L'aventura del cavaller Espèrcius, que acaba amb un final molt feliç, pot semblar un element inversemblant a la novel·la. Un element que trencaria, per tant, amb les normes de la novel·la cavalleresca que Joanot Martorell respecta sempre.

Però no és així: al darrere de l'episodi hi ha una obra literària molt divulgada que el públic del segle XV havia de poder identificar per força: els Viatges a ultramar de sir John Mandeville.

I a més, fixeu-vos que l'episodi conté dos elements molt creïbles (és a dir, realistes). Segur que els endevineu:

1. Què pensa el cavaller Espèrcius que dirà als seus companys si el veuen quan se'n va tan d'hora al matí?
2. Per què quan es troba al davant del drac (que és la donzella) el cavaller Espèrcius no es belluga?

Sir John Mandeville era un cavaller anglès a qui s'atribueix la redacció de Le livre de Jehan de Mandeville, chevalier, lequel parle de l'estat de la Terre Sainte et des merveilles que il y a vues. El text, datat el 1356 i escrit originàriament en francès o en anglès, descriu de manera amena fabulosos viatges i episodis, com el del cavaller Espèrcius que Martorell aprofitarà per a la seva novel·la.

És possible que el llibre no sigui el relat d'un viatge autèntic, sinó que hagi aprofitat notes d'altres autors, com Marco Polo. Cristòfol Colom n'era un lector entusiasta.  

Retorn a "Préstecs literaris detectats"
Retorn a "Llegim el text des de la literatura"
Retorn a "Propostes de lectura"
Retorn a l'inici