|
Elements estructuralsMaterials de
construcció Materials de construccióIntroduccióLa bioconstrucció forma part del llegat arquitectònic que ens precedeix, els valors que defensa, neixen en contraposició als efectes perjudicials que provoquen els productes i, tècniques convencionals; implantats, arran de la introducció del formigó, i els productes obtinguts químicament, com els plàstics, de complicat reciclatge. Un aspecte bàsic de la bioconstrucció és l'elecció dels materials de construcció a través d'unes pautes. S'exigeix que no contaminin i que no siguin nocius, això implica que no han d'emetre pols, gasos o radiacions. Un altre factor a tenir en compte, és el consum energètic per la seva obtenció i, el fet que el material s'hagi sotmès a alteracions per la intervenció d'agents químics. La millor alternativa és optar pels productes naturals que no estan sotmesos a manipulacions, tenen excel·lents prestacions, no contaminen i asseguren la qualitat del nostre habitatge. La bioconstrucció es planteja reconsiderar les tècniques, els materials i els motius pels quals es construïa de la manera antiga. Amb les consideracions que ens aporta, podem confeccionar un habitacle amb aptituds ecològiques, conservant la comoditat. TerraProcés de fabricació Formes de treballar-la: Terra batuda, es comprimeix la terra amb instruments de fusta en els motlles de la grandària de la paret. Es realitza l'operació capa rera capa. Tova, es barreja terra i palla –o qualsevol altra matèria vegetal– es moldeja amb un motlle de fusta i es deixa assecar al sol unes tres setmanes. També es pot treballar directament el fang sobre la palla. Varia, segons els costums i les característiques de cada terreny. Avantatges Facilitat d’obtenció i elaboració. Fàcil aplicació. Toxicitat nul·la. Producte completament ecològic: natural i fàcilment reciclable. Propietats tèrmiques, manté una certa estabilitat de temperatura. Gran resistència a les inclemències del temps. Resistència als terratrèmols. Gran durabilitat (200 anys). Construcció manual. Construcció molt ràpida. No combustible i retarda l’acció del foc en cas d’incendi. Costos de producció molt baixos –només s’ha de pagar la mà d’obra–. Inconvenients Procés de construcció artesà. No permet construccions molt elevades. Acabats imperfectes. Mètode de construcció en àmbits urbans és desconegut o poc estès, pocs treballadors entesos en actiu. Usos La construcció de cases de terra es fa servir en indrets rurals i força apartats, la utilització urbana és inexistent. MaóObtenció El maó s’obté de coure l’argila en motlles a elevades temperatures. Avantatges Bon aïllant tèrmic i acústic, gran resistència al foc. S’hi construeixen parets perfectament rectes i molt estables. Gran durabilitat. Preu econòmic. Gran resistència a tot tipus de sismes. S’obté de l‘argila, –material natural i fàcilment reciclable–. No conté substàncies tòxiques o compostos químics, no emet partícules nocives o gasos perjudicials, no conté substàncies radioactives. Inconvenients El maó més comú és l'alleugerit, que s’obté afegint poliester a l’argila que desapareix en el moment de la cocció, deixant, al seu lloc microporus que alleugereixen el pes del maó i n’augmenten les seves capacitats aïllants. Aquest sistema implica l’ús de productes químics tòxics que afecten a la salut dels treballadors que intervenen en la fabricació. Usos El maó s’utilitza en tota mena de construccions, sobretot de cases. També s’utilitza als teulats en forma de teules. FustaObtenció La fusta s’extreu dels arbres, Per tal d’obtenir-la, es tallen els arbres i d’aquests només se n’aprofita el tronc. Per aplicacions en construcció se la sotmet a uns processos: dessecació –representa la pèrdua de tota la saba– i l'extracció de substàncies proteiques –que són focus de paràsits–. Avantatges Gran resistència, comparable amb la de formigó armat, sempre que es respecti la direcció de les fibres en el tall. En cas d’incendi es cremen les parts externes protegint les internes del foc (per això les bigues de fusta tenen més resistència que les de metall, doncs aquestes es doblen per la calor i cedeixen pel pes. Molt elàstic. Tacte agradable. La fusta transmet sensació de confort i un ambient càlid i acollidor. Propietat higroscòpica, ja que és absorbeix la humitat. Bon climatitzador. Producte ecològic: fàcilment reciclable i natural (si no ha estat tractat amb substàncies nocives). Fàcil d’obtenir i fàcil de treballar, ja que és dúctil i mal·leable. Inconvenients Mal aïllant, tèrmic i acústic (per millorar-ne les seves capacitats es revesteixen les parets amb suro). Preu elevat (depenent de la qualitat de la fusta). Les estructures de fusta no resisteixen fortes inclemències del temps, com aiguats, ciclons o, tornados. Usos Construcció de mobles de tot tipus i habitages. Molt útil per fer paviments i revestiments. PedraObtenció Les roques són acumulacions de minerals, s’extreuen mitjançant pedreres o, mines. Tipus de roques: Roques magmàtiques: formades pel refredament del magma. El granit és la principal pedra magmàtica feta servir en construcció, doncs, és dura, resistent a la intempèrie i abundant. Colors blancs, grisos i vermellosos. També hi ha d’aquest tipus el basalt i el silici. Roques sedimentàries: es formen per l’acumulació de minerals, i sers vius, que reben una gran pressió degut al pes, produït per la mateixa acumulació. S’organitzen en estrats. El gres, que és la més utilitzada, és una pedra força dura que es forma a les acumulacions de la part baixa dels rius. Colors roses, marrons i grisos. La calcària és una roca més tova, molt comuna, que deriva de la sedimentació als fons marins, conté microorganismes i fòssils. Colors blavosos, vermell i blanc. Formes de treballar-la: Opus incertum: es col·loquen tot tipus de roques sense tenir en compte la grandària o les formes. En sec: no s’utilitza cap tipus de fixador entre roques, com ho podria ser el ciment o fangs i argiles. Amb blocs semi-irregulars: les pedres han estat escollides meticulosament. Gran resistència. Acotxat: les pedres amb què es fa la paret han estat transformades. Acabat perfecte, gran resistència. Avantatges Extraordinària resistència. Molt resistents a la humitat i a la intempèrie. És aconsellable utilitzar pedres autòctones, doncs són més compatibles al clima i, resistiran amb tota seguretat les humitats i, gelades, doncs sinó, ja faria temps que es trobarien engrunades. Fàcil d’obtenir i fàcil de treballar. Producte ecològic: fàcilment reciclable i natural. Inconvenients Flexibilitat nul·la. Poca capacitat aïllant, però enllustrant la pedra el problema queda parcialment resolt. Preu elevat. Construcció llarga i artesanal. Usos Construcció de cases, teulats, decoració, ornamentació, recobriment de l’exterior de parets per motius estètics o per evitar el deteriorament de la pintura. VidreEl vidre és un material que té enormes i molt diverses possibilitats en l’ambient domèstic. La seva principal aplicació es troba en el disseny solar, on es converteix en el component bàsic per a la captació de llum proporcionant alhora aïllament de la intempèrie. Ens permet així gaudir dels efectes beneficiosos que la llum comporta, utilitzar-la com font de calor i mantenir una certa comoditat . El vidre s’utilitza també en multitud d’objectes decoratius per una funció merament estètica. Obtenció El vidre s’obté a partir de quars –en forma de sorra–, alcalins –sosa o potassi– i calç, principalment. Un forn –a 1350ºC– serà l’encarregat de fondre els materials. La pasta obtinguda és laminada per mitjà d’uns cilindres, que en regulen el gruix i per planxes d’acer que en determinen l’amplada. La pasta es torna a coure en un altre forn, es deixa reposar i s’hi afegeix sorra, esmeril i aigua, per rebaixar la pasta. Finalment, es deixa reposar unes hores i es poleix. El vidre utilitzat en construcció és l’anomenat de sosa i calci, que conté silici, òxid de calci i carbonat de sosa. Avantatges Material transparent. Resistència a la intempèrie. Funciona com a aïllant tèrmic. Preu reduït, doncs per la seva obtenció no es precisen materials rars o cars. Material no higroscòpic. Gran durabilitat. No perd les seves propietats amb el pas del temps. Fàcilment reciclable, material no nociu. Lleuger. Fàcil d’obtenir. Fàcilment mal·leable. No pot cremar, per tan incombustible. Difícil d’alterar químicament. Inconvenients Els vidres usats en els ambients domèstics són fràgils, poc resistents i gens elàstics, capacitats que n’afavoreixen el trencament. No són transpirables. Mals aïllants tèrmics i acústics (conductivitat tèrmica entre 0.5 i 1). Sensibles a les diferències extremes de temperatures, que en poden ocasionar el trencament. Transparència del vidreEl vidre normalment és transparent, però cal recordar que no tots els vidres són transparents. En casos concrets, es poden adquirir vidres opacs: o reflectants. Aquests vidres tenen una transmissió lluminosa [1] inferior a la dels vidres corrents que se situa en un 90%. Els vidres de colors, són vidres de colors foscos, semi-opacs. S’aconsegueixen aplicant òxids metàl·lics, en el procés de fabricació. Els vidres reflectants, són vidres que es comporten com a miralls. S’aconsegueixen aplicant una capa de silici, en el procés de fabricació. Les seves aplicacions en construcció s’han de limitar a espais en els que interessa reduir la il·luminació. Aïllament amb vidreEl vidre és un pèssim aïllant. L’aïllament tèrmic que ofereix és inferior a l’aconseguit en una paret. Es pot millorar, augmentant el gruix del vidre o utilitzant doble o, triple vidriat. Per qüestions tècniques, l’augment del gruix del vidre és una alternativa desestimada, perquè resulta més car que col·locar diferents capes de vidre. D’aquesta manera, el doble vidriat, resol les mancances aïllants del vidre. També és important prendre unes certes precaucions en el manteniment de les finestres. En les hores de sol, s’ha de rebre el màxim de llum natural, aquesta il·luminarà les estances i les escalfarà. En les hores nocturnes o de menys captació lluminosa, és necessari tancar cortines i persianes, aïllant més l’estructura doncs al no entrar els raigs de sol només s’observen pèrdues. Actualment, estan proliferant els precipitats del vidre que posseeixen més prestacions aïllants. Funcionen reflectint les ones de llarga longitud, a la pràctica, representa reintroduir la calor al medi evitant que s’escapi. Aquests vidres són més costosos i per tant menys utilitzats. S’aconsegueixen precipitant sals, òxids metàl·lics i metalls nobles sobre la superfície del vidre en el moment d’elaboració. Aïllant adequadament les finestres podem arribar a estalviar el 25% de l’energia que es consumeix en calefacció. Doncs, es calcula que la meitat de l’escalfor d’una casa s’escapa pels cristalls. PlàsticsEls plàstics són útils i convenients, però des del punt de vista de la salut i de l’ecologia són perjudicials, per aquest motiu se n’hauria d’evitar la incorporació a les cases. Aquest tipus de material està construït a partir de recursos no renovables com el petroli i el gas natural, la seva producció requereix gran quantitat d’energia. La majoria no són biodegradables ni es reciclen, els seus residus esdevenen peces inútils que s’acaben acumulant als abocadors, malmetent l’entorn. Els més nocius per la salut són els termoplàstics degut als gasos que emeten o a les substàncies que segreguen amb contacte amb els aliments. Els teixits sintètics a més, acumulen energia estàtica i absorbeix malament l’olor. Tipus Els termoplàstics representen la majoria dels plàstics que es produeixen actualment. Entre els més comuns hi ha el clorur de polivinil (PVC), polipropilè (PP), acrílics, niló, el poliestirè, policarbunat. Avantatges Gran durabilitat, preus econòmics. Inconvenients El grup dels plàstics segreguen substàncies i gasos altament perjudicials. És un material artificial, que precisa d'una gran quantitat d'energia en la seva obtenció i que per altra banda no és reciclable. Usos Els plàstics a la casa s'utilitzen en gran quantitat i diversitat de productes, que van des dels mobles al recubriment de tuberies. Aïllament tèrmicL’aïllament tèrmic consisteix a impedir que les temperatures es propaguin. Un pis correctament aïllat pot arribar a estalviar entre un 20 i un 30%
en el consum de calefacció, i fins un 50% si es tracta de habitatges
unifamiliars. És molt important aprofitar bé el sol. Durant el dia, apujant
les persianes, aconseguint llum i escalfor naturals. A les nits, en canvi,
s’hauran de tancar les persianes i córrer las cortines per tal de reduir
las pèrdues de calor. Antigament es construïen les cases amb parets molt voluminoses, que per la seva exagerada grandària aconseguien aïllar el fred i el calor extrems. Amb la millora de la tecnologia en el camp de la construcció es va optar per la utilització del formigó, doncs per les seves capacitats permet construir estructures molt resistents amb poca grandària. Els tècnics es van trobar amb un problema: el formigó no aïllava, així van recórrer a altres materials que introduïts a l’estructura de l’habitacle, protegissin l’interior de les temperatures exteriors. Els aïllants tèrmics impermeabilitzen tèrmicament evitant així les fugues de calor a l’hivern i la pèrdua del fred interior de la casa. Els aïllants tèrmics, ens permeten reduir les despeses de calefacció i refrigeració de la casa a un cost relativament baix. Coeficient de conductibilitat tèrmicaEl coeficient de conductibilitat tèrmica és la capacitat aïllant de qualsevol material. És una magnitud que té en compte la conducció de temperatura del material, en unes condicions concretes: fa referència al nombre de calories que passen durant una hora per m2 d’un mur d’1m de gruix del material en qüestió, en una diferència de temperatures –entre interior i exterior– d’1ºC. Un bon aïllant conduirà molt poca temperatura, de l’interior a l’exterior. A més de ser aïllant aquest material ha de complir uns certs requeriments: ha de ser resistent, de llarga durada, que en el transcurs de la seva vida no augmenti el coeficient de conductibilitat tèrmic i que sigui impermeable, doncs l'excés d'humitat pot reduir-ne les seves aptituds.
Aïllament acústicL’aïllament acústic consisteix a impedir que els sons es propaguin. Els sorolls, a altes intensitats o, a freqüències molt altes o, molt baixes, produeixen malestar en l’individu. Malestar que pot derivar en diverses patologies. Per evitar aquests sorolls molestos, de l’exterior, el més factible és aïllar el nostre medi. Els aïllaments acústics tenen la funció de reduir la transmissió del so o, almenys reduir-ne la intensitat.
Materials aïllantsSuroProcedeix de l’escorça de l’alzina surera. El suro és constituït per cel·les tubulars de teixit orgànic plenes d’aire es fan elàstiques per la impregnació de suberina, es forma suro gruixut. Material elàstic, impermeable, aïllant, imputrefacte i difícil de cremar. Suro conglomeratObtencióEl suro conglomerat s’obté de l’aprofitament de les sobres de la creació de taps de suro que es trituren convertint-les amb serradures i es sotmeten a un procés d’esterilització. Es mescla amb un aglomerat (calç, guix, magnesi, dextrines, gelatines, quitrà o resina del mateix arbre) i s’escalfa per mitjà del vapor . La pasta resultant s’aboca en motlles, que reben l’acció d’una premsa hidràulica. Finalment el contingut es refreda i s’asseca a fi de solidificar la substància. AvantatgesBon aïllament tèrmic i acústic. Baix coeficient de conductivitat tèrmica. Material molt flexible. Lleuger. Maniobrable i fàcil de treballar. Preu econòmic. Producte ecològic: natural i fàcilment reciclable. Inalterable. Retarda l’acció del foc. No és higroscòpic. I evita el desenvolupament de fongs i microorganismes en la seva superfície. InconvenientsProducte poc estès, comercialment. Existeix la possibilitat que diferents rosegadors arribin a malmetre'n l'estructura, perdent les seves propietats aïllants. UsosEls suros aglomerats s’utilitzen per aïllament de fred, calor i so. A les cases, es fa servir com a paviment, en forma de plaques aplicades a parets, sostres, juntures de dilatació i, farciment per a cambres d'aire. Industrialment s’aprofita com a recubriment de tuberies de calefacció i condicionament d’aire i en bases de maquinària per absorbir el soroll TipusEl suro comercialment es presenta de diverses maneres: en plaques, maons o serradures. Els suros de màxima qualitat es fan servir en la construcció de termos, dipòsits, calderes, assecadors, forns. També es poden fer servir en la construcció. El suro conglomerat negre –de menor qualitat– té aplicacions en aïllament de cambres frigorífiques i aïllament general a la casa. Serradures de suroObtencióLes serradures s’obtenen de triturar les sobres del procés de fabricació dels taps de suro. Es classifiquen segons la seva grandària. AvantatgesBon aïllant tèrmic i acústic. Impermeable. Producte ecològic, constituït de manera natural per productes fàcilment reciclables. InconvenientsA llarg termini s’engruna quedant pols i perdent les seves aptituds. Inflamable. Pot ser atacat pels rosegadors. UsosAquest material s’aplica per emplenar les seccions de cambres d’aire entre parets, millorant-ne les seves prestacions aïllants. LinòleumObtencióProducte constituït per pols de suro i oli de llinosa, obtenint una pasta que s’escalfa i es col·loca damunt una tela que serveix de suport. L’estructura és sòlida i homogènia i es pot obtenir en diversos colors i textures. AvantatgesBon aïllant tèrmic i acústic. Impermeable. Material ecològic, constituït de manera natural per productes fàcilment reciclables. Agradable i estèticament molt ben considerat. InconvenientsÉs inflamable. UsosEl linòleum s’utilitza bàsicament en el recubriment de parterres, tot i que en un altre format s’aplica als revestiments. VidreVidre cel·lularDescripcióEl vidre cel·lular és un material artificial, que per les seves propietats és un excel·lent aïllant, tan acústic com tèrmic. Exteriorment el vidre corrent té un aspecte molt similar al vidre cel·lular, però aquest es diferencia per una gran quantitat de cel·les microscòpiques plenes de CO2. ObtencióEl vidre cel·lular es fabrica a partir de vidre fos, prèviament injectat amb anhídrid carbònic (CO2), en una proporció del 70% en volum. AvantatgesÉs un excel·lent aïllant tèrmic i acústic. Lleuger. Inalterable. Rígid. No és higroscòpic[2]. Preu reduït InconvenientsProducte poc ecològic tenint en compte que en el seu procés d'obtenció s'inclou el tractament amb substàncies nocives pel medi i requereix una despesa energètic molt elevada, no es pot reciclar. Fibra de vidreDescripcióLa fibra de vidre és un material fibrós. ObtencióLa fibra de vidre s’obté estirant el vidre fos mitjançant un procés de centrifugat. El vidre obtingut per aquest procediment s’anomena Llana de vidre. El procediment per fabricar seda de vidre és lleugerament diferent, s'estira el vidre fos, i se'l distribueix en forma de fils de diferents grandàries, després se l'enrotlla. AvantatgesCoeficient de conductibilitat molt baix, bon aïllant tèrmic. Incombustible, no es podreix. Poc higroscòpic. Refractari. Lleuger fàcil de col·locar. Composició estable, homogènia. Inatacable per agents químics. InconvenientsMal aïllant acústic. No és un material ecològic: doncs no es troba en aquest estat en la natura i no es pot reciclar Usos La fibra de vidre s’aplica sobretot a les terrasses i coberts, per la inalterabilitat a la intempèrie. Productes de fibra de vidrePannells rígidsFormats per fibres de vidre de 18 a 22 micres de diàmetre i aglomerats amb acetat de polivinil. Una de les seves cares es troba recoberta de pintura plàstica. Filtres c amb suport de paperFormats per fibres de vidre de 18 a 22 micres de diàmetre i cosits per una cara a un suport de paper. Filtres c amb suport de tela metàl·licaFormats per fibres de vidre de 18 a 22 micres de diàmetre i cosits per una cara a una tela metàl·lica. S’utilitza com a aïllament de terrasses, cobertes, parets, cambres, conduccions d’aigua. Sobretot per terrasses i coberts. Fibres mineralsDescripcióEls pannells tenen una estructura capilar. ObtencióLes plaques de fibres minerals s’aconsegueixen mesclant fibres minerals, productes adhesius i aigua. S’obté una pasta que haurà de ser manipulada i transformada en plaques mitjançant motlles. AvantatgesEs pot pintar directament. Bon aïllant tèrmic i acústic. Té un poder de reflexió dels raigs lluminosos del 88%. És incombustibles i en cas d’incendi en retarden els efectes. No és higroscòpic. InconvenientsNo és un material ecològic: doncs no es troba en aquest estat en la natura i no es pot reciclar. Els productes adhesius utilitzats en la fabricació, són nocius. Preu elevat. UsosPer la seva estètica les fibres minerals es col·loquen a la vista en locals públics. AcerDescripcióDos làmines d’alumini, una llisa i l’altra ondulada cosides entre si. AvantatgesExcel·lent com a aïllant acústic. Durada
il·limitada. Fàcil col·locació. Indeformable. Senzilla reutilització i
reciclable. InconvenientsPèssim aïllant tèrmic. Preu elevat. UsosLes plaques d'acer s'usen en revestiments per a grans superfícies que precisen d'una bona insonorització. L'ús domèstic és nominal. GuixDescripcióEls pannells estan constituïts per guix d’escaiola, llana mineral i paper metal·litzat, per subjectar l’estructura. AvantatgesExcel·lent aïllant acústic. Indeformable als canvis bruscs de temperatura. Incombustible, no propaga el foc. Fàcil d’implantar pel seu lleuger pes. Àmplia difusió. Aptituds tècniques i decoratives adequades. Fàcil de reciclar. Producte estès. InconvenientsMal aïllant tèrmic. UsosEls pannells de guix s’utilitzen en locals amb una afluència destacada de públic, per anular les vibracions permetent una millor sonoritat de l’espai. El guix es pot aplicar de forma directe sobre les superfícies desitjades. Fibra de fustaDescripcióSón uns pannells constituïts per enllaços de fibres de fusta impregnades químicament i adherides amb ciment. En el seu procés de fabricació s'hi formen una gran quantitat de forats, que en determinen les seves aptituds. AvantatgesExcel·lent aïllant tèrmic i acústic. Incombustible. Material lleuger i de fàcil implantació. No es podreix degut que la fusta es tracta amb anterioritat, esdevinguent un conjunt molt compacte i resistent. InconvenientsDifícil de reciclar per la mescla dels dos components. UsosAquest material en forma de pannells s’utilitza per els revestiments de parets, parterres, celoberts i en la construcció de coberts directament a la intempèrie. PlàsticsEspuma plàsticaDescripcióL’espuma plàstica és un material format per una sèrie de cel·les polièdriques comunicades entre sí, aquesta aptitud física la converteix en un excel·lent aïllant acústic, les ones sonores al penetrar al seu interior queden absorbides al seu interior convertint-se en calor AvantatgesL’espuma plàstica és un dels materials amb més poder aïllant amb un coeficient de conductibilitat de tan sols el 0.024 Pannells amb poliuretàDescripcióProducte constituït per dos capes exteriors de diferents materials, amb una estructura interior de poliuretà, envoltat per una junta de neoprè. ElaboracióS’escullen les dos cares del pannell, s’injecta a pressió el poliuretà pastós que queda introduït de manera hermètica i es deixa refredar aconseguint el format definitiu. AvantatgesExcel·lent aïllant tèrmic i acústic. Resistent a la flexió. Material higroscòpic. Inatacable pels agents químics, per les bactèries, tèrmits i rosegadors. No es podreix. Rígid. Resisteix als impactes. Estèticament atractiu. InconvenientsCombustible. UsosLes seves aplicacions són molt diverses, cobertes, edificis prefabricats, edificacions industrials, envans i estructures de mur constituïdes per pannells. Pannells amb poliesterDescripcióAquests pannells estan formats per espuma rígida de poliester. Que per mitjà d’un procés s’expansiona, adquirint les propietats aïllants que el caracteritzen, adquireix una estructura tancada, sense comunicació entre les cel·les. El color habitual del material és el blanc, gairebé translúcid. AvantatgesExcel·lent aïllant tèrmic i acústic. Material lleuger. Fàcil d’aplicar. Inalterable per la majoria d’element químics. Resisteix l’acció agressiva de fongs, bacteris, rosegadors i paràsits. Estèticament agradable. Permet en les obres muntades a l’aire la transmissió de llum. InconvenientsCombustible. UsosAquests pannells de poliester s’apliquen en els parterres, teulats i cobertes. Vermiculita o termitaDescripcióÉs un material d'estructura escamosa, similar a la distribució de la mica, format per làmines. AvantatgesBon aïllant tèrmic. Pes reduït. Fàcil implantació. InconvenientsPreu elevat. Poc flexible. UsosS'aplica a granel per emplenar les cambres d'aire. També s'hi poden confeccionar formigons que resulten molt aïllants i lleugers. Argila esponjosaDescripcióPetits trossos d’argila cuita. ObtencióLa base del producte, el fang es sotmet a una elevada temperatura fins a arribar al punt de fusió on es dóna l'expansió del material, es tritura i es classifica per la seva grandària determinant la densitat. AvantatgesBon aïllant tèrmic i acústic. Preu reduït. No és inflamable, és lleuger i de fàcil aplicació. Producte natural, amb una senzilla obtenció i reciclable. InconvenientsNo és totalment higroscòpic. UsosL'argila esponjosa s’utilitza per el revestiment exterior de parets, fatxades, i en diferents estructures per millorar les aptituds aïllants del formigó armat i l’acer. Es pot utilitzar per fabricar plaques, maons i blocs, en formigó. FormigonsFormigó de fibres vegetalsDescripcióMaterial amb un aspecte similar al formigó convencional produït pel ciment i pel procés de mineralització al que és sotmesa la fusta integrant. L’estructura està formada de ramificacions, degudes als encenalls de la fusta. ObtencióAquest material s’obté de mesclar el ciment i els encenalls de fusta, prèviament tractades. AvantagesBon aïllant tèrmic i acústic. Material lleuger, resistent, higroscòpic, no inflamable. InconvenientsLa mescla en dificulta el reciclatge. UsosEl formigó de fibres vegetals s’empra amb plaques per celoberts, blocs i pannells per recobriments aïllants. Formigó SiporexDescripcióAquest formigó té una estructura microalveolar, formant cel·les que contenen l’aire. ObtencióEl material s’obté sotmetent a pressió el silici en pols procedent de la sorra, amb ciment pòrtland. AvantatgesExcel·lent aïllant tèrmic i acústic. Incombustible. InconvenientsPesat i de difícil implantació. UsosAquest producte s’utilitza per l’aïllament amb plaques per cobertes, blocs per les parets, envans... Formigó YtongDescripcióL'estructura del formigó Ytong, és diferenciable per l'estructura porosa formada per cel·les esfèriques. El color que el caracteritza és el rosa degut als productes utilitzats. ObtencióAquest tipus específic de formigó s'obté a partir de la mescla en forma de pols de calç i silici, obtingut de la sorra. Després se'ls afegeix aigua i pols d'alumini. La pasta resultant s'aboca a motlles de grans dimensions on es duu a terme la formació de gran quantitat de bombolles, que caracteritzen l'estructura. AvantatgesAïllament tèrmic i acústic molt considerable. Estructura resistent. InconvenientsPreu elevat. Ús poc estès al nostre país. UsosEl formigó es fabrica en format de blocs i maons possibilitant posteriors aplicacions en el camp de la construcció, doncs té millors aptituds que els materials d'ús més convencional. Formigó cel·lular o espumósDescripcióL'estructura d'aquest tipus de formigó és característica pel nombre de cel·les que conté. ObtencióAquest material s'obté de sotmetre el formigó a la pols d'alumini o a la calç, reactius que provoquen l'airejament del formigó i produeixen, d'aquesta manera les cel·les de l'estructura. El procés químic conclou amb l'aplicació de peròxid d'oxigen i clorur de calç alliberant l'oxigen retingut a l'estructura. AvantatgesConductivitat tèrmica i acústica reduïda. Resistència al foc. Pes reduït i de fàcil manipulació. Estructura resistent. InconvenientsPer la seva obtenció es precisa d'un complex sistema químic que genera uns residus agressius pel medi. Tècnicament complicat de reciclar. UsosS'utilitza per una gran quantitat d'aplicacions. S'hi construeixen parets i revestiments, per les calderes, els aparells frigorífics, les conduccions... Es comercialitza en tres formats: plaques i de forma monolítica, per l'aplicació directe, i de manera granulada, per tal d'emplenar cambres entre parets millorant l'aïllament tèrmic. |