ESTEFANIA I DIAFEBUS

Una de les parelles que funcionen més bé a la novel·la és la formada per Estefania, donzella de la Princesa Carmesina, i Diafebus, cosí de Tirant que ha estat nomenat Gran Conestable i comte de Sant Àngel per l'Emperador de Constantinoble.

Estefania i Diafebus s'han declarat el seu amor l'un a l'altra. I a mitja novel·la es casen a la cort i obtenen de l'Emperador el ducat de Macedònia. Com que les coses els van molt bé, Estefania es decidirà a col·laborar amb Plaerdemavida perquè els amors de Tirant i Carmesina coneguin l'èxit (i l'èxtasi).

Però abans d'arribar en aquest final feliç, Estefania i Diafebus han fet bàsicament dues coses:  

1. Casar-se en secret: Estefania ha escrit un albarà a Diafebus que és com una acta del matrimoni secret.

2. Lliurar-se del tot a l'amor. L'episodi fonamental d'aquesta relació amorosa té lloc al castell de Malveí i és explicat per Plaerdemavida com si hagués estat un somni. Segur que ja sabeu quin paper fan els somnis a la novel·la. Si no ho recordeu i voleu descobrir-ho, cliqueu aquí.

Torneu un moment a la pàgina principal d'aquest bloc i repasseu els tres tipus d'amor de què parla Estefania. En quin considereu que s'ha d'incloure el d'Estefania i Diafebus? Ja heu vist que Estefania ha manifestat clarament les seves preferències...

Qui pren la iniciativa en aquesta relació amorosa? Penseu que això té alguna cosa a veure amb algunes de les altres relacions de la novel·la, com la de Tirant i Carmesina o la de l'Emperadriu i el jove Hipòlit?

Si voleu remenar bibliografia sobre el paper de l'amor i de les dones a l'obra de Martorell, busqueu-la aquí.

Retorn a "Propostes de lectura: aspectes relacionats amb l'amor"
Retorn a "Llegim el text des de l'amor"
Retorn a "Propostes de lectura"
Retorn a l'inici