Avaluació inicial

A. Cliqueu la idea correcta sobre el període de la Segona República:  

La majoria del burgesos eren catòlics i molts dels obrers eren anticlericals.

2. El caciquisme i el frau electoral continuaven vigents durant el període republicà.
3. Manuel Azaña va ser el president del govern central durant el període 1931-1936.
4. Les dones tenien dret de vot des de la I República.
5. El govern  de la Generalitat va estar presidit pel mateix partit durant tota la II República.
6. En les eleccions de 1931 van votar per primera vegada les dones.
7. Tots els partits republicans eren revolucionaris.
8. Cambó era un important líder republicà català .
9. Els partits republicans eren revolucionaris, anticapitalistes i antidemòcrates.
10. La II República va aconseguir consolidar definitivament  la democràcia.
    
    solucions

B. Digues què saps de: Lerroux    Gil Robles    Azaña   Alcalá Zamora La Reforma agrària de la República El feixisme

INTRODUCCIÓ
                                                                                                                                                             castellano

El bienni reformista (juny 1931- novembre33)
                                                                                                                                                                castellano

Exercicis

•Estudieu la cojuntura econòmica dels anys trenta.

•Observeu els quadres següents i responeu les qüestions:

Comerç exterior espanyol (en milions de pessetes)
Any             Exportacions           Importacions
1930               2305,4                       2447,5
1931                 965,0                       1175,8
1932                 742,1                         975,6
1933                 671,8                         836,6
1934                 611,9                         855,0
     1935                 585,7                         875,0    
                                                                                                                    

      L'atur  a  Espanya
          Anys              Nombre de desocupats
1931                          500.000
1933                          619.000
1934                          703.000
         1935                          696.990        
                                                                                                                                     

1. Descriviu les dades dels quadres i situeu-les en el seu context històric.
2. Expliqueu les causes de les dades que reflecteixen els quadres i expliqueu les seves conseqüències  socials i polítiques.
3. Comenteu els aspectes bàsics de la situació econòmica espanyola en el període que correspon als quadres.
4. Es podria dir que la repercussió de la crisi mundial va ser molt forta a Espanya?. Raoneu la resposta.

•Estudieu el bienni reformista

•Llegiu el text següent:

              Se conmemora  -o, mejor dicho, se recuerda con mayor o menor fortuna- a lo largo de este año el 75 aniversario de diversos acontecimientos relacionados con la Segunda República española, aquel régimen proclamado «la más alegre mañana de abril» (Fernando Fernán-Gómez) en medio de una gran fiesta popular, que llegó a suscitar un júbilo y una convergencia de aspiraciones desconocidas hasta entonces en la historia española contemporánea. Tan desconocidas como posiblemente desmedidas: se crearon grandes expectativas para una sociedad surcada de profundas desigualdades sociales, económicas y territoriales, políticamente atrasada, y todo ello desde una precaria base real, quizá lo que Manuel Tuñón de Lara calificó como «una ensoñación colectiva». Y, sin embargo, merece la pena recordar que la proclamación de la República dio origen a la apertura de un proceso constituyente, culminado con la aprobación de la Constitución de 1931, un texto novedoso y modernizante, que debía aplicarse sobre un país atrasado política y económicamente, aunque atravesara un momento culturalmente brillante, aquejado de profundos conflictos sociales e ideológicos y sin verdadera cultura democrática. A la postre, un texto que se hizo acreedor a no caer en el olvido por sus elementos innovadores (democracia constitucional, laicismo, derechos y libertades de los ciudadanos, etc.), su modernidad y su valentía para afrontar problemas enquistados en la historia española: uno de ellos, sin duda, la organización territorial del poder estatal o, dicho de otra forma, la articulación en el conjunto de España de comunidades diferenciadas con aspiraciones de autogobierno. Precisamente una de las novedades más importantes de la Constitución de 1931 fue su intento de resolver el llamado «problema regional», que se presentó ante las Cortes constituyentes –aunque fuera mucho más amplio– como la «cuestión catalana». Para ello, de entrada, el artículo 1 definía la República como un «Estado integral, compatible con la autonomía de los municipios y las regiones». Se acuñaba así un nuevo concepto, el «Estado integral», que en realidad era un compromiso entre los defensores del federalismo y del Estado unitario y que, como explicó Jiménez de Asúa, en el discurso de presentación del proyecto constitucional, aspiraba a convertirse en «un gran Estado integral, en el que sean compatibles, junto a la gran España, las regiones, y haciendo posible, en este sistema integral, que cada una de las regiones reciba la autonomía que merece por su grado de cultura y progreso».
           Hoy sabemos que no fue precisamente fácil la puesta en marcha de este novedoso intento descentralizador del Estado español: con ciertas dificultades se puso en marcha el Estatuto catalán (1932); el Estatuto vasco sólo consiguió entrar en vigor iniciada la Guerra Civil (1936); y posteriormente el gallego, aunque plebiscitado favorablemente, ni siquiera lograría estar vigente.                                                

                                   Manuel Contreras Casado (Catedrático de Derecho Constitucional en la Universidad  de Zaragoza).
                                   La  emoción catalana de Manuel Azaña, 2006

•Llegiu el text i responeu les qüestions:

         A partir de 1931 el sistema político-institucional español experimentó una rápida y profunda renovación democrática. Funcionaron las libertades, se sentaron las bases de un sistema de partidos, se inició la descentralización, se reformaron los aparatos del Estado más anquilosados (como el Ejército), se intentó una nueva organización de las relaciones Estado-Iglesia, se iniciaron profundas reformas de estructura para romper el poder de la oligarquía, como la reforma agraria.
            Pero tampoco entonces se pudo estabilizar el sistema. La reacción de las clases dominantes precipitó al país en la inestabilidad primero y en la guerra civil después. Las fuerzas populares no tuvieron la dirección ni la organización suficientes para impedirlo, para estabilizar la democracia i avanzar después a partir de esa estabilización.
            Pero nada muestra mejor la importancia de los progresos realizados por la democracia bajo la II República que la tremenda violencia que tuvieron que utilizar las clases dominantes para destrozarla.
            En los otros intentos democráticos de la historia constitucional, la oligarquía recuperó la hegemonía política mediante simples pronunciamientos minoritarios. En 1936, las clases dominantes tuvieron que recurrir a una guerra de tres años, a una represión masiva e implacable y a la instauración de una severísima dictadura militar que llevó a un grado hasta entonces nunca alcanzado el autoritarismo, el centralismo, la concentración de poderes y la marginación violenta de las clases populares.

                                                                                   Solé Tura, J. Catalanismo y revolución burguesa (1970)

1. Comenteu  les reformes político-institucionals a què fa al.lusió el primer paràgraf.
2. Quines bases socials defensaven  aquests canvis?. Raona la resposta.
3. Per què no es va consolidar la república democràtica?.
4. Expliqueu què vol dir l'autor amb: "En los otros intentos democráticos de la historia constitucional, la oligarquía recuperó la hegemonía política mediante simples pronunciamientos minoritarios". Comenteu per què no va ser així en el cas de la II República.

• Comenteu el text següent:   

                                                                        La problemática del campo español
            Al hundirse, en 1931, la monarquía legó a la naciente República española unos problemas agrarios que tenían dos vertientes claramente diferenciables. Una estrictamente económica, que significaba un freno a las posibilidades de expansión industrial, pero que sólo podía resolverse a largo plazo, cultivando mejor los latifundios, aumentando los regadíos y fomentando una industrialización que pudiera absorber unos excedentes de mano de obra  campesina que ahora, en plena crisis mundial, encontraban cerrada la tradicional válvula de seguridad de la emigración exterior. La otra vertiente era de carácter social, y había que actuar rápidamente con respecto a ella, porque los campesinos estaban cansados de esperar. En Galicia y Catalunya estos problemas sociales se manifestaban como la lucha contra unos regímenes de arrendamiento desfasados, heredados del Antiguo Régimen. En las zonas de latifundio -parte de Andalucía, Extremadura y La Mancha-, como la tensión entre unos braceros sin tierra y unos terratenientes que necesitaban salarios míseros y una población en paro estacional (única solución para que los salarios siguieran siendo bajos en las épocas de la recolección en que se necesitaba un número mayor de brazos) para asegurar la rentabilidad de sus explotaciones. Este último era el problema más grave y más urgente, y fue el primero que la República intentó resolver.          
                                                       Fontana y Nadal. Història Econòmica de la Catalunya Contemporània,
                                                       Enciclopèdia Catalana, 8 vols.

•Llegiu el text i responeu les qüestions:

                                                                       La reforma agraria
            Por consiguiente, lo esencial de la reforma agraria residía, por un lado, en si los liberales, que eran principalmente republicanos de la pequeña burguesía urbana, eran capaces de obligar a la burguesía rural, conservadora y católica, a ceder grandes extensiones de propiedades privadas, a aceptar "sacrificios" en un plazo inmediato con el fin de beneficiarse, a largo plazo, evitando una revolución campesina. Por otro lado, residía también en si serían capaces de persuadir a un gran sector del proletariado rural revolucionario, que se hallaba bajo la influencia anarcosindicalista, para que aceptase una reforma agraria que no alteraba profundamente el sistema de propiedad de la tierra y contribuía a reforzar la democracia liberal.                                                                 
                                                                                         Frasser, R. Recuérdalo tú y recuérdalo a los otros.

a) En què consistia la reforma agrària de què parla el text?. On s'havia d'aplicar?. Quan s'havia de començar a
    aplicar?.                     
b) Quines forces socials defensaven clarament la reforma agrària?.
c) Quines forces socials s'oposaven clarament a la reforma agrària?.      
d) Quina era la postura dels pagesos al 1931?.          
e) Hi havia a Catalunya "problema agrari?. Raoneu la resposta.

•Llegiu el text i responeu les qüestions:

          Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació Iberica.
           D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor  Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
          En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
           Preguem que cada català, així  com tot altre ciutadà resident a Catalunya, es faci càrrec de l'enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre nosaltres. Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens recolzem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
           En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
          Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
                                                        Al.locució de Macià proclamant la República Catalana (14 d’abril de 1931).

1. Què és allò que estableix aquesta declaració?
2. Quines conseqüències va tenir?

 

 

•Llegiu el text i responeu les qüestions:

"En  el  poble de  Cornellà  a les  catorze  hores  i quinze minunts  del  dia  catorze  d'abril  de  mil  nou-cents trenta-u; Reunits al saló d'actes de l'Ajuntament els Regidors electes  d'aquest  Ajuntament (...) acorden:
1.Es pren l'acord de constituir-se en comité permanent per tal d'evitar qualsevol pertorbació  d'ordre públic i  atac  a les persones  i propietats,  anomenant-se  una guàrdia cívica per tot el poble,  fins que hagi passat la emoció produïda per tan gloriós esdeveniment.
2. De la mateixa manera s'acorda que tots els documents que es redactin des d'ara es facin en català i així es consignin al llibre d'actes.
3. També  s'acorda perseguir  amb la major  energia i castigar severament qualsevol acte bé de paraula o per escrit que  vagi en contra del Govern Provisional de la República Federal Española.
      Tot seguit i davant de la immensa manifestació que hi  ha a la  plaça  de  la   Casa  Consistorial  per   a  manifestar  llur satisfacció  per l'adveniment  del govern  democràtic  que  ha de donar les llibertats de  Catalunya i restants  terres espanyoles (...)
      Fet silenci,  el ciutadà president  del Consistori dirigeix al públic  les següents paraules:
      Poble de Cornellà!
      Celebrem en  tota  solemnitat  la  victória d'una revolució fruit  de  molts anys de panteig i sofriment.  Saludem-la  amb un "Visca la República Federal Española!".

1. Esmenteu les idees principals del text i situeu-lo  en el context històric.
2. Analitzeu les causes del primer acord.
3. Quines forces socio-polítiques formarien l'oposició  a la República en  aquesta època?   

•Llegiu el text i responeu les qüestions:

            AL PUEBLO ESPAÑOL
Ha sido proclamada la República de España. El nefasto Borbón que nos tenía la argolla al cuello, ha tenido que dejar el poder. (...) No nos entusiasma una República burguesa, pero no consentiremos un nueva dictadura. Contra una posible reacción de los elementos armados, el pueblo debe estar en pie.
Si la República ha de consolidarse será indudablemente contando con la organización obrera, de lo contrario no será. Como condición previa exigimos la inmediata libertad de todos nuestros presos.
LA CONFEDERACION REGIONAL DEL TRABAJO DE CATALUÑA DECLARA LA HUELGA GENERAL Y ESTA A LA EXPECTATIVA DE LOS ACONTECIMIENTOS.
                                                                        Comité Regional de Cataluña, Barcelona, 15 de abril de 1931

1. Situa el text en el contex històric.
2. Qui són els autors de la proclama?. Com qualifiquen la Repúlbica?. Per què?
3. Quina postura adopten en front la República?.
4. A qui es refereixen com a "elementos armados". A quina reacció es poden referir? i contra què havien de reaccionar?

•Llegiu el següent document i responeu les qüestions:     

           Yo no me refiero a las dos primeras, me refiere o a eso que denominan problema religioso. La premisa de este problema, hoy político, la formulo yo de este modo: España ha dejado de ser católica; el problema político consiguiente es organizar el Estado en una forma tal que quede adecuado a esta fase nueva e històrica del pueblo español.
            Yo no puedo admitir, señores diputados, que a esto se lo denomine problema religioso. El auténtico problema religioso no puede exceder de los límites de la concienciapersonal, porque es a la conciencia personal dónde se formula y se responde la pregunta sobre el misterio de nuestro destino. Este es un problema político, de constitución del Estado, y es ahora precisamente cuando este problema pierde los aspectos de religión, de religiosidad, porque nuestro Estado, a diferencia del Estado antiguo, que tomaba sobre él la tutela de las conciencias y daba medios de impulsar las almas, incluso contra su voluntad, por el camino de su salvación, excluye cualquier preocupación ultraterrenal y cualquier cuidado de fidelidad, y toma a la Iglesia aquel famoso brazo, secular que tantos y tan grandes servicios le prestó. Se trata, simplemente, de organizar el Estado español de acuerdo con las premisas que ahora mismo acabo de establecer.

                                                                    Discurso de Azaña en el Congreso de los Diputados, 1931

1. Resumiu les idees principals de text i situeu-lo en el seu context historic.
2. A que es refereix Azaña quan utilitza les expressions "Espanya ha deixat de ser catolica" i "l'Estat antic"?
3. Indiqueu el tractament que va rebre la religió  i  l'Església catòlica en la Constitució de 1931.

• Comenteu la taula següent:

       Elecciones generales españolas, 28 de junio de 1931

••(Examen de Selectivitat, 2009):

Artículo 1.° España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia.
Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo.
La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones.
La bandera de la República es roja, amarilla y morada. […]
Artículo 3.° El Estado español no tiene religión oficial. […]
                                                                                             FONT: Constitució de la República Espanyola, 1931.
Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,5 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
c) Comenteu breument els articles primer i tercer.[0,75 punts]
Pregunta 2
a) Expliqueu les circumstàncies de la proclamació de la Segona República, identifiqueu alguns dels dirigents polítics del període i comenteu els aspectes més rellevants de la Constitució del 1931.[1,5 punts]
b) Expliqueu l’acció reformista dels governs del bienni d’esquerres (1931-1933).[1,5 punts]

•Comenteu el text següent:

              "¡Españoles! Las Constituyentes han consumado una nueva traición contra España, la traición del idioma. ¿Por què no van de maniobras a Cataluña dos regimientos de artillería? ¿Hasta qué punto hay que tolerar? (...)
            En Cataluña, el timón lo llevan los separatistas y todo cuanto  obtengan les servirá para avanzar más en sus pretensiones. El germen conducirá a la separació radical. Hay que darse cuenta de esto y no hacer luego gestos de extrañeza. Pero la separación es imposible mientras no la tolere el resto de España. Cataluña no es una nación que pueda reclamar derechos de esta índole. Aunque el clamor separatista de Cataluña fuera absoluto, esto es, que fuera unánime, sin una sóla excepción, la petición de independencia podría y debería contestarla España con lenguaje de cañón (...) si una mayoría de catalanes se empeña en perturbar la ruta hispánica, habrá que plantearse la posibilitdat de convertir esta tierra en colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de Africa. Todo menos lo otro".
                                                                                               Diario La conquista del Estado, 4 de Julio de 1931

••(Examen de Selectivitat, 2010):

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
c) Expliqueu la consigna següent que apareix en la font: «Fa mig segle que els nostres avis i els nostres pares començaren la lluita per l’Autonomia de Catalunya. Nosaltres hem d’acabar-la amb la victòria, votant l’Estatut de Catalunya».[1 punt]
Pregunta 2 (per respondre en acabar d'estudiar el bienni conservador)
Contesteu UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu l’obra de govern de la Generalitat fins al 1936.[2,5 punts]
b) Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 a Catalunya i les conseqüències que van tenir fins al 1936.[2,5 punts].

•Llegiu el següent document i responeu les qüestions:

            Els principis i preceptes constitucionals en matèria confessional no solament no responen al minimum de respecte a la llibertat religiosa i de reconeixement dels drets essencials de l'Església que feien esperar l'interès mateix i dignitat de l'Estat, sinó que, inspirats per un criteri sectari, representen una veritable oposició fins i tot a aquelles mínimes exigències. (...)
         I més radicalment encara s'ha comes el greu i funest error d'excloure l'Església de la vida pública i activa de la nació, de les lleis, de l'educació de la joventut, de la mateixa societat domestica, amb greu menyspreu dels drets sagrats i de la consciencia cristiana del país. (...) D'una separació com aquesta, violenta i injusta, de tan absurd laïcisme de l'Estat, I'Església no pot deixar de lamentar-se i protestar, convençuda com esta que les societats humanes no poden captenir-se, sense lesió de deures fonamentals, com si Déu no existís, o no poden desatendre la Religió, c om si aquesta fos un cos estrany a elles 0 una mena de cosa inútil i nociva. (...).   Dret i llibertat per a tothom, aquesta sembla que és la inspiració formulativa dels preceptes constitucionals, amb excepció de l'Església.

                                                    Declaració col.lectiva de l'episcopat davant de la nova Constitució (20 de desembre de 1931)
                                                                                                [Traduït del castellà]

Analitza la posició de l'Església davant de la legislació elaborada per la República.

••(Examen de Selectivitat 2008):

Exèrcit espanyol: nombre de generals, caps i oficials
                                          1931           1932
Generals                            148               58
Coronels                            345             128
Tinents coronels               1.002            352
Comandants                     2.972         1.261
Capitans                           4.629         2.665
Tinents                             5.023          3.238
Alferes                                858             130

                 FONT: Michael ALPERT. La reforma militar de Azaña: 1931-1933. Madrid: Siglo XXI, 1982,p. 171.
Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,5 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
c) Deduïu de la font l’abast del canvi d’efectius militars.[0,75 punts]
Pregunta 2 (per respondre en acabar d'estudiar el Bienni Negre)
a) Expliqueu dues de les reformes del primer bienni de la Segona República Espanyola.[1,5 punts]
b) Expliqueu el denominat Bienni Negre, els esdeveniments més destacats que s’hi donaren i les conseqüències que van tenir.[1,5 punts]

•• (examen de Selectivitat 2008):

           A nosotros, señores diputados, nos ha tocado vivir y gobernar en una época en que Cataluña no está en silencio, sino descontenta, impaciente y discorde. Es probable que el primer Borbón de España creyese haber resuelto para siempre la divergencia peninsulardel lado de allá del Ebro con las medidas políticas que tomó. Sigue un largo silencio político en Cataluña; pero en el siglo XIX vientos universales han depositado sobre el territorio propicio de Cataluña gérmenes que han arraigado y fructificado, y lo queempezó revestido de goticismo y romanticismo no se ha contentado con ser un movimiento literario y erudito, sino que ha impelido, robustecido y justificado un movimiento particularista, nacionalista […], que es lo que constituye hoy el problema político específico catalán […]. Cataluña dice, los catalanes dicen: «Queremos vivir de otra manera dentro del Estado español». La pretensión es legítima; es legítima porque la autoriza la ley, nada menos que la ley constitucional. La ley fija los trámites que debe seguir esta pretensión y quién y cómo debe resolver sobre ella. Los catalanes han cumplido los trámites, y ahora nos encontramos ante un problema que se define de esta manera: conjugar la aspiración particularista o el sentimiento o la voluntad autonomista de Cataluña con los intereses o los fines generales y permanentes de España dentro del Estado organizado por la República.

                         FONT: Discurs del president del Consell de Ministres, Manuel Azaña, en el debat de l’Estatut d’autonomia de
                          Catalunya del 27 de maig del 1932. Reproduït a Manuel AZAÑA.Sobre la autonomía política de Cataluña.
                         Selecció de textos i estudi preliminar d’Eduardo García de Enterría. Madrid: Tecnos, 2005, p. 101-102.

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,5 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
c) Expliqueu les idees principals que conté la font.[0,75 punts]

Pregunta 2 (per respondre en acabar d'estudiar el bienni conservador):
a) Expliqueu les característiques fonamentals de l’Estatut d’autonomia del 1932 i de l’obra de govern de la Generalitat fins al 1936.[1,5 punts]
b) Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 a Catalunya i les conseqüències que van tenir fins al 1936.[1,5 punts].

• Llegiu els documents següents i feu una anàlisi comparativa.

Y cuidado que , con gusto, en principio no aceptamos nosotros la concesión del voto a la mujer. Nosotros creemos que el lugar propio de la mujer, de su condición, de sus deberes, de su misión en la vida es el hogar...Estamos ciertos de que es desgraciada una sociedad donde la mujer no se contenta con ser esposa y madre...Ahora bien, al defender el voto femenino hemos puesto siempre sobre las conveniencias políticas, un dictado de justicia. Tenemos por erróneo sistema el del sufragio universal, inorgánico, individualista; establecido, nos parece injusticia, y aun ofensa grave, privar de ese derecho a la mujer...De todos modos, creemos que la mujer española en gran masa, conserva las virtudes y características raciales e históricas de nuestro pueblo; que tiene un ponderadísimobuen sentido, que es magnífico elemento de conservación social. En suma, que su intervención política favorece a la causa que nosotros servimos. El Debate. Diario católico conservador

Acabó ya aquello de un hombre un voto. Ahora ocurrirá lo siguiente: un hombre soltero, un voto. Un casado en armonía con su esposa, dos votos. Un casado discrepante con su mujer, una papeleta en blanco (si no se neutralizan). Un soltero simpático y mujeriego, varios votos. Mauricio Chevalier, infinidad de votos. Un confesor, muchos más votos que Chevalier. Varios confesores, un triunfo electoral. El Heraldo de Madrid. Diario liberal-republicano

• Comenteu el document següent:

                                                                         MANIFIESTO DEL GENERAL SANJURJO
                                                                                          (10 agosto 1932)
Españoles: Surge de las entrañas sociales un profundo clamor popular que demanda justicia y nos mueve a procurarla. (…) nadie siente (…) la tranquilidad de una vida pública jurídicamente ordenada, la seguridad de un patrimonio legítimamente adquirido. La inviolabilidad del hogar sagrado, la plenitud de vivir en el seno de una nación civilizada; de todo este desastre brota espontáneamente la rebelión de las almas que viven sin esperanza.
(…) La revolución será siempre un crimen o una locura dondequiera que prevalezca la justicia y el derecho, pero no es justicia ni derecho donde prevalezca la tiranía; (…) la economía nacional, (…) ha sufrido el quebranto de miles de millones; se ha hecho mofa y escarnio en el Parlamento de lo más (…) arraigado en la mayoría de los españoles; se han destrozado los organismos de defensa e insultado (…) a los cuerpos armados; ha aumentado la criminalidad de modo alarmante. El paro forzoso (…) tiene en la miseria a muchos miles de obreros. No se ha tenido en varios meses ni un día de sosiego y tranquilidad, con el sobresalto constante del incendio, huelgas revolucionarias, robos, atracos y amenazas. Las leyes de excepción nos privan más que nunca de los derechos ciudadanos (…), se han alentado imprudentemente los sentimientos de varias regiones (…) poniendo en peligro inminente la integridad de España.
Por amor a España y por imperativos de nuestra conciencia y nuestro deber, (…) aceptamos desde este momento la responsabilidad de la gobernación del país y asumimos todas las funciones del poder público con el carácter de Junta provisional. (…) No venimos (…) a imponer un régimen político contra la República, sino a libertar a España de la alarma, que sólo en un año ha ocasionado daños tan gravísimos en lo material y en lo moral. La forma en que los Poderes del Estado han de organizarse se determinará por la representación legítima de todos los ciudadanos designados en elecciones que se celebrarán en un régimen de libertad (…)

•Llegiu el document i responeu les qüestions:

Títol I. Disposicions generals
Art.1. Catalunya es constitueix en regió autònoma, dins de l'Estat espanyol, d'acord amb la Constitució de la República i sota el present Estatut. El seu òrgan representatiu és la Generalitat (...).
Art. 2. L'idioma català és, com el castellà, llengua oficial a Catalunya. Per a les relacions oficials de Catalunya amb la resta d'Espanya, així com per a la comunicació de les autoritats de l'Estat amb les de Catalunya, la llengua oficial serà el castellà. Tota disposició o resolució oficial dictada dins de Catalunya, haurà d'ésser publicada en els dos idiomes (...). Dins del territori català, els ciutadans, qualsevol que sigui llur llengua materna, tindran dret a elegir l'idioma (...).
Art. 3. Els drets individuals són els fixats en la Constitució de la República Espanyola. La Generalitat de Catalunya no podrà regular cap matèria amb diferencia de tracte entre els naturals del país i els altres espanyols. Aquests no tindran mai a Catalunya menys drets que els que tinguin els catalans en la resta del territori de la República (...).

Títol III. Atribucions de la Generalitat de Catalunya
Art. 7. La Generalitat de Catalunya podrà crear i sostenir els centres d'ensenyament (...) sempre d'acord amb el que es disposa en l'article 50 de la Constitució (...).
Art. 8. En matèria d'ordre públic queda reservat a l'Estat (...) tots els serveis de seguretat pública a Catalunya, quan siguin de caràcter extraregional o supraregional, la política de fronteres, immigració, estrangeria i regim d'extradició i expulsió (...).
Art. 9. El Govern de la República (...) podrà (...) intervenir en el manteniment de l'ordre interior a Catalunya en els següents casos:
Primer- A requeriment de la Generalitat.
Segon- Per pròpia iniciativa, quan cregui compromesos els interessos generals de l'Estat o la seva seguretat.
Art. 10. Correspondrà a la Generalitat de Catalunya la legislació sobre el regim local (...).
Art. 12. Correspon a la Generalitat la legislació exclusiva en matèria civil, exceptuant el que es disposa en l'article 15, número primer de la Constitució (...) el Tribunal Suprem de la República resoldrà els conflictes de competència i jurisdicció entre els tribunals de Catalunya i els altres d'Espanya.
                                                                                                                  Estatut d'Autonomia del 1932

1. Esmenteu les idees principals del text i situeu-lo en el context històric.
   
2. Quina consideració jurídicac i política assolia Catalunya amb l'Estatut de 1932?. I la llengua catalana? Qui era considerat ciutadà de Catalunya?
   
3. Assenyala alguna diferencia fonamental amb l'Estatut de Núria.

 

•Observeu la taula i responeu les qüestions:

       Eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 32

Partit                                                                 total escons
-ERC ............................................................................ 56
-Unió Socialista.................................................................. 5
-Partit Radical Autonomista de Tarragona............................4
-Unió Catalanista.................................................................1
-Partit republicà Federal.......................................................1
-Lliga regionalista..............................................................16
-Unió Democràtica...............................................................1
-Partit Catalanista Republicà .................................................1
                                                                      Risques, M. Hª de la Catalunya Contemporània

1. Descriviu la informació que proporciona el quadre i situeu-lo en el seu context historic. 
   
2. Descriviu les característiques dels dos partits més importants (la seva ideologia i la seva base social) i esmenteu-ne els dirigents principals.
   
3. Expliqueu l’elaboració, l’aprovació i les característiques de l’Estatut del 1932.

•Llegiu el text i responeu les qüestions:

                                                                                 Los sucesos de Casas Viejas
            El golpe peor lo sufrió Largo Caballero, y todo el gobierno, a mediados de enero. Los anarquistas habían organizado un levantamiento para el 8 de enero. En Cataluña, Zaragoza, Sevilla y Madrid fue reprimido sin granes dificultades. Sin embargo, el pueblo de Casas Viejas (Cádiz), fue escenario de los acontecimientos más violentos de la revuelta y de su represión. Casas Viejas formaba pare de la zona de hambre endémica y de desempleo exacerbados por el boicot de los patronos a la República. Las viviendas de los braceros consistían en una cueva excavada, unas paredes de un metro y un techo de ramas. El hecho de que parte de la mejor tierra del pueblo estuviera dedicada a la cría de reses bravas empeoraba una situación que un observador describía en los siguiente términos: "Los pobres, enloquecidos por el hambre, y los ricos, enloquecidos de miedo". Cuando la declaración de la FAI, de comunismo libertario, llegó al líder local de los braceros, el septuagenario Curro de la Cruz, apodado "Seisdedos", decidió apoyarla. De una forma ingenua y milenaria, él y sus seguidores supusieron que automáticamente toda la tierra se había convertido en comunal. No esperando ningún derramamiento de sangre, decidieron olvidar el pasado y ofrecer a los terratenientes locales y a la Guardia Civil la oportunidad de unirse a la nueva empresa colectiva en plano de igualdad. Ante su sorpresa, la Guardia Civil respondió con disparos a la oferta. Se enviaron refuerzos y, tras una noche de sitio, la Guardia Civil y los Guardias de asalto prendieron fuego a la casa de 'Seisdedos". Dentro estaban "Seisdedos", su yerno, sus dos hijos, su primo, su hija, su nuera y sus dos nietos. Los que intentaron escapar fueron recibidos a tiros. Otras doce personas fueron también muertas a tiros a sangre fría.
            La reacción inmediata de la prensa de derechas fue relativamente favorable, puesto que llevaba mucho tiempo pidiendo medidas severas de ley y orden en el campo. Sin embargo, cuando los enemigos del gobierno se dieron cuenta del caudal político que podía sacarse del incidente, se levantó un grito de indignación. Los anarquista, lógicamente, montaron en cólera, pero los grupos de derechas que normalmente aplaudían las acciones de este tipo de la Guardia Civil añadieron tambien sus voces de campaña. Antes de que se conociesen todos los detalles, los tres ministros socialistas expresaron a Azaña su satisfacción por la represión del levantamiento anarquista, especialmente Prieto. Fernando de los Ríos dijo que lo que había ocurrido en Casas Viejas era necesario dados los antecedentes anarquistas de la provincia   de Cádiz. Largo Caballero aconsejó medidas rigurosas mientras continuase la agitación. Sin embargo, a pesar de su hostilidad a los anarquistas, los socialistas no podían aprobar el alarde gratuito de brutalidad llevado a cabo por las fuerzas de orden público. Además, su indignación aumentó por los intentos de la derecha y los radicales, especialmente, de demostrar que las salvajes represalias de Casas Viejas eran el resultado de órdenes específicas del gobierno, lo que no parece probable vistos los esfuerzos del gobierno por investigar el asunto. Sin embargo, la campaña de calumnias cobró su parte del tiempo y de la moral del gobierno. Los esfuerzos para probar la inocencia del gobierno absorbieron virtualmente todos los esfuerzos durante los tres primeros meses de 1933. Como la campaña iba unida a una obstrucción sistemática de los intentos de aprobar leyes en las Cortes, todo ello desmoralizó considerablemente al gobierno.                                          
          
          Preston, P. La destrucción de la democracia en España. Reacción,  reforma y revolución en la República

1.  Feu un resum dels fets que van passar a Casas Viejas al gener de 1933.
2. Comenteu les conseqüències polítiques  dels fets de Casas Viejas.
3. Segons la teva opinió, quines són les causes originàries dels esdeveniments de Casas Viejas?   

 

 

•Llegiu el següent document i responeu les qüestions:

                      Acto de constitución de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA)
                                                              
Anoche se constituyó (…) la Confederación Española de Derechas Autónomas. (...) (...) Gil Robles, en las palabras finales, decía:
"Debemos felicitarnos de los trabajos, de la misma diversidad de tendencias manifestadas, porque sólo han revelado la pugna de llevar a las conclusiones la interpretación más fiel y avanzada de la doctrina social y política cristiana. Dios ha bendecido nuestros trabajos porque los ha presidido la humildad del corazón y la pureza de los fines. Me limito, pues, a darle las gracias y a declarar solemnemente que ha quedado constituida la CEDA, que ha de ser el núcleo derechista que salve a la Patria, hoy en peligro". (...)
Al discutirse, por la tarde, después de terminar todas las secciones sus respectivos trabajos, el Estatuto de la CEDA, se admitieron como coincidencias fundamentales de los partidos que la integran - aparte de las conclusiones aprobadas en detalle- las siguientes, debidas a la iniciativa de la Derecha Regional valenciana:
a) Afirmación y defensa de los principios fundamentales de la civilización cristiana.
b) Necesidad de una revisión constitucional de acuerdo con dichos principios.
c) Aceptación, como táctica para toda su actuación política, de las normas dadas por el Episcopado a los católicos españoles en su declaración colectiva de diciembre de 1931.

                                                                                                                  El Debate, 5 de marzo de 1933

Qüestions:

1. Context històric del document.
2. Comenteu les idees fonamentals.

•• (Examen de selectivitat)

                               DISCURSO DE JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIVERA EN EL TEATRO DE LA COMEDIA
                                                                                     (Madrid, 29 octubre 1933)
He aquí lo que exige nuestro sentido total de la Patria y del Estado que ha de servirla.
Que todos los pueblos de España, por diversos que sean, se sientan armonizados en una irrevocable unidad de destino.
Que desaparezcan los partidos políticos. Nadie ha nacido nunca miembro de un partido político; en cambio, nacemos todos miembros de una familia; somos todos vecinos de un Municipio; nos afanamos todos en el ejercicio de un trabajo. Pues si ésas son nuestras unidades naturales (…) ¿para qué necesitamos el instrumento intermediario y pernicioso de los partidos políticos (…)?
Queremos menos palabrería liberal y más respeto a la libertad (…) del hombre. Porque sólo se respeta la libertad del hombre cuando se le estima (…) portador de valores eternos; cuando se le estima envoltura corporal de un alma que es capaz de condenarse y de salvarse. (…)
Queremos que todos se sientan miembros de una comunidad seria y completa; (…) que las funciones a realizar son muchas: unos, con el trabajo manual; otros, con el trabajo del espíritu; algunos, con un magisterio de costumbres y refinamientos. (…)
Queremos que (…) se dé a todo hombre (…) la manera de ganarse con su trabajo una vida humana, justa y digna.
Queremos que el espíritu religioso (…) sea respetado y amparado (…), sin que por eso el Estado se inmiscuya en funciones que no le son propias (…)
Queremos que España recobre (…) el sentido universal de su cultura y de su Historia.
Y queremos, por último, que si esto ha de lograrse en algún caso por la violencia, no nos detengamos ante la violencia. (…) ¿Quién ha dicho que cuando insultan nuestros sentimientos, antes que reaccionar como hombres, estamos obligados a ser amables? Bien está, sí, la dialéctica como primer instrumento de comunicación. Pero no hay más dialéctica admisible que la dialéctica de los puños y de las pistolas cuando se ofende a la justicia o a la Patria.
Esto es lo que pensamos nosotros del Estado futuro que hemos de afanarnos en edificar.
Análisis del texto y cuestiones:

1. Clasifique el texto explicando: tipo de texto, circunstancias concretas en las que se escribe, destino y finalidad por los que se redacta. (Puntuación máxima: 1 punto).
   
2. Indique y explique, con brevedad y concisión, las ideas que aparecen en el texto y resuma su contenido. (Puntuación máxima: 1 punto).
3. Responda a las siguientes cuestiones (puntuación máxima: 4 puntos):
   a) Circunstancias que propiciaron el advenimiento de la II República. (Hasta 2 puntos).
   b) La Segunda República: la revolución de 1934. (Hasta 2 puntos).
   

Fuente: Universidades públicas de la comunidad de Madrid. Prueba de acceso a estudios universitarios (LOGSE). Curso 2009-2010.

El bienni conservador (novembre 33-febrer 36)
                                                                                                                                   castellano

Exercicis

• Estudieu el Bienni Negre o Bienni Conservador.

•LLegiu el text següent i responeu les qüestions:

                          Ayer tuvo lugar en El Escorial el acto final del Congreso de las Juventudes de Acción Popular que reunió a miles de seguidores de toda España. Las jornadas se han desarrollado en un clima de gran entusiasmo que culminó con el discurso final del señor Gil Robles, aclamado a los gritos de "¡Jefe, jefe, jefe!", todo ello dentro de un ritual de caracter totalitario. Al finalizar el Congreso tuvo lugar una misa de campaña. Con motivo de la celebración de este Congreso, organizaciones socialistas y comunistas han declarado una huelga general como protesta, produciéndose actos de gran violencia. Algunos autocares que conducían congresistas fueron apedreados, locales de Acción popular fueron tiroteados y atacados con explosivos. Se han registrado, como consecuencia de los accidentes, un muerto y numerosos heridos, habiéndose practicado un centenar de detenciones.                     
                                                                                  LA VANGUARDIA, 22  abril 1934
1. Feu un resum d'aquest text.
2. Què significa "caracter totalitario".
3.Quines forces socials representava Gil Robles?.
4. Basant-vos en el text, comenteu quin clima polític hi havia en aquella època.

••(Examen de Selectivitat)

                                                               Llei de contractes de conreu  (11 d'abril de 1934)
Article 1. Són objecte d'aquesta Llei de contractes de conreu i s’entenen compresos sota aquesta denominació els de rabassa morta, parceria, masoveria, arrendament de terres i en general tots els actes i contractes, qualsevulla que sigui llur denominació, pels quals es cedeix l'aprofitament d'una finca rústica a persona diferent del propietari, sempre que sigui l'explotació de naturalesa agrícola.
Article 10. La durada mínima dels arrendament regulats en aquesta Llei sera de sis anys. Si l'arrendatari durant el darrer any del termini contractual (...) no avisa l'arrendador, per escrit, la seva voluntat de donar per acabat el contracte, s'entendrà tàcitament que opta per la pròrroga per un període de sis anys més, i així successivament.
Article 14. En acabar el termini contractual o alguna de les seves pròrrogues, el propietari podrà donar per finit el contracte i reprendre la terra quan s'obligui a conrear-la directament ell o els seus descendents o afillats de dret que facin vida comuna amb ell.
Article 43. El conreador de terres, a tıtol de contracte agrícola, té el dret d'adquisició del seu domini mitjançant l'abonament del seu valor al propietari.
Article 44. Per a l'exercici dels drets d'adquisició és necessari (...) que els contractes s'hagin mantingut per un període de més de divuit anys.
1. A qui afectava la Llei de Contractes de Conreu? A qui beneficiava? A qui perjudicava?. Digues en
     quines idees del text et bases per deduir-ho.
2. Indiqueu que era el contracte de rabassa morta i quins sectors sociais i politics s'hi van oposar.
3. Qui presidia i a quines forces polítiques pertanyia el govern central en aquell moment  (abril 1934)?.  I el govern de la Generalitat?.
4. Quina postura van tenir aquests dos governs vers la Llei de Contractes de Conreu?
5. Hi havia algun altre motiu d'oposició entre els dos centres polítics?.

Després d'estudiar Els fets d'octubre, feu les següents activitats:
•Confeccioneu un fris cronològic indicant la successió d'esdeveniments des del 4 fins el 17 d'octubre del 34.
•• (Examen Selectivitat) Llegiu el document següent   i responeu el qüestionari  de comprensió:

                            Proclama del president Companys del 6 d’octubre de 1934
Les forces monarquitzants i feixistes que d’un temps ençà pretenen de trair la República han aconseguit llur objectiu i han assaltat el poder. […]
Els fets que s’han produït donen a tots els ciutadans la clara sensació que la República, en els seus fonamentals postulats democràtics, es troba en gravíssim perill.
Totes les forces autènticament republicanes d’Espanya i els sectors socials avançats, sense distinció ni excepció, s’han aixecat en armes contra l’audaç temptativa feixista.
La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans que, en les terres hispanes, lluiten fins a morir per la llibertat i pel dret. Catalunya enarbora la seva bandera i crida tothom al compliment del deure i a l’obediència absoluta al Govern de la Generalitat, que, des d’aquest moment, trenca tota relació amb les institucions falsejades.
En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola, i en establir i fortificar la relació amb els dirigents de la
protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el poble català el més poderós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.

                          FONT: Jordi Galofré. Documents de Catalunya: Recull de textos històrics. Barcelona:
                                                   Barcanova, 1990, p. 271-272.
Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]
c) Expliqueu dues de les idees principals contingudes en la font. [1 punt]
Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 a Catalunya i les seves conseqüències sobre l’autonomia fins a l’esclat de la Guerra Civil. [2,5 punts]
b) Expliqueu l’adveniment de la República a Catalunya, l’Estatut i els fets fonamentals de la vida política catalana entre el 1931 i els Fets d’Octubre del 1934; no comenteu aquests darrers. [2,5 punts]

Altres qüestions:        

1. a) A través de quins mitjans va poder ser conegut per la població de Catalunya de manera   immediata aquest discurs?          
   b) Què hi proclama el president de la Generalitat?
   c) Quins motius addueix?
   d) Diríeu que es tracta d'una proclama separatista?  
   e) La proclamació de Companys era legal, ?.
2. Què volia dir Companys quan afirmava que Catalunya "No pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans que, en terres hispanes, lluiten fins a morir per la llibertat i pel dret" .
3. Expliqueu la significació històrica, les principals realitzacions i l'evolució de la Generalitat republicana.

• Comenteu  la notícia següent del diari de Barcelona La Publicitat:          

 Diumenge 7 d'octubre de 1934                        LA PUBLICITAT
                                                           Una nit tràgica per a Catalunya
                       
Dissabte, 6 d'octubre, el President de la Generalitat,  a un quart de nou del vespre, proclamava l'Estat Catalàdintre la República Federal Espanyola. A les sis del matí,esgotada la resistència, la Generalitat capitulava i el President i els Consellers, amb el President i els diputats del parlament català que s'hi trobaven, es lliuraren a l'exèrcit.
Pocs minuts després capitulava l'Ajuntament i eren detinguts l'Alcalde i els regidors. El conseller Dencàs, que dirigia la resistència a l'edifici de Governació, també capitulà i desaparegué amb algunes de les persones que l'acompanyaven.
La lluita a la ciutat costà més de 40 morts i més de 300 ferits.

  

 •Llegiu els següents documents i comenteu algun d'ells:

document 1

Hacemos saber: Que el Comité Revolucionario, como intérprete de la voluntad popular y velando por los intereses de la Revolución, se dispone a adoptar con la energía necesaria todas las medidas que conduzcan a encarrilar el curso del movimiento.
Disponemos:
1. El cese radical de todo acto de pillaje, previniendo que tono t individuo que sea cogido en un acto de esta naturaleza será pasado por las armas.
2. Todo individuo que posea armas debe presentarse inmediatamente al Comité para identificar su personalidad. Quien se coja con armas en su domicilio o en la calle, sin la correspondiente declaración, será  juzgado severísimamente.
3. Todo quien tenga en su domicilio artículos, producto del pillaje, o cantidades de los mismos que sean producto de ocultaciones, son conminados a hacer entrega inmediatamente. Y quien no lo haga, se atendrá  a las consecuencias naturales como enemigo de la Revolución.
4. Todos los víveres existentes, así como los artículos de vestir, restan confiscados.
5. Se ruega la presentación inmediata a este Comité de todos los miembros pertenecientes a los comités directivos de las organizaciones obreras de la localidad por normalizar la distribución y consumo de víveres y artículos de vestir.
6. Los miembros de los Partidos Juventudes obreras de lalocalidad deben presentarse inmediatamente con su correspondiente carné por constituir la Guardia  Roja, que debe velar por el orden y la buena marcha de la Revolución.

                                                                      Oviedo, 9 de octubre de 1934. El Comité Revolucionario

document 2

1. Augment de salaris (...)
2. Jornada de set hores, i de sis per als treballs nocius.
3. Igualdat de salari per a treball igual.
4. Dos mesos l'any de vacances pagades.
5. Pagment del 75% del salari per part de l'Estat al obrers sense treball.
6. Dos mesos de vacances pagades abans i després del part per a les obreres i mitja hora cada
     tres hores durant el període de lactància.
7. Pagament íntegre del salari en cas d'accident.
8. Llibertat absoluta de reunió i de manifestació.
9. Desarmament de la reacció i armament del proletarial.
10. Destrucció del régim capitalista i edificació de la societat socialista.         
                                                                                                                          Crónica (octubre de 1934)

            document 3

          A la hora presente, la rebeldía ha logrado perturbar el orden público, y llega a su apogeo. El movimiento queda circunscrito a Asturias y a Cataluña. En Asturias, el ejército está adueñado de la situación y en el día de mañana quedará restablecida la normalidad. En Cataluña, el Presidente de la Generalidad, con olvido de todos los deberes que le impone su cargo, su honor y su autoridad, se ha permitido declarar el Estat Catalá. Ante esta situación, el gobierno de la República ha tomado el acuerdo de declarar el estado de guerra en todo el país. Estad seguros de que ante la revuelta social de Asturias y ante la posición antipatriótica del gobierno de Cataluña, que se ha declarado faccioso, el alma del país se levantará en un arranque de solidaridad nacional (...)

         A. Lerroux, fragmento del discurso pronunciado por la radio a toda España el dia 6 de octubre de 1934 a les10 hores de la noche. 
                                     

•Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

1. Creemos en la suprema realidad de España. Fortalecerla, elevarla y agrandarla es la urgente tarea  colectivade todos los españoles. A la realización de esta tarea col lectiva se habrán de plegar inexorablemente los intereses de los individuos, de los grupos y de las clases.
2. España es una unidad de destino en el universal. Toda conspiración contra esta unidad es repulsiva. Todo separatismo es un crimen que no perdonaremos. La Constitución vigente, en cuanto incita a las disgregaciones, atenta contra la unidad de destino de España. Por esto exigimos la nulación fulminante. (...)
4.Volveremos al Ejercido de Tierra, Mar y Aire toda la dignidad pública que merece, y haremos, a su imagen, que un sentido militar de la vida informe toda la existencia española. (...)
5.Nuestro Estado seráun instrumento totalitario al servicio de la integridad de la patria (...). Nadie participará a través de partidos políticos. Se abolirá implacablemente el sistema de partidos políticos con todas sus consecuencias (...)
6. Concebimos España, en lo económico, como un gigantesco sindicato de productores. Organizaremos corporativamente la sociedad española por medio de un sistema de sindicatos verticales por ramas de la producción.

                                                                                           Los veintisiete puntos de Falange (Octubre del 1934).

1. Emmarca el text en el seu moment historic, tant en el context nacional com en l'internacional.
2. Explica quins aspectes són contraris al sistema politic vigent a Espanya.
3. Què significa el sufragi organic i el sindicat vertical?
4. Exposa les analogies entre aquest ideari i el del feixisme

El govern del Front Popular (febrer 36-juliol36)
                                                                                                                                                     castellano

Exercicis

•Estudieu el govern del Front Popular.

• Llegiu el documents següents i responeu les qüestions:

document 1
             Los partidos coaligados se comprometen:
A conceder por ley una amplía amnistía de los delitos político sociales cometidos posteriormente a noviembre del 1933. ( ) 
Se promulgara una ley que concederá a las familias de las víctimas producidaspor hechos revolucionarios o por acto ilegales de la autoridad y de la fuerza pública en la represión la adecuada reparación del daño inferido a las personas. (...)
Se restablecerá el imperio de la Constitución, ( ), se organizará una justícialibre de los viejos motivos de jerarquía social, privilegio económico y posición política (...)
            Los republicanos no aceptan el principio de nacionalización de la tierra y su entrega gratuita a los labradores, solicitada por los delegados del Partido Socialista. Consideran convenientes las siguientes medidas que se proponen: la redención del campesinoy del cultivador medioy pequeño (...): rebaja de impuestos y tributos, represión especial de la usura , disminución de las rentas abusivas, intensificación del  crádito agrícola, reavalorización de los productos de la tierra. (...)
No aceptan los partidos republicanos el control obrero solicitado por la representación socialista. Convienen a: restablecer la legislación social en la pureza de sus principios (...), rectificar el proceso de derrumbamiento de los salarios del campo, verdaderos salarios de hambre, fijando salarios mínimos. (...)
Impulsarán, con el ritmo de los primeros años de la República, la creación de escuelas de primera enseñanza, estableciendoarmarios de la ropa, colonias escolares y otras instituciones complementarías.

                                                                                  Programa del Frente Popular (15 de enero de 1936).

1. Resumeix els punts del programa del Front Popular.
2. Analitza les discrepàncies que hi ha entre republicans i socialistes.

document 2
EIs partits republicans Izquierda Republicana, Union Republicana i Partido Sodalista, en representadó d'aquest i  de la Unión General de Trabajadores, la Federación Nacional de Juventudes Sodalistas, el Partido Comunista, el Partido Sindicalista, el Partido Obrero de Unificación Marxista, sense perjudici de respectar els postulats de les seves doctrines, han arribat a establir un pla polític comú que serveixi de fonament  i capçalera a la coalició de les seves respectives forces en la immediata contesa electoral i de norma de govern que hauran de dur a terme els partits republicans d'esquerra, amb el suport de les forces obreres, en cas de victòria. Declaren davant l'opinió pública les bases i els límits de la seva coincidència política i, a més, l’ofereixen a la consideració de la resta d'organítzadons republicanes i obreres per si creuen convenient als interessos nacionals de la República integrar-se, en aquestes condicions, al bloc d'esquerres que ha de fer front a la reacció en les elecccions generals de diputats a les Corts.

1. Resumiu amb les vostres paraules la idea central del text i situeu-lo en el seu context històric.
2. Identifiqueu els principals partits i sindicats esmentats en el text i expliqueu els aspectes més destacats del seu programa polític i econòmic.
3. Us sembla que és un programa revolucionari? Per què?

document 3               Propaganda electoral de la CEDA Acción Popular ¡Contra la revolución y sus cómplices! Revolución o contrarrevolucion. Anti-España o España. O ellos o nosotros. Quien se abstenga de votar es un traidor y un criminal. El que siendo propietario de algo no ayuda al Frente contrarrevolucionario es un suicida y  un insensato. Hay que aplastar la Revolución. Todo el poder para el Jefe. ¡Votad a España! ¡Contra la Revolución y sus cómplices! Elector: Si quieres conservar el bienestar que disfrutas, sacrifica tu egoísmo el próximo 16 de febrero, y aunque tengas que hacer cola como un vulgar ciudadano, no dejes de votar. En las pasadas elecciones no lo hiciste. ¿Te lo impidió una gran enfermedad? ¿O, por el contrario, fue la satisfación de un capricho, o lo que es peor, tu cobardía, la causa de que no cumplieras tu deber de ciudadano? Tu voto hace falta a España. Que tu nombre no haya de ser execrado por los buenos españoles.           Propaganda electoral de la CEDA, 1936 Quina és la idea fonamental del programa de la CEDA? A qui es dirigeix? Explica què significa la idea "Todo el poder para el Jefe". Amb quina ideologia la identifiques?

document 4
                                                        Principis bàsics de la CEDA
Hay, por último, un sector bien definido de las derechas españolas, en la cual me encuentro, y que sostiene que hay un problema fundamental o una serie de problemas fundamentales cuyas bases son: la defensa de la religión y principios espirituales: la defensa de la familia, amenazada de disolución; la de la propiedad, combatida por enemigos de ella; la defensa del orden social, que está a punto de quedarse en manos de la anarquía.
Estos son los puntos fundamentales. Después hay puntos accidentales, secundarios y humanos, que son los problemas de gobierno, y nosotros decimos: mantenemos el programa de los principios fundamentales de la Religión, Patria, Familia, Propiedad, Orden y Trabajo. Por eso los defendemos por encima de todo, y algún otro problema no lo tocamos, no entramos en él, dejamos que cada cual piense como quiera dentro de nuestra organización. ¿Por qué? Porque hay una obligación que procuré resumir en un discurso recientemente pronunciado; debemos defendernos con eficacia, con la máxima eficacia, para llegar a la gobernación del Estado.
Y se me preguntará: ¿Cómo quieres que actúen las derechas españolas? ¿Con monarquía, con república, con qué regimen? Yo contesto: con el que sea, con el que nos permita defender con mayor eficacia lo que la sociedad nos pide que defendamos por encima de todo.
                                                            J. M. GIL-ROBLES. No fue posible la paz. Barcelona: Planeta, 1978

1. Amb quins valors s'identifica Gil Robles?
2. A qui considera enemics seus?
3. Quina condició ha de tenir el règim polític que defensa?.
4. S'identifica amb la República vigent?. Raona la resposta.
   

document 5
           La clase burguesa y sus representantes entienden que se ha llegado ya a la meta de las instituciones políticas en nuestro país, y tenemos que decirles que no; la República no es inmutable; la República burguesa no es invariable; la República burguesa no es una institución que nosotros tengamos que arraigar de tal manera que haga imposible el logro de nuestras aspiraciones. ¿De qué manera? Como podarnos! Ya lo hemos dicho muchas veces. Nuestra aspiración es la conquista del Poder político. ¿Procedimiento? ¡El que podamos emplear! Los que nos hablan tanto de la legalidad, lo primero que tienen que hacer es ser respetuosos con la ley para no Obligar a la clase trabajadora a salirse de ella.                                
            Todos los actos que la clase obrera ha realizado que pueden considerarse ilegales, han sido provocados por la ilegalidad de los que gobernaban. Y nosotros, los trabajadores, entendernos que la República burguesa hay que transformarla en una República socialista, socializando los medios de producción [...).
       Entendemos que para poder hacer eso hay que llegar a situaciones a las que ha llegado la misma representación de la clase burguesa, en todas las revoluciones en que ha triuntado: conquistado el Poder, asentada en el Poder, ha tenido poderes excepcionales para llevar a la práctica su programa.
       [...] El mayor mal que podemos hacer a los trabajadores es engañarlos haciéndoles creer que solamente con la papeleta del sufragio universal son los dueños de la situación y de la política española. No; ése es uno de los tantos instrumentos que tienen que manejarse para el triunfo total, pero no el definitivo, como la República burguesa no es la estación de término para nosotros, que la conceptuamos como una de tantas en las que hemos de descansar para continuar nuestro camino.
                                                                       Discurs de Largo Caballero a Madrid, 12 de gener de 1936

1.  A quines aspiracions es refereix l'autor?
2. S'identifica amb la República vigent?. Raona la resposta.
   
                        

Document 6 Comenteu la imatge:

document 7

  Idees d'un militant
Alcem-nos contra un altre bienni roig

CONTRA EL LAICISME
            Pel record dels centenars d'esgl´sies i convents incendiats; perquè la llei del divorci no causi més estralls; contra la secularització dels cementiris; contra l'ensenyament bisexual; perquè l'Església acompleixi la seva missió civilitzadora...Per la llibertat religiosa.
CONTRA L'ANTIPÀTRIA
Perquè Catalunya aconseguiexi la seva personalitat autártica. Perquè Espanya recobri la seva influència matriarcal, sense el rosec del lliberalisme que l'ha convertida en madrastra malhumorada; Pel recobrament de l'autèntica hispanitat. Per un federalisme comprensiu i redreçador.
CONTRA ELS MERCADERS DE CATALUNYA
            No volem ésser més catalaNs que els altres; menys, tampoc. Contra els estanquers de la catalanitat que lliuraren la sort de Catalunya i les seves institucions autonòmiques preades, a la desfeta vergonyosa del 6 d'octubre. contra el servilisme internacional som més catalans. (...) Per a dignitat de la nostra terra, contra l'internacionalisme bolxevic. Per Catalunya i per Espanya, catalans, via fora el traïdor!.
CONTRA ELS SERVIDORS DE LA FAM I DE LA MISèRIA
(...) Perquè les transaccions comercials i industrials es desenvolupin  normalment i hi hagi pau i tranquil.litat. (...)
PELS 806.000 OBRERS SENSE FEINA
            Per acabar amb la vergonya humana dels sense feina. Contra els ganduls i contra els paràsits. Contra els jornals de fam. Contra l'irritant sistema social de rics inhumans  (...) Per una equitat cristiana. Per una solidaritat humana que descansi sobre la comprensió i foragit l'odi. Per la fraternitat dels homes amb una justícia social cristiana.
PER L'EXALTACIO DELS HUMILS
            Perquè les classes benestants no es desviïn del solc que marquen les encícliques pontificies. Per un nou ordre social d'harmonia social.
CONTRA LA LLUITA DE CLASSES
            Perquè el patró i el'obrer sàpiguen, mútuament, en el quasi contracte social establert per convicció social, l'un ésser un bon patró, i l'altre ésser un bon obrer.. (...)
CONTRA LA UTOPIA I LA FICCIó
            Perquè tots toquem de peus a terra i pensem si ens convé més la pau i el treball que no pas el trasbalsament d'una revolució. Tots tenim  per perdre. Us, els negocis, la indústria, la propietat, els valors als Bancs; els altres... iun jornal segur, un càrrec, la botigueta que va fent, unes mojades que produeixen...Pensem-hi, que podem jugar-nos-ho amb el vot. Primer el pa dels fills, l'esvenidor, la vellesa...
VOTEU LES DRETES, per Catalunya, per Espanya i per un nou estat social.

     PER LA RELIGIO I PER LA PAU
                                                     VOTA EL "FRONT CATALÀ D'ORDRE"!

                                                        Espanya Federal. Periòdic catòlic-social-tradicionalista. 1 de febrer de 1936

1. Quina reivindicació estableix la idea "perquè l'Església acompleixi la seva missió civilitzadora".
2. Quin tipus d'Estat defensa aquest document?.
3. Quines forces polítiques són criticades?. Indica en quines idees et bases.
4. Què vol dir "Perquè les transaccions comercials i industrials es desenvolupin  normalment i hi hagi pau i tranquil.litat"?
5. A quina utopia es refereix el document?
6. Quina divisió social estableix?.
7. Quina és la vissió social i política que proposa?
8. Quins valors ressalta?

 

•• (Examen Selectivitat 2008):

                                  Resultats a Catalunya de les eleccions al Parlament Espanyol al febrer de 1936

                                                            Front d'Esquerres                  Front Català d'Ordre
                                                                  %            diputats                    %            diputats         % votants

                  Barcelona ciutat                        62,6%            16                    37,3                4             64,7
                 Barcelona circunscripció            60,9               11                    39                    3             73,8
                 Girona                                      57,6                  5                   42,3                  2            71,6
                 Lleida                                       54                    4                    45                     2             71,9
                 Tarragona                                 57,2                 5                    42,4                 2              73,3

                 TOTAL                                  58,9                  41                    41                 13             71,3

Risques, M.: Història de la Catalunya contemporània

1. Indica el programa polític del Front d'Esquerres i del Front Català.
2. Resumeix el resultat de les eleccions.

Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,5 punts] b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts] c) Comenteu les dades que conté la font.[0,75 punts]

Pregunta 2 a) Expliqueu l’adveniment de la República a Catalunya, l’actuació de la Generalitat provisional, i el debat, l’aprovació i les característiques de l’Estatut de 1932.[1,5 punts] b) Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 i l’evolució de l’autonomia de Catalunya des d’aleshores fins al juliol del 1936.[1,5 punts]

•• (Examen Selectivitat 2010):

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
c) Expliqueu a partir de la font a quines parts d’Espanya triomfà el Front Popular i a quines altres els partits de dretes.[1 punt]
Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu la Revolució d’Octubre del 1934 a Astúries i a Catalunya: causes, desenvolupament i conseqüències.[2,5 punts]
b) Expliqueu les eleccions del 16 de febrer del 1936, els resultats i les característiques del període polític del Front Popular fins al 18 de juliol del 1936. [2,5 punts]

 

• Llegiu i comenteu els textos següents:

Text 1            
En virtud de la  amnistía decretada  por el recién creado Gobierno del Frente Popular, don Luis Companys, así como los restantes consellers de la Generalitat, han sido excarcelados. El repuesto presidente Companys se apeó del tren que los conducía a Barcelona en Castelldefels, desde donde, en coche descubierto y acompañado del alcalde hizo el trayecto hasta el palacio de la Generalitat entre las aclamaciones de una gran multitud.
                                                                                 LA VANGUARDIA, 1 DE MARZO DE 1936.

Text 2            
Ayer se produjo un atentado  contra el vicepresidente de las Cortes y diputado socialista, el eminente penalista señor Jiménez de Asúa. En ocasión de dirigirse a su vehículo oficial, unos individuos hicieron fuego sobre èl sin llegar a herirle, alcanzando, en cambio, los disparos a su escolta señor Gisbert quien resultó tan gravemente herido que falleció poco después. Los agresores no han sido identificados, pero se cree que son elementos de Falange Española y el hecho entra dentro del antagonismo violento entre facciones de derechas y de izquierdas, tras las elecciones del 16 de febrero.           
                                                                               LA VANGUARDIA, 12 DE MARZO DE 1936.

• Llegiu els textos següents i responeu les preguntes:

Text 1             
Noticias procedentes de la provincia de Cádiz informan de que miles de braceros pertenecientes a la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra se han incautado de unas fincas particulares, anticipándose a la aplicación de la reforma agraria prevista en el programa del Frente Popular. El propósito es forzar al gobierno a que acelere la reforma agraria.
                                                                            LA VANGUARDIA, 29 marzo 1936.

Text 2
A las cinco de la madrugada del 25 de marzo, unos 60.000 campesinos -quizá la mitad del campesinado masculino de Badajoz- se pusieron en marcha para ocupar unas 2000 fincas previamente seleccionadas al grito de ¡Viva la República!; una vez señalados los límites de las tierras que iban a cultivar, empezaron a labrarlas. La precisión y el perfecto orden con que actuó esta gigantesca masa de gente fue impresionante.  Tal como esperaba la FNTT, Azaña pudo hacer bien poco en contra de un movimiento popular tan irresistible. Se enviaron a toda prisa tropas a la provincia de Badajoz (...) en algunos pueblos, los campesinos se asustaron ante esta demostración de fuerza y ante las numerosas detenciones practicadas, abandonando las parcelas que habían empezado a sembrar. Pero se hicieron tan pocos progresos reales que el día 28 el gobierno accedió a liberar a los detenidos y a legalizar las ocupaciones (...) Con una única acción, los campesinos habían ocupado mucha más tierra de la que se  les había entregado en los últimos cinco años.
                               Malefakis, G. Reforma Agraria y revolución campesina en la España del siglo XX.

1. Explica el que sàpigues sobre la reforma agrària de què parlen els textos.
2. Quines conseqüències varen comportar aquests fets?

 

• Llegiu el document següent i comenteu-lo:

                                         CONCEPTE CONSTRUCTIU DE LA REVOLUCIÓ
(...) Com a conseqüència, creiem que la revolució s'ha de fomentar sobre els principis socials i ètics del comunisme libertari. Que són:
1r donar a cada ésser humà allò que exigeixin les seves necessitats, sense que la satisfacció d'aquestes tingui altres limitacions que les imposades per les possibilitats de l'economia.
2on. Sol.licitar de cada ésser humà l'aportació màxima dels seus esforços segons les necessitats de la societat, tenint en compte les condicions físiques i morals de cada individu.
ORGANITZACIÓ DE LA NOVA SOCIETAT DESPRES DEL FET REVOLUCIONARI.
Un cop acabat l'aspecte violent de la revolució es declararan abolits: la propietat privada, l'Estat, el principi d'autoritt i, per consigüent, les classes que divideixen els homes en explotadors i explotats, en oprimits i opressors.
Un cop socialitzada la riquesa, les organitzacions del productors, ja lliures, s'encarreegaran de l'administració directa de la producció i del consum.
            Un cop establerta a cada localitat la Comuna Llibertària, engegarem el nou mecanisme social. (...) La Comuna LLiure confiscarà tot allò que abans tenia la burgesia, com ara queviures, roba, calçats, primeres matèries, eines de treball, etc. Aquestes eines de treball i les primeres matèries hauran de passar a poder dels productors perquè les administren directament en benefici de la col.lectivitat.
            En primer lloc, les comunes tindran el paper d'allotjar amb les màximes comoditats a tots els habitants de cada localitat, assegurar l'assistència als malats i educació als nens. (...)
LES COMUNES LLIBERTÀRIES I EL SEU FUNCIONAMENT
L'administració (peninsular) serà de manera absoluta de caire comunal.
La base d'aquesta administració serà, per consegüent, la Comuna. Aquestes comunes seran autònomes i estaran federades regionalment per dur a terme els objectius de caire general. (...)
Una comuna de consumidors (agrícola i industrial) es comprometrà a acatar aquelles normes de caire general que després d'una discussió lliure hagin estat acordades per majoria. En canvi, aquelles Comunes que acordin altres menes de convivència, com , per exemple, les naturistes o les nudistes, tindran dret a una administració autònoma, deslligada dels compromisos generals. (...) [però] podràn concertar convenis econòmics amb les altres Comunes.
            Les comunes es federaran comarcalment i regionalment i fixaran a voluntad els límits geogràfics, quan sigui convenient unir en una sola Comuna pobles petits i llogarets.El conjunt d'aquestes comunes  constituirà una Confederació Ibèrica de comunes Autònomes LLibertàries. (...).

DEURES DE L'INDIVIDU ENVERS LA COL.LECTIVITAT
El Comunisme Llibertari és incompatible amb qualsevol règim de correcció, fet que implia la desaparició de l'actual sistema de justícia  i, per tant, dels seus instruments de càstig  (presons). (...)
Així doncs, considerem:
1r. Que l'home no és dolent per naturalesa i que la delinqüència és el resultat lògic de l'estat d'injustícia social en què vivim.
2on. Que subvenint a les seves necessitats deixant-li també marge per a una educació racional,les causes han de desaparèixer.
            Per això entenem que quan un individu falti al compliment dels seus deures, seran les assemblees populars les que, en un sentit harmònic, han de donar una solució justa al cas. el Comunisme Libertari, doncs, basarà la seva "acció correccional" sobre la Medicina i la Pedagogia (...).

LA QÜESTIÓ RELIGIOSA
La religió, manifestació puramente subjectivsa de l'ésser humà, serà reconeuda en la mesura que resti relagada al sagrari de la consciència individual, però en cap cas no podrà ser considerada com a forma d'ostentació pública ni de coacció moral ni intel.lectual.  (...).

DEFENSA DE LA REVOLUCIÓ
Admetem la necessitat de la defensa en les conquestes fetes per mitjà de la revolució, perquè suposem que a Espanya hi ha més possibilitats revolucionàries que a qualsevol dels països que la circumden. Cal suposar que el capitalisme d'aquests no es resignarà a veure's desposseït dels interessos que en el decurs del temps hagi adquirit a Espanya (...). El poble armat serà la millor garantia contra qualsevol intent de resataurar el règim destruït per mitjà d'esforços de l'interior o de l'exterior.  (...) Que cada Comuna tingui el seu armament i els seus elements de defensa. (...)                                         
                                                                      El Congreso federal de Zaragoza, maig de 1936.

                              Citat a Artola, Miguel. Partidos y programas políticos, 1808-1936. T. II. Ed. Aguilar, Madrid,
                               1975, pàgs. 463-473 (text original escrit en castellà)

• Comenteu el text següent:

            Desde el 1 de mayo hasta el 18 de Julio (de 1936) se produjeron por lo menos 196 huelgas campesinas, y una de ellas, la organizada por la CNT en la provincia de Málaga a primeros de junio, se afirmaba que había sido apoyada por 100.000 campesinos (...)
En el sudoeste del país, la mayoría de propietarios habían abandonado sus fincas después de las elecciones. Los pequeños y medianos propietarios no tenían, sin embargo, otra alternativa que quedarse; fue la clase media rural, no los latifundistas, la que soportó todo el peso de la violencia, el acoso y la destrucción de la propiedad que asoló gran parte del centro y del sur de España durante la primavera y comienzos del verano (...) La oleada de anarquía(...) tenía a la clase media campesina reducida a un estado de pánico absoluto.
            Sin embargo (...) la mayoría de los campesinos (sólo) deseaba jornales más altos o bien una porción razonable de tierra en propiedad a fin de trabajarla en condiciones favorables.

                                                                                S.G. Payne La revolución española (1972)

 •Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

         L’endemà de la victòria de les dretes, el novembre de 1933 […], els fabricants de certa conca fluvial de Catalunya rebaixaven els salaris al nivell antic, elevat per disposició de les esquerres.
[…] Els casos de represàlies contra parcers i rabassaires són nombrosos. Sabem d’un sol poble de les terres tarragonines on foren fets més de tres-cents desnonaments.1
[…] Rabasses 2 centenàries, transmeses de pares a fills, han estat anul·lades amb l’ajut de la guàrdia civil, llançant a la misèria famílies que menaven de sempre una vida tota altra que opulenta.
[…] Les classes elevades, que s’honoren de freqüentar el temple, […] van fer el possible per confirmar l’objecció popular de l’aliança entre la religió i l’egoisme capitalista. I després d’això volien tornar a guanyar les eleccions?

                                                                       Carles CARDÓ. La moral de la derrota, març de 1936

1 Desnonar: descomprometre, dir que no d’una cosa acordada, suspendre, acomiadar. En el text es refereix a la suspensió dels contractes de rabassa entre els amos de les terres i els pagesos que les cultivaven d’acord amb el contracte anomenat de rabassa morta.
2 Rabasses: part de la soca d’un arbust coberta per la terra de la qual arrenquen les arrels; aquí, del cep de la vinya. En el text es refereix, però, al contracte de rabassa morta.

1. Resumiu les idees principals del text i expliqueu el context històric (espanyol i català) en què es van produir els fets que descriu (el període de novembre de 1933 a febrer de 1936).
2. Expliqueu en què va consistir el conflicte rabassaire i la seva evolució durant el període 1931-1934.
3. Descriviu les causes, els esdeveniments principals i les conseqüències dels fets del 6 d’octubre de 1934 a Catalunya.  

                                              

 •Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                                                                Fragments de l'ideari polític d'ERC (juliol 1936)
El Partit declara inviolable:
-El dret a la lliure expressió i a l'exercici del culte.
-El dret a l'ensenyament primari gratuït i obligatori.
-El dret de reunió, d'associació, de manifestació i de vaga.
-El dret de tots els homes i dones majors de vint anys a la participació en el govern per sufragi directe i per capacitt d'ésser elegits.
-La República com a forma de govern.
-Estimant d'indiscutible evidència la personalitat nacional de Catalunya per les circumstàncies històriques, geogràfiques, lingüístiques, econòmiques i més encara per la voluntat indestructible dels catalans, (...) el Partit considera necessari la federació de Catalunya amb els altres pobles ibèrics.
-El Partit aspira a la transformació progressiva de l'actual règim de propietat privada en altre de col.lectiu, que faci imposible l'explotació econòmica de l'home por l'home.
-L'ideal definitiu ha d'ésser el reconeixement que la terra, com a valor de la comunitat i base indispensable per a la vida humana, no pot ésser propietat absoluta més que de la societat (...). Aquestes bases no són altra cosa que mitjans evolutius per arribar a un sistema econòmic definitiu de caràcter socialista                          
                                       Galofré, J. Documents de Catalunya. Recull de textos històrics, pàg. 254

1. Qui dirigia Esquerra Republicana en l'època el text?
2. Aquest partit és un partit nacionalista.  En què basa la defensa del nacionalisme?
3. Quin tipus d'Estat vol?. Digueu en quins punts us baseu per deduir-lo.
4. Quin grups socials podrien votar aquest programa polític?.

 

• Comenteu els quadres següents:

   Vagues l'any 36                        Morts causades per la lluita política  del 3 de febrer al 17 de Juliol de 1936 
Gener                         26                                                                 Madrid                                   45
Febrer                        19                                                                  Barcelona                                 3
Març                          47                                                                  Sevilla, Málaga, Granada       35
Abril                         105                                                                  Altres ciiutats                         67
Maig                          242                                                                 Zones rurals                         119
Juny                          444
Juliol                         225                                              
                                                                                  S.G. Payne. La primera democracia española. Paidós, 1995.

 

• Comenteu els documents següents:

                                                                La 2ª República

El 14 de abril de 1931 se proclamó la República, presidida por Alcalá Zamora, antiguo ministro despechado de la monarquía. Desde el primer momento la repñublica fomentó la masonería, el judaísmo y los separatismos catalán y vasco; persiguó a la Religión Católica; quemó las iglesias y conventos; suprimió a los jesuítas y trituró al ejército. Contra esa obra antipatriótica y sectaria se levantó en Sevilla el Generl Sanjurjo; organizó José antonio la Falange Española y se coaligaron las derechas españolas que, después de triunfar en las elecciones de 1934 obtuvieron el poder. Pero las izquierdas falsearon las elecciones de 1936 y, al volver al poder, destituyeron a Alcalà Zamora; dieron la presidencia a Azaña e iniciaron una etapa trágica y sangrienta que culminó en el alevoso asesinato de Calvo sotelo por orden del propio gobierno.

                                                         Historia Universal por EDELVIVES, editorial Luis Vives, Zaragoza, 1943

 

El nuevo régimen se instauró sin causar víctimas ni daños. Una alegría desbordante inundó el país. La República venía realmente a dar forma a las aspiraciones que desde los comienzos del siglo trabajaban el espíritu público, a satisfacer las exigencias más urgentes del pueblo. La sociedad española ofrecía los contrastes más violentos. En ciertos núcleos urbanos, un nivel de vida alto, adaptado a todos los usos de la civilización contemporánea, y a los pocos kilómetros, aldeas que aparecen detenidas en el siglo XIX.
Casi a la vista de los palacios de Madrid, los albergues miserables de la montaña. Provincias del noroeste donde la tierra está desmenuzada en pedacitos que no bastan para mantener al cultivador; provincias del sur y oeste donde el propietario de 14 000 hectáreas detenta en una sola mano todo el territorio de un pueblo. La República, como era su deber, acentuó la acción del Estado. Acción inaplazable en cuanto a los obreros campesinos.

                                                       Manuel Azaña: Causas de la guerra de España. Editorial Crítica. Barcelona

Examen

Exercici 1

"Catalans:
  Les forces monarquitzants i feixistes que d'un temps ençà pretenen de trair la República han aconseguit llur objectiu i han assaltat el Poder.
  Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les minvades llibertats de la nostra terra, els nuclis polítics que prediquen constantment l'odi i la guerra a Catalunya, constitueixen avui el suport de les actuals institucions.
  Els fets que s'han produït donen a tots els catalans la clara sensació que la República, en els seus fonamentals postulats democràtics, es troba en gravíssim perill.
  [...] La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva veu de solidanitat amb els germans que, en les terres hispanes, lluiten fins a morir per la llibertat i pel dret [...].
  En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola [...]."
                    Discurs pronunciat per LLuís COMPANYS, president de la Generalitat, des del Palau de la Generalitat el 6 d'octubre

1. Esmenteu les idees principals del text i situeu-lo en el context històric. (1,5p)
2. A què o a qui es refereix Companys quan afirma que Catalunya "No pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els
     germans que, en terres hispanes, lluiten fins a morir per la llibertat i pel dret" (1,5p)
3. Expliqueu la significació històrica, les principals realitzacions i l'evolució de la Generalitat republicana.(2p)

 

Exercici 2
Observeu aquest quadre  i responeu les qüestions:

1. Resumiu per escrit la informació que dóna el quadre anterior relacionat-la amb el context històric (1p)
2. Definiu Reforma Agrària. Expliqueu breument les característiques de la Reforma Agrària republicana. (1,5p)
3. Comenteu   l'organització de la propietat de la terra a l'Espanya en el primer període del quadre. Quines conseqüencies socials comportava?. (1,5p)
4. Per què  en el període  agost 33-febrer 36 va augmentar  el nombre de finques lliurades? (1p)
   

En acabar, consulteu la correcció

OBJECTIUS

• aprendre els períodes de la II República i les seves característiques
• comprendre la imposibilitat de consolidar la democràcia liberal davant l'oposició de dretes i d'esquerres.
• comprendre el reforçament de l'oposició revolucionària en front dels  desequilibris que genera la situació anterior.