Radioastronomia




 

Photo: George Stephan

Introducció a la Radioastronomia 

Malgrat que molts han sentit parlar de Radioastronomia, pocs comprenen bé els seus fonamens i les diferències amb l'astronomia òptica convencional. A "Basics of Radio Astronomy"  hi trobareu els textos redactats amb la finalitat de preparar als alumnes i mestres que empraran el radiotelescopi de 34 m de diàmetre cedit per la NASA a una fundació educativa. Estan en format PDF (Adobe Acrobat) i constitueixen una perfecta introducció per aquest tema.



Pla central de la Via Làctia prop de la
constel·lació Perseus
Distribució de l'hidrogen fred a la Via Làctia 

Radio mapa que mostra la distribució de l'hidrogen fred interestelar al braç espiral Perseus de la nostra galàxia. Es tracta de la matèria prima a partir de la qual es formen les estrelles.

Es va obtenir mitjançant el Dominion Radio Astrophysical Observatory canadenc (DRAO) i el Westerbork Synthesis Radio Telescope holandès (WRST, en verd). Una imatge infraroja obtinguda mitjançant l'Infrared Astronomical Satellite (IRAS, en rosa) ha estat superposada. El radio telescopi sintètic DRAO consta de 7 antenes situades a una via de 600 m de llarg. Es va emprar per detectar la feble radiació de 21 cm de llargada d'ona produïda per l'hidrogen atòmic amb una resolució d'1 minut d'arc.
 Gen. 00



 

Maig, 2000

Imatges de radar de l'asteroide 216 Kleopatra 

Imatges obtingudes mitjançant el radio telescopi de 305 m de diàmetre d'Arecibo (Puerto Rico). Pel seu color, es tracta d'un asteroide de classe M, és a dir, ric en metalls. Es troba al cinturó d'asteroides, entre les òrbites de Mart i Júpiter. Té 217 km de longitud i 94 d'amplada. Més que com un perill, caldria veure'l més aviat com un potencial recurs miner.

Goldstone

Arecibo

Imatges de radar de l'asteroide 1999 JM8

Es tracta d'un asteroide gran i de rotació lenta. La primera es va obtenir l'1 d'agost de 1999 des de Goldstone, amb una resolució vertical de 9 m/pixel. La segona es va obtenir el 5 d'agost de 1999 des d'Arecibo, quan estava a "només" 8,5 milions de km de la Terra (unes 22 vegades la distància a la Lluna). La resolució, de 15 m/pixel, és la millor obtinguda hores d'ara per un asteroide. 
Es veuen cràters d'impacte de tan sols 100 m de diàmetro i alguns de fins 1km. La densitat de cràters sugereix que la superfície és antiga, des del punt de vista geològic, i que no es tracta d'un fragment procedent d'un altre asteroide.
  • Radio Astronomers Spot Near-Earth Asteroid


  •  

    Un forat negre al centre de la galàxia M 87 

    Imatge en fals color dels 200.000 anys llum centrals de la galàxia M87, obtinguda mitjançant els radiotelescopis VLA per la llargada d'ona de 90 cm. Les bombolles de color groc i verd, anomenades ràdio-lóbuls, es pensa que poden haver estat produides por l'activitat d'un enorme forat negre situat al centre galàctic (la zona vermellosa). 

    CREDIT: F.N. Owen, J.A. Eliek and N.E. Kassim, National Radio Astronomy Observatory, Associated Universities, Inc.

    Forat negre i doll super-lumínic a M87 

    L'ús combinat de radiotelescopis d'Europa i d'Estats Units ha permès obtenir aquesta detallada imatge del centre de la galàxia M87. La resolució equival a la que proporcionaria un radiotelescopi amb el diàmetre de la Terra.
    The VLA and VLBA are instruments of the National Radio Astronomy Observatory, a facility of the National Science Foundation, operated under cooperative agreement by Associated Universities, Inc. The Space Telescope Science Institute is operated by the Association of Universities for Research in Astronomy, Inc. for NASA, under contract with NASA's Goddard Space Flight Center, Greenbelt, MD.