Discurs dels panxuts

Estem aquí per explicar-vos els avantatges de ser panxuts. El primer que tenim és la llibertat, podem fer el que vulguem a cada moment, la improvisació és la nostra llei. D´aquesta manera no patim mai, perquè no pensem en el futur ni en els problemes. Ens agrada molt riure, això ens fa més feliços i més passotes. Gaudim més de la vida i de les diversions. Ens agrada sortir, ballar, cridar, xerrar i fer bromes. Podem menjar el que vulguem i el que tinguem gana. També podem beure i emborratxar-nos. Estar borratxo és divertit. El millor de tot és que ens podem disfressar del que vulguem. Els homeses poden disfressar de dones, les dones de princeses, els nens d´animals, etc...

No ens agraden els funerals. Són tristos i avorrits i patètics. No volem cures, ni monges, ni convents que limiten les accions de la gent. Farem bacanals sense fi i si no hi voleu participar, vosaltres us ho perdeu. Defenseu motius que no us creieu ni vosaltres mateixos perquè les vostres ments estan tan pervertides com les nostres. Esteu reprimits!! Visca la disbauxa i el Carnaval!

Guanyarem aquesta lluita, i les nostres raons convincents són:

• És millor estar alegre que trist.
• La vida és per a gaudir-la.
• El millor és menjar, beure i cardar.
• Millor fer festes que funerals.
• Estant borratxos els problemes s´obliden.
• Disfressar-se és molt divertit.
• Monges, cures i convents enganyen a tota la gent.

Discurs dels secalluts

Com a Rei dels secalluts us he vingut a veure perquè necessito súbdits per al meu reialme, gent com jo, gent com jo! No em podríeu pas ajudar?

Els panxuts només fan rucades, al camp ja no es treballa, a l’estudi ja no es llegeix, al safareig no es fa la bugada i el personal no compleix.

Aquestes són les nostres raons:

• No ens agrada la disbauxa.
• Volem tranquil·litat.
• No podem menjar tant, hem de fer règim.
• No hem de menjar coses greixoses.
• Hem d’anar al llit d’hora.
• Ens hem d’abrigar molt, que encara fa fred.
• No volem sortir de la normalitat.
• Els panxuts ho capgiren tot.
• Els panxuts són uns esbojarrats, fan bogeries i disbarats.
• Nosaltres som els assenyats.
• Una disbauxa així no s’aguanta gaire temps.
• No volem canviar l’ordre establert.
• No volem tanta despesa.
• Son festes per a llunàtics (ja que va amb les llunes).
• No ens agraden els saraus, ni la música.
• Després es te ressaca.

Discurs comitè de recepció

Ciutadans i ciutadanes de la nostra vila, és un honor i un orgull per mi, estar avui aquí per a celebrar un fet que ens omplirà de joia i que és molt esperat per molts de nosaltres.

L’arribada del Rei Carnestoltes, es produeix en un moment en que el món està una mica revolucionat. Per una part tenim la fam i la pobresa que continua existint a molts països del tercer món, que els països importants econòmicament no solucionen perquè no tenen interessos als territoris afectats.

També ens afecten totes les discriminacions per raça, sexe o religió, que últimament estan acabant amb molta violència, i produeixen morts que no entenem.

Però per si això no fos prou, existeix al món una lluita per fer-se amb el control dels recursos naturals. Aquesta lluita és ben segur que ens portarà a participar en una guerra injusta, a la qual morirà molta gent innocent.

És per això que rebem amb molta alegria al Rei Carnestoltes, perquè ens farà oblidar per uns dies tots els nostres problemes.

Sermó del rei Carnestoltes

Jo, el rei Carnestoltes, i davant el panorama desolador que ofereix el nostre país, amb els polítics venuts pels calers del poble a qui suposadament representen, declaro solemnement l'assumpció al poder a la República Popular de la Serreta i la constitució d'un nou govern absurd doncs el seu pilar base és l'anarquia.

Aquests polítics, que suposadament ens representen, s’escanyen habitualment mentre mengen galetes. Com es que per Sant Antoni Abat no els vam veure per allí visitant als seus companys els ases!?

Doncs bé, tots vosaltres ara formareu govern amb mi. Vosaltres que constituïu aquesta boja festa plena de balls frenètics, riures histèrics i colors.

A continuació us donaré les consignes que no penso repetir i pobre qui no en faci cas i es quedi ensopit:

• Dilluns: Com que se que us agrada poc la batalla i trobeu que aquesta situació es una bogeria, anirem tots amb una samarreta blanca però amb dues cues per a no perdre l'alegria. (En el seu defecte un mocador blanc al cap)
• Dimarts: En senyal d'educació i respecte, abans d'entrar i d'abandonar una classe trucarem tres cops i entrarem fent una reverència.
• Dimecres: La cara plena de taques del petroli de Galícia i si no ho voleu fer, digueu-li al senyor Bush que vingui a recollir-ne i s'oblidi de tanta malícia.
• Dijous: Oi que es divertit saltar? Oi que us agrada botar? Doncs durant aquest dia boig entrareu a la classe amb una sola cama, com un coix.
• Divendres: Tothom disfressat!!!!!

Ja sabeu amics i amigues que són festes de disbauxa. Enterrem el podrit seny i entreguem-nos a la rauxa.

Amb l'entrada d'aquest nou any reprenc ara el meu mandat. Que els polítics no m'emprenyin o acabaran escaldats.

VISCA EL REI CARNESTOLTES!

VISCA LA GRESCA!

VISCA L'ANARQUIA!

Lorena Castillo i Cristina Minó (Carnestoltes 2003)

Judici popular

Bona tarda a tothom, ens trobem aquí reunits per a solucionar allò que fa unes setmanes està provocant el caos en aquest poble. Hi som per a jutjar el rei dels poca-soltes, el rei dels ganduls, el rei dels borratxos, promiscus i eixelebrats. Aquest home, que diu ser el rei de la gresca, ha creat un ambient on és impossible viure: no es pot dormir, no es pot treballar ni estudiar... i això no pot ser; a les últimes setmanes la producció a baixat fins a aturar-se, el número d’embarassos a augmentat considerablement i el número d’accidents també.

El soroll de la música i els crits de la gent fan que l’insomni sigui un mal comú a la gent treballadora i responsable.

Per tot això ens hi hem reunit avui. Es jutjarà a en Carnestoltes pels següents delictes:

• Promoure l’alegria col·lectiva.
• Incitar a la gent a no treballar.
• Fer córrer l’alcohol a tot hora.
• Convertir les nits i els dies en festa.
• Delictes varis d’escàndol públic.
• Per ser el causant de tots els mals que afecten aquest poble.

Senyor Carnestoltes posis en peu i digui com és declara.

Carnestoltes ( amb la boca tapada) - .............

JP - No el sento senyor Carnestoltes, pot repetir-ho?

C - ......................................

JP – Si no he entès bé es declara culpable de tot l’exposat fa un moment, per tant jo el condemno a morir a la foguera com a càstig exemplar pels qui gosin trencar l’ordre establert, pels qui s’atreveixen a pensar que hi pot haver un altre forma de vida millor que la que tenim, pels qui creuen que la gresca es una manera productiva de passar la vida, pels que seuen a mirar els estels a les nits clares i ensumen l’aire com imaginant llocs plens de vida, pels qui somien, riuen, estimen... La única manera d’ensenyar el bon camí és donar un càstig exemplar.

Ningú ha de trencar l’ordre. A partir d’ara es reprendran totes les feines, tothom tornarà a la seva vida tal i com era abans de la disbauxa i com a càstig per a tots els que han seguit els disbarats d’aquest home declaro quaranta dies de penitència, estant prohibit tot allò que no sigui treballar i resar.

Dono per acabada la sessió i demano que es faci justícia. A partir d’ara podrem dormir tranquils i retrobarem el nostre camí, planer i sense ensurts.

Yaser Bayán (Carnestoltes 2003)

Discurs de la Vella Quaresma

Benvinguts vilatans, ens trobem un altre any aquí reunits perquè tothom s’assabenti que Carnestoltes, el rei de la disbauxa, ha estat cremat i a la vila torna la tranquil·litat, la pau i l’harmonia, amb mi, la Vella Quaresma.

Venen set setmanes on la gresca i la festa es deixaran de banda, i la gent s’ha de centrar a la seva feina i en una vida de serenitat. Arriba l’època d’abstinència de carn i de sexe.

Aquí s’acaba el meu discurs, apa vilatans!!!!

TOTHOM A TREBALLAR!!!!!!!

Testament del rei Carnestoltes

Alumnes... professors...

Tot i que ho marca la tradició, és amb tristesa que us anunciem la mort del rei Carnestoltes. Ciutadans i ciutadanes, el Rei ha mort... Semblava que havia de durar, com el Pujol, però no! La disbauxa i la rauxa s’han acabat i tornem altre cop a ser assenyats. Sort tenim que el Rei ens ha deixat un tros de paper escrit com a testament, en què l’esperit d’excés i la bacanal romandran a l’aguait fins l’any que ve.

(Comença el testament del Rei)

Jo, cràpules, viciós, incontinent, perdulari i desenfrenat; tant boig com semblo, fa una dies que espero la meva fi! Em guaiten els secalluts, van per mi! Fins que no vegin la meva mort feta realitat i la Vella Quaresma es faci present entre els vilatans no pararan!

Trobareu a faltar el meu somriure, el meu vi i la festa! Però per si els vells i despietats secalluts acaben amb la meva vida, del que tinc us en faig donació. Feu al meu testament atenció:

• Al Dani, una capsa de parxes anti-tabac (no es creu ningú que les pauses a les classes siguin només per deixar-nos un descans).
• A l’Antonia, una foto del nostre grup per a posar-la a la tauleta de nit!
• A en Diego, el llibre de “Chistes, bromas y otras anécdotas divertidas” a veure si somriu més d’ara endavant!!
• A la Montse, un lot de llibres “Psicologia per a principiants” que ens aniria molt bé!! No és que Bruner no sigui entenedor... i ara!
• A la Carme, un bolígraf amb propulsió a veure si els exàmens es corregeixen amb més rapidesa e il·lusió.
• A la Cristina Abad, t’has pensat de ser actriu de pel·lícules d’acció? Per què noia, facis el que facis no et despentines mai!
• A la domadora de lleons, tinc una oferta de l’Almodóvar que potser t’interessarà.
• A la Sonia, un altra bolígraf ultra-ràpid a veure si acabem més ràpid els exàmens!!
• A les bessones, una etiqueta amb el nom corresponent de/per cadascuna a veure si així se us distingeix d’una vegada! Que ni amb el cabell diferent encertem quina és quina!!!
• Al noi de la classe li donaria la meva sardina per a que continuessis donant-li alegries de part meva, però em conformaré amb saber que ja li faràs ben ús a la teva.
• A la Lorena, a tu et dono un “Borrón y cuenta nueva”. Tothom es mereix una segona oportunitat (fins i tot tu); així que ja saps!!
• A la Sub, un conjunt de samarreta i pantalons negres, per a que no puguis dir que no tens res d’aquest color!!
• A l’Ester García, sis us plau, tapat la boca que no em deixes parlar!!
• A “la que es casa”, moltes felicitacions i un munt de paciència per a quan s’apagui el gran foc de les primeres passions.
• A la Mireia, unes manyoples per a que et sigui impossible tocar-te el piercing en segons quina companyia!
• A la ballarina Fifi: ¡Chata! ¡¡De aquí al estrellato!!
• A la mamá Gallina una corda per a que no perdi als seus pollets.
• Sole, no dissimulis, que ja sabem tots que t’agrada en Cristopher...
• A la Tamara una capsa de Valeriana.
• A l’Emma de “Plats bruts” un set de maquillatge.
• A la Lídia una pregunta: tu fas o no el crèdit 3?? Com què sempre hi ets!!
• A la Dámaris una demostració de violí, que tant dir que el toques però aquí ningú te n’ha vist!! A veure si és mentida...
• A la Cristina Mimó un fre per a que no siguis tant ràpida!!
• A la “Queli” Una ballerina i una escombra.
• A l’Ana Belén tinc dos oferiments, un conjunt vermell (ja sabràs perquè...) i una màscara pera quan hagis de fer les exposicions no se’t vegin els topos!!
• ¡Lola! ¡¡Cántate y “ahte” un bailoteo, mi arma!!
• A la Senyoreta Bean unes cues de pansa per a què no et deixis el cap en qualsevol lloc!!
• A la Cristina Román, un jersei que t’arribi fins les cuixes i no ens donis més enveja ensenyant sempre “tu vientre plano” que sembles la de l’anunci!!
• ¡Marta, no chilles tanto, que no me dejas terminar!
• A la Mari Carmen, una bona companyia per a que no estiguis “Sola”...
• Sandra... otra que no deja de darle ar pico... pero te quieres callá!!
• A l’Estela, una mascarilla protectora de cara per a que no et molesti tant pintar-te-la!!

A més de cada donatiu personal, a tots els presents us deixo un bon berenar!!

I perquè es faci públic a tots els efectes, queda signat per s’ha majestat el Rei Carnestoltes i el notari Fidel Falsati i Impostor, a data de 4 de març de l’any 2003.

Signatures:

La Serreta, 4 de març de l’any 2003

Lorena Castillo i Cristina Mimó (Carnestoltes 2003)