Article antic que parteix de la hipòtesi que el Tirant, la
millor novel·la europea del segle XV, conté elements medievals i elements moderns en la seva gènesi i estructura.Anàlisi d'aquests
elements moderns de la novel·la, amb què es posen de manifest l'esperit burgès, el gust pels plaers, la ironia i l'escepticisme: el positivisme científic en la precisa descripció de determinades escenes (les d'estratègia militar, la ficció de la Viuda Reposada amb els miralls); el realisme vitalista que traspua per tot (la versemblança); el naturalisme de les descripcions; la imatge de la vida quotidiana; la immoralitat i obscenitat d'alguns fragments (que és, senzillament, una manifestació més del vitalisme); el llenguatge directe i quotidià d'alguns personatges.Totes aquestes consideracions es fan tenint com a punt de referència la Celestina i el Quijote.
Actualment, les persones (vegeu l'article de Badia i Sansone) que han estudiat la novel·la no estan d'acord amb el qualificatiu de "moderna" que li va penjar Dámaso Alonso. I posteriorment Mario Vargas Llosa.
