Voleu fer alguna pregunta d'Astronomia?.
Cliqueu aquí!
Procuraré donar-vos la millor resposta que pugui el més aviat possible.
Subject: dia julià Date: Sat, 07 Mar 1998 11:20:53 +0100 To: xavier sabat i mir
1: És cert que quan dues galaxies xoquen es molt difícil que dos estels també col·lissionin?
2: Un dels descobriments més importants que s'ha fet ara
em pareix que és l'existència d'altres sistemes solars.
Com és (tamany, llum,...) l'estel Lalande 21185, on fa
poc han descobert un possible planeta de 0.9 la massa de Júpiter
i de 5.8 anys la revolució?
Date: Mon, 25 Mar 96 14:20:26 -0800
From: El Vostre Nom
Subject: cometa
En primer lloc, tinc que aclarir-te que no sóc profeta. Per tant, no tinc cap visió especial del futur contingent dels eéssers contingents. En quant a l'evolució previssible de les masses d'aire, sembla que tornaran les baixes pressions (pots consultar el mapa previst per dimarts sant a les Previsions per les vacances de Setmana Santa i el mes d'abril.
En principi, el Pirineu és un bon lloc per fer observacions del
cel. Almenys, és millor que Barcelona ciutat. Ara bé, sempre
que trieu un lloc allunyat de nuclis urbans, el més alt possible...
i sempre que no plogui.
Sembla que sempre és més agradable retardar una mica l'hora
d'anar al llit que adelantar l'hora d'aixecar-se. Els primers dies de Setmana
Santa la Lluna estarà creixent, o quasi plena, i impedirà
que el cel es vegi ben fosc. La nit del 3 al 4 d'abril hi tindrem unes
hores de cel ben fosc, mentre duri l'eclipsi: dos espectacles a l'hora!
Per altra banda, a la matinada (les cinq, per exemple), el cometa es
troba molt baix sobre l'horitzó.
Si no tens més possibilitats que els dies 4 i següents,
com la Lluna ja estarà minvant, penso que les primeres hores de
la nit, quan encara no hagi sortit la Lluna, seran les millors. Penseu
també que el cometa s'allunya de la Terra, i fins el dia 10 d'abril
anirà perdent cada dia una mica d'esclat.
Sóm de les classes de 5è i 6è de l'Escola
Pública de La Roca del Vallès. La vostra pàgina ens
ha agradat moltíssim.
Voldriem fer-vos algunes preguntes que hem recollit entre tots:
De fet, els cometes estan sotmesos a l'atracció de tots els planetes,
a més de la del Sol, que és la principal. Jupiter és
el planeta que pertorba les òrbites dels cometes de forma més
significativa, per la seva enorme massa.
Ara bé, com ja sabeu, el cometa Hyakutake ha passat relativament
a prop de la Terra, i la distància influeix molt més que
les masses: les forces gravitatòries depenen del producte de les
masses i del quadrat de la distància. Per tant, quant s'han
fet càlculs o previsions de la posició d'aquest cometa (efemèrides)
s'ha tingut especialment present l'efecte pertorbador de la Terra.
S'ha parlat, de vegades, que els cometes vénen d'una regió
molt més llunyana que Plutó i que es coneix com cinturó
d'Oort. L'afeli, o punt més distant al Sol de l'òrbita del
Hyakutake, es troba unes 34 vegades més distant que Plutó.
A aquesta regió, anomenada cinturó d'en Kuiper, s'estan descobrint
recentment molts cossos semblants als satel·lits gelats que tenen
els planetes gegants, com Júpiter o Saturn. Aquests cossos podrien
pertorbar les trajectòries originals dels cometes, al cinturó
d'en Kuiper, i fer-los caure cap al Sol. A partir d'aquest moment, l'únic
planeta que pot robar un cometa al nostre estel és Júpiter.
Encara recordareu el cas del Shoemaker-Levy, capturat per aquest planeta,
fragmentat i, finalment, devorat. Una vegada més, el gran es menja
el petit.
La Terra és massa petita, i està protegida pels seus
veïns gegants. De totes maneres, ella mateixa s'ha format per acreció
de cossos més petits, que han xocat. Sembla molt probable que un
dels xocs va originar la Lluna (no és broma). Però d'això
fa ja molt de temps, i la freqüència dels grans impactes ha
anat disminuint. Podriem dir que ha acabat de "ploure"... però pot
tornar a fer-ho.
Heu llegit alguna vegada l'Apocalipsi?
Quan es va descobrir s'acostava a la Terra a uns cinq milions de kilòmetres
diaris (60 km/s).
L'orbita del Hyakutake és molt excèntrica. És
a dir, la seva distància al Sol varia constantment. La segona llei
de Kepler diu: "les àrees escombrades per els radis-vectors, que
uneixen el Sol amb un planeta, en temps iguals són iguals". D'acord
en això, quan cau cap al Sol, què és el que està
fent aquests dies, augmenta la seva velocitat. Arribarà el màxim
quan passi pel periheli, a primers de maig: quasi 100 Km/s. A partir d'aquest
moment s'allunyarà de nou, perdent velocitat.
Si enteneu l'anglès, us recomano llegir la nota More
Molecules Detected. En resum, el que allí explica James
Clark Maxwell és que la temperatura el dia 28 de febrer era de 19
graus absoluts, (254 graus sota zero). El dia 16 de març havia pujat
a uns 60 graus Kelvin (213 sota zero).
Amb tota seguretat, la seva temperatura encara estarà sota zero.
Segur que molta gent s'ha fet aquesta mateixa pregunta. Segur que més
d'un somriurà quan llegeixi això.
Morir, segur que morirem, però, probablement, no perquè
ens caigui a sobre un meteorit. No és una pregunta sense resposta,
però tampoc té cap resposta senzilla.
Josep Corbella, a l'article "Cometas con buena estrella" aparegut a
la Vanguardia del 31 de març, recollia opinions de diferents astrofisics
sobre aquest tema:
De totes maneres, hi tenim un precedent d'aquest mateix segle: Tunguska
(1908). Ara no vull allargar més la resposta, però us prometo
una explicació detallada dins d'uns quants dies.
Això depén des d'on l'observeu. Amb les millors condicions possibles, a simple vista es poden distingir estels fins a la cinquena magnitud, o una mica més. El Hyakutake tindrà aquesta magnitud a primers de juny. Quan arribi aquest moment es trobarà ja 30 graus per sota de l'Equador celest: una situació millor pels astrònoms de l'hemisferi sud que per nosaltres. A l'estiu ja només serà possible veure'l amb telescopis.
Fa poc em van demanar informació sobre el perigeu i apogeu de la Lluna. Els hi vaig informar, pero m'han tornat a escriure, i ara si que ja no sé per on agafar el tema. T'envio una copia:
Subject: Forats negres Date: Thu, 12 Feb 1998 18:08:03 +0100 To: Jordi Carulla
No soc fisic. Li preguntaré a un amic que et podra respondre millor que jo. De moment, et puc dir que la teoria de la relativitat és unificadora, i preveia una equivalència matèria-energia. La llum no segueix trajectòries absolutament rectes. A les rodalies d'objectes molt massius l'espai es deforma, i la llum segueix camins corbats. A l'horitzó d'un forat negre segueix camins circulars, tancats.
Toni
Des del punt de vista de la Relativitat, l'energia i la massa són dues cares d'una mateixa moneda. Un fotó té una energia que es calcula:
E = constant de Plank x freqüència de la llum del fotó
i a aquesta energia se li pot associar una massa mitjançant l'equació d'Einstein:
E = massa x (velocitat de la llum)2
Aquesta seria la massa associada al fotó quan es mou a la seva velocitat, és a dir la velocitat de la llum. Però, d'altra banda., cal tenir present que un fotó mai pot estar en repos, per la qual cosa no es pot parlar de la seva massa en repos. Si un electró tingués massa en repos, en anar a la velocitat de la llum la seva massa esdevindria infinita.
Guillem.
Subject: Determinació del meridià de Greenwich Date: Sun, 14 Dec 1997 20:33:07 +0100 To: Núria Alturo
No entenc massa el que persegueix el teu interlocutor. M'imagino que està convençut que un quadrant solar situat exactament sobre el meridià zero "va millor", en el sentit que la diferència inevitable entre el temps mig i el vertader no s'hi nota tant. Potser vol fer, per això, un quadrant en un lloc de longitud zero.
Si és així va errat. Perquè si bé és cert que sobre el meridià zero l´única diferència entre el Temps Mig i el Temps Vertader és la produïda per l'equació de temps (no hi ha correcció de longitud) aquesta equació no és simètrica i per aquest motiu hi ha rellotges de sol situats en longitud de pocs minuts oest que ho tenen més ben equilibrat.
Per exemple, a Barcelona (longitud 8,5 minuts E), cap el febrer els rellotges de sol endarrereixen uns 3 minuts i pel setembre adelanten 25 minuts. Sobre el meridià zero, aquests valors són 11,5m i 16,5m respectivament. Però, com es pot veure, l'error tampoc no està ben repartit. Ho està millor en llocs de longitud 2,5m W.
(Nota: Escric de memòria, i per tant s'haurien de repassar les dades i fins i tot el sentit, però la música és bona.)
Otrosí. Determinar amb precisió una longitud, sobretot si es tracta d'una pròxima a zero, per medis astronòmics (culminacions, ocultacions, satèl·lits artificials, etc.) demana medis (òptica cara), i pràctica, tot el que el teu interlocutor no deu tenir. Crec que el millor és que compri algun mapa de categoria de la regió (com els del IGNE, l'escala s'ha de triar bé) i que interpoli sobre el terreny. Sembla que ja ho fet, però que insisteixi.
Ara, si té GPS, que no es preocupi.
Martí
Date: Mon, 26 Aug 96 14:32 EDT
From: Jerry Lodriguss
Subject: Re: copyright
...
Una darrera pregunta: Per què has posat aquell retrat teu mogut
a la teva pàgina? De fet, no puc evitar somriure cada cop que veig
el retrat d'algú encapçalant una pàgina "personal".
La vaig posar per fer-te somriure.
Jerry
Astrophotography Techniques and
Digital Enhancement in Photoshop Tips:
http://www.astropix.com
Sovint, rebo missatges que no puc respondre, perquè
manca el remitent:
Procureu indicar correctament la vostra adreça, si us plau.