editorialSi haguéssem de resumir en tres idees què aporta de nou la Llei d’Educació a Catalunya, sens dubte serien les següents:
Podríem estendre’ns molt si volguéssem compartir significats pel que fa al concepte d’avaluació. De fet, la prudència ens obliga a ser cautelosos a l’hora de preveure què és el que donarà de si el tema en qüestió a mesura que es vaja desplegant la LEC, a partir dels diferents decrets que aniran configurant i concretant el marc legal de referència.
A nivell de Serveis Educatius, ja fa més de 6 anys que vam començar a sentir noves veus que anunciaven que els països més avançats estaven entrant de ple en una nova cultura de l’avaluació, entesa com una nova manera més àmplia d’endegar processos en què s’exigix qualitat, més enllà dels termes purament escolars (o d’aula), en què d’una manera més o menys prosaica ens referim quan aprovem o suspenem un alumne/a determinat/da, a partir d’uns criteris consensuats. Ens referim a l’avaluació que s’ha de fer de la formació del professorat adreçada a un centre concret, que a hores d’ara ja és avaluada a través de l’anomenada transferència i l’impacte a l’aula, un procediment nou que apareixia tímidament al Pla Marc de Formació 2005-2010.
Des d’esta perspectiva general, l’avaluació esdevé un dels tres pilars de l’anomenada ‘roda de la qualitat’, la qual consta de: 1. Planifiquem (una determinada activitat); 2. Executem; 3. Avaluem. El moment de l’avaluació és importantíssim perquè ens aporta una informació molt valuosa per poder millorar l’activitat objecte d’anàlisi. És quan apareixen les propostes de millora, que han de permetre d’accedir a un nou cicle o una nova roda de qualitat, per tal d’aconseguir un procés de millora continuada. Es tracta d’un procediment interessant i complex en què es tenen en compte nous elements d’anàlisi com ara els indicadors d’avaluació, els criteris d’acceptació, els instruments utilitzats per una anàlisi objectiva i rigorosa, l’impacte, ...
No obstant això, no voldríem deixar de banda l’avaluació estrictament escolar, entesa com el moment en què un professor/a determina si el progrés de l’aprenentatge d’un alumne/a és adequat i el gradua. Sobre este tema, algunes reflexions a fer:
Per acabar, voldríem fer referència a les paraules que el professor Yves Chevallard, tota una autoritat en el camp de l’avaluació, va realitzar en el marc d’unes jornades realitzades a la tardor del 2010:
“Quin pot ser el valor d’avaluar?
L’acte d’avaluar s’entén habitualment com un fet pròpiament escolar, gairebé com un caprici institucional, aliè al món extraescolar.
Es pot afirmar, contràriament a això, que l’acte d’avaluar és una realitat simplement i purament social, que travessa i irriga qualsevol de les institucions de la societat actual: és una dimensió present en qualsevol aspecte de la vida social. (...)
En considerar l’acte de l’avaluació com a plenament social, els dispositius escolars de l’avaluació poden ser analitzats com a representació de la societat en el si de l’escola, tot arrelant així l’escola en la societat.
Tot això fonamenta el valor social de l’avaluació escolar i permet plantejar en els seus propis termes el problema clau: Quin és i quin podria ser el valor d’avaluar? “
Esperem que la informació que conté el present Full us aporte més llum sobre un tema que està prenent molta importància i, com hem vist, no solament dins de l’espai de l’aula escolar.
Molt bones vacances d’estiu!!
*DAC: Decret d’Autonomia de Centre
*LEC: Llei d’Educació a Catalunya
AVALUAR PER COMPETÈNCIES En el currículum per competències, l’avaluació té una funció reguladora de tot el procés d’aprenentatge, atès que ha de permetre decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat i constatar el seu progrés a mesura que avança en els aprenentatges. Per tant, una visió competencial de l’aprenentatge comporta canviar què, com, quan i per què s’avalua.
Una comparació entre l’avaluació tradicional i l’avaluació per competències permet establir alguns elements que les diferencien:
Avaluació per continguts |
Avaluació per competències |
Usa números |
Usa nivells competencials |
Compara persones |
Individual |
Descobrix què no saben |
Establix el seu nivell |
No hi ha participació |
Hi ha participació |
S’avalua en un moment donat |
S’avalua tot un procés |
Persona avaluadora passiva |
Persona avaluadora activa |
Usa exercicis |
Observa evidències |
Avalua parts o resultat del programa |
Avalua el procés i la globalitat |
Restringida al programa estudia |
Inclou coneixements adquirits per experiència i de fora del centre |
Si el model tradicional d’avaluar espera fins al final de la seqüència didàctica per avaluar, no és convenient fer el mateix en la formació contínua en competències. Recordem que la mateixa formació del professorat intentem que siga un model de la formació de l’alumnat que es pot donar a l’aula. Per tant, hem de parlar de l’avaluació d’acord amb el que pensem que ha de ser l’avaluació a l’aula, és a dir, contínua, especialment durant el procés d’aprenentatge.
Quan es parla d’avaluació sovint es barregen les seues dues finalitats:
1. L’avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per identificar les dificultats i els errors i trobar camins per superar-los (avaluació formativa o formadora).
2. L’avaluació com a mitjà per comprovar què s’ha après i quantificar o qualificar els resultats d’un procés d’ensenyament-aprenentatge per tal d’orientar l’alumnat en els seus estudis futurs, i al professorat i a les persones que gestionen el sistema educatiu en els canvis a introduir, per acreditar aprenentatges, o per classificar o seleccionar l’alumnat.
Desenvolupar la capacitat d’autoregular-se comporta:
Referents per a l'avaluació:
Autoavaluació: avaluació que fa l’estudiant de la seua pròpia producció atenent a uns criteris que s’han negociat prèviament.
Autoregulació de l’aprenentatge: regulació del procés d’aprenentatge realitzat pel propi estudiant a través del qual va construint un sistema personal d’aprendre i el va millorant progressivament amb la finalitat de ser més autònom aprenent. És l’objectiu prioritari de l’avaluació formadora.
Avaluació final: modalitat d’avaluació que té lloc al final del procés d’ensenyament-aprenentatge d’un determinat conjunt de continguts, amb l’objectiu d’identificar si s’han adquirit de manera significativa. Pot tindre una finalitat formativa, si els resultats s’utilitzen perquè l’alumnat prenga consciència dels seus èxits o per a regular futurs processos d’ensenyament dels mateixos continguts, i també selectiva, si s’utilitzen per qualificar l’alumnat.
Avaluació formadora: modalitat d’avaluació que perseguix desenvolupar la capacitat de l’alumnat per autoregular-se. Es caracteritza per promoure que l’alumnat regule: a) si s’ha apropiat dels objectius d’aprenentatge, b) si és capaç d’anticipar i planificar adequadament les operacions necessàries per a realitzar un determinat tipus de tasques i c) si s’ha apropiat dels criteris d’avaluació.
Avaluació formativa: modalitat d’avaluació que té lloc durant el procés d’ensenyament-aprenentatge. El seu objectiu és el d’identificar les dificultats i progressos d’aprenentatge dels estudiants, per poder adaptar el procés didàctic del professorat a les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat. Té una finalitat reguladora de l’aprenentatge i de l’ensenyament.
Avaluació inicial: modalitat d’avaluació que té lloc abans d’iniciar el procés d’ensenyament-aprenentatge. El seu objectiu és el d’establir l’estat inicial de cada estudiant abans d’abordar l’estudi d’una unitat didàctica, tema o conjunt de temes amb la finalitat d’adaptar la planificació prevista a les necessitats de cada alumne o alumna. Té una funció formativa.
Avaluació qualificadora: modalitat d’avaluació que té lloc en determinats moments de l’escolaritat amb l’objectiu de certificar l’adquisició d’uns determinats coneixements i competències. Té fonamentalment una finalitat comparativa i selectiva, però també orientadora.
Avaluació: procés de recollida i anàlisi d’informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions.
Base d’orientació: instrument que resumix de manera gràfica i ordenada l’acció a realitzar. La seua finalitat és promoure que els estudiants anticipen i planifiquen les operacions que han de dur a terme per resoldre amb èxit diferents tipus de tasques escolars.
Coavaluació: avaluació recíproca entre els estudiants en la qual apliquen criteris d’avaluació que s’han negociat prèviament en el grup classe.
Contracte d’avaluació: instrument mitjançant el qual el professorat i l’alumnat expliciten i negocien els objectes i criteris d’avaluació d’una determinada tasca. Servix perquè l’alumnat contraste la seua representació amb la pactada col·lectivament pel grup classe.
Criteri d’avaluació de realització: aspecte o operació que s’espera que aplique l’alumnat en realitzar una determinada tasca. Coincidix amb cadascun dels aspectes explicitats a la base d’orientació, al mapa conceptual, en una rúbrica o en una graella d’avaluació.
Criteri d’avaluació de resultats: aspecte que ens indica la qualitat amb què s’apliquen els aspectes definits en els criteris de realització i en fixar el seu grau d’acceptabilitat a partir de valorar-ne la pertinència, completesa, precisió, volum de coneixements, originalitat, etc.
Criteri d’avaluació: enunciat que expressa el tipus i grau d’aprenentatge que s’espera que hagen assolit els i les alumnes en un moment determinat i en relació amb els objectius de l’etapa, de l’àrea o de la unitat didàctica.
Diari de classe: instrument que promou que l’alumnat explicite les seues idees sobre: què ha après, com ho ha après, quines dificultats hi ha trobat, els seus sentiments en relació amb el treball proposat o els aprenentatges realitzats, etc. Servix per poder identificar quines són les percepcions de l’alumnat sobre les activitats que es realitzen i sobre els seus aprenentatges.
Graella d’avaluació: instrument que recull de forma explícita els objectes i criteris d’avaluació. Orienta l’avaluació de tasques en activitats d’autoavaluació o coavaluació.
Indicador d’avaluació: acció concreta que s’observa en la realització d’una tasca, una expressió, una frase que diu alguna idea específica, una acció que es du a terme… En una altra producció que vol avaluar el mateix objectiu amb el mateix criteri d’avaluació, l’indicador pot ser diferent. També pot ser diferent segons el nivell educatiu.
Instrument d’avaluació: mitjà que vehicula la recollida d’informació realitzada en el marc d’una activitat d’avaluació.
Carpeta d’aprenentatge: instrument d’avaluació integrat en el procés d’ensenyament i aprenentatge que recull les activitats que aporta l’estudiant com a proves del seu aprenentatge d’un tema. Inclou els seus objectius, les reflexions sobre el que encara no sap prou bé, què farà per revisar els errors, què va millorant a mesura que avança en el coneixement i altres evidències sobre com i què aprèn.
Regulació dels aprenentatges: Conjunt d’accions que tenen com a objectiu adequar els procediments o estratègies d’ensenyament a les necessitats de l’alumnat. És l’objectiu fonamental de l’avaluació formativa.
Rúbrica: matriu que explicita, d’una banda, els criteris de realització i, de l’altra, els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. L’alumnat la pot utilitzar per autoavaluar-se.
Exemple de model d'avaluació per competències:
En primer lloc, partirem del què esperem que l'alumne/a faça, per a resoldre una situació problemàtica treballant en petit grup.
Després ens plantegem què cal fer per aconseguir resoldre aquesta situació problemàtica:
Per tant, tenim aquí algunes unitats de competència relacionades amb la competència lingüística, comunicativa i audiovisual, la competència d’aprendre a aprendre, la competència d’iniciativa i autonomia personal, la competència matemàtica, la competència social i ciutadana, etc.
Les unitats competèncials obtingudes es relacionen amb els referents de valor que les fan realitat, i estos es lliguen amb el seus indicadors d’assoliment o d'avaluació. Els indicadors d’assolimento d'avaluació són comportaments i manifestacions que es poden observar en les accions humanes.
Bibliografia:
recursos
Tot seguit us mostrem l'enllaç al recull de recursos i materials educatius que trobareu disponibles al CRP o a la xarxa per treballar l'Avaluació amb el vostre alumnat.
"Avaluació" a la Mediateca
- Joc-concurs de llengua "Sabirondo". Escola Carles III (Sant Carles de la Ràpita). Joc-concurs (tècnica de treball cooperatiu) on l'alumnat repartit en grups heterogenis repassen, ensenyant i aprenent els uns del altres, alguns dels continguts que s'han treballat al llarg dl curs. Fitxa
- Quins són els problemes del nostre planeta?. A partir d'esta unitat didàctica l'alumnat de 1r d'ESO realitzarà una avaluació raonada, crítica i constructiva del treball realitzat per les seues companyes i els seus companys. Institut Ramon Berenguer IV (Amposta) . Fitxa
Aquest espai va dirigit als professors i les professores dels centres pel tal de donar veu als professionals del nostre entorn més immediat sobre els temes tractats. Podeu enviar la vostra aportació (algun article d'opinió, escrit reflexiu, suggeriment...) o fent-nos arribar experiències de bones pràctiques sobre la temàtica tractada. Podeu fer servir el següent model de fitxa.
La nostra adreça de correu electrònic: crp-montsia@xtec.cat
Recull de recursos incorporats a la mediateca del Centre de Recursos del Montsià durant el mesos dabril i maig de 2011. Totes les novetats: http://www.xtec.cat/crp-montsia/Pagines/novetats.htm
Els recomanats dels últims mesos :
revistes
- Guix 372. Creativitat i educació (Monogràfic). Articles:
"Una tarda amb les famílies a l'escola". Experiència on els pares i les mares comparteixen diferents activitats amb els seus fills i filles dins les aules.
"El vídeo com a vehicle d'aprenentatge". Un exemple sobre com el vídeo pot ser aprofitat per dissenyar una experiència d'aprenentatge.
Guix Dos: "Magraden els massatges"
Secció. Viure la lectura, Jaume Centelles: "Els tebeos a l'escola. L'univers tranquil dels còmics "- Guix 373. Activitat matemàtica i comunicació. (Monogràfic) Articles:
"El procès d'acollida de les famílies nouvingudes des de l'AMPA". Trobades d'acollida que afavorixen la voluntat de crear una comunitat educativa a partir de la realitat plurilingüe i multicultural.
"La PDI a l'escola inclusiva" . Experiència basada en l'ús de la pissarra digital interactiva per atendre millor la diversitat i fomentar el treball col·laboratiu.
Guix Dos: "El berenar de les verdures".
Secció. Viure la lectura, Jaume Centelles: "Llegir i escriure amb esperit mironià". Sobre com plasmar amb paraules allò que els pintors ens mostren.- Guix 374. Fer de mestre, un estil de vida (Monogràfic). Articles:
"Jocs cooperatius i abordatge positiu del conflicte"
"La música com a recurs per ensenyar llengua (estrangera). Presenta una proposta d'abast europeu que vol fer explícits i impulsar els recursos que oferix l'àrea de música per a l'ensenyament i l'aprenentage de llengües estrangeres.
"Medi ambient i energies alternatives. Treball de síntesi de segon d'ESO". Dissenyat en format web, té com a objectius principals informar i sensibilitzar l'alumnat, com també fomentar-ne la capacitat crítica en relació amb temes com ara els recursos naturals, la contaminació, el medi ambient, el desenvolupament sostenible, els recursos energètics i el canvi climàtic.- Aula de Innovación Educativa, 199. Educación para la ciudadania (Monogràfic)
"Expressar la ira". Tracta d'aportar estratègies educatives per facilitar l'expressió de la ira de forma pacífica i constructiva.
"Detectar alumnado con altas capacidades"
"La comunicación asertiva de los docentes". Dóna a conèixer algunes tècniques assertives per tal de millorar la pràctica diària, i augmentar el benestar en el treball.
Propuesta didàctica: "No te enRED.es". Seqüència didàctica per a primària que té com a objectiu principal que l'alumnat reflexione sobre l'ús de les xarxes socials i la identitat personal.- Aula de Innovación Educativa, 200 . Leer para aprender. Nuevas alfabetizaciones; El aula de música y las competencias básicas (Monogràfics). Article:
Proposta didàctica: "Imagen personal e imagen social: un avatar en el mundo real"
- Aula de innovación educativa, 201. El cambio a través de la formación. Competencias básicas y educación visual y plástica. (Monogràfics). Articles:
Proposta didàctica. Primària: "Unos espías en la Edad Media". La proposta pretén que l'alumnat comprenga la diversitat de les persones que van viure en este període de la història i reflexione sobre les diferents formes de vida a partir d'un enfocament competencial.
"Cómo se trabaja en un centro cuando éste se propone cambiar". Explica com en un un institut de Badia la formació s'ha convertit en una peça fonamental del seu projecte estratègic.- Cuadernos de Pedagogía, 411. Teatro del oprimido (Monogràfic). Article:
"Una lucha contra la exclusión de la infancia"
"Las recetas, un pretexto para trabajar en equipo"- Cuadernos de Pedagogía, 412. Logopedia. (Monogràfic). Articles:
"Adolescentes que enseñan en Infantil ". Un grup de nois i noies de 4rt. d'ESO, de l'Institut de Lekeitio, dedica una hora del seu horari lectiu a col.laborar i exercir com a mestres/monitors a les aules de P5 de l'escola pública de la seua localitat. Amb la finalitat de millorar la relació i la convivència entre l'alumnat de diferents edats i possibilitar que l'alumnat de Secundària assumisca responsabilitats.
"El proyecto Caleidoscopi: del instituto al trabajo". L'objectiru del projecte és motivar l'aprenentatge i l'interès per un ofici, així com la seua continuïtat en el sistema educatiu. Permet compaginar l'assistència a les aules amb la formació en empreses i els serveis municipals de Girona.- OGE. Organización y gestión educativa, 2. Formar equipos directivos competentes y comprometidos (Monogràfic)
- OGE. Organización y gestión educativa, 3. Prácticas de éxito para la prevención de violencia de género desde la educación (Monogràfic). Article:
"Liderazgo pedagógico: en busca de las claves del aprendizaje"
- Protagonistes, ja! 60. Creativitat. Capacitat creativa i competència social (Monogràfic). Articles:
""Parlem", una nova web per facilitar el diàleg sobre drogues en l'àmbit familiar". Web adreçada a les famílies amb fills i filles adolescents per tal de facilitar la comunicació familiar sobre drogues i aporta pautes educatives específiques per a esta etapa.
"L'educació emocional, eina clau per la millora de la convivència als centres de secundària". Projecte que té com a objectiu millorar les relacions entre iguals.
"Empatia: posar-se a la pell de l'altre". Té com a objectiu educar la capacitat de comunicar sentiments.- Perspectiva Escolar 352. L'escola i la nació (Monogràfic). Articles:
"L'escola Pi d'en Xandri : un model d'avaluació". A partir del pla de formació de centre, esta escola explica el model d'avaluació que treballen d'acord amb els següents aspectes: què és un criteri d'avaluació i què és un indicador d'avaluació.
- Perspectiva Escolar 353. Educació pel desenvolupament sostenible (Monogràfic). Articles:
"L'èxit escolar: entre família i escola"
"Escola i autoestima". L'article explica diferents estratègies dels/de lesmestres de l'Escola de Vila-roja, ubicada en un entorn marginal i complex, per aconseguir una bona gestió de l'aula.- In-fàn-ci-a, 17. Articles:
"Família i Escola comparteixen: passejades relaxades"
"Pedagogia de la interacció (II). Titelles de mà, un llenguatge sense fronteres". Es focalitzen i analitzen alguns abordatges eficaços i metodologies apropiades per establir vincles forts entre educadors, infants i famílies, des d'una perspectiva de pedagogia intercultural.
"La música en les festes a l'escola". Una manera diferent de fer-hi intervenir la música.- Escola tipus de seqüències didàctiques que donen cohesió i identitat "àmplia" a l'alumnat. Tracta de fer veure als nois i noies que la identitat és tradició i patrimoni, però també reelaboració i creativitat.
"Treballem les emocions a l'escola". Carmen Veracruz Ribes Melià. E. Setze de Febrer. Els Muntells. A l'escola els xiquets i xiquetes hi passen un grapat d'hores i hi comproven que cada persona és única, diferent i irrepetible. També s'adonen que no tots reaccionen igual a un comentari que a un altre, que no tots s'expressen igual ni els afecten les coses de la mateixa manera.
... de moment ho deixem aquí. Ens retrobem al setembre!
Us desitgem unes bones vacances.
Us animem, una vegada més, a participar, enviant les vostres opinions, experiències o bones pràctiques...
 |
SE del Montsià, |
C/ Mas de Barberans, 31, |
43870 Amposta |
telf: 977704420 fax: 977704754 |
