La protagonista ha de fer un recorregut llarg fins arribar a la casa. Si s'hagués enregistrat tot l'espai que ha de caminar en temps real la durada es multiplicaria per quatre. No era l'objectiu d'aquesta seqüència, sols es pretenia donar a entendre que es dirigeix a una casa situada en una zona ajardinada, per la qual cosa s'han seleccionat diferents plans que s'han situat successivament un al costat de l'altre, tot procurant respectar el principi de continuïtat entre ells.

En tots els casos s'ha aplicat la transició més habitual coneguda amb el nom de edició a tall. És la més natural i aconsellable d'utilitzar, ja que sol ser la que dóna molta més fluïdesa a la producció audiovisual.

• La seva aplicació, però, requereix d'un alt grau de precisió en la selecció de les imatges, on cal tenir especial cura perquè no trenquin en cap moment amb tots aquells requisits que integren el principi de continuïtat.

En aquest cas és una transició que s'aconsegueix en el mateix moment d'acabar l'enregistrament d'una escena, desplaçant la càmera a molta velocitat produint l'efecte de ràfega. Es coneix amb el nom d'escombrat.

• Pot arribar a suggerir una elipsi temporal més o menys llarga en el temps.

• També pot arribar a tenir un sentit espacial, mostrant quelcom que succeeix en un altre indret.

Quan de manera progressiva, el primer pla acaba enfosquint-se i el segon surt de la foscor, desapareixent una imatge i sortint-ne una altra.

• Molt útil per suggerir el pas del temps dintre d'una unitat d'acció més o menys extensa en el temps, mostrant una pausa que indica el final d'un temps de l'acció i l'inici d'un altre. Suposa un canvi molt dràstic en el ritme narratiu.

• També s'empra:

  • Per canviar de lloc o bé de contingut.

  • Entre el títol d'una pel.lícula i les primeres imatges, o bé entre les darreres i els crèdits.

  • O simplement per anunciar l'acabament d'una una pel.lícula.

Tenir cura amb l'àudio, si en té, doncs en aquest cas és imprescindible valorar si ha de seguir el mateix procés en paral·lel o no, pel que fa la baixada i pujada del volum, respectivament.

CORTINETA

Quan un pla és substituït progressivament per un altre sense que es produeixi una barreja, en realitat es dóna un desplaçament. N'hi ha de molts tipus.

• S'utilitza per manifestar un canvi espacial o temporal brusc.

DESENFOCAMENT

Quan les imatges es presenten progressivament desenfocades al final d'una escena, seguint el procés invers en la següent. Existeixen vàries opcions.

• És molt semblant a la fosa, però sol usar-se per introduir un record, un somni, imatges imaginades per un personatge o simplement un pas del temps.

IRIS

Proposta de treball

Seguint el mateix esquema de treball que en l'anterior pràctica es tracta de què cada grup faci una producció amb una durada que estigui entre quinze i vint segons, incloent-hi com a mínim dues transicions gràfiques.

• Pel que fa a la temàtica.

  1. Cercar un tema que permeti introduir transicions gràfiques.

  2. Concretar i estructurar esquemàticament l'argument, tenint en compte que no pot sobrepassar els 20 segons, tot deixant constància de la finalitat expressiva que tindrà cadascuna de les transicions.

• Des del vessant tècnic:

  1. No deixeu de contemplar tots els elements lingüístics de la imatge que s'han tractat amb anterioritat, doncs es tracta d'anar sumant continguts a mesura que s'avança en cadascuna de les pràctiques.