el saxòfon  |
els instruments de l'orquestra |
 |
Cada vegada que la Mariona, la directora, anuncia la preparació d'una nova obra tots els músics tremolen: més hores d'estudi, assajos, nervis... Tots, menys el Biel que toca el saxòfon (el saxo com diu ell) i com que hi ha poques obres on toqui aquest instrument, ell tranquil, estudiant al seu ritme, els assaigs amb el seu "grupet", el "cole"... El saxòfon és un instrument de vent que, tot i estar construït en metall, normalment bronze o llautó, pertany, com la flauta travessera, a la família d'instruments de vent-fusta. En el cas del saxòfon, això es deu bàsicament a que aquest també disposa d'una llengüeta batent com la del clarinet. |
|||
| Fragment d'un saxòfon tenor que mostra alguna de les moltes possibilitats pel que fa als matisos dinàmics i d'articulació. | ||||
|
Fragment: L'estrella de Nadal de Supermúsics |
|
La llengüeta del saxòfon és més ampla i sòlida que la del clarinet, la qual cosa fa que la seva embocadura hagi de ser menys rígida i, per tant, precisi d'una capacitat respiratòria més gran. El seu cos és de perforació aproximadament cònica. A diferència de quasi bé tots els altres instruments, els saxòfons són d'invenció recent. Va ser Adolf Sax qui cap a mitjans del segle XIX va construir aquest instrument. La família dels saxòfons està constituïda per set instruments diferents, dos més aguts de forma recta: soparien i soprano, i cinc que cobreixen els registres mitjos i més greus i tenen forma corbada: contralt, tenor, baríton, baix i contrabaix, essent tots ells transpositors. Els saxòfons més emprats són: tenor, contralt i soprano, i els seus registres són:
L'embocadura menys rígida que la del clarinet i el cos més ample permeten una gran flexibilitat de matisos dinàmics i d'articulació. Per contra, el seu so presenta una menor concentració sonora que en d'altres instruments. Segurament és per tot això que malgrat haver tingut grans seguidors: Berlioz, Debussy... el saxòfon és un instrument poc habitual dins de les obres simfòniques. És en el Jazz, a partir de la segona dècada del segle XX, i posteriorment en el Rock i el Pop que el saxòfon realment arriba a adquirir un paper important.
Dibuixos: Montserrat Tobella. Imatges dels instruments: Arxiu Supermúsics. Coordinació: Carles Navarro, de Supermúsics |
