Microclima intern

Contaminació electromagnètica
Factors a avaluar
    Aire
    Temperatura
    Humitat
 

El microclima és un conjunt de factors que componen i modifiquen l’ambient de la casa. Fa referència a la part més pràctica de l'arquitectura ecològica, en la que es qüestiona la necessitat i efectes del mètode convencional.

Orientació

Una vegada elegit el terreny en què treballarem, establirem la posició més adequada per orientar la casa.

La casa natural prefereix evitar la climatització artificial i procura explotar al màxim l’energia solar com a font de llum i calor, per tant, haurem de dirigir la casa respecte el recorregut del sol.

Les estances més pràctiques són en forma rectangular perquè la llum queda repartida en tota la superfície amb el costat llarg a l’eix est-oest i la zona diürna de la casa orientada cap al sud. Aquesta col·locació ens permetrà disposar d’una il·luminació natural durant tota la jornada, obtenint així una millor il·luminació, millor profit tèrmic i una ventilació eficaç.

Distribució de l'espai

Un important requeriment en un espai és la sensació de confort que podem potenciar amb la llum natural perquè resulta excel·lent en el nostre organisme, sobretot en l’estat anímic. La llum artificial, en canvi, pot provocar fatiga i mal estar. Per aquest motiu la distribució de l’espai vindrà relacionada per la llum que captem de l’exterior i la funció de l’estança.

Totes les zones destinades a activitats diürnes han d’estar orientades cap al sud. L’entrada o part de la façana millor protegir-la dels raigs del sol que a la llarga podrien deteriorar-ne l’estructura, una bona opció són les pèrgoles i  plantes enfiladisses. Per la zona nocturna la millor posició és l’est on arriben els primers raigs solars que milloren la qualitat de l’aire i proporcionen una lluminositat ataronjada o daurada idònia per despertar-nos.

Orientem les zones de servei cap al nord, així serviran com a escut entre els espais més càlids i la paret més freda de la casa. La zona septentrional[1] sol allotjar el garatge, creant un coixí d’aire que funciona com a protecció tèrmica, en aquesta direcció es podrien habilitar els llocs que no requereixen massa llum, com escales, rebosts, passadissos i banys. És preferible que la façana exposada cap al nord estigui protegida per uns arbres o una suau pendent.

Contaminació electromagnètica

La superfície terrestre es troba influïda per els efectes dels camps electromagnètics naturals, els efectes dels quals són tonificants i saludables. Tot i així, no totes les radiacions magnètiques són positives, els camps artificials produïts en l'ambient domèstic per els aparells elèctrics provoquen la contaminació electromagnètica a l'alterar o anul·lar la radiació natural.

La manca de camp electromagnètic natural o la seva alteració provoca un efecte negatiu en els organismes. Per pal·liar aquest efecte, s’aconsella estar a l’aire lliure unes quantes hores cada dia o establir una estructura amb la proporció àuria[2], o de 3m d’altura per 4 d’ample i 5 de llarg.

L’energia elèctrica

L’energia elèctrica que rebem a les nostres cases funciona amb corrent alterna. una ona baixa situada entre els 50 i 60Hz. Aquesta petita freqüència és capaç d’alterar el camp electromagnètic provocant trastorns dels que destaquen leucèmia, limfomes i, tumors al sistema nerviós.

Qualsevol electrodomèstic, aparell elèctric, línia de voltatge i  línia d’alta tensió distorsiona el camp magnètic natural perjudicant el nostre organisme degut al seu funcionament per mitjà de la corrent alterna.

El límit de l’exposició de la radiació elèctrica al nostre cos se situa als 50V/min, però la majoria dels electrodomèstics a la casa superen àmpliament aquesta franja. Per tenir un criteri de la importància cal saber que la radiació emesa per l'electrodomèstic serà proporcional a la seva potència, d'aquesta manera, els més perjudicials són les rentadores i rentaplats els efectes dels quals disminuiran si ens n'allunyem. El millor consell és evitar llargues estones de contacte amb l'aparell, apartant-lo dels indrets de pas.

L’acció dels camps magnètics creats pel corrent altern es concentra a la membrana cel·lular. Els principals trastorns per radiofreqüència són mal de cap, irritabilitat, agressivitat, insomni, pèrdua de vitalitat, envelliment i pèrdua de potència sexual.

Les línies de voltatge

Les línies de voltatge són un element de distorsió magnètica destacable. Condueixen grans quantitats d'energia  modificant els camps magnètics naturals. Els efectes que provocaran dependran de la quantitat de corrent altern que transporten i de la proximitat en què es troben.

Les línies de baix voltatge de tensió mínima tenen efectes menyspreables, tan sols visibles en forma de trastorns lleus com mal de cap i insomni si restem en l’àrea d’influència durant llargs períodes, per exemple quan dormim.

Les línies de voltatge mig, per la quantitat d’electricitat que transporten tenen efectes notoris; mal de cap, insomni, leucèmia i declivi de la virilitat masculina, perceptibles en terminis de temps variables.

Finalment trobem els cables d'alta tensió que transmeten una gran quantitat d'energia elèctrica. Són per la seva intensitat una de les principals fonts de contaminació magnètica. La seva proximitat altera els camps magnètics naturals provocant a l'organisme trastorns lleus com insomni, leucèmia, i mal de cap. I alteracions greus, canvia la composició de la sang i el ritme cardíac, a les dones els pot afectar el cicle menstrual, durant l'embaràs augmenta el risc d’avortament i malformacions i en el cas dels homes se’ls redueix l’activitat i potència sexual. La distància mínima de seguretat, se situa a 50m dels cables.

És poc recomanable establir-se a l'àrea d'efecte d'una d'aquestes línies, el més adequat és distanciar-se'n. És un factor que s'ha de tenir en compte per determinar la qualitat geobiològica d'un lloc.

Per reduir els efectes de les línies a la superfície una bona alternativa és la de soterrar-les.

El televisor

El televisor com a aparell elèctric altera el camp magnètic, per aquest motiu s'estableix la distància prudencial a l’aparell de 5 metres, amb una especial incidència al primer metre. Però aquesta no és l’única activitat perjudicial que duu a terme, a més, carrega l’aire de ions positius –negatius per l'organisme– i emet ultrasons i raigs X que són, teòricament, aturats pel vidre de plom a la pantalla, evitant que arribin a l’ambient.

Els efectes negatius del televisor són agreujats per un seguit de mals hàbits.

La sala en què mirem el televisor ha d’estar il·luminada, d’altra manera es dificulta la visió, hem de forçar la vista motiu que a llarg termini pot derivar en miopia. Quan mirem la televisió ens solem relaxar acomodant-nos al nostre seient, la majoria de nosaltres acabem agafant males postures que perjudiquen l'estructura lumbar. Una excessiva proximitat comporta rebre el màxim nombre i amb la màxima potència les ones magnètiques. Una prolongada sessió televisiva incrementa els efectes.  Un altre costum criticable és el de deixar el televisor encès quan no es precisa, es consumeix innecessàriament i l'aparell continuarà afectant el camp magnètic.

El televisor no és un aparell per si mateix perillós, però si que es fa necessari un cert control.

El microones[3]

El microones és un aparell elèctric potencialment perillós. En el seu funcionament es requereixen unes ones de baixa freqüència, produïdes pel mateix aparell, que transmeten calor per contacte. En principi, les ones queden retingudes en l’estructura. Ara bé si es produeix una fuga les ones infraroges poden escapar-se afectant l’ambient de manera no detectable. Els seus trastorns són seriosos les ones del microones en entrar en contacte amb les cèl·lules les ataquen, provocant desordres de l’organisme, neurològics, hormonals i psíquics, aquests efectes tenen més incidència en la fase embrionària i durant creixement de l’individu.

A l’hora d’adquirir un microones hem d’assegurar-nos que té una estructura resistent i duradora. Pel que fa al manteniment de l’aparell només cal tenir en compte de no posar-hi metalls, doncs transmetrien les ones al menjar.

En cas d'escapament com que les ones són invisibles la pèrdua no podrà ser detectada si no és pels efectes que pugui provocar. Per seguretat, es pot col·locar el microones en una zona poc transitada disminuint els traumes per una possible afecció.

L’ordinador

L’ordinador és actualment un dels electrodomèstics amb més visió de futur. El seu ús s’està generalitzant gràcies a la seva capacitat d’adaptabilitat en tots els àmbits (laboral, oci, recerca, estudi...). Per evitar els efectes negatius que produeix el mètode més factible és el d’habituar-nos a un bon ús de l’aparell.

La pantalla és un important creador de ions positius, l’efecte en entrar en contacte amb l’individu és reduït per una elevada d’humitat. Tot i així es fa palesa la presència de ions positius amb símptomes tan evidents com el mal de cap que esdevindrà més pronunciat en situar-nos a prop de la pantalla i pel fet d’estar-se llargues estones davant la màquina. Per evitar problemes de vista, ens hem de situar a uns 50cm.

Pel que fa al temps, no és aconsellable passar gaires hores davant de l’ordinador. En cas que sigui indispensable, no s’han de superar mai les 4 hores diàries, descansant un quart d’hora cada hora i mitja.

Els telèfons mòbils

El telèfon mòbil és una vertent molt estesa del telèfon normal. Encara que més pràctic, doncs permet una millor mobilitat.

El telèfon convencional transmet les ones de la veu per mitjà del cable fins arribar al punt desitjat. Ara bé, el telèfon mòbil, incorpora un repetidor que envia directament el senyal a un repetidor més gran o a un satèl·lit de comunicació, que enviarà, aquest, a la vegada, el senyal a qualsevol altre telèfon. En el procés d’enviament del missatge, les ones del telèfon afectaran el nostre organisme per l'extrema proximitat, amb una especial incidència a la regió del cap.

Les ones de comunicació emprades als telèfons són semblants a les ones del microones, per tant tindran efectes similars, tot i que de menor intensitat en el cas dels telèfons mòbils. Trastorns neurològics i sobretot psíquics.

Els distribuïdors no faciliten aquest tipus d'informació, de manera que els efectes contraproduents només es poden combatre amb una conscienciació de l'usuari que ha d'optar per restringir-ne l'ús, o introduir a l'aparell  walkmans, en aquest cas l'aparell s'allunya de la zona de màxim risc d'incidència.

Factors a avaluar

Les característiques principals d’una bona casa consisteixen en la seva permeabilitat als camps de radiació natural i a l’aire, la falta de carregues electrostàtiques i la seva relació amb el sol, font de llum i d’energia vital. Partint d’aquests principis, l’arquitectura ecològica ha desenvolupat una sèrie de paràmetres amb els quals es pot avaluar qualsevol espai permetent un microclima òptim.

El nostre organisme per obtenir energia necessita disposar d’oxigen, per aquesta raó, agafem més de 8000 litres d’aire. No tot l’aire que captem és saludable, en determinats ambients podem trobar aires amb diferents composicions i fins i tot, contaminats. Per la importància d’aquest motiu hem de controlar l’aire que respirem, elegint adequadament l’ambient que ens envolta. L’aire amb poc oxigen ens debilita.

Qualitat de l'aire

Resulta de la interacció de molts i diversos:

Factors que intervenen

Materials de construcció, mobiliari, y equipament

Els quals poden emetre olors, partícules, i compostos orgànics volàtils (COV), i adsorbir-los o alliberar-los. Un COV d'un material específic pot combinar-se amb un altre COV d'un altre material i així formar nous compostos químics. Els COV i partícules poden causar problemes de salut als ocupants ja sigui per inhalació o exposició.

Sistemes de ventilació i aire exterior

 Els sistemes de ventilació, ja sigui natural o amb aparells d'aire condicionat, i l'aire exterior contribueixen a la qualitat de l'aire de l'interior de la casa. Una alta presència d'humitat facilita el creixement de tot tipus de microorganismes.

Manteniment

La falta de neteja indueix l'acumulació de brutícia, males olors, i el creixement de tot tipus de microorganismes. Alguns productes de neteja alliberen COV.

Ocupants

El nombre d'ocupants en funció de l'espai contribueix a la pol·lució de l'aire. Les persones i els animals domèstics són la major font de microorganismes i al·lèrgens transportats per l'aire a dins de la casa.

El radó

És un gas nociu que es troba en determinades cases veïnes a aparcaments de cotxes, situades en terrenys determinats o construïdes amb la utilització de materials radioactius. Les fonts principals de gas són determinades sorres, ciments i granits.

El gas radó és de naturalesa radioactiva, a llarg termini pot provocar càncer de pulmó. La seva importància real és limitada.

Els ions

Les propietats elèctriques de l’aire vénen determinades per la quantitat de ions en l’aire. Segons les càrregues dels ions determinarem les seves capacitats nocives o rehabilitants.

Els ions negatius són els ions positius per a l’organisme.

Ions positius

L’elevada concentració de ions positius provoca cansament, irritabilitat, mal de cap; la quantitat de ions positius augmenta on es trobin altres càrregues elèctriques, procedents en ambients domèstics, d’electrodomèstics, plàstics i materials sintètics. També els trobem a la natura en forma de vents càlids i secs.

Els ions positius són els ions negatius per l’organisme.

Ions negatius

Els ions negatius són revitalitzants, afavoreixen l’oxigenació i la distensió musculars, reforcen el sistema immunològic i regulen la producció de serotonina[4]. Els ions negatius neutralitzen els gasos contaminats de l’ambient dipositant-los a la superfície. Aquests ions es formen gràcies a la fotosíntesi, l’acció directa del Sol, l’aigua en moviment, i l’aire calmat després d’una tempesta.

Per afavorir la seva formació ens podem envoltar de plantes, de fonts interiors o de gran quantitat de llum. Si les circumstàncies no ho permeten, podem aconseguir ionitzadors[5] que artificialment formaran ions; s’ha de prescindir de l’aire condicionat, que carrega electroestàticament l’aire, empobrint, la seva qualitat.

Temperatura

La temperatura adequada pel cos se situa entre els 18 i els 20ºC, i als 16ºC si es troba en moviment. A l’interior de les cases modernes ens trobem gairebé aliens al temps a l’exterior i a les influències climatològiques, les cases ens permeten regular la temperatura al nostre gust, fet que resulta còmode, però que no sempre és convenient.

Per controlar la temperatura a la casa podem optar per incloure tota mena d’aparells elèctrics amb aquesta funció o estructurar convenientment la casa. Per tenir una calefacció realment eficaç haurem d’establir les necessitats i servir-nos de les dos alternatives.

Humitat[6]

L’aire d’un ambient agradable oscil·la entre el 50 i 60 % d’humitat, en cap cas ha de baixar els 40% o pujar del 70%. Humidificar els indrets secs és fàcil, podem col·locar-hi dispositius especials, o bé en les sortides de ventilació draps humits. La millor solució és la de les plantes, que carregaran l’ambient d’humitat.

Els ambients amb humitats altes són xafogosos i veritablement incòmodes; els problemes ocasionats són difícils d’evitar. Es poden obrir finestres, que milloraran la ventilació de l’aire enrarit –originat per causes climàtiques o per l’evaporació massiva d’aigua dels cossos– i  per alleujar la sensació de calor –fruit de l’alta humitat– posarem ventiladors o aire condicionat; no canviarà la humitat, però afavorirà la circulació de l’aire, i la sensació de frescor.