Tot seguit veuràs quina fou la trajectòria vital i artística dels autors més importants de l'Avantguarda catalana:

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

JOSEP VICENÇ FOIX

JOAQUIM FOLGUERA

JOSEP M. JUNOY

SEBASTIÀ SÁNCHEZ-JUAN

CARLES SINDREU

JOSEP M. LÓPEZ-PICÓ

SALVADOR DALÍ

INFANTESA I ADOLESCÈNCIA

-Neix el 16 de maig de 1894 a Barcelona. El llinatge del pare era tarragoní i el de la mare tenia un remot origen oriental, potser gitano, perquè es deia Elvira Papasseit Orovitx .Fou batejat un dia tempestuós i el capellà va dir: "Nat amb aigua obstinada, morirà amb foc potser...".Aquesta predicció no va deixar mai tranquil.la la seva mare.En unes notes autobiogràfiques del 1919, ell diu que el prendrà el foc, "perquè un foc interior em consum". L'enllaç dels seus cognoms amb guionet és una opció personal del poeta. El dia del bateig de Joan Salvat.-Papasseit també executaven set anarquistes a Montjuïc -era el 21 de novembre de 1894-, entre els quals hi havia qui llançà les dues bombes al Liceu.
-El pare era fogoner d´un vaixell de vapor (dit Montevideo) de la Companyia Transatlàntica. No sabia de lletra, treballava en el trajecte Barcelona-Cadis i morí cremat en un accident el 1901, quan va caure sobre les planxes del forn. Joan quedà orfe als 7 anys, amb un germà petit,Miquel, i una mare sense diners.
-Va anar a viure a l´Asilo Naval Español, instal.lat en diverses corbetes, al port de Barcelona, fins als 12 anys, però hi va rebre poquíssima formació. Després va anar d´intern a una institució religiosa, fou aprenent d´adroguer, treballà en un taller d´escultura religiosa , i també de vigilant al moll de la fusta, restaurador de caixes de núvia, llibreter, etc. per tal de mantenir la família. També va anar a aprendre escultura a la Llotja.
-En resum, va tenir una infantesa i adolescència dures, per haver-se quedat orfe, i haver hagut de treballar des de jove.


PRIMERA ETAPA: DE LA BOHÈMIA NEGRA AL GORKIANO, 1911-1916

-El 1911 no té cap ofici, viu en un lloc brut, visita una parada de llibres vells i fa tertúlia amb alguns llibreters. Va a l´Ateneu Enciclopèdic Popular i forma el primer grup contestatari: Grup Antiflamenquista Pro-Cultura. Comença a contactar amb anarquistes i socialistes, però acabarà essent democràtic i catalanista combatiu.
-El 1912 comença a festejar amb Carme Eleuterio, "moreneta i prima/ que sembla un palmó" .
-El 1913 la tertúlia de llibreters passa a una llibreria i ell devora obres de Gorki i Nietzsche. -De 1913 a 1914 va a classes de Jordi Rubió i coneix Daniel Cardona, un dels dirigents més carismàtics de l´independentisme radical.
-El 1914, entra a la revista Los Miserables, anarquista, dirigida per dos bohemis que el fascinaran: Capdevila i Samblancat. Freqüenten una tertúlia d´un bar de la Rambla, el primer cabaret on es ballen tangos i s´ensuma cocaïna, també hi ha timbes de cartes, i entre els clients, prostitutes, enllustrabotes i toreros fracassats, a més d´escriptors i periodistes. Ell comença a escriure articles, amb 20 anys, en castellà i amb el pseudònim de "Gorkiano". S´afilia a les Joventuts Socialistes, escriu per la revista del Partit Socialista Obrer de Reus, Treballa de vigilant nocturn al port de Barcelona.
-El 1916, per un article a Los Miserables, és condemnat a dos mesos i un dia de presó. Col.labora a revista Sabadell Federal, i escriu els primers poemes en català . Entra a treballar, per mitjà d´Eugeni d´Ors, a les Galeries Laietanes, encarregat de la secció de llibreria.

 

SEGONA ETAPA: DEL REGENERACIONISME A L´AVANTGUARDA ,1917-1918

-1917. Treu la revista Un enemic del poble. Fulla de subversió espiritual ( el títol prové d´una obra dramàtica d´Ibsen, i traurà 18 números en total) i hi publica aforismes ("Mots propis"). Des de la llibreria es relaciona amb Foix, Junoy, Folguera... Va abandonant l´anarquisme i el socialisme i entra en l´individualisme aristocràtic, segons el model ibsenià, i en el nacionalisme. Escriu per la revista Vell i nou, dedicada a la crítica d´art, plenament noucentista. En tots els textos de l'època es mostra optimista, utòpic, sincer, exultant, aventurer...

A finals de 1917 publica el primer poema: "Columna vertebral: sageta de foc", on ataca la burgesia i defensa la provocació i ruptura de l´avantguarda.Els seus primers poemes seran programàtics ,en el sentit ideològic i en el sentit estètic.

.-El 1918 es casa amb Carme Eleuterio, tenint de padrins els pintors Torres-Garcia i S. Segura, que era promotor de les Galeries Laietanes i protector de Salvat. Surt un únic número d´una seva revista Arc voltaic, futurista. Aquell mateix estiu, després d´una grip, agafa la tuberculosi, i això el farà anar a viure a cases vora el mar, deixades pels seus amics, i a sanatoris a la muntanya, durant sis anys.

TERCERA ÈPOCA. "POETAVANTGUARDISTACATALÀ" , 1919-1924

-El 1919 neix la primera filla, Salomé. Li dedica proses a una revista infantil, La Mainada, el 1921. Publica Concepte de Poeta a la revista Mar Vella.
-Es fa editor, coneix Tomàs Garcès, X. Nogués, J. Sunyer, Josep Mª López-Picó o Josep Obiols, que li il.lustra llibres seus.
Publica el Manifest "Sóc jo, qui parlo als joves" a Un enemic del poble i el seu primer llibre: Poemes en ondes hertzianes.
-El 1920 va a París, col.labora a El Dia ,de Terrassa. Fa "Contra els poetes amb minúscula. Primer manifest futurista català". Li agrada dir-se amb un nom compost: "poetavantguardistacatalà".
-El 1921- edita la revista Proa, la tercera de les revistes salvatianes (2 números només). Escriu per La Publicidad i La Revista. Segon llibre: L´irradiador del port i les gavines, subtitulat "Poemes d'avantguarda" perquè conté elements del cubisme (recursos visuals, sintaxi trencada) i del futurisme (màquines, agressivitat, paraules en llibertat, tipografia diferents, etc. ) Escriu quatre proses de Els nens de la meva escala a La Mainada , on surt la seva filla Salomé de personatge. Al desembre és internat a un sanatori de Guadarrama,al nord de Madrid. Allà escriu Les conspiracions, que apareixen el 1922 (recull de 8 poemes nacionalistes) , La gesta dels estels (1922) també significa un acostament al cançoner popular.
-El 1922,té la segona filla, Núria, que morirà el 1924.Roman a sanatoris d´Andorra i la Catalunya Nord. El poeta va afluixant els seus lligams amb la realitat i, de manera correlativa, mitifica el seu pòsit de records.

El 1925, Salvador Dalí fa una sèrie de quadres sobre Venus i un mariner, en homenatge a Salvat Papasseit. Aquí us en presentem tres.

ELS DARRERS ANYS

-El 1923 , ja està en la pell i l´os i gairebé no té veu. Tot i això ,el seu optimisme és estrany: desconnectat i enyoradís, tendeix, per reacció, a un optimisme exaltat i compensador i a l´essencialitat més abstracta.

-El 1922 deia a Josep Mª López-Picó: "Tot el secret d´aquest meu optimisme ve , i no res més, de què jo he sofert molt. A mida que he pogut lliurar-me de fatics he estimat la vida i les coses del viure com un enamorat de primera volada. I així em teniu avui a un Sanatori, però amb un contentament de les coses que em volten que no en sé parió en el meu record. I dels amics que tinc". "Si veiéssiu, amic, quin llibre d´optimisme és el meu llibre nou: és com una cançó. Jo sento l´endemà com una meravella, promesa que m´han fet i que no em neguen mai." "Creure en la guerra perquè és bo el combat!".

I llavors edita El poema de la rosa als llavis , que és com una aventura amorosa entre el poeta o mestre d'amor i l'aprenenta, una noia verge, al llarg de 31 poemes. També fa la cinquena prosa de Els nens de la meva escala i fa el pròleg de La baralla, de Daniel Cardona. A finals d´any se li fa l´antologia dels seus poemes, amb pròleg de Junoy.
-El 1924, mor a 7 d'´agost, amb una mort revoltada i desesperada,cridant "Amunt, amunt!" com explica Xavier Nogués.Un altre amic seu, Josep M. Junoy , diu que, al llit "tenia un meravellós somriure impalpable, extra-terral" .La seva mare es va passar tota la nit parlant al cadàver i cantant-li cançons de bressol. En total, va viure escassament 30 anys.
-El 1925 Pòstumament, s´edita Óssa Menor, el sisè llibre, que s'havia trobat a sota del seu coixí mortuori i que duu per subtítol "Fi dels poemes d'avantguarda".

En unes notes autobiogràfiques de joventut, diu : "Sóc, com home de lletres, d´imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist o viscut". "No he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat". A una carta a López-Picó diu: "hom ha passat misèria, hom ha estat acollit a l´Asilo Naval, hom ha fet vint oficis; sense pare, amb la mare malalta; hom ha estat explotat d´una mala manera que s´ha fet anarquista pels qui eixorquen la vida; però estima i estima que només ploraria d´estimar. I creu en Déu per´xò; perquè hom pot estimar. Cada matí, en obrir el balcó o la finestra, dóna gràcies a Déu perquè això li és permès encara un altre dia!"

No només era poeta, sinó que volia projectar-se com a Poeta, i per això va escriure tants manifestos.Salvat-Papasseit fou un home visceral i aferrat obsessivament a la felicitat epicúria que les pertites coses quotidianes li oferien.

 

BIOGRAFIA

Josep Vicenç Foix (1893-1987) neix a Sarrià, quan encara era un poble independent de Barcelona. És el mitjà de tres germans. El pare era del Solsonès (del poble de Lladurs, on també es vinculà el poeta al llarg de la seva vida) i la mare del Bages. Va a l'escola municipal on es fa molt amic de Josep Obiols, el pintor noucentista. Va a la universitat a fer Dret, però ho abandona per la creació literària. També es dedica a la pastisseria familiar, però sense posar-hi massa hores perquè prefereix escriure.Més endavant es casaria i també es separaria, i mantingué una vida privada reservada i ordenada: per exemple, sempre anava pulcrament vestit i tenia un caràcter educat i amable, però exigent i minuciós.

Primer escriu articles periodístics i té una gran activitat política. Col.labora en revistes com Terramar (1919-20) i Monitor (1921-23). Participa en l'escissió de la Lliga, que se separa per formar Acció Catalana el 1922 i escriu articles nacionalistes de sentiment radical, recollits a Revolució catalanista (1934), també redacta els catàlegs per a la primera exposició de Joan Miró (1918) i Salvador Dalí (1925). Aquest darrer any funda l'Aeroclub de Catalunya.

Des de 1918 dirigeix Troços, escriu a La Revista amb Riba, Folguera i altres, amb qui fa tertúlia al Continental. El 1925 pren part a la Revista de Poesia, dirigida per Marià Manent. També a la revista surrealista per excel.lència, l'Amic de les Arts, i a Quaderns de Poesia, amb Garcès, Manent, Riba i Teixidor.

La Guerra Civil interromp la seva obra i el franquisme el reté a casa seva, on, lentament silenciosa, dóna llum a textos d'altíssima qualitat. També està amb el grup Dau al Set. Estiueja a Port de la Selva. Cap als anys 60 comença a ser conegut i valorat i el 1961 és nomenat membre de l'IEC. El 1964 publica la seva Obra Completa poètica. Li atorguen el Premi d'Honor de les Lletres catalanes el 1973, i el Premio Nacional de las Letras Españolas el 1985. Mor als 94 anys.

 

 

 

 

OBRA ESCRITA

Comença a escriure força tard: el 1917 publica algun poema en revistes, i el seu primer llibre és Gertrudis, 1927. En el parèntesi d'aquests 10 anys entre el primer poema i el primer llibre, gesta la seva obra, introdueix i divulga idees i moviments nous i adquireix prestigi intel.lectual.
Arriben els dadaistes i Picabia a Barcelona el 1917 i ell escriu uns retrats literaris i els publica sota el títol Catalans de 1918 (hi surten Carner,Fabra, Riba,Folguera...). El 1918 dirigeix Troços, revista fundada per Junoy, on publica autors futuristes, tot i que ell pensava que eren més pictòrics que literaris.
Col.labora a i la Publicitat on és redactor de la pàgina cultural des de 1922 fins a 1936. També escriu a Revista de poesia, on publica, el 1925 "Algunes consideracion sobre literatura d'avantguarda", on fa balanç del futurisme i reivindica el surrealisme, nou moviment francès aleshores.
Tradueix també obres de Breton i Éluard, presenta Miró i Dalí, i a la seva obra introdueix tècniques surrealistes.
Després de la guerra civil apadrina encara el grup Dau al Set, (formada per pintors quasi tots: Joan Ponç, Antoni Tàpies, J.J. Tharats, Modest Cuixart i Joan Brossa)

OBRA LITERÀRIA

Foix escriu en prosa (amb un llenguatge metafòric, parlant de la realitat canviant que transcendeix l'home ) i vers (amb una gran perfecció formal, fent una meditació metafísica sobre els problemes essencials de l'home). És un dels màxims creadors de la llengua literària, per la seva riquesa, bon coneixedor dels clàssics, recupera també els autors medievals, introdueix neologismes relacionats sobretot amb invents, etc.


PROSA


Els llibres en prosa poètica procedeixen d'un diari personal que va datar el 1918, any que el va començar a escriure. Consta de 365 proses breus que va anar publicant en diversos llibres: Gertrudis (1927) i KRTU (1932) presenten una escriptura automàtica surrealista, i són narracions poètiques que visualitzen estats de consciència per mitjà de metàfores. El tema principal és l'empetitiment de la pròpia personalitat. L'escenari de Gertrudis és el Sarrià d'inicis de XX, amb la llengua popular i culta, on presenta dos mons: el visible i l'ocult (el darrer amb imatges oníriques). El tema de KRTU és la violència, l'erotisme, la bipolaritat atracció-repulsió. Presenta el desdoblament de la personalitat producte de la condició humana de l'home modern i la necessitat de escapar-se d'aquest món amb el somni i l'inconscient. És un llibre surrealista, futurista i cubista, però el llibre comença amb un sonet de Petrarca.
"Diari 1918és el llibre següent, de 1956 . Aquí incorpora el pensament metafísic que ja apareix en la seva poesia.L'estrella d'en Perris (1963), Darrer comunicat (1970) i Tocant a mà (1972), reprenen el fil dels dos primers llibres però de forma menys provocadora, més breu i més narrativa i amb més perfecció formal.

 

POESIA

-El 1947, amb peu d'impremta de 1936, surt el seu primer llibre de poemes, Sol, i de dol. Es tracta de 70 sonets, en decasíl.labs clàssics, dividits en sis seccions, definides pel tema, cadascuna introduïda per versos d'autors medeivals (trobadors catalans i occitans, Roís de Corella i els stilnovisti). És una poesia metafísica, a l'estil de Baudelaire, Rimbaud, Carles Riba i els simbolistes. El tema és la crisi de la idea de personalitat, la lluita entre sentits i raó, entre realitat i absolut, i també té poemes amorosos, lúdics i religiosos.
La llengua és arcaïtzant, l'estil és eixut i condensat, però no és un llibre tan hermètic com el següent.
-Les irreals omegues (1953) són 13 poems llargs, introduïts per títols també molt llargs que volen aclarir el contingut. La data de cada poema és referent d'actituds col.lectives de la història del país segons la visió del poeta, amb anècdotes personals, imatges i motius típics dèll, com les angoixes o les metamorfosis. La mètrica és el vers lliure i combinacions d'alexandrins i decasíl.labs.
-On he deixat les claus… (1953) té els mateixos temes del llibre anterior però amb un to joiós i amb elements de poesia popular.
-Desa aquests llibres al calaix de baix (1964) parla de l'aventura de la creació literària, però són poemes heterogenis perquè pertanyen a diferents èpoques.
-Onze Nadals i un cap d'any (1960), aplega els poemes de Nadal escrits entre 1947 i 1959, i són 12 poemes llargs, de quan qualitat, de temes nadalecs, motius populars i metafísica latent.
Tambe té un parell de poemes esparsos no recollits en volum, que són poesia ètica i de la millor: "Tota amor és latent en l'altra amor", dedicat a Joan XXIII i el seu afany renovador a partir de l'exemple de Ramon llull; "Tots hi serem al Port amb la Desconeguda", dedicat a la memòria de Gabriel Ferrater, a partir d'una anècdota viscuda en comú, on transcendeix el dolor per la mort d' un amic.

 

 

 

ARTICULISTA POLÍTIC


Durant els anys 20- 30 fa articles on defensa l'iberisme per recuperar l'entitat catalana en el marc d'una confederació catalano-occitana.

Allò que no diu "La Vanguardia" (1970) és un aplec de notícies periodístiques fantasioses o iròniques.Igual que Mots i maons o cascú el seu (1971).

 

(1893-1919) Crític literari i poeta, amb una producció minsa, fruit de la seva mort abans d'hora,va ser traductor d'Apollinaire i Tristan Tzara, de Tennyson, Maeterlinck, Reverdy o D'Annunzio etc., Joaquim Folguera va néixer a Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, el 1893, i va morir a Barcelona, el1919, molt jove, als 26 anys.

Incapacitat físicament per culpa d'una greu malaltia, va abocar a la literatura una cultura i una intel·ligència excepcionals. Fill de Manuel Folguera i Duran, va escriure en diverses revistes especialitzades, on va analitzar i divulgar els poetes del seu temps, catalans i estrangers, al mateix temps que impulsava els primers assaigs d'avantguarda a Catalunya.

Com a poeta va dur a terme una obra de caire avantguardista, fent cal.ligrames per a les revistes de Salvat-Papasseit, però també simbolista, amb la figura d'Edgar Allan Poe a l'horitzó, ajudat per les seves intenses lectures i per la seva tasca com a traductor de poesia universal. La seva obra ve marcada per la llarga malaltia i l'amor , en els poemes de Folguera, no és cap goig sensual sinó una quimera idealista, plena de lirisme innocent.
Va ser el fundador de La Revista, juntament amb Josep M. López-Picó, on es concentren bona part dels millors escriptors de començaments del segle XX, Josep Maria López-Picó entre ells, Folguera impulsa des de les Publicacions de La Revista els assaigs d'avantguarda i situa els paràmetres de la poesia noucentista en el seu llibre més recordat, Les noves valors de la poesia catalana (1919). També pertany a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, intervé en la Campanya de Biblioteques Populars endegada per Eugeni d'Ors, i participa en el Projecte de Ciutat-Jardí de Terramar, a Sitges. És a dir, es vnculà amb la tasca cultural del noucentisme.
Moltes de les seves publicacions van sortir de manera pòstuma, ja que en vida només van veure la llum els Poemes de neguit (1915) i el Poema espars (1917), a més de les seves col·laboracions, nombroses i d'entre les més interessants de l'època, a diaris i revistes, com ara Un Enemic del Poble, Trossos o Renaixement. Tota la seva obra està reunida definitivament el 1951, en les Poesies completes.

 

Neix el 1887 i es dedica a fer crítica d'art i a la poesia avantguardista. Després de la guerra civil, però, es torna un catòlic reaccionari.

La seva obra es divideix en dues etapes que responen a dues actituds estètiques i morals.

En la primera etapa és avantguardista i introdueix el cubisme . Escriu Arte y artistas (1912) i és el primer a valorar el cubisme de Picasso.Els seus poemes són cal.ligrames i collages. La seva Oda a Guynemer (1915) -que era un pilot francès heroic, perquè va morir en combat- està considerat un dels millors poemes plàstics catalans i el primer cal.ligrama avantguardista per tècnica i tema.Publica Poemes & Cal.ligrames (1920), amb pròleg de G. Apollinaire.

Cap el 1920 té una forta crisi espiritual i es torna un defensor de l'art clàssic. Comença a fer haikús, que són 18 síl.labes en tres versos, amb un kireji o element sorpresa al tercer vers, que provenen del Japó i es centren en el jo del poeta. Els recull a Amour et paysage (1920).

També fa poemes en prosa, com El gris i el cadmi (1926)

 

Sebastià Sánchez-Juan (Barcelona 1904 – 1974) va ser poeta i corrector d’estil. Amic d’en Foix i d’en Dalí, va defensar les posicions avantguardistes dels anys 20. Per exemple, publicà el Segon manifest català futurista el 1922, enlluernat per Joan Salvat-Papasseit. El titula "Contra l'extensió del tifisme en literatura".

La seva trajectòria poètica oscil.la entre l'avantguardisme del llibre Fluid (1924), en la línia de l'ultraisme i el futurisme i una línia més popular i tradicional, als llibres Cua de gall (1929), Cançons i poemes (1931) i Constel.lacions (1927) . Sol fer sonet i haikús. Va ser una persona molt catòlica que es va deixar enlluernar en un primer moment pel franquisme, però en la dècada del 50 tornà a publicar llibres en català, encara que lluny de les teories d’avantguarda que marquen la seva obra inicial. D’aquesta segona època destaquen Principat del temps (1961) i Escaiences (1974).

Amb motiu del centenari del seu naixement, els seus fills han impulsat l’edició en dos volums de la seva Poesia completa (2003) a l’editorial Claret. També va exercir com a traductor de poesia estrangera i va guanyar els Jocs Forals de Barcelona el 1936 i el Premi Ciutat de Barcelona de poesia el 1951.

 

Carles Sindreu (1900-1974) fou narrador,poeta i periodista esportiu. La seva obra té gràcia, bon gust, enginy i sentit crític i aplica el futurisme a temes quotidians.

Els seus tres primers llibres, Radiacions i poemes, (1928), La Klaxon i el camí (1931) i Darrera el vidre (1933) harmonitzen l'avantguardisme amb l'ambient urbà de Barcelona i l'ambient rural del Vallès.

Més endavant, el 1954, escriu una novel.la costumista d'humor, El senyor Joanet del Guinardó.

 

(Barcelona, 1886 - Barcelona, 1959) Llicenciat en lletres, és un dels màxims exponents del noucentisme, deixeble de Josep Carner, mestre de Carles Riba i cofundador, amb Joaquim Folguera, de La Revista i les 'Publicacions de la Revista'. Fou alt empleat de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d'Amics del País. També fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1933).
Poeta d'essència intel·lectual, la seva obra és plena de reflexions vers la família, l'espectacle ciutadà, l'amistat i Déu. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, dels seus escrits destaquen 'Turment-froment' (1910), 'Amor, senyor' (1912), 'L'ofrena' (1915), 'Elegia' (1925) i, sota la influència de Dante, 'Invocació secular' (1926).
Des de 1939 va accentuar la seva religiositat poètica, amb 'Job' (1948). També va ser responsable de la publicació de volums de prosa periodística com 'Moralitats i pretextos' (1917) o 'L'home del qual es parla' (1922). A la postguerra la seva obra, en conjunt, abastà prop de noranta títols,

 

(Figueres, 1904 - Torre Galatea, 1989). Pintor, guionista i escriptor. Des de molt jove s'interessa per la pràctica de la pintura, però també pels seus aspectes teòrics. El 1918 va fer la seva primera exposició a Figueres i deu anys després veuran la llum els primers textos escrits realment significatius, com ara el Manifest Groc (1928) o els guions d'Un chien andalou (1929) o L'âge d'or (1931).

Els seus contactes amb el surrealisme francès i, molt especialment amb l'obra d'André Breton el porten a publicar en aquesta llengua textos com Le Surréalisme au service de la révolution (1930) o La conquête de l'irrationnel (1935). Més tard, durant la seva època als EUA, veuen la llum la novel·la Hidden Faces (1942) o la seva autobiografia, The Secret Life of Salvador Dalí (1942). També va escriure llibres sobre pintura, Fifty Secrets of Magic Craftsmanship (1948) i assaigs com Le mithe tragique de l'Angelus de Millet (1963).

Dalí fa proses oníriques, simbòliques, líriques, a mig camí de l´autobiografia inventada, descrivint objectes industrials, o naturals en putrefacció. Dalí fou el surrealista més agressiu: defensava la supressió de l'arqueologia artística i del folklorisme..

Va escriure la seva obra en diverses llengües -català, anglès, francès-, de vegades fent estranyes barreges de gran força expressiva. El 1995 l'editorial Quaderns Crema de Barcelona va publicar un llibre, L'alliberament dels dits, amb la seva Obra Catalana Completa.