Aspectes antropològics

Carnestoltes i Carnaval

La festa de Carnaval vol significar una ruptura amb la vida quotidiana. Són dies de disbauxa amb un personatge principal Carnestoltes, un personatge molt irònic i contradictori ja que tant ens pot fer riure i ballar, com fer bromes poca-soltes.

Carnaval (carne levare, llevar la carn o abstenir-se’n) es refereix als carnavals italians renaixentistes burgesos, amb lluïdes rues, desfilades espectaculars i balls de màscares elegants o populars. Carnestoltes (carnes tollitas, carns llevades), en canvi, té connotacions més ràncies, medievals, rurals i folklòriques, tot i que manté el nom del ninot dels carnavals moderns que conserven, integrats a la festa de masses, elements diversos dels carnestoltes tradicionals.

L'estret lligam d'aquesta festa amb el cicle lunar -coincideix sempre amb fase de lluna nova-, estableix el seu caràcter movible que la fa oscil·lar entre el 2 de febrer i el 7 de març. Amb tot cal a dir que el cicle de Carnaval a molts pobles comença ja el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abadi a altres, el dia de la Candelera, el 2 de febrer. No es tracta doncs d'una celebracióaïllada sinó d'un cicle sencer amb sentit propi que precedeix al de la Quaresma i en aquest context cíclic cal esbrinar a fi d'aclarir el seu coneixement. Les teories sobre l’origen històric del Carnestoltes són diverses, però totes ens porten a una mateixa conclusió: la necessitat de celebrar la proximitat de la primavera mitjançant un ritual de transformació en el qual l'alegria i la disfressa són una replica de l'imminent despertar de la natura. Així, sembla ser que el Carnestoltes guarda una estreta relació amb antics costums de la cultura Mediterrània. Tant jueus, com egipcis i grecs celebraven festes amb aquestes connotacions. Malgrat això, el nostre Carnaval s'ha d'entroncar especialment amb, les festes Saturnals romanes i fins i tot arreplega elements de les festes Lupercals i Matronals que els mateixos romans celebraven pel mes de febrer.

En aquestes tres festes trobem elements rituals típics d’inversió de papers que implicaven un trasbalsament en l'ordre de la vida i que perduren en el nostre Carnaval actual. Així, les Saturnals eren les festes dels esclaus i de les classes socials econòmicament dèbils. Durant els dies de la festa, s’invertien els papers d'amos i esclaus generalitzant-se la permissivitat a tota una sèrie de qüestions. Es proclamava el rei saturnalici, personatge paral·lel al ninot Carnestoltes d’avui, que era un individu còmic i manava mentre durés la festa. Les Lupercals consistien en un ritual de fecundació i protecció dels ramats. Els luperques (mot que ve de lupus, llop) apallissaven les dones per assegurar la seva fecunditat. La borratxera i la disfressa, com avui, eren els elements per a aconseguir el clima adequat. Per últim, les Matronals eren les festes de les dones i una commemoració del rapte de les sabines per part dels primers romans. Durant aquestes, les dones gaudien de plena llibertat i se les hi concedia el dret de prendre iniciatives sexuals o agressions envers els homes que eren exclosos dels festeigs; en definitiva, les dones assumien el paper dels homes i a l'inrevés, costum que al Carnaval actual s'aconsegueix mitjançant la disfressa.

Lògicament aquests continguts originals del Carnaval han anat evolucionant constantment en funció de diferents situacions i esdeveniments. Així, l'aparició de la cultura cristiana marca profundament el Carnaval assenyalant-lo com una etapa estretament lligada a la subseqüent Quaresma, que portava aparellada l'imposició abstinencial.

Amb tot, l'evolució temporal i cultural ha configurat un Carnaval típic amb uns elements inalterables i fonamentals com poden ser ara les disfresses, l'inversió de papers, les borratxeres i sobretot la llibertat. Llibertat que per sobre de prohibicions governamentals o de l'església és la manifestació d’un poble per sobre dels clixés polítics, socials i ideològics que l'oprimeixen. Per això, el Carnaval ha subsistit per damunt dels seus obstacles i del poder establert.

Aquestes festes esdevenen en aconteixements i actes multitudinaris on, per sobre de tot prima el sentit col·lectiu de crítica de la realitat actual que es veu caricaturitzada en els seus diferents aspectes.

Desenvolupament de la festa tradicional

• Dijous Gras
• Divendres de Pregó
• Dissabte Rambler
• Dimecres del judici i enterrament de la Sardina

Aquesta festa té alguns elements i actes que no poden faltar. Donada la seva successió en el temps en uns dies concrets, se'ns fa difícil parlar d'ells sense seguir un calendari més o menys indicatiu. És evident que cada escola muntarà el seu Carnestoltes especial i particular.

Dijous Gras o Dia de la truita

És el tercer dels tres dijous gormands que precedeixen Carnestoltes; amb ell precisament comença. Com diu el nom, era dedicat a afartar-se de menges greixoses i abundants i a beure vi a dojo: cassoles i escudelles comunitàries de brou gras, amb cansalades, botifarres, espinada, garró, peus de porc i altres greixums, per carn d’olla. I per postres, coques de llardons. És un escarni envers l’obligació de fer magre per Quaresma: cansalades i botifarres enfront del bacallà sec i les set arengades.

odem aprofitar la tradicional sortida a berenar en comú la truita amb botifarra (d’ou), esponjosa, voltada d’enciam i escarola blanca i rinxolada, ben salpicada d’olives; i de postres les coques de llardons amb pinyons i panses. Tanmateix podem fer dos bàndols de nens: uns, dels panxuts, partidaris del Carnestoltes, el menjar i el beure, la bona vida, ...; els altres, els secalluts, representants de la Quaresma i enemics per tant dels anteriors i de tot el que aquests comporten. L'inevitable rivalitat es pot posar a prova al llarg de tot el cicle, primer amb arguments de tipus dialèctic i després amb combats utilitzant elements no lesius: bosses plenes de farina, confetti, serpentines, etc.

Dia de l'arribada del rei Carnestoltes

És el moment potser que marca el començament de veritat de la festa. L'escola surt a rebre al ninot (de palla), triomfant, vestit amb robes un xic-penjim-penjam i de nas llargarut, multitudinàriament amb una cercavila prou sonora on no poden faltar els ja esmentats confetti i serpentines. Acompanyarem al rei Carnestoltes, i no cal oblidar tota la cort de dracs, cuques, cap-grossos, gegants, etc., fins al seu palau on serà rebut pels diferents representants i autoritats de cada classe constituïts en comitè de recepció. És l'hora d'escoltar el desitjat sermó del monarca i, per tal d'homenatjar-lo, ballar les danses típiques apreses: el tio fresco, ball de bedriol, etc. D'ara en endavant mostrarem la nostra submissió al monarca obeint les ordres boges i consignes que fins el dia de la seva mort ens donarà. Ordres preceptives de compliment i que poden anar des de portar tothom pigues pintades a la cara o posar-se tots barret fins que hi hagi una persona encarregada a cada classe de cantar les hores com un rellotge de cucut.

Dia de rua

Marca però el clímax de la festa. Tota l'escola, sense cap excepció, totalment disfressada, es llença al carrer per tal de fer participar al barri de l'alegria col·lectiva de la celebració que el rei Carnestoltes ens ha portat. Podem utilitzar disfresses individuals o col·lectives. Podem organitzar comparses molt divertides en les que no faltin les carrosses que hem construït prèviament ni els cap-grossos, gegants, cuques, dracs i altres éssers fantàstics. També per tal d'omplir i donar vistositat a la comitiva, nostra particular orquestra (utilitzarem sobretot instruments de percussió) que acompanyarà el rei Carnestoltes en el seu recorregut pel barri.

La festa continua aquest mateix dia amb la celebració del típic ball de màscares i disfresses on no poden faltar el ball de la patacada, el del fanalet, el de l'escombra o el de la patata, per finalitzar amb l'acostumat concurs de disfresses.

Dia del judici i enterrament de la Sardina i el rei Carnestoltes o Dimecres de Cendra

El Dimecres de Cendra comença la Quaresma, a fi que el dia quarantè sigui el Diumenge de Passió. Es fa el ritu penitencial d’imposar cendra al front dels fidels. La cendra era dels palmons i llorers beneïts el Diumenge de Rams de l’any anterior, ja que tot objecte beneït no es pot llençar ni maltractar: s’ha de cremar. Se celebrava la processó de la cendra o de la bona mort, amb encapuxats, cranis a les mans, cants i pregons. Encara ronden les restes de Carnestoltes i per això es celebra l’enterrament de la sardina.

L’enterrament de la sardina o d’una arengada, generalment vestida de forma ridícula, es feia entre plats de terrissa, portada penjada d’un cordill i una canya, fora de la vila i on al seu acte final es feia un berenar. La sardina fa referència al penis masculí i a l’abstinència de sexe preceptuada per la Quaresma.

A l’escola és l’últim dia de festa i ve marcat pel judici i mort del rei Carnestoltes vençut per les forces de la Quaresma. No obstant ens deixa les seves darreres paraules en forma de testament, en un to satíric, que l'escola en pes escolta neguitosament. Poc a poc es substitueix la decoració i els vestits que ara es tornen de colors foscos. Respectuosament cremarem les despulles del rei mort. És el triomf de la Quaresma i hem d'acomiadar-nos de la bona vida. Tot això es simbolitza amb el tradicional enterrament de la sardina, i els condols a la vetlla de la Sardina, acompanyats amb mistela i rotllets d'anís per passar el “mal trago”.

Quaresma

Si el que vols és arribar al temps de la Pasqua, abans cal sofrir la Vella Quaresma, que ens arriba altra vegada carregada d’abadejo, i segur que acabarà vencent al botinflat Carnestoltes. Set setmanes ens estarem sense poder tastar la carn! (per més que, per ací, això només sol deixar-se ja per cada divendres...)

Abstinència, dejuni, penitència i purificació són les característiques que mana la tradició catòlica per aquests 40 dies abans de la Pasqua. La Quaresma comença el primer dijous després del Dimecres de Cendra i finalitza el Diumenge de Rams. Popularment, però, la Quaresma és l’enemiga del Carnestoltes perquè representa la tristesa, i el recolliment vers l’alegria, la bogeria, la disbauxa i el color. Simbòlicament es representa com una vella llargaruda, antipàtica, esquerpa i amb set cames, una per a cada setmana del cicle. Sempre va vestida de negre, amb un bacallà a la mà dreta i un cistell ple de verdures o una graella a la mà esquerra.

Hi havia colles de les que sortien a berenar en començar la Quaresma, que, quan tornaven al capvespre, amb els components mig embriacs, feien una processó presidida per un ninot que representava la Quaresma. El ninot figurava una vella, amb un collaret fet d’arengades; les faldilles i el cos del vestit eren coberts de fulles de col i d’altres verdures, i anava coronada amb espinacs i fulles de bleda; a la cintura duia uns rosaris fets de castanyes ben grosses.

Els ninots que representen la Vella Quaresma cal retallar-los i penjar-los d’un vidre (porta, finestra), sempre mirant cap al carrer, o bé posar-los a qualsevol indret de la casa. I cada nit de dissabte a diumenge, mentre dura el temps quaresmal, li tallarem un dels set peuets; així fins que sona el Vol de Glòria de Pasqua Florida als campanars dels nostres pobles. En aquest moment, ja sense peus, la vella caurà i se’n fugirà. Podreu cremar-la a la llar, ara que, com que esclata la primavera, ja no l’encendrem més. I au! A menjar mona, ou, llonganissa, xocolata, el que vulgueu...!

La Quaresma es feia llarga i soferta, plena de privacions. Només la diada de Sant Josep, el 19 de març , n'era un respir, i oferia el gust deliciós de la crema tradicional, tan llaminera. A cada família hi havia un Josep o altre, Pep, Jepic, Bep... A tot arreu era celebració.

El poble ha representat a la Quaresmacom a una vella de set peus, reganyosa i eixarreïda o un bacallà sec amb set arengades penjant. Cada setmana se li n’arrencava una i al final era serrada, enterrada o cremada lligada a la punta d’una canya.

Era la rèplica del regnat de Carnestoltes, gras i llicenciós, que la precedia amb fantaneres i disbauxes.