Anàlisi de les macroestructures del text (Tirant a Anglaterra, la secció bizantina, les aventures africanes) amb l'objecte de demostrar la
sòlida preordenació estructural de la novel·la i la seva primera substància expressiva, que resideix principalment en un cordial hedonisme somrient i amicable.Anàlisi d'algunes de les figures principals de la novel·la prenent com a base una premissa d'ordre tipològic, que encara s'evidencia millor relacionant-la amb el Curial.
Consideració de
l'excepcionalitat del Tirant (tant respecte de la naturalesa de les novel·les cavalleresques fins a Cervantes, com en la projecció del roman courtois) que, malgrat tot, és una novel·la moderna només dins de ben delimitats confins i, per tant, essencialment remota de l'experiència narrativa de l'Europa definida amb aquest adjectiu.