El matrimoni secret o clandestí se celebrava entre dues persones que s'atorgaven el seu amor l'un a l'altra amb la promesa de celebrar el matrimoni autèntic, davant de testimonis, en un futur proper. Moltes vegades, el matrimoni secret comportava el lliurament físic dels enamorats, que és el que s'anomenava bodes sordes.

Un cas extret de la realitat és el de Damiata, la germana de Martorell que es va casar en secret amb el seu cosí Joan de Monpalau. L'assumpte es va resoldre amb unes quantes lletres de batalla.

Pel que fa als protagonistes de la novel·la, Carmesina es lliura a Tirant per "lleial muller" i el pren a ell "per lleial marit" i tots dos fan un jurament sobre un reliquiari. Ningú no sabrà que són marit i muller, el matrimoni no es consumarà fins més tard, però a partir d'ara Carmesina parlarà "de mon senyor Tirant" i dirà "ta muller só e forçat me serà obeir tot lo que tu volràs".

Retorn a "Parelles amoroses: Tirant i Carmesina"
Retorn a "Parelles amoroses: Estefania i Diafebus"
Retorn a l'inici