editorial
En finalitzar aquest tercer trimestre us fem arribar el tercer i darrer Full Informatiu del Montsià d’aquest curs.
L’anterior Full informatiu va tractar sobre El Pla de Lectura de Centre; continuant en la mateixa línia aquest es centra en l'Ús de les llengües estrangeres al centre.
En aquesta edició hi podreu trobar l’aportació de la senyora Neus Lorenzo, cap de Servei de Llengües Estrangeres del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Per tal d’impulsar decididament la millora de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües estrangeres en l’ensenyament el Departament d'Ensenyament ofereix diversitat de projectes destinats a treballar l'us de les llengües estrangeres en contextos reals a partir d'activitats dins de l'aula i/o complementàries.
També en l’apartat de bones pràctiques trobareu dues experiències educatives de la nostra comarca. Una d’Educació Primària i una de Secundària.
Teniu també les novetats de la mediateca i la secció de notícies del tema i d’altres d’actualitat.
Us deixem amb aquest número 165 del Full esperant que us aporti noves idees i elements de millora en la vostra pràctica docent i d’organització de centre.
L'ÚS DE LES LLENGÜES ESTRANGERES AL CENTRE
D’acord amb els objectius estratègics del pla de Govern 2011-2014, el Departament d’Ensenyament té com a objectiu l’èxit escolar de tots els alumnes i estableix entre els seus objectius prioritaris la millora en el domini i l’aprenentatge de les llengües estrangeres ja que són un requisit imprescindible per a l’accés al món laboral i perquè milloren les estratègies de l’alumnat per a l’aprenentatge al llarg de la vida.
L’ensenyament de les llengües és també una prioritat de la Unió Europea, d'acord amb el Marc Europeu Comú de Referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües. El tractament integrat de les llengües en els centres educatius, en el marc d’un projecte lingüístic plurilíngüe, pot ajudar a la millora de la formació de la ciutadania europea pel seu paper facilitador de la mobilitat internacional. El domini de les llengües pot ampliar les possibilitats d’aprendre a aprendre en l’escolarització en etapes postobligatòries, i també les competències professionalitzadores en els estudis professionals i de règim especial. La millora que se’n deriva en les habilitats de comunicació, interculturalitat i convivència, és essencial en un món plural.
En el marc del Pla integrat de llengües estrangeres, el Departament d’Ensenyament vol afavorir el desenvolupament de projectes plurilíngües de qualitat en els centres educatius que promoguin accions interdisciplinàries i transversals que ampliïn el temps d’exposició de l’alumnat a les llengües estrangeres i que els posin en situació de comunicació activa. En especial, vol facilitar les actuacions que impliquin l’ensenyament i l’aprenentatge de continguts curriculars en llengües estrangeres (AICLE) en almenys una àrea no lingüística del currículum, i actuacions que incideixen tant en els aspectes metodològics vinculats amb el desenvolupament de les classes, com en la potenciació d’activitats complementàries i projectes que facilitin l’ús de les llengües en contextos reals i significatius.
En aquest sentit, el Departament d’Ensenyament convoca la selecció de centres amb projectes que incideixen favorablement en el tractament integral de les llengües des de diferents accions de centre. Els projectes han de tenir per objecte impulsar el plurilingüisme actiu de l’alumnat almenys en tres llengües, com un recurs educatiu que contribueix al desenvolupament de les competències lingüístiques, comunicatives, audiovisuals i multimèdia, i les competències professionalitzadores i d’emprenedoria per a l’aprenentatge al llarg de la vida i per al creixement personal.
Les llengües estrangeres a Catalunya: evidències a l’abast
Neus Lorenzo Galés
Estem preparant a les escoles el nostre alumnat per a viure i conviure en la societat actual? Estan preparant-se pel futur?
No sabem en què treballaran els nostres alumnes d’aquí quinze anys. No sabem com seran les eines, les màquines o els llocs de treballs en el món laboral del futur. El que sí sabem positivament és que els tocarà adaptar-se, treballar conjuntament i sumar esforços en grups molt diversos, amb multiperspectives i visions complementàries. Hauran de crear ponts entre cultures, entre pobles de diverses llengües i tradicions, entre societats diferents que no sempre avançaran al mateix ritme en aquest món interdependent i globalitzat. Podem tenir la certesa que les llengües, l’emprenedoria, el lideratge i el coneixement seran eines essencials per a treballar, viure i conviure. Com diu Edgar Morin: “Cal aprendre a navegar enmig d’un oceà d’incerteses a través d’arxipèlags de certesa”.
Els resultats acadèmics del nostre alumnat estan lluny de garantir l’accés al món laboral del futur, i a vegades sembla que la formació post-obligatòria no aconsegueix donar suficient resposta a les necessitats de l’empresa ni de la joventut actual, i amb prou feines cobreix les expectatives de les famílies o dels propis alumnes. La comunitat educativa es planteja prioritats per a informar i formar l’alumnat en competències, per tal de desenvolupar les seves capacitats vers l’aplicació voluntària i autònoma d’estratègies personals en l’aprenentatge, el treball, la convivència o el creixement personal. Una vegada més, sembla que la major certesa és precisament que caldrà adaptar les creences, els coneixements i les actitud a un canvi permanent. Com diu Zygmunt Bauman:
“(En aquesta societat líquida…) l'única habilitat que realment necessito adquirir i exercitar és la flexibilitat.”
En aquest marc emergent de dubtes i desencant, més que mai, cal un lideratge que assenyali un camí possible, eficaç i sostenible per avançar vers horitzons millors i encoratjadors. Qui es quedi en la nostàlgia o la queixa perpètua no superarà mai el bloqueig que produeix la frustració i el desencís. Com diu Stéphane-Hessel, autor del famós “Indignez vous!”, ara més que mai ens hem de concentrar en planificar i dur a terme accions de millora, i en invertir els nostres esforços en programes de qualitat, pel bé comú:
“En situacions com la present, no ha d’existir espai per a la resignació o l’apatia”.
L’estímul d’accions de millora en l’aprenentatge de les llengües, de totes les llengües, proporciona eines per a la millora en l’adquisició de coneixements a l’escola i fora de l’escola. Facilita estratègies de cognició i reflexió per a la presa de decisions i la gestió de la pròpia vida. Afavoreix actituds de respecte i d’acceptació dels altres, i valors d’inclusió social en un món complex on la diversitat és la norma.
El Projecte Lingüístic de Centre que s’obre al plurilingüisme i el treball intercultural esdevé una eina de primer ordre per a la millora dels resultats educatius a llarg termini.
Podem ajudar a les noves generacions a construir el futur que desitgen? Tenim a l’abast estratègies útils i programes que facilitin aquest acompanyament?
Els projectes escolars estan posant l’èmfasi en el desenvolupament d’estratègies per aprendre a aprendre, per millorar el domini de les llengües, per avançar en accions d’emprenedoria dins i fora del centre, i per a desenvolupar xarxes de gestió educativa a Catalunya i arreu d’Europa. El Programa d’Aprenentatge permanent (Comenius, Grundtvig, etc), els PILE (Pla Integrat de Llengües estrangeres) o l’Ajut a l’Aprenentatge Actiu (borses per a marxa a l’estranger amb l’alumnat), són alguns dels recursos que el Departament d’Ensenyament posa a l’abast dels centres escolars per a treballar les llengües de forma integrada i transversal.
Els resultats dels darrers anys posen de manifest que la generalització de centres de pràctiques, que abans eren emergents i fins i tot elitistes, han començat a mostrar accions generalitzades de bona pràctica:
Totes aquestes actuacions es duen a terme en els centres educatius que prioritzen la millora des de la participació i la implicació conscient en programes i accions d’impuls al plurilingüisme. Les conseqüències es poden mesurar en els resultats de l’alumnat, l’optimització dels recursos, la major cohesió del claustre, la millora en el clima de centre o la reducció de conflictes.
És en aquest marc d’esforç conjunt que cal situar les propostes coordinades per a desenvolupar les accions d’aula més innovadores i els projectes de centre més engrescadors, en el desenvolupament del marge d’autonomia de centre que permet la normativa.
Actualment es duen a terme diferents accions AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera), Aprenentatge i Servei (actuacions d’aprenentatge en institucions, amb implicació social i participació en la comunitat per part de l’alumnat), Pràctiques en empresa (estades tutoritzades d’aprenentatge en empreses o entitats del món laboral per a una presa de contacte amb la realitat), o Estades lingüístiques a l’estranger (estudis formals o informals amb diferents graus de càrrega curricular que es poden cursar en altres països d’acord amb convocatòries específiques).
El professorat que coordina i dóna suport a aquestes actuacions té noves responsabilitats i noves oportunitats professionals. Les seves necessitats de formació es redefineixen i reclamen més reflexió entre iguals, més coneixement d’altres experiències i més trobades d’intercanvi d’idees i posta en comú amb altres professors que estiguin participant en projectes similars.
La detecció de necessitats, en qualsevol cas, esdevé part essencial de l’acompanyament que els Serveis Educatius han de fer als centres escolars que desenvolupen el seu Projecte Educatiu amb accions de recerca i d’implicació col·lectiva com les que estem assenyalant.
Edgar Morin. Ref: http://goo.gl/ux6IE i http://www.alcoberro.info/V1/morin0.htm
Zygmunt Bauman. Ref: http://ca.wikipedia.org/wiki/Zygmunt_Bauman
Stéphane Hessel. Ref: http://ca.wikipedia.org/wiki/St%C3%A9phane_Hessel
recursos
A continuació adjuntem un recull de recursos i materials educatius que podeu trobar a la Mediateca del CRP del Montsià
sobre el tema d'aquest full informatiu (Llengües estrangeres) i que us poden ser d'utilitat per treballar amb els vostres alumnes.
- 4:373.5 BER. Bernaus, Mercè; Encabo, Lola; Pérez, Rosa: Proposta de treball de recerca en llengües estrangeres. Guia per a preparar el treball de recerca que tracta els temes següents: confecció d'un qüestionari, instruccions per a passar el qüestionari, com entrar les dades i com interpretar els resultats. Conté un glossari i una bibliografia sobre el tema.
- 4767 LLE. Centre de Recursos de Llengües Estrangeres: Les llengües estrangeres. Aspectes organitzatius i didàctics. Educació Primària. Suggeriments per una millora qualitativa de l'ensenyament de les llengües estrangeres. Propostes organitzatives relatives a l'agrupament dels alumnes, per tal que puguin treballar en grups reduïts; models d'organització d'una aula de llegües estrangeres; orientacions per a la introducció de la primera llengua estrangera abans del Cicle mitjà; orientacions per a la introducció de la segona llengua estrangera al Cicle superior.
- 371.018 PAR. Consell Escolar de Catalunya. La participació de pares i mares en els consells escolars de centre. L'ensenyament de les llengües estrangeres en el nostre sistema educatiu. Aquest dossier consta de dos documents: el primer aporta un estudi per millorar la participació dels pares i mares en els consells escolars de centre i en particular a l'elecció dels representants del Consell. L'altre document sobre l'ensenyament de les llengües estrangeres és un estudi per millorar l'ensenyament d'aquestes llengües en el nostre sistema educatiu.
- 371.2 AUT. Centre de Recursos de Llengües Estrangeres: Autonomia a l'aula de Llengües estrangeres: aula amb espais diversificats. Aquest llibre proposa un nou concepte d'espai-aula. Un espai de treball agradable i ambientat en la llengua d'aprenentatge i que sigui a la vegada flexible i divers per tal de facilitar: la realització d'activitats diverses de forma simultània i llibretat de moviments per a realitzar diferents tipus d'agrupaments.
- 4 CAP. Arnau, Joaquim; [direcció]: Cap al plurilingüisme des de l'ensenyament-aprenentatge de la segona llengua. Aportacions de les "III Jornades de l'Institut Europeu de Programes d'immersió" que tracten d'aspectes diversos com aprendre llengua a partir de les àrees del currículum;
- 4.073 GRA. Gràcia, Lluïsa: Llengua i immigració. La influència de la primera llengua en l'adquisició del català com a segona llengua. Obra fruit del projecte Llengua, immigració i ensenyament del català. A la primera part es fa una aproximació a la realitat sociolingüística i als sistemes d'escriptura de diverses llengües, per a una bona acollida de l'alumnat nouvingut i una autèntica educació intercultural. A la segona part es presenten els factors lingüístics que intervenen en l'adquisició d'una segona llengua. Finalment, la tercera part se centra en algunes de les principals dificultats lingüístiques dels aprenents de català com a segona llengua.
- Bona Pràctica: Sounds of Science. (Institut Sòl-de-riu d'Alcanar). En aquest projecte els alumnes estudien Física i Química en col·laboració amb els seus socis europeus eTwinning. Es comuniquen a través de la xarxa i elaboren activitats cooperatives les quals requereixen continguts que han aprés prèviament a classe. Fitxa
- Remember, remember the 5th of November! Aquesta pràctica s'inclou dintre del projecte experimental en llengües estrangeres (modalitat AICLE), on s'imparteix l'àrea d'Artística (Plàstica) en llengua anglesa. L'activitat principal és la creació d'una composició artística basada en focs artificials amb motiu de la celebració de Bonfire Night a Anglaterra, fent ús dels conceptes apresos relacionats amb el contingut de l'àrea de plàstica (línies i formes geomètriques). Fitxa
Aquest espai va dirigit als professors i les professores dels centres pel tal de donar veu als professionals del nostre entorn més immediat sobre els temes tractats. Podeu enviar la vostra aportació (algun article d'opinió, escrit reflexiu, suggeriment...) o fent-nos arribar experiències de bones pràctiques sobre la temàtica tractada. Podeu fer servir el següent model de fitxa.
La nostra adreça de correu electrònic: crp-montsia@xtec.cat
A continuació teniu un recull de recursos incorporats a la mediateca del Centre de Recursos del Montsià durant aquest tercer trimestre.
- ZABALA. A: Què, quan i com ensenyar les competències bàsiques a primària. Proposta de desplegament curricular.
- Departament d'Educació: Guia per a les families d'infants i joves amb altes capacitats intel·lectuals.
- Departament d'Educació: Guia per a famílies d'infants i joves amb alteracions greus de conducta.
- Gratacós, Pep; Ugidos, Pilar: Diversitat cultural i exclusió escolar. Dinàmiques educatives, relacions interpersonals i actituds del professorat.
- Jakku-Shivonen, Ritva i Niemi, Ritva : Aprender de Finlandia. La apuesta por un profesorado investigador.
- Blanco, Margarita: Dificultades Específicas del Aprendizaje de las Matemàticas en los primeros años de la escolaridad: detección precoz y características evolutivas. Nº 188.
- Tena, Guillem: Petjades d'una guerra. Narra la història d’un jove que el 1938, als 17 anys, va marxar com a voluntari amb l’exèrcit republicà quan el front va arribar a la comarca d'Els Ports.
- Secretaría de Estado de Educació y Formación Profesional: Premios Nacionales Fomento de la Lectura de la Prensa 2009.
- Institut de Ciències de l'Educació. URV: Psicomotricitat: de la vivència a la representació.
- Bofill, Francesc ; Segarra, Ireneu i Ginesta, Montserrat: Juguem cantant (volum 1 i 2).
- Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible: De les grans idees a les petites accions.
- Palés, Cristina (i altres): Programa Escoles Verdes. Document Marc.
- Departament d'Ensenyament: Diccionari d'educació.
- Gros, Alba: A taula! Manual per a la introducció d'aliments ecològics i de proximitat a les escoles.
- Bernabeu, Natalia: Alfabetización mediática y competencias básicas.
- Grañeras, Montserrat: Gitanos: de los mercadillos a la escuela y del instituto al futuro.
- Blasco, Anna i Durban, Glòria: Competència informacional: del curriculum a l'aula.
- Centro de Comunicación y Pedagogía de la Asociación de Prensa Juvenil: Maleta pedagògica: “Salud en Curso. Curso online/presencial de educación para la salud”.
- Diversos autors: Maleta pedagògica. Santillana Français.
- Brigades Internacionals de Pau: Maleta pedagògica: És humà no tenir drets? Què cal fer quan diem "no hi ha dret".
- Macaya, Albert; Ricomà, Rosa; Suárez, Marisa: Art, museus i inclusió social. El mirall múltiple.
- Martí, Jordi: Aprendre ciències a l'educació Primària.
- Rensponsables del Projecte Respecte a Girona: Guia didàctica. Projecte Respecte.
- Freire, Heike: Educar en verd. Idees per apropar els nens i les nenes a la natura.
- Subdirecció General de Biblioteques: Bibliografia selectiva de música.
- Sistema educativo español 2009.
- La diagramación del periódico.
- Els llibres de la Nur. Montserrat Torres.
- El món de la Dúnia. Montserrat Torres.
- Un mundo de relatos. PESCETTI, Luís Mª.
- Els contes del Muniatto (14 llibres). Germanes Besolí.
- Més novetats:
revistes
- Escola Catalana 474. Aprendre a pensar (Monogràfic).
- Guix 382. Competències bàsiques en l'educació física a primària (Monogràfic). Articles:
"Famílies noves: educacions noves i relacions noves amb l'escola".
"El meu nen no llegeix". Planteja elements de reflexió que haurien de servir de punt de partida per intentar posar remei a les poques ganes de llegir que tenen alguns nois i noies.
"Es pot fer promoció de salut mental treballant amb joves i des dels agents socials? . Presenta una experiència desenvolupada per l'Associació Grups durant dos anys i recull les reflexions i els aprenentatges que els tallers han permès fer en relació amb la promoció de la salut mental.
"Adaptació de materials. Alumnat amb discapacitat intel·lectual i retard en el desenvolupament". Amb pautes per a la programació de l'adaptació d'una unitat didàctica.
Viure la lectura: "La bandera del Nepal no és rectangular. Sobre la lectura de llibres de coneixements". Podeu consultar esta pràctica al "Guixdos, 82" (suplement del "Guix, 281", corresponental mes de gener de 2002, amb el títol "Descobrim la biblioteca escolar".
GUIXDOS: "FontTV. Millorar la competència comunicativa fent televisió a l'escola"- Guix 383. Lectura en pantalles (Monogràfic). Articles:
"El bosc com a inspiració. Un taller d'art contemporani a secundària"
"Una escola connectada: Una ciutadania que aprèn". Explica com s'ha dut a terme un projecte telemàtic realitzat a partir d'unes necessitats concretes i com aquest ha contribuït a millorar l'aprenentatge dels alumnes i les alumnes que hi han participat. Pòsters digitals (glogster.edu) i l'educació musical.
"Pòsters digitals (glogster.edu) i l'educació musical". Permet fer pòsters digitals interactius en línia.
Viure la lectura: "Melmelada demà i ahir. El tractament del temps en la literatura infantil".
"Aquest nen no para ni un moment". Com es pot detectar un possible trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat o sense (TDAH).- Guix 384. La implicació de la família en l'educació de l'escola (Monogràfic). Articles:
GuixDOS: "El portafoli avaluatiu"
Viure la lectura: "descongelar la paraula escrita. La lectura de textos teatral a l'aula".- In-fàn-ci-a 185. Articles:
"Relació a través del llenguatge entre l'educadora i els infants del grup "
"Del guix al llapis digital: una nova metodologia"- Aula de Innovación Educativa, 210. Conocimiento del medio y competencias (Monogràfic). Articles:
Vivir la lectura: "El tratamiento del tiempo en la literatura infantil y juvenil"
"Nueva construcción masculina o deconstrucción del género masculino?- Aula de Innovación Educativa, 211. Pedagogía sistémica (Monogràfic). Articles:
"Urbanismo sostenible en educación plástica y visual"
"Mediación socioeducativa desde la perspectiva intercultural"
"Sobre la organización de la expresión escrita"- Cuadernos de Pedagogía, 421. Cultura matemática (Monogràfic). Articles:
"Preparamos la mochila para Primaria". La inquietud que sent una classe d'Infantil pel trànsit a Primària és l'origen d'un projecte en el que es reflexiona de manera conjunta sobre les coses que han fet en l'etapa que acaben. L'experiència, basada en la pedagogia sistèmica, té com a finalitat afrontar el canvi i treballar la identitat com a grup i els vincles que s'han establert.
- Cuadernos de Pedagogía, 422. La universidad y el sistema educativo (Monogràfic)
- Cuadernos de Pedagogía, 423. Comunicación oral en el aula (Monogràfic). Articles:
"Salir de las aulas para pisar la ciudad". L'article exposa exemples reals de com es fa ús del patrimoni, des del punt de vista educatiu, en ciutats anomenades educadores.
"Radio EsCairats". Tots els Departaments i nivells d'un Institut participen en un programa setmanal de ràdio que coordinada l'alumnat de tercer d'ESO. Es treballen les habilitats en competència lingüística, l'expressió oral, la comprensió auditiva i també l'expressió escrita.- OGE. Organización y gestión educativa, 2. Formas de agrupamiento del alumnado y éxito escolar.(Monogràfic)
"Práctica de referencia: La experiencia transformadora del centro eductivo La Paz". L'objectiu del projecte és aconseguir una educació de qualitat mitjançant el diàleg i la participació conjunta de tota la comunitat. La pràctica es basa en els plantejaments socioeducatius i els principis pedagògics i organitzatius de les Comunitats d'Aprenentatge.
- Protagonistes, ja!, 64. Els infants a la societat de les pantalles (Monogràfic) Articles:
"La família i les emocions". L'educació emocional com a eix vertebrador per al desenvolupament integral dels infants i adolescents dins de l'acció socioeducativa amb famílies.
- Perspectiva Escolar 361. Cap a una nova perspectiva (Monogràfic)
"Els tallers de lectoescriptura com a eina d'acollida: l'experiència de la Biblioteca Districte 2 de Terrassa"
"Un projecte de centre anomenat Llegim". El projecte de caràcter transversal, implica tots els departaments didàctics i parteix de la idea de millorar la competència lectora a través del disseny d'exercicis d'atenció i de concentració. Dóna un caràcter lúdic a la lectura i a l'adquisició de la competència comunicativa.- Perspectiva Escolar 362. Geologia: Idees i recursos educatius. (Monogràfic). Articles:
"El racó dels titelles per treballar la comprensió lectora". Treball que es realitzen, els xiquets i xiquetes de primer, en el racó de llengua i que té com a objectiu conrear la comprensió lectora.
"L'hort escolar urbà". Procés de creació i dinamització d'un hort urbà escolar i les implicacions curriculars d'ensenyament-aprenentatge de les ciències.
"Aprenem a votar". Activitat realitzada amb alumnat de 4t d'ESO amb l'objectiu de conèixer com funcionen unes elecccions al Parlament de Catalunya.
Ha estat notícia:
De moment ho deixem aquí. Ens retrobem al setembre!
Us desitgem unes bones vacances.
Us animem, una vegada més, a participar, enviant les vostres opinions, experiències o bones pràctiques...
 |
SE del Montsià, |
C/ Mas de Barberans, 31, |
43870 Amposta |
telf: 977704420 fax: 977704754 |
