Calefacció
Arriba Geobiologia Microclima intern Elements estructurals Calefacció Estalvi d'aigua Il·luminació Energia fototèrmica Energia fotovoltaica Electrodomèstics

 

Calefacció

Estalvi energètic
Calefacció natural
Sistemes de calefacció
   Simples
   Complets

Estalvi energètic

Facilitarem sempre que sigui possible el pas de la radiació solar a les sales. La influència de la radiació solar implica un augment de la temperatura. La radiació solar actua escalfant.

El consum de la calefacció augmenta en determinació de la potència que ha de dur a terme. Si som capaços de necessitar menys temperatura i seguir mantenint la mateixa comoditat haurem reduït el consum del sistema. La solució més senzilla és aïllar-nos a nosaltres mateixos, la roba, evita que el nostre cos perdi calor i per tant necessita menys calor per sentir-se a gust.

Índex

Roba

Temperatura de confort

0

Despullat, nu

28.5ºC

0.5

Roba lleugera, d’estiu: pantalons i camisa de màniga curta

25.0ºC

1.0

Roba normal, de primavera o tardor: pantalons i camisa de màniga llarga

22.0ºC

1.5

Roba d’abrigar, d’hivern: jersei i pantalons de màniga llarga

18.0ºC

2

Roba extremament d’abrigar: anorac i jersei i pantalons llargs

14.5ºC

Hem de tenir en compte que una temperatura constant mantinguda per la calefacció és negativa pel nostre cos.

La calefacció elèctrica

És un sistema car i contaminant, a causa del combustible que es precisa per la seva obtenció (fora de les centrals hidroelèctriques, bona part es precisa de combustibles fòssils i l’energia nuclear, processos en els que es malgasta bona part del seu poder calorífic i que, a més generen residus tòxics) i transport (pèrdua a través dels cables de corrent, a part dels riscs d'incendi en el nostre bosc de tipus mediterrani).

Es preferible restringir l’ús de l’electricitat per aquelles funcions en les que sol ser gairebé insubstituïble, com la il·luminació i els electrodomèstics.

Calefacció natural

La calefacció natural és una forma passiva d’aprofitament de la calor per la forma de l’edifici, basant-se en l’efecte hivernacle. És un mètode pràctic, ecològic i sense consum, però determinat a la climatologia. El mètode més senzill de beneficiar-nos de la calefacció és aprofitar les fonts de calor naturals, doncs les aconseguim gratuïtament i gairebé il·limitadament, al nostre país només disposem per aquesta funció el Sol.

Per rebre’n la calor en tenim prou obrint finestres que permetran el pas de la radiació solar tot escalfant l’aire de l’interior de la casa. La radiació solar travessa el vidre, és absorbida i retornada per un cos opac posterior –cortines o parets– amb més potència que l'aplicada originàriament. Per poder gaudir tot el dia de la seva escalfor haurem d’aïllar les parets evitant que la calor s’escapi. Una millor aplicació és col·locar un hivernacle a la zona sud, ens proveirà de llum i escalfor, a més ventilarà tota la casa.

Mur Trombe

És un enginyós sistema d’utilització de la calor procedent de la radiació solar en beneficis domèstics.

És una superfície de cristall que es col·loca a uns 10cm d’una paret –exterior– destinada a acumular calor; per afavorir l’acció solar, la paret s’ha d’orientar al sud i pintar-se de negre. La paret té unes obertures, a dalt i a baix, per on hi circularà l’aire. La radiació solar, escalfarà l’aire de la capa situada entre el cristall i la paret, l’aire calent obtingut té tendència a pujar entrant a la sala pels orificis superiors; el moviment d’aquesta massa d’aire crearà un espai buit, d’aire, que per efecte de succió serà a la vegada emplenat per aire fred procedent de les capes més baixes, entrant pels forats inferiors; l’aire fred o menys calent serà escalfat, prolongant el cicle.

Presenta desavantatges d’instal·lació. La paret que rep l’escalfor, resulta deplorable estèticament. La construcció del sistema tot i que és barata, no és gratuïta. Per establir el mur, que escalfarà tot l'habitage, és necessària una paret en la que hi haurem de sacrificar les finestres i portes exteriors.

Si no estem habituats al seu manteniment o no en coneixem totes les possibilitats, pot comportar una sèrie de desavantatges, que ens privaran de gaudir plenament del sistema:

A les èpoques de més fred, quan el mur Trombe és més necessari fa menys sol i la calor obtingut serà inferior a l’obtingut en altres estacions de l’any en què no ens interessa un sistema de calefacció, ara bé: per poc sol que faci, la calor obtingut serà considerable i suficient per les necessitats domèstiques i a l’estiu; només s’han de tancar les comportes per evitar un indesitjat escalfament. Podem obtenir aire fresc, mitjançant les temperatures més fredes a les nits que actuaran refredant l’aire calent de l’interior del compartiment, invertint la circulació del procés de calefacció, obtenint, doncs, aire fresc; a les nits fredes s’han de tancar les comportes; i a les nits càlides, s’han d’obrir.

Gràcies al mur de Trombe obtindrem calor uniforme sense cap mena de consum, i fred a les èpoques caloroses.

També en rebem una contínua ventilació de l’estança.

Sistemes de calefacció

Simples

Es tracta de diferents solucions que sovint no aconsegueixen una climatització adequada a tota la casa:

·       Estufes de butà i de gas-oil, sobretot les primeres, amb problemes de consum de l'oxigen i problemes d'humitat.

·       Calefacció amb fusta: la llar de foc i l'estufa de llenya; amb la producció de fum i la necessitat de disposar d'un espai on col·locar la llenya, són per contra les més ecològiques.

·       Estufes elèctriques, molt poc ecològiques, manteniment elevat, si be alteren poc el microclima intern (fora de la sequetat que indeixen).

Estufes de llenya

Les cases que usen la biomassa constitueixen un atractiu encara que poc eficaç sistema per escalfar ambients de la casa. Aquest tipus de calefacció si no s’utilitza de forma correcta arriba a malgastar un 80% de les seves propietats, per la pèrdua de calories per la xemeneia. Existeixen una sèrie de mesures per treure millor rendiment de les estufes de llenya.

Escollir la fusta. És imprescindible que la fusta que s’utilitza estigui ben seca. S’ha de tenir en compte que els troncs acabats de tallar tenen un terç aigua, que si no se deixa assecar arriba a consumir gran part de l'energia calorífica de la fusta obtinguda en la combustió.

Xemeneia. Hem d'assegurar-nos que la xemeneia estigui neta de sutge i que no presenti esquerdes per on es perd el calor, i que se trobi correctament aïllada. Els gasos i fums de la combustió contenen contaminants que es tornen perillosos si queden retinguts en una habitació sense ventilar.

Elecció de la estufa. Si es vol adquirir una estufa a llenya s’ha de que comprovar que permeti regular tan l'entrada com la sortida de l'aire per una millor combustió. Ha d'incloure una graella per mantenir la fusta separada de les cendres.

Troncs de paper. Una bona forma de reciclar el paper es transformar-lo en maons compactes per ser fets servir com a llenya. El mètode és simple i sols necessita una premsa que es pot comprar en les botigues especialitzades. Bàsicament consisteix en fer una pasta deixant el paper en remull, compactar-lo amb la premsa i deixar assecar dos o tres setmanes.

Complets

Consten d'una caldera, la canonada que portarà l'aigua, els emisors (radiadors o terra radiant) i el termostat, que regularà el funcionament del sistema.

Caldera

Son el cor de la instal·lació, poden alimentar-se amb gas-oil, gas natural, gas propà, o , el que és menys habitual: llenya o electricitat.

La finalitat de la caldera és la d'escalfar l'aigua, que se situarà entre 60 i 80º, i que circularà pels emissors.

Emissors

Termosifons (radiadors convencionals)

Els termosifons són uns aparells que escalfen l’ambient  per convecció formant una corrent d’aire calent que es distribueix des del sostre, baixant lentament, tot escalfant d’aquesta manera, tota l’habitació. Amb aquest sistema podem aconseguir temperatures fins als 35ºC, ara bé, ens trobem que a nivell de terra la temperatura no supera els 15. Els termosifons no escalfen l’habitació de manera uniforme, trobarem zones a l’estança que seran sempre fredes: els murs –no poden acumular la calor de l’aire– i el terra – rebrà l’aire més fred que el de l’ambient...–. Per aconseguir una escalfor més homogènia haurem de col·locar termoventiladors[1], malauradament creen corrents d’aire que aixequen i escampen la pols, són cars i consumeixen molt.

Es construeixen en diferents materials:

·       Ferro fos, els que duren més, si be són els més cars.

·       Alumini.

·       Xapa d'acer: els que menys duren, i per tant, tot i ser els més barats, són desaconsellables.

Radiadors de sòcol

La calefacció s'obté per mitjançant la circulació d'aigua calent per un tub de coure allotjat en el termosifó. L'aire s'escalfa en entrar en contacte amb unes aletes connectades amb el tub.

Terres radiants

El terra radiant és un sistema de calefacció per irradiació en el que s’escalfa la capa d’aire més pròxima al terra, i progressivament, la resta de capes adjacents, les capes superiors es trobaran a temperatures més baixes. El terra radiant consumeix molt, és car, no ofereix una calor homogènia –tot i que es pot aconseguir, utilitzant termoventiladors–, i, aixeca pols  –en el procés d’escalfament, es produeixen corrents d’aire, que pujaran la pols  de les capes més baixes–.



[1] Termoventilador: ventilador que mescla aires de diferents altituds estabilitzant, així, la temperatura de l’ambient.