editorial
Comencem un nou any i, com sempre, amb nous propòsits i nous plantejaments vitals. Tal com us vam avançar a l’anterior Full, durant el present curs ens proposem d’anar desgranant diversos temes del món educatiu que poden representar nous enfocaments dins de la nostra tasca docent, tot i que , en el fons, no ho són tant.
El tema del present Full tracta de manera monogràfica el tema de les competències bàsiques i la importància i –sobretot- la necessitat de fer les nostres programacions didàctiques a través de la transversalitat curricular que requereix l’aprenentatge actual.
Permeteu-nos de fer una reflexió en veu alta a tall de justificació sobre la bondat del treball competencial als centres educatius. Segons G. P. Bunk (1994):
La nostra societat del segle XXI es troba en un procés de canvi constant, la qual cosa requereix unes capacitats idònies per tal d’adaptar-nos i anar prenent la responsabilitat del relleu generacional. Per aquest motiu, un alumne/a qualsevol l’hem de preparar per:
La finalitat de l’enfocament del treball competencial no és altra que aconseguir ciutadans feliços, que puguen viure i conviure en societat, a més de ser competents professionalment.
Per acabar, hi ha una cita del Ferran Salumurri (autor del llibre: Llibertat emocional), que caldria remarcar i enquadrar per damunt de tot: ‘Viure és aprendre a ser més feliç. Aquest, i no cap altre, és l’objectiu vital de tots els éssers humans’
Esperem que el present Full us puga ser útil per aconseguir treballar competencialment, si és que no ho esteu fent encara.
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES La LOE identifica vuit competències bàsiques i les incorpora al currículum, la qual cosa planteja un conjunt de reptes i interrogants pràctics als centres i als professionals: són una cosa nova o ja formaven part de la pràctica educativa?, com les adquireix/desenvolupen l'alumnat?, com s'avalua en quin grau s'han adquirit/desenvolupat? com s'integren a les programacions?, com es vinculen a les àrees curriculars o matèries?
Quan parlem de competències, volem dir ésser capaços de fer servir les habilitats, els sabers i coneixements que tots tenim i anem incorporant al llarg de la vida per utilitzar-los en situacions quotidianes.
Per a ser competent, cal primer de tot entendre les situacions que se’ns van plantejant, pensar quina és la resposta que hem de donar i finalment -si cal- donar-la.
En aquesta presa de decisions, s’estan incloent els sabers que hem anat adquirint (coneixements teòrics), tenir l’habilitat de respondre el més correctament possible (coneixements pràctics) i finalment l’actitud personal que en prenem (compromís personal).
A més, la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) estableix quines són les competències que es consideren bàsiques per a tot ciutadà que amb 16 anys finalitza els estudis obligatoris i obté el graduat en Educació Secundària.
Per assolir les competències bàsiques cal treballar-les de manera transversal amb totes les matèries del currículum, i marcar-les com a mínims irrenunciables que el nostres nois i noies han d’acabar assolint.
Hi ha encara un altre aspecte que varia, les competències bàsiques no tan sols es treballen a l’aula i mitjançant les matèries i el que ens indica el currículum, també és molt important l'organització del propi centre, la comunicació que s’estableix entre la comunitat educativa, no tan sols els docents, sinó tots els que intervenen en el món escolar, tanmateix també són importants els projectes que el centre porta a terme i com els desenvolupa, com es treballa l’atenció a la diversitat…. Tot això i molt més, fa que l'alumnat puga assolir les competències bàsiques amb més o menys èxit. Per tal d'aconseguir un millor resultat educatiu, és força important el tema de l'avaluació.
El fet de treballar per competències, ens dóna una visió més global i de consolidació general dels nostre alumnat. Ja no parlem dels objectius terminals, dels continguts mínims i irrenunciables, ara parlem d’una concepció global de la persona, del fet que hem d’aprendre uns aspectes que podem abordar des de totes les matèries. Esta manera de fer, evidentment és força més adequada, però també és una manera de treballar més complexa que requereix més dedicació, coordinació i precisió per part dels professionals educatius.
Des d'este marc de competències (bàsiques, específiques, transversals…) fa que ens recorde els models que primer amb Howard Gardner, amb el seu model d´intel·ligències múltiples, i més tard amb Daniel Goleman i la intel·ligència emocional, ens diuen que la intel·ligència de tota persona està repartida en 8 parts, i totes elles de molta importància, per això descarten la validesa d'etiquetar a les persones basant-nos en els resultats que puguin obtindre a través d’un test que mesure el quoficient intel·lectual.
Tots tenim inherents les 8 intel·ligències múltiples, però segons cada persona, unes estan més desenvolupades que d´altres, és per això que hi ha persones que destaquen més que d’altres en aspectes concrets i que estan molt relacionats amb la intel·ligència que tenen més desenvolupada. Quan el nivell de desenvolupament és molt elevat, és quan anomenem a aquestes persones excepcionalment dotats, talentoses o genis per la dansa, la música…
Cada persona té més desenvolupades unes intel·ligències que d’altres i esta qüestió és la que hauríem de saber aprofitar els docents per a fer que el procés d’aprenentatge de cada individu fóra el màxim de profitós per acabar essent adults responsables i competents tant acadèmicament com professional.
Les competències bàsiques en el currículum
Els currículums d'educació primària (Decret 142/2007, de 26 de juny) secundària obligatòria (Decret 143/2007, de 26 de juny) inclouen les vuit competències bàsiques que ha d'assolir l'alumnat en finalitzar l'educació bàsica. A l' educació infantil (decret,181/2008, DOGC núm 5216) s' introdueix el concepte de “capacitats”. Per a cadascuna de les àrees i matèries, els decrets determinen les competències que els són pròpies (per al conjunt de l' etapa) i els continguts i criteris d' avaluació per a cadascun dels cicles. A partir d'estos referents els centres han de procedir al desplegament curricular, tot fent ús dels marges d'autonomia dels quals disposen per tal d'adequar l'acció educativa a les possibilitats i a les característiques de cada context i de cada alumne.
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Capacitat de saber comunicar oralment (conversar i escoltar) i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les TIC, amb gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions.
Implica el coneixement de la diversitat cultural i el de les regles de funcionament de la diversitat lingüística, així com les estratègies necessàries per interactuar d’una manera adequada.
2. Competències artística i cultural
Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.
A més, suposa saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectiva les representacions i anàlisi de la realitat que faciliten l’actuació de la persona per viure i conviure en societat.
3. Tractament de la informació i competència digital
Implica gestionar la informació, des de com accedir-hi fins a la seva transmissió, tot usant diferents suports, incloent-hi l’ús de les TIC com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.
Implica una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calga, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seues fonts en els distints suports, i per participar en comunitats d’aprenentatge virtuals.
4. Competència matemàtica
Implica l’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les seues operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana, el coneixement científic i el món laboral i social.
5. Competència d'aprendre a aprendre
Implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic com la la capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se, i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi.
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal
Suposa l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals i interrelacionades (responsabilitat, perseverança, coneixement de si mateix, autoestima, creativitat, autocrítica), el control emocional, de calcular riscos i afrontar problemes, així com la capacitat de demorar la satisfacció immediata, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos.
I també la capacitat d’escollir amb criteri, d’imaginar projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals, en el marc de projectes individuals o col·lectius, responsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal com en el social i laboral.
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Suposa el desenvolupament i aplicació del pensament cientifico-tècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un món en què els avenços que es van produint són molt ràpids i tenen influència decisiva en la vida de les persones, la societat i el món natural.
Implica també la diferenciació i valoració del coneixement científic en contrast amb d’altres formes de coneixement, i la utilització de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.
8. Competència social i ciutadana
Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.
Els objectius i els continguts de cadascuna de les àrees i matèries curriculars han de tindre en compte el desenvolupament integral de totes les competències bàsiques i, en conseqüència, caldrà que des de totes les àrees i matèries es treballen les competències comunicatives, les metodològiques, les personals i, de les específiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la pròpia disciplina. Els criteris d'avaluació servixen de referència per valorar el progressiu grau d'adquisició de les diferents competències. Per tindre una visió més precisa de com en cadascuna de les àrees i matèries curriculars es plantegen aquestes competències bàsiques, en la introducció de cadascuna d'elles es precisa com contribueix a desenvolupar-les.
La determinació dels projectes i el funcionament del centre, l'organització de les activitats a l'aula, així com les activitats complementàries i extraescolars poden contribuir, també, a l'adquisició de les competències bàsiques.
L'expressió oral i l'expressió escrita són eines fonamentals per al desenvolupament de les competències bàsiques i han d'estar incloses en el desenvolupament de totes les àrees i matèries.
Per avançar en l'assoliment de les competències bàsiques és fonamental emmarcar els processos d'ensenyament i d'aprenentatge entorn als quatre eixos següents:
DEL CURRÍCULUM A LES PROGRAMACIONS D' AULA
L' aplicació de l' enfocament competencial a l'àmbit educatiu efectua aportacions notables: posa l'èmfasi en la integració de diversos aprenentatges, delimita els aspectes que es consideren bàsics, reforça els principis de funcionalitat, significativitat i aplicabilitat (saber en acció).. i, per tant, convida a continuar treballant en una línia que ja era realitat a moltes aules i centres educatius.
Programar, probablement, és una de les tasques més complexes que afronten els docents. Programar per competències no és una forma nova de programació. Es tracta d'incloure les competències en les programacions.
La principal dificultat de la programació per competències rau en la superació de les matèries com a compartiment estanc i conviden a la globalització i a la interdisciplinarietat.
La globalització que tant s'usa a l' educació infantil i que desapareix progressivament a primària pot ser un bon ajut per dur a terme un exercici de reflexió sobre la pràctica que ens porte a millorar la feina quotidiana amb l'alumnat.
Este treball per competències posa de manifest la necessitat clara de treballar coordinadament amb tots els docents que incideixen en una mateixa aula i amb un mateix alumnat (Teixidó, 2001).
Els equips directius poden estimular este debat propiciant espais de reflexió interna en el claustre, equips docents i departaments. A partir del projecte educatiu de centre, les programacions anuals i les unitats didàctiques. La base teòrica per esta reflexió pot ser:
Al voltant de l'avaluació i les competències bàsiques
De fa uns anys ençà han entrat amb força les CCBB en les converses, en els documents i en el dia a dia de les escoles. Amb l’aprovació de la LOE i el desplegament dels nous currículums, ho han fet ara sí d’una manera « legal ».
De fet, són molts els cops que haureu escoltat l’afirmació: “les competències no són res de nou”. Certament, és veritat. Les competències no són res de nou, però, ho són del tot. No tant per allò que aporten o condicionen com pel fet de la nova mirada, de la nova concepció que suposen del fet educatiu.
Començàvem dient que les CCBB han entrat amb força a les escoles. Però ho han fet amb la mateixa intensitat en el dia a dia a les aules? Ho han fet en aquelles situacions d’ensenyament/aprenentatge formals o informals que alumnat, docents i comunitat educativa vivim? Ho han fet en aquelles converses, aquells intents d’ajudar a entendre, comprendre i construir amb els nostres xiquets i xiquetes, nois i noies, les informacions i els aprenentatges bàsics claus per gestionar el món més immediat?
Sembla que quan se’ns ha encarregat treballar un currículum per competències, no ha estat una qüestió depenent de l’atzar del moment ni una proposta que pretengués fer només una operació de maquillatge o de revisió formal de les programacions.
La càrrega del missatge anava molt més orientada a la reorganització del currículum educatiu i la funcionalitat dels continguts a treballar.
Tot avança de pressa, són comptades les hores que disposem a les escoles i instituts per ensenyar i moltíssims els aprenentatges a fer. Així que cal seleccionar i prioritzar molt bé què hem d’ensenyar atenent el context del centre, les necessitats i les característiques de la matèria primera que tenim (el nostre alumnat). Però també avaluar les fites on hem arribat i negociar-les amb qui està aprenent, fent-los partícips del procés, posant damunt la taula què serà motiu d’èxit i què no.
Ho fem?
I com ho fem?
La veritat és que l’encàrrec que se’ns fa és complex. De ben segur que és necessari i dintre d’un temps relatiu (el temps sempre ho és), possiblement haurà estat ben convenient. Ara bé; l’impàs, la por que genera la inseguretat és gran. I la incertesa de passar d’una concepció acadèmica i estructurada en àmbits, àrees i continguts per entrar en una organització curricular global que no trenca amb la tradicional concepció i compartimentació, de vegades pot semblar contradictòria i innecessària.
Estos podrien ser alguns motius de les resistències al canvi metodològic que suposa treballar i avaluar des de la competència:
I en el fons de tot hi queda aquell decalatge que hi ha entre el discurs i la realitat.
Si en fem una lectura senzilla, reduccionista, el resum podria ser: "i tot això per, acabar amb una nota al butlletí que es concreta en un número i com a molt, un qualificatiu”.
Cal donar un tomb a la situació. Segurament si només llegim la conjetura del moment posant atenció a les dificultats ens desmotivarem i no trobarem l’impuls necessari per gestionar el canvi en profunditat.
Intentem trobar-li les possibilitats i estructurem realment la tasca a fer a partir de les competències. Un grup on tothom fa el mateix des de la seva petita parcel·la de realitat, al final només superposa, no creix ni avança. Cal que els docents ens posem a pensar. Cadascú des del seu petit àmbit de realitat però vinculant-se a un projecte educatiu comú. Cal refer l’aula i amb ella, els aspectes vinculats a l’escola i a la praxis docent.
Prioritzem, en el si del nostre Claustre, atenent a les nostres necessitats i possibilitats, una seqüenciació per cicles de les competències. Fem un bon ús de l’autonomia que se’ns concedeix.
Posem atenció en la gradació de l’aprenentatge, a allò que és realment important i portem-ho a la pràctica.
Què hem d’ensenyar primer? Què desprès? Què simultàniament i des de diferents àrees? Com ho hem de fer? Què ha de ser motiu d’èxit i què no?...
Atenem els processos, les trajectòries, les maneres i no només les quantitats. Posar tan sols èmfasi en els resultats, possiblement, procurarà a les escoles un bon grapat d’alumnat amb un respectable rendiment acadèmic, però això no ens garantirà uns resultats satisfactoris en una avaluació de competències.
L’avaluació de les competències és la clau de volta del nostre currículum actual. Ho és. Però no entesa només com un punt final, com un resum, com una fita a assolir, sinó com a part indeslligable d’un procés de construcció conjunta (entre tots els docents, en constant negociació amb els participants en el procés d’E-A i amb la necessària complicitat de la comunitat per a la qual eduquem).
Si ho fas des d’aquesta intenció, quan toques l’avaluació ho mous tot: els mètodes que empres, les estratègies de les que et serveixes, els materials i recursos que necessites, el nou llenguatge que adoptes, el nou rol que defineixes...
Però si no atens els processos, la construcció compartida de coneixements, el canvi es materialitza.
Adés dèiem que l’encàrrec que se’ns fa és complex. Les respostes directes, senzilles, no ens valen. Només fan que canviar la forma.
Perquè tot prengui cos i sentit, cal promoure compartint, sumant posicions i pensaments en la construcció dels processos
d’E-A que es viuen als centres. Llavors els canvis van arribant en diferents noms: aprenentatge dialògic, aprenentatge cooperatiu, treball per projectes, inclusió de tot l’alumnat...
Delimitar com a centre i atenent les singularitats de cada cicle dins de cada etapa els indicadors d’assoliment de cadascuna de les competències és un treball extens, però us permetrà pensar i planificar conjuntament a nivell d’equip docent preveient a l’avançada, amb una direccionalitat clara dels objectius que us plantegeu i de la feina a fer, revisant i explicitant, llavors sí, aquells aspectes claus de l’avaluació: Què valorem? Com ho valorem? Com ho transmetem a les famílies? Als propis interessats? A la resta de membres de l’equip docent?...
Un cop començat, podreu optimitzar temps, reunions, recursos, clarificar objectius, compartir un llenguatge comú... en resum, deixar de treballar diverses vegades per fer una sola feina.
Fas una passa i l’horitzó n’avança també una.
Carme Domènech Aguiló i Marga Merlos Borrull.
Coordinadores del grup de treball GROC de l’Ebre.
recursos
Tot seguit us mostrem l'enllaç al recull de recursos i materials educatius que trobareu disponibles al CRP o a la xarxa per treballar amb Competències.
"Les competències bàsiques" a la Mediateca
- Què vol dir aprendre. Institut Els Alfacs. Com treballar diferents estratègies per resoldre situacions diverses lligades a activitats acadèmiques i a la vida quotidiana. Fitxa
- L'assemblea de classe com a pràctica de creixement personal i cohesió de grup. Escola Miquel Granell. Fitxa
Aquest espai va dirigit als professors i les professores dels centres pel tal de donar veu als professionals del nostre entorn més immediat sobre els temes tractats. Podeu enviar la vostra aportació (algun article d'opinió, escrit reflexiu, suggeriment...) o fent-nos arribar experiències de bones pràctiques sobre la temàtica tractada. Podeu fer servir el següent model de fitxa.
La nostra adreça de correu electrònic: crp-montsia@xtec.cat
Els recomanats dels últims mesos :
revistes
- Guix 368. Projectes interdisciplinaris (Monogràfic)
Secció. Viure la lectura, Jaume Centelles: "L'infant escriptor arquitecte de les paraules "- Guix 369. Aprendre a mirar el món a través de les ciències" (Monogràfic). Articles:
"La carta de compromís educatiu. Aportarà qualitat a l'educació?"
"Projecte Pont-biblioescola". Una experiència de col·laboració entre la biblioteca escolar i la biblioteca pública a l'entorn de la competència informacional
"Com eduquem els homes del segle XXI?. Educació no sexista, educació afectiva emocional.
Secció. Viure la lectura, Jaume Centelles: "Els abecedaris"- Aula de Innovación Educativa, 196. Articles:
"La nutrición en la escuela: desayunos saludables"
"Una experiencia de aprendizaje servicio frente al fracaso escolar en la Fundación Tomillo"
"El proyecto Roma: inclusión en un centro de secundaria"- Cuadernos de Pedagogía, 406. Articles:
"Prácticas inclusivas para el éxito escolar"
"Planificar una excursión: un reto funcional"
"Mediación y ética del cuidado"- Cuadernos de Pedagogía, 407. La infància hoy. ¿Cómo está cambiando? (Monogràfic)
Perspectiva Escolar 349. Escola i comunitat gitana (Monogràfic)
- Perspectiva Escolar 348. Articles:
"Introduir l'Àgora a la classe de ciències socials"
"L'experiència del Taller de Robòtica LEGO Bogatell Icària"- Escola catalana, 467. Xarxes socials i educació (Monogràfic)
- In-fàn-ci-a, 176. Articles:
"MARC, una altra manera de seguir encarrilant criatures". Unes quantes mestres jubilades han format un grup que s'ofereix per anar a explicar contes a les llars d'infants, parvularis, biblioteques...
"El menjador de l'escola, un marc de relacions"
CD / CD Rom / DVD
- "Festa del Mercat a la Plaça a Amposta (2010)"
maleta pedagògica
- "Talla amb els mals rotllos"
- "Aprenem del poble gitano"
TICoTACo-
Les Pissarres Digitals Interactives. Col·lecció TAC-3
Any Internacional de la Química. L'any 2011 coincideix amb el Centenari del Premi Nobel atorgat a Marie Curie i també amb el de la Fundació de l'Associació Internacional de Societats Químiques. En motiu esta celebració institucions d’arreu del món estan organitzant esdeveniments relacionats amb ests objectius.
Aprendre Matemàtiques en context. Materials per a l'aprentatge de les matemàtiques amb activitats elaborades amb l'objectiu d'utilitzar-les en problemes plantejats de la vida quotidiana, de forma lúdica i agrupant un ventall ben ample del currículum de primària, de forma competencial.
Orientacions i recomanacions per elaborar i seleccionar continguts educatius digitals.
... parlarem sobre Inclusió !
Us animem, una vegada més, a participar, enviant les vostres opinions, experiències o bones pràctiques...
 |
SE del Montsià, |
C/ Mas de Barberans, 31, |
43870 Amposta |
telf: 977704420 fax: 977704754 |
