|
El temps del romànic al Baix Llobregat
|
![]() |
|
|
Suggeriments i pautes per a la utilització del dossier |
|||
|
|
Les orientacions didàctiques que us presentem introdueixen la comprensió de l'art romànic en el seu context històric. L'art romànic s'estudia en els seus trets característics i com a projecció d'una organització social i unes estructures polítiques, semblants arreu d'Europa, que coincideixen amb el naixement de Catalunya. Ens proposem situar-nos en un altre temps, en què el poblament i les fronteres eren diferents dels actuals i els accidents naturals -com ara el riu- tenien un paper rellevant en les comunicacions, en l'economia, en la política i en les construccions. Es tracta d'imaginar un altre paisatge! Ens fixem especialment en les obres artístiques del Baix Llobregat, per la seva rellevància com a testimonis del passat en el nostre entorn. Les nostres obres van viure condicions semblants a altres obres d'art de més renom, i és aquest valor històric de proximitat a nosaltres el que justifica el nostre estudi. Aquestes obres tracten uns temes, utilitzen uns materials, estan fetes amb unes tècniques que les defineixen com d'«estil» romànic, l'estil de molts pobles d'Europa a la mateixa època. Això és significatiu! El nucli dels coneixements de fets d'aquella època, el concretem en la comprensió de fenòmens com el naixement de Catalunya, el paper del riu i la comarca com a frontera (1). La comprensió de l'art romànic com un estil alhora europeu i amb significació comarcal ens permet tractar els conceptes de coetaneïtat i successió en la Història. Les fonts primàries que presentem a l'annex 3 voldrien facilitar el coneixement d'alguns documents de l'època. Els elements definidors de l'art romànic s'estudien des del punt de vista conceptual i plàstic. La informació documental sobre el Romànic queda molt ampliada en el llibre de la mateixa col·lecció «Descobrim el Baix Llobregat» i s'hi fa referència en algunes fitxes. S'analitzen alguns documents d'arquitectura i escultura del Baix Llobregat, amb la intenció que el seu estudi sigui aplicable a altres obres d'arreu. El treball sobre procediments, l'orientem a aprendre a situar els fenòmens en el seu marc territorial, a diferents escales, així com a la lectura i el tractament de dades de diferents tipus. Això ens facilita deduir relacions entre diferents fets i aprendre a treure'n conclusions. L'elaboració de mapes conceptuals, que expressen de forma gràfica aquestes relacions, és concebuda com un objectiu didàctic, de tal manera que es proposen diferents usos del mateix procediment. S'explica el sentit dels mapes conceptuals i algunes formes d'elaborar-los a l'annex 2. El «Joc dels Pelegrins» ens facilita l'ús del procediment deductiu, i a través del joc també es pretenen assolir objectius conceptuals com el reconeixement del riu com l'eix vertebrador de la comarca, alhora frontera i lloc de pas. L'estudi del nostre entorn artístic ens ha de permetre constatar la importància del patrimoni i valorar la necessitat de la seva protecció i conservació. Les activitats d'ensenyament/aprenentatge van adreçades a l'alumnat d'Ensenyament Secundari Obligatori i a Batxillerat. Hem organitzat tot el projecte en forma de seqüència didàctica de 35 hores de classe amb activitats d'ensenyament/aprenentatge i d'avaluació que afavoreixin la seva aplicació a l'aula. Didàcticament, es proposa una aproximació al tema en tres blocs o fases, cadascun dels quals s'identifica amb un símbol diferent:
En la documentació que us presentem, les activitats de lectura i comprensió del text es van alternant amb activitats de tipus plàstic i de jocs. Aquesta diversitat ens ha de permetre que tots/tes els/les estudiants accedeixin d'una manera o altra al nucli del tema. La nostra intenció és que tot l'alumnat pugui gaudir d'activitats diferents d'acord amb el nivell de profunditat amb el qual pugui treballar. Es tracta de triar les fitxes que es creguin més convenients entre les que corresponen a cada fase. Les activitats estan pensades perquè els i les alumnes puguin treballar per parelles, en grups de quatre i cooperant tota la classe, per tal d'afavorir que s'arribi a conclusions significatives i a reconèixer les relacions entre uns fenòmens i els altres. Seria recomanable, a més a més, la confecció d'un dossier individual que recollís el propi seguiment del tema. Les activitats d'avaluació formativa són activitats d'autoanàlisi que es van alternant entre totes les activitats per afavorir que l'alumnat es faci càrrec del seu propi procés d'aprenentatge. Proposem fer tant l'avaluació inicial com la sumativa a través de mapes conceptuals realitzats de diferents maneres, segons les pautes descrites a l'annex 2 i l'aplicació que cada professor/a vulgui donar-hi. (1) Aquests conceptes són definits com «conceptes forts» per a la comprensió de la Història de l'Edat Mitjana en el Baix Llobregat, en la Conferència pronunciada per Gemma Tribó Traveria «L'evolució històrica: els organitzadors previs o conceptes forts útils per incorporar la historia comarcal a l'escola», a les I Jornades de Didàctica de les Ciències Naturals i Socials al Baix Llobregat. Actes publicades per l'Abadia de Montserrat, 1a. edició, 1994. |
![]() |
![]() |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 2 |
|