La música constitueix un veritable llenguatge dels sentiments i emocions dels individus. És un importantíssim mitjà d'expressió, utilitzat per l'home molt sovint en moltes i diferents facetes de la seva vida.

A continuació aprofundirem i ens centrarem en diferents maneres que tenen els músics d'expressar sensacions. Només treballarem sis aspectes, però existeixen altres que, pel vostre compte, podeu ampliar com, per exemple, marxes triomfals, cançons militars, religioses, etc. Cal indicar que no tots som iguals i que cada sensació és individual i pot ser diferent. No per això a de ser incorrecta. A més hi ha autors que han barrejant dins d'una mateixa composició diferents expressions, raó de més per no poder classificar estrictament l'obra.

La única exigència per poder extreure el màxim profit a les audicions és que només cal estar predisposat amb una bona postura corporal i relaxant, mantenir silenci i respecte, prestar atenció, gaudir de la música i rebre sensacions.

ALEGRIA

Un dels recursos segurs que s'utilitza per donar aquesta expressivitat d'alegria es la velocitat de l'obra musical. El seu tempo ràpid contagia el cos de l'oient i transmet aquesta sensació de saltar i ballar. I és que quan algú està content, alegre i motivat té una excedència d'energia que implica una velocitat i dinamisme extres.

El compositor Carlos Núñez a més d'aprofitar el tempo ràpid a la seva obra "Galician Carol", també afegeix trinats als instruments de vent que fan més veloç la línia melòdica.

TRISTOR

Tot el contrari de quan un està alegre, la tristor és mostra de decadència i angoixa que es reflecteix en una persona apagada i amb poques ganes de fer coses. La música que expressa tristor li passa exactament el mateix. Amb un tempo lent i desesperant s'arriba a aquest estat, però es necessita una mica més per assumir el repte de donar la sensació de tristor. Molts músics pensen que amb una tonalitat menor ja està fet aquest caire de tristesa, mentre que uns altres creuen que amb un bon entrellaçat de les notes melòdiques, un bon context i una bona elecció dels instruments es pot aconseguir assolir el sentiment d'angoixa i tristor.

A la següent audició "Simfonia nº1", Mahler a part de l'imprescindible temps lent, va aprofitar l'alternancia dels timbals i una melodia repetitiva suau. Mentre l'escolteu, imagineu les bodegues d'un vaixell romà on els esclaus estaven lligats i obligats a remar durant tot el dia amb un botxí que marcava, percudint els timbal, el ritme de la palada segons les exigències del capità de la nau. Doncs amb aquest context i la música de Mahler es crea una escena bastat trista, oi?

TRANQUIL·LITAT

És molt semblant a les característiques de les melodies que expressen tristor, ja que també, com a principal tret, és de temps lent. Però a diferència de l'anterior, dóna sensació de pau i de relaxació. Un estat d'alegria sense estar efusivament content. Observem que Vivaldi a la seva obra "Concert per a guitarra" no ha utilitzat instruments estridents. Tot el contrari, una guitarra que marca la melodia lenta i puntada amb un fons tènue i pràcticament inexistent.

Una de les audicions més gratificants són les que ens produeixen misteri o intriga, és a dir, allò que no sabem com acabarà i on l'espectador també participa amb la sensació d'incomoditat que, fins i tot, degut a la inseguretat por arribar a ser tant intens que passaria a un altre nivell; de por.

Com s'aconsegueix això? Es necessita un baix continus, és a dir, una repetició d'un ritme melòdic al llarg de tota la obra i, a més a més, a sobre d'aquest acompanyament, la veu principal allarga les últimes notes donant la sensació de profunditat (com si estiguéssim en un llarguíssim túnel fosc i al fons es veiés la sortida, però no sabem quins perills ens poden barrar el pas).

Analitzant la versió de Mullen & Clayton del tema de la banda sonora de la pel·lícula "Missió Impossible" es veu clarament el baix continus "pam, pam, pam-pam, pam, pam" i la melodia "pirulííííííí" allargant la ultima nota.

És la expressivitat que sens dubte tothom reconeix a la primera, perquè tots hem passat per aquesta experiència alguna vegada a la vida. El cor comença a batejar intensament, es produeix una fredor barrejada amb suor que recorre el cos i ens cruixen les dents. La por és un estat que molts músics han sabut reflectir a les partitures mitjançant repeticions amb instruments estridents utilitzant acords assonants que freguen la desafinació i el malestar en l'individu. Molts músics son capaços de fer-los sonar durant tota l'obra com un baix continu.

El grup musical Depeche Mode en el seu single "Pimpf" aprofita el piano per realitzar una melodia que ens acompanyarà durant tota l'audició. A més afegeix els clàssics timbals que fan un símil amb el batec del cor i, per més inri, introdueix unes veus clericals i fantasmagòriques que intensifica la expressivitat de por.

Actualment els compositors són capaços de incloure efectes sonors tipus les passes d'una persona, el crits inesperats, el vent, cops de potes, etc.

Per últim, deixem pel final l'expressivitat més fàcil d'explicar i més difícil de detectar. Es tracta de composicions que intenten imitar a través d'instruments musicals el so que fan alguns objectes o animals. Per exemple, Cash & Daniels amb la seva banda de country van imitar perfectament el so que fa una màquina de vapor quan arrenca de l'estació de tren a "Orange Blossom Special".

Però es poden imitar moltes coses amb la música, com el galop del cavall, el caminar d'una vaca, el vol d'un borinot, una tempesta, etc. A llarg de la història s'ha utilitzat aquest valor expressiu de la música com a complement a les representacions teatrals.