Article que assenyala
com es llegia la novel·la a finals del segle XV, tenint en compte que en els primers anys de la impremta incunable no es feien distincions entre la literatura d'entreteniment i la literatura didàctica: el format de la primera edició del Tirant i les primeres paraules del pròleg podien fer pensar perfectament en una obra de devoció.La novel·la era llegida al XV com un
compendi de tots els sabers (precisament en aquells fragments estilísticament menys digeribles per al públic de finals del segle XX). Martorell usa textos d'autors anteriors a ell (Petrarca, per ex.) per transmetre el saber als seus contemporanis, i aquest és el sentit que cal donar a la traducció de què parla Martorell en el seu pròleg.S'esmenta la importància del
model de versemblança, heretat de les cròniques, i es valora el paper de les poètiques ficcions al segle XV.En definitiva, el Tirant
no és cap novel·la moderna, sinó un llibre de la segona meitat del segle XV, que barreja aventures cavalleresques, guerres i accidentats idil·lis amorosos amb una considerable dosi d'informació suplementària de caràcter moral i ideològic profusament adherida als llocs comuns d'època.Si teniu interès en el tema de la
"modernitat" falsament atribuïda al Tirant, sobretot després de la celebració del cinquè centenari, podeu consultar: Lluís P. Martínez Sanmartín i Marc Borràs Barberà, "Tirant lo Blanc, novel·la moderna?. Mutació social i reacció ideològica a la fi de l'Edat Mitjana", Afers, 10, 1990, 276-300.