|
|
|
Tot seguit veuràs quina fou la trajectòria vital
i artística dels autors més importants de l'Avantguarda
catalana:
JOAN
SALVAT-PAPASSEIT
JOSEP
VICENÇ FOIX
JOAQUIM
FOLGUERA
JOSEP
M. JUNOY
SEBASTIÀ
SÁNCHEZ-JUAN
CARLES
SINDREU
JOSEP
M. LÓPEZ-PICÓ
SALVADOR
DALÍ
|
|
|
INFANTESA I ADOLESCÈNCIA
-Neix el 16 de maig de 1894 a Barcelona.
El llinatge del pare era tarragoní i el de la mare
tenia un remot origen oriental, potser gitano, perquè
es deia Elvira Papasseit Orovitx .Fou batejat un dia tempestuós
i el capellà va dir: "Nat amb aigua obstinada,
morirà amb foc potser...".Aquesta predicció
no va deixar mai tranquil.la la seva mare.En unes notes
autobiogràfiques del 1919, ell diu que el prendrà
el foc, "perquè un foc interior em consum".
L'enllaç dels seus cognoms amb guionet és
una opció personal del poeta. El dia del bateig
de Joan Salvat.-Papasseit també executaven set
anarquistes a Montjuïc -era el 21 de novembre de
1894-, entre els quals hi havia qui llançà
les dues bombes al Liceu.
-El pare era fogoner d´un vaixell de vapor (dit
Montevideo) de la Companyia Transatlàntica. No
sabia de lletra, treballava en el trajecte Barcelona-Cadis
i morí cremat en un accident el 1901, quan va caure
sobre les planxes del forn. Joan quedà orfe als
7 anys, amb un germà petit,Miquel, i una mare sense
diners.
-Va anar a viure a l´Asilo Naval Español,
instal.lat en diverses corbetes, al port de Barcelona,
fins als 12 anys, però hi va rebre poquíssima
formació. Després va anar d´intern
a una institució religiosa, fou aprenent d´adroguer,
treballà en un taller d´escultura religiosa
, i també de vigilant al moll de la fusta, restaurador
de caixes de núvia, llibreter, etc. per tal de
mantenir la família. També va anar a aprendre
escultura a la Llotja.
-En resum, va tenir una infantesa i adolescència
dures, per haver-se quedat orfe, i haver hagut de treballar
des de jove.
|
|
PRIMERA ETAPA: DE LA BOHÈMIA NEGRA
AL GORKIANO, 1911-1916
-El 1911 no té cap ofici, viu
en un lloc brut, visita una parada de llibres vells i
fa tertúlia amb alguns llibreters. Va a l´Ateneu
Enciclopèdic Popular i forma el primer grup contestatari:
Grup Antiflamenquista Pro-Cultura. Comença a contactar
amb anarquistes i socialistes, però acabarà
essent democràtic i catalanista combatiu.
-El 1912 comença a festejar amb Carme Eleuterio,
"moreneta i prima/ que sembla un palmó"
.
-El 1913 la tertúlia de llibreters passa a una
llibreria i ell devora obres de Gorki i Nietzsche. -De
1913 a 1914 va a classes de Jordi Rubió i coneix
Daniel Cardona, un dels dirigents més carismàtics
de l´independentisme radical.
-El 1914, entra a la revista Los Miserables, anarquista,
dirigida per dos bohemis que el fascinaran: Capdevila
i Samblancat. Freqüenten una tertúlia d´un
bar de la Rambla, el primer cabaret on es ballen tangos
i s´ensuma cocaïna, també hi ha timbes
de cartes, i entre els clients, prostitutes, enllustrabotes
i toreros fracassats, a més d´escriptors
i periodistes. Ell comença a escriure articles,
amb 20 anys, en castellà i amb el pseudònim
de "Gorkiano". S´afilia a les Joventuts
Socialistes, escriu per la revista del Partit Socialista
Obrer de Reus, Treballa de vigilant nocturn al port de
Barcelona.
-El 1916, per un article a Los Miserables, és
condemnat a dos mesos i un dia de presó. Col.labora
a revista Sabadell Federal, i escriu els primers
poemes en català . Entra a treballar, per mitjà
d´Eugeni d´Ors, a les Galeries Laietanes,
encarregat de la secció de llibreria.
|
|
SEGONA ETAPA: DEL REGENERACIONISME
A L´AVANTGUARDA ,1917-1918
-1917. Treu la revista Un enemic
del poble. Fulla de subversió espiritual (
el títol prové d´una obra dramàtica
d´Ibsen, i traurà 18 números en total)
i hi publica aforismes ("Mots propis"). Des
de la llibreria es relaciona amb Foix, Junoy, Folguera...
Va abandonant l´anarquisme i el socialisme i entra
en l´individualisme aristocràtic, segons
el model ibsenià, i en el nacionalisme. Escriu
per la revista Vell i nou, dedicada a la crítica
d´art, plenament noucentista. En tots els textos
de l'època es mostra optimista, utòpic,
sincer, exultant, aventurer...
A finals de 1917 publica el primer
poema: "Columna vertebral: sageta de foc",
on ataca la burgesia i defensa la provocació i
ruptura de l´avantguarda.Els seus primers poemes
seran programàtics ,en el sentit ideològic
i en el sentit estètic.
.-El 1918 es casa amb Carme Eleuterio,
tenint de padrins els pintors Torres-Garcia i S. Segura,
que era promotor de les Galeries Laietanes i protector
de Salvat. Surt un únic número d´una
seva revista Arc voltaic, futurista. Aquell mateix
estiu, després d´una grip, agafa la tuberculosi,
i això el farà anar a viure a cases vora
el mar, deixades pels seus amics, i a sanatoris a la muntanya,
durant sis anys.
|
|
TERCERA ÈPOCA. "POETAVANTGUARDISTACATALÀ"
, 1919-1924
-El 1919 neix la primera filla, Salomé.
Li dedica proses a una revista infantil, La Mainada, el
1921. Publica Concepte
de Poeta a la revista Mar Vella.
-Es fa editor, coneix Tomàs Garcès, X. Nogués,
J. Sunyer, Josep Mª López-Picó o Josep
Obiols, que li il.lustra llibres seus.
Publica el Manifest "Sóc jo, qui parlo
als joves" a Un enemic del poble i el
seu primer llibre: Poemes en ondes hertzianes.
-El 1920 va a París, col.labora a El Dia
,de Terrassa. Fa "Contra
els poetes amb minúscula. Primer manifest futurista
català". Li agrada dir-se amb un nom compost:
"poetavantguardistacatalà".
-El 1921- edita la revista Proa, la tercera de
les revistes salvatianes (2 números només).
Escriu per La Publicidad i La Revista. Segon
llibre: L´irradiador del port i les gavines,
subtitulat "Poemes d'avantguarda" perquè
conté elements del cubisme (recursos visuals, sintaxi
trencada) i del futurisme (màquines, agressivitat,
paraules en llibertat, tipografia diferents, etc. ) Escriu
quatre proses de Els nens de la meva escala a La
Mainada , on surt la seva filla Salomé de personatge.
Al desembre és internat a un sanatori de Guadarrama,al
nord de Madrid. Allà escriu Les conspiracions,
que apareixen el 1922 (recull de 8 poemes nacionalistes)
, La gesta dels estels (1922) també significa
un acostament al cançoner popular.
-El 1922,té la segona filla, Núria, que
morirà el 1924.Roman a sanatoris d´Andorra
i la Catalunya Nord. El poeta va afluixant els seus lligams
amb la realitat i, de manera correlativa, mitifica el
seu pòsit de records.
|
El 1925, Salvador Dalí fa una sèrie
de quadres sobre Venus i un mariner, en homenatge a Salvat
Papasseit. Aquí us en presentem tres.
|
ELS DARRERS ANYS
-El 1923 , ja està en la pell
i l´os i gairebé no té veu. Tot i
això ,el seu optimisme és estrany: desconnectat
i enyoradís, tendeix, per reacció, a un
optimisme exaltat i compensador i a l´essencialitat
més abstracta.
-El 1922 deia a Josep Mª López-Picó:
"Tot el secret d´aquest meu optimisme ve
, i no res més, de què jo he sofert molt.
A mida que he pogut lliurar-me de fatics he estimat la
vida i les coses del viure com un enamorat de primera
volada. I així em teniu avui a un Sanatori, però
amb un contentament de les coses que em volten que no
en sé parió en el meu record. I dels amics
que tinc". "Si veiéssiu, amic, quin llibre
d´optimisme és el meu llibre nou: és
com una cançó. Jo sento l´endemà
com una meravella, promesa que m´han fet i que no
em neguen mai." "Creure en la guerra perquè
és bo el combat!".
I llavors edita El
poema de la rosa als llavis , que és com
una aventura amorosa entre el poeta o mestre d'amor i
l'aprenenta, una noia verge, al llarg de 31 poemes. També
fa la cinquena prosa de Els nens de la meva escala i fa
el pròleg de La baralla, de Daniel Cardona.
A finals d´any se li fa l´antologia dels seus
poemes, amb pròleg de Junoy.
-El 1924, mor a 7 d'´agost, amb una mort revoltada
i desesperada,cridant "Amunt, amunt!"
com explica Xavier Nogués.Un altre amic seu, Josep
M. Junoy , diu que, al llit "tenia un meravellós
somriure impalpable, extra-terral" .La seva mare
es va passar tota la nit parlant al cadàver i cantant-li
cançons de bressol. En total, va viure escassament
30 anys.
-El 1925 Pòstumament, s´edita Óssa
Menor, el sisè llibre, que s'havia trobat a
sota del seu coixí mortuori i que duu per subtítol
"Fi dels poemes d'avantguarda".
|
|
En unes notes autobiogràfiques
de joventut, diu : "Sóc, com home de lletres,
d´imaginació escassa, més aviat elemental:
tot ho he vist o viscut". "No he escrit mai
sense mullar la ploma al cor, esbatanat". A una
carta a López-Picó diu: "hom ha
passat misèria, hom ha estat acollit a l´Asilo
Naval, hom ha fet vint oficis; sense pare, amb la mare
malalta; hom ha estat explotat d´una mala manera
que s´ha fet anarquista pels qui eixorquen la vida;
però estima i estima que només ploraria
d´estimar. I creu en Déu per´xò;
perquè hom pot estimar. Cada matí, en obrir
el balcó o la finestra, dóna gràcies
a Déu perquè això li és permès
encara un altre dia!"
No només era poeta, sinó
que volia projectar-se com a Poeta, i per això
va escriure tants manifestos.Salvat-Papasseit fou un home
visceral i aferrat obsessivament a la felicitat epicúria
que les pertites coses quotidianes li oferien.
|
|
|
|
|
BIOGRAFIA
Josep Vicenç Foix
(1893-1987) neix a Sarrià, quan encara era un poble
independent de Barcelona. És el mitjà de
tres germans. El pare era del Solsonès (del poble
de Lladurs, on també es vinculà el poeta
al llarg de la seva vida) i la mare del Bages. Va a l'escola
municipal on es fa molt amic de Josep Obiols, el pintor
noucentista. Va a la universitat a fer Dret, però
ho abandona per la creació literària. També
es dedica a la pastisseria familiar, però sense
posar-hi massa hores perquè prefereix escriure.Més
endavant es casaria i també es separaria, i mantingué
una vida privada reservada i ordenada: per exemple, sempre
anava pulcrament vestit i tenia un caràcter educat
i amable, però exigent i minuciós.
Primer escriu articles periodístics
i té una gran activitat política. Col.labora
en revistes com Terramar (1919-20) i Monitor
(1921-23). Participa en l'escissió de la Lliga,
que se separa per formar Acció Catalana el 1922
i escriu articles nacionalistes de sentiment radical,
recollits a Revolució catalanista (1934),
també redacta els catàlegs per a la primera
exposició de Joan Miró (1918) i Salvador
Dalí (1925). Aquest darrer any funda l'Aeroclub
de Catalunya.
Des de 1918 dirigeix Troços,
escriu a La Revista amb Riba, Folguera i altres,
amb qui fa tertúlia al Continental. El 1925 pren
part a la Revista de Poesia, dirigida per Marià
Manent. També a la revista surrealista per excel.lència,
l'Amic de les Arts, i a Quaderns de Poesia,
amb Garcès, Manent, Riba i Teixidor.
La Guerra Civil interromp la seva obra
i el franquisme el reté a casa seva, on, lentament
silenciosa, dóna llum a textos d'altíssima
qualitat. També està amb el grup Dau al
Set. Estiueja a Port de la Selva. Cap als anys 60 comença
a ser conegut i valorat i el 1961 és nomenat membre
de l'IEC. El 1964 publica la seva Obra Completa
poètica. Li atorguen el Premi d'Honor de les Lletres
catalanes el 1973, i el Premio Nacional de las Letras
Españolas el 1985. Mor als 94 anys.
|
|
OBRA ESCRITA
Comença a escriure força
tard: el 1917 publica algun poema en revistes, i el seu
primer llibre és Gertrudis, 1927. En el
parèntesi d'aquests 10 anys entre el primer poema
i el primer llibre, gesta la seva obra, introdueix i divulga
idees i moviments nous i adquireix prestigi intel.lectual.
Arriben els dadaistes i Picabia a Barcelona el 1917 i
ell escriu uns retrats literaris i els publica sota el
títol Catalans de 1918 (hi surten Carner,Fabra,
Riba,Folguera...). El 1918 dirigeix Troços,
revista fundada per Junoy, on publica autors futuristes,
tot i que ell pensava que eren més pictòrics
que literaris.
Col.labora a i la Publicitat on és redactor
de la pàgina cultural des de 1922 fins a 1936.
També escriu a Revista de poesia, on publica,
el 1925 "Algunes consideracion sobre literatura d'avantguarda",
on fa balanç del futurisme i reivindica el surrealisme,
nou moviment francès aleshores.
Tradueix també obres de Breton i Éluard,
presenta Miró i Dalí, i a la seva obra introdueix
tècniques surrealistes.
Després de la guerra civil apadrina encara el grup
Dau al Set, (formada per pintors quasi tots: Joan Ponç,
Antoni Tàpies, J.J. Tharats, Modest Cuixart i Joan
Brossa)
|
|
OBRA LITERÀRIA
Foix escriu en prosa (amb un llenguatge
metafòric, parlant de la realitat canviant que
transcendeix l'home ) i vers (amb una gran perfecció
formal, fent una meditació metafísica sobre
els problemes essencials de l'home). És un dels
màxims creadors de la llengua literària,
per la seva riquesa, bon coneixedor dels clàssics,
recupera també els autors medievals, introdueix
neologismes relacionats sobretot amb invents, etc.
PROSA
Els llibres en prosa poètica procedeixen d'un diari
personal que va datar el 1918, any que el va començar
a escriure. Consta de 365 proses breus que va anar publicant
en diversos llibres: Gertrudis (1927) i KRTU
(1932) presenten una escriptura automàtica surrealista,
i són narracions poètiques que visualitzen
estats de consciència per mitjà de metàfores.
El tema principal és l'empetitiment de la pròpia
personalitat. L'escenari de Gertrudis és
el Sarrià d'inicis de XX, amb la llengua popular
i culta, on presenta dos mons: el visible i l'ocult (el
darrer amb imatges oníriques). El tema de KRTU
és la violència, l'erotisme, la bipolaritat
atracció-repulsió. Presenta el desdoblament
de la personalitat producte de la condició humana
de l'home modern i la necessitat de escapar-se d'aquest
món amb el somni i l'inconscient. És un
llibre surrealista, futurista i cubista, però el
llibre comença amb un sonet de Petrarca.
"Diari 1918és el llibre següent,
de 1956 . Aquí incorpora el pensament metafísic
que ja apareix en la seva poesia.L'estrella d'en Perris
(1963), Darrer comunicat (1970) i Tocant a mà
(1972), reprenen el fil dels dos primers llibres però
de forma menys provocadora, més breu i més
narrativa i amb més perfecció formal.
|
|
POESIA
-El 1947, amb peu d'impremta de 1936,
surt el seu primer llibre de poemes, Sol,
i de dol. Es tracta
de 70 sonets, en decasíl.labs clàssics,
dividits en sis seccions, definides pel tema, cadascuna
introduïda per versos d'autors medeivals (trobadors
catalans i occitans, Roís de Corella i els stilnovisti).
És una poesia metafísica, a l'estil de Baudelaire,
Rimbaud, Carles Riba i els simbolistes. El tema és
la crisi de la idea de personalitat, la lluita entre sentits
i raó, entre realitat i absolut, i també
té poemes amorosos, lúdics i religiosos.
La llengua és arcaïtzant, l'estil és
eixut i condensat, però no és un llibre
tan hermètic com el següent.
-Les irreals omegues (1953) són 13 poems
llargs, introduïts per títols també
molt llargs que volen aclarir el contingut. La data de
cada poema és referent d'actituds col.lectives
de la història del país segons la visió
del poeta, amb anècdotes personals, imatges i motius
típics dèll, com les angoixes o les metamorfosis.
La mètrica és el vers lliure i combinacions
d'alexandrins i decasíl.labs.
-On he deixat les claus… (1953) té
els mateixos temes del llibre anterior però amb
un to joiós i amb elements de poesia popular.
-Desa aquests llibres al calaix de baix (1964)
parla de l'aventura de la creació literària,
però són poemes heterogenis perquè
pertanyen a diferents èpoques.
-Onze Nadals i un cap d'any (1960), aplega els
poemes de Nadal escrits entre 1947 i 1959, i són
12 poemes llargs, de quan qualitat, de temes nadalecs,
motius populars i metafísica latent.
Tambe té un parell de poemes esparsos no recollits
en volum, que són poesia ètica i de la millor:
"Tota amor és latent en l'altra amor",
dedicat a Joan XXIII i el seu afany renovador a partir
de l'exemple de Ramon llull; "Tots hi serem al
Port amb la Desconeguda", dedicat a la memòria
de Gabriel Ferrater, a partir d'una anècdota viscuda
en comú, on transcendeix el dolor per la mort d'
un amic.
|
|
ARTICULISTA POLÍTIC
Durant els anys 20- 30 fa articles on defensa l'iberisme
per recuperar l'entitat catalana en el marc d'una confederació
catalano-occitana.
Allò que no diu "La
Vanguardia" (1970) és un aplec de notícies
periodístiques fantasioses o iròniques.Igual
que Mots i maons o cascú el seu (1971).
|
|
 |
|
(1893-1919) Crític literari
i poeta, amb una producció minsa, fruit de la seva
mort abans d'hora,va ser traductor d'Apollinaire i Tristan
Tzara, de Tennyson, Maeterlinck, Reverdy o D'Annunzio etc.,
Joaquim Folguera va néixer a Santa Coloma de Cervelló,
Baix Llobregat, el 1893, i va morir a Barcelona, el1919,
molt jove, als 26 anys.
Incapacitat físicament per culpa
d'una greu malaltia, va abocar a la literatura una cultura
i una intel·ligència excepcionals. Fill
de Manuel Folguera i Duran, va escriure en diverses revistes
especialitzades, on va analitzar i divulgar els poetes
del seu temps, catalans i estrangers, al mateix temps
que impulsava els primers assaigs d'avantguarda a Catalunya.
|
Com a poeta va dur a terme una
obra de caire avantguardista, fent cal.ligrames per a les
revistes de Salvat-Papasseit, però també simbolista,
amb la figura d'Edgar Allan Poe a l'horitzó, ajudat
per les seves intenses lectures i per la seva tasca com
a traductor de poesia universal. La seva obra ve marcada
per la llarga malaltia i l'amor , en els poemes de Folguera,
no és cap goig sensual sinó una quimera idealista,
plena de lirisme innocent.
Va ser el fundador de La Revista, juntament amb Josep
M. López-Picó, on es concentren bona part
dels millors escriptors de començaments del segle
XX, Josep Maria López-Picó entre ells, Folguera
impulsa des de les Publicacions de La Revista els
assaigs d'avantguarda i situa els paràmetres de la
poesia noucentista en el seu llibre més recordat,
Les noves valors de la poesia catalana (1919). També
pertany a l'Associació Protectora de l'Ensenyança
Catalana, intervé en la Campanya de Biblioteques
Populars endegada per Eugeni d'Ors, i participa en el Projecte
de Ciutat-Jardí de Terramar, a Sitges. És
a dir, es vnculà amb la tasca cultural del noucentisme.
|
|
Moltes de les seves publicacions
van sortir de manera pòstuma, ja que en vida només
van veure la llum els Poemes de neguit (1915) i el
Poema espars (1917), a més de les seves col·laboracions,
nombroses i d'entre les més interessants de l'època,
a diaris i revistes, com ara Un Enemic del Poble, Trossos
o Renaixement. Tota la seva obra està reunida
definitivament el 1951, en les Poesies completes.
|
 |
|
Neix
el 1887 i es dedica a fer crítica d'art i a la
poesia avantguardista. Després de la guerra civil,
però, es torna un catòlic reaccionari.
La
seva obra es divideix en dues etapes que responen a dues
actituds estètiques i morals.
|
En
la primera etapa és avantguardista i introdueix
el cubisme . Escriu Arte y artistas (1912) i és
el primer a valorar el cubisme de Picasso.Els seus poemes
són cal.ligrames i collages. La seva Oda a Guynemer
(1915) -que era un pilot francès heroic, perquè
va morir en combat- està considerat un dels millors
poemes plàstics catalans i el primer cal.ligrama
avantguardista per tècnica i tema.Publica Poemes
& Cal.ligrames (1920), amb pròleg de G.
Apollinaire.
|
|
Cap
el 1920 té una forta crisi espiritual i es torna
un defensor de l'art clàssic. Comença a
fer haikús, que són 18 síl.labes
en tres versos, amb un kireji o element sorpresa al tercer
vers, que provenen del Japó i es centren en el
jo del poeta. Els recull a Amour et paysage (1920).
També
fa poemes en prosa, com El gris i el cadmi (1926)
|
|
 |
|
Sebastià Sánchez-Juan (Barcelona
1904 – 1974) va ser poeta i corrector d’estil.
Amic d’en Foix i d’en Dalí, va defensar
les posicions avantguardistes dels anys 20. Per exemple,
publicà el Segon manifest català futurista
el 1922, enlluernat per Joan Salvat-Papasseit. El
titula "Contra l'extensió del tifisme en literatura".
|
La seva trajectòria poètica
oscil.la entre l'avantguardisme del llibre Fluid
(1924), en la línia de l'ultraisme i el futurisme
i una línia més popular i tradicional, als
llibres Cua de gall (1929), Cançons i
poemes (1931) i Constel.lacions (1927) . Sol
fer sonet i haikús. Va ser
una persona molt catòlica que es va deixar enlluernar
en un primer moment pel franquisme, però en la
dècada del 50 tornà a publicar llibres en
català, encara que lluny de les teories d’avantguarda
que marquen la seva obra inicial. D’aquesta segona
època destaquen Principat del temps (1961)
i Escaiences (1974).
Amb motiu del centenari del seu naixement,
els seus fills han impulsat l’edició en dos
volums de la seva Poesia completa (2003) a l’editorial
Claret. També va exercir com a traductor de poesia
estrangera i va guanyar els Jocs Forals de Barcelona el
1936 i el Premi Ciutat de Barcelona de poesia el 1951.
|
|
 |
|
Carles Sindreu (1900-1974) fou narrador,poeta
i periodista esportiu. La seva obra té gràcia,
bon gust, enginy i sentit crític i aplica el futurisme
a temes quotidians.
|
Els seus tres primers llibres, Radiacions
i poemes, (1928), La Klaxon i el camí (1931)
i Darrera el vidre (1933) harmonitzen l'avantguardisme
amb l'ambient urbà de Barcelona i l'ambient rural
del Vallès.
|
|
Més endavant, el 1954, escriu una
novel.la costumista d'humor, El senyor Joanet del Guinardó.
|
 |
|
(Barcelona, 1886 - Barcelona, 1959)
Llicenciat en lletres, és un dels
màxims exponents del noucentisme, deixeble de Josep
Carner, mestre de Carles Riba i cofundador, amb Joaquim
Folguera, de La Revista i les 'Publicacions de
la Revista'. Fou alt empleat de la diputació
de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica
d'Amics del País. També fou membre de l'Institut
d'Estudis Catalans (1933).
|
Poeta d'essència intel·lectual,
la seva obra és plena de reflexions vers la família,
l'espectacle ciutadà, l'amistat i Déu. Membre
de l'Institut d'Estudis Catalans, dels seus escrits destaquen
'Turment-froment' (1910), 'Amor, senyor' (1912),
'L'ofrena' (1915), 'Elegia' (1925) i, sota la
influència de Dante, 'Invocació secular'
(1926).
|
Des de 1939 va accentuar la seva
religiositat poètica, amb 'Job' (1948). També
va ser responsable de la publicació de volums de
prosa periodística com 'Moralitats i pretextos'
(1917) o 'L'home del qual es parla' (1922). A
la postguerra la seva obra, en conjunt, abastà prop
de noranta títols,
|
 |
|
(Figueres, 1904 - Torre Galatea, 1989).
Pintor, guionista i escriptor. Des de molt jove s'interessa
per la pràctica de la pintura, però també
pels seus aspectes teòrics. El 1918 va fer la seva
primera exposició a Figueres i deu anys després
veuran la llum els primers textos escrits realment significatius,
com ara el Manifest Groc (1928) o els guions d'Un
chien andalou (1929) o L'âge d'or (1931).
|
Els seus contactes amb el surrealisme
francès i, molt especialment amb l'obra d'André
Breton el porten a publicar en aquesta llengua textos
com Le Surréalisme au service de la révolution
(1930) o La conquête de l'irrationnel (1935).
Més tard, durant la seva època als EUA,
veuen la llum la novel·la Hidden Faces (1942)
o la seva autobiografia, The Secret Life of Salvador
Dalí (1942). També va escriure llibres
sobre pintura, Fifty Secrets of Magic Craftsmanship
(1948) i assaigs com Le mithe tragique de l'Angelus
de Millet (1963).
|
|
Dalí fa proses oníriques,
simbòliques, líriques, a mig camí
de l´autobiografia inventada, descrivint objectes
industrials, o naturals en putrefacció. Dalí
fou el surrealista més agressiu: defensava la supressió
de l'arqueologia artística i del folklorisme..
|
Va escriure la seva obra en diverses llengües
-català, anglès, francès-, de vegades
fent estranyes barreges de gran força expressiva.
El 1995 l'editorial Quaderns Crema de Barcelona va publicar
un llibre, L'alliberament dels dits, amb la seva
Obra Catalana Completa.
|
|
|
