferior dret de la cel·la que tens seleccionada, llavors el cursor agafarà la forma de creu . En aquest moment cal seleccionar, polsant el botó esquerra del ratolí i arrossegant, totes les cel·les on es vol enganxar la fórmula. Deixes anar el botó i la còpia queda feta.

	En el full, copia la fórmula de l’exercici anterior a vàries cel·les a la vegada fent servir aquesta tècnica.

6. Referències absolutes.

En el full, copia i enganxa la fórmula que has fet servir per calcular la freqüència relativa, a totes les cel·les de la columna corresponent. No funcionarà. Per què?

Si volem que les coordenades que hi ha a una fórmula no canviïn, aquesta manera de copiar les fórmules no ens interessarà.

Hi ha una manera per aconseguir que les coordenades d’una fórmula no canviïn: cal posar el signe $ davant la coordenada (o coordenades) que no volem que canviïn.

Per exemple en les coordenades (B$3;D2) el número 3 no canviarà mai. En les coordenades ($B$3;$D$2) no en variarà cap.

Aquestes coordenades que no varien s’anomenen coordenades (o referències) absolutes.

Fent servir les coordenades absolutes calcula totes les freqüències relatives copiant i enganxant la primera fórmula que vas fer servir en els exercicis anteriors.

6. Explica la feina que has fet.

Has de crear un document de text on aniràs fent un informe-resum d’aquestes pràctiques a mesura que les vagis fent. El pots crear dels del mateix programa OpenOffice Calc al  menú Archivo / Nuevo / Documento de texto. Aquest document de text es crea dins d’un altre programa del mateix grup OpenOffice, és el programa OpenOffice Write  que serveix per  escriure i crear documents. Fes el següent:

1. Escriu el títol del teu informe, al principi del document (alguna cosa com. PRÀCTIQUES D’ ESTADÍSTICA AMB ORDINADOR ) amb un tipus i grandària de lletra adequats per a un títol.

2. Escriu un subtítol per explicar aquesta pràctica (alguna cosa com. Pràctica 1: Com funciona un full de càlcul).

3. Enganxa-hi una còpia de la part del full de càlcul on has fet les operacions en aquesta pràctica. Abans de copiar-lo ha de dibuixar-hi les línies de les cel·les ja que les que es veuen en el full de càlcul  només serveixen com a referència en el full de càlcul però no estan realment creades (quan ho enganxessis en el document del Write les línees no apareixerien). Per fer-ho, has seleccionar la zona del full de càlcul que vols quadricular, anant al menú Format / Cel·les / Vores.

 En aquest quadre de diàleg has de prémer el botó que tens reproduït al marge i totes les altres característiques les deixes tal com estan. Prem D’acord.

Ara ja pots seleccionar tota la part del full de càlcul a copiar, la copies a la memòria de l’ordinador ( tecles Ctrl C ), vas al document del Write i ho enganxes ( tecles Ctrl V ).

4. Fes una explicació del full de càlcul copìat..

5. Desa aquest document en la teva carpeta personal, donant-li el nom InformePractiquesNomTeu.odt.

Desa també el full de càlcul que has creat en aquesta pràctica, el pots anomenar FullCalculPractica1 NomTeu.ods